Principi de Pollyanna
El principi de Pollyanna (també cridat biaix de positividad) és la tendència de les persones a recordar elements agradables en major precisió que els desagradables.[1]
Orige del terme
[editar | editar còdic]El nom deriva de la novela Pollyanna de 1913 d'Eleanor H. Porter que descriu a una chiqueta que juga el "joc alegre", tractant de trobar una miqueta de lo que alegrar-se en tota situació. La novela ha segut adaptada al cine vàries voltes, les més famoses versions en 1920[2] i 1960.[3] Un us primerenc del nom "Pollyanna" en la lliteratura sicològica va ser en 1969 per Boucher i Osgood, els qui varen descriure una hipòtesis de Pollyanna com una tendència humana universal a usar paraules positives en més freqüència i diversitat que paraules negatives en la comunicació.[4] L'evidència empírica d'esta tendència ha segut proporcionada per anàlisis computacionals de grans corpus de text.[5][6]
L'història de Pollyanna tracta sobre una chiqueta òrfena que és enviada a viure en la seua tia Polly, coneguda per ser rígida, estricta i correcta. Quan es llança a este entorn, Pollyanna busca mantindre i difondre el seu optimisme als demés. L'història d'este amat personage lliterari compartix el mensage de que, a pesar de lo difícils que puguen semblar les coses, una disposició alegre pot fer que qualsevol i qualsevol cosa canvien.[7]
Investigació i troballes sicològiques
[editar | editar còdic]El principi de Pollyanna va ser descrit per Margaret Matlin i David Stang en 1978 usant l'arquetip de Pollyanna més específicament com un principi sicològic que retrata el biaixe positiu que tenen les persones quan pensen en el passat. D'acort en el principi de Pollyanna, el cervell processa l'informació agradable i plaentera d'una manera més precisa i exacta en comparació a l'informació desagradable. De fet, tendim a recordar les experiències passades com més positives de lo que realment varen ser. Els investigadors varen trobar que les persones s'exponen a estímuls positius i eviten els estímuls negatius, tarden més en reconéixer lo que és desagradable o amenaçant que lo que és agradable i segur, i reporten que troben estímuls positius en més freqüència de lo que realment ho fan. Matlin i Stang també varen determinar que el recort selectiu era més provable quan el recort es retardava: quant major era el retart, més recort selectiu ocorria.[8]
El principi de Pollyanna també s'ha observat en les rets socials. Per eixemple, els usuaris de Twitter preferixen compartir més i es veuen afectats emocionalment en major freqüència per l'informació positiva.[9][10]
No obstant, l'única excepció al principi de Pollyanna tendix a ser les persones que sofrixen de depressió o ansietat, els qui tenen més provabilitats de tindre un realisme depressiu o un biaix negatiu.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Biaix cognitius
- Efecte Forer
- Biaix de confirmació
- Realisme depressiu
- Biaix de negatividad
- Efecte superconfianza
- Autoengaño
- Pollyanna (novela)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Matlin y Stang, 1978, p. 260.
- ↑ «Mary Pickford (1892-1979) | American Experience | PBS» (en en).
- ↑ «Pollyanna».
- ↑ Boucher y Osgood, 1969.
- ↑ Dodds et al., 2015.
- ↑ Holtz, Deutschmann y Dobewall, 2017.
- ↑ Pollyanna: Spirit of Optimism Born Out of War, NPR.
- ↑ Matlin y Stang, 1978.
- ↑ Ferrara y Yang, 2015a.
- ↑ Ferrara y Yang, 2015b.
- ↑ Carr, 2004.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bloch, Arthur (1977). Murphy's Law and other reasons why things go wrong, Price Stern Sloan, p. 41. ISBN 978-0-8431-0428-8.
- (1969).Journal of Verbal and Learning Behavior.8(1)
- 1–8.doi:10.1016/S0022-5371(69)80002-2.
- Carr, Alan (2004). Positive Psychology: The Science of Happiness and Human Strengths (en en), Psychology Press, p. 77. ISBN 9781583919910.
- Proceedings of the National Academy of Sciences.112(8)
- 2389–2394.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1411678112.
- PeerJ Computer Science.1
- i26.doi:10.7717/peerj-cs.26.
- PLOS ONE.10(11)
- i0142390.doi:10.1371/journal.posa.0142390.
- (1949).The Journal of Abnormal and Social Psychology.44(1)
- 118–123.doi:10.1037/h0059240.
- Current Psychology.6(2)
- 162–178.doi:10.1007/BF02686623.
- Journal of Business Communication.18(1)
- 5–15.doi:10.1177/002194368101800102.
- Journal of Cross-Cultural Psychology.48(9)
- 1410–1431.doi:10.1177/0022022117724902.
- Matlin, M. W.; Stang, {{{nom2}}} (1978). The Pollyanna Principle: Selectivity in Language, Memory, and Thought. ISBN 978-0-87073-815-9.
- (1979).Journal of Personality Assessment.43(4)
- 411–412.doi:10.1207/s15327752jpa4304_14.
- Matlin (2004). «Pollyanna Principle», Rüdiger (ed.). Cognitive Illusions: A Handbook on Fallacies and Biases in Thinking, Taylor & Francis, p. 260. ISBN 9781135844950.
- Paul (2004). The Cult of Personality: How Personality Tests Llaure Leading Us to Miseducate Our Children, Mismanage Our Companies, and Misunderstand Ourselves, Free Press. ISBN 978-0-7432-4356-8.
- Pearrow, M. (2002). The Wireless Web Usability Handbook, Boston, MA: Charles River Mija. ISBN 1-58450-056-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de Pollyanna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.