Anar al contingut

Producte semidirecto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la branca matemàtica de la teoria de grups, es denomina producte semidirecto de dos grups a un tercer grup que estén els dos primers baixe certes condicions adicionals. El producte semidirecto de dos grups es denota en el símbol . Este producte no és únic, puix depén de l'elecció de certa funció φ, per lo que en ocasions es fa necessari usar el símbol φ per a evitar ambigüitats.

El producte semidirecto de dos grups es caracterisa per tindre dos còpies isomorfas als grups de partida com subgrups, els quals ademés tenen intersecció trivial. Ademés el primer d'ells és un subgrup normal, la qual cosa no és en general cert per al segon; l'orde dels dos grups factors importa en el producte semidirecto.

Definició formal

[editar | editar còdic]

Sean H i K dos grups qualssevol, i siga φ:KAut H un homomorfisme de grups. Este homomorfisme caracterisa una acció del grup K sobre el grup H, que denotem per φk(h)=φ(k)(h). Es denomina producte semidirecto de H i K respecte de φ, i es denota HφK, al grup format per tots els parells

{(h,k) :hH y kK}

baixe l'operació definida per

(h1,k1)(h2,k2)=(h1φk1(h2),k1k2).

El producte semidirecto té les següents propietats:[1]

  • L'orde de HφK és o(H)o(K).
  • El subgrup H~={(h,1) :hH} és isomorfo a H i és normal en HφK.
  • El subgrup K~={(1,k) :kK} és isomorfo a K.
  • Estos dos subgrups tenen intersecció trivial: H~K~={e}, a on e és el neutre de HφK.

El producte directe de grups és un cas particular del producte semidirecto. Es dona precisament quan l'homomorfisme φ:KAut H és trivial, és dir, quan tot element kK té per image l'identitat de Aut H (que és la funció identitat de H). En tal cas i solament en tal cas φk(h)=h per a tot parell d'elements (h,k). Ademés, el subgrup K~ és també normal en el producte directe. El recíproc també és cert, és dir, si abdós H~ i K~ són normals en el producte llavors és un producte directe.[1]

Descomposició d'un grup com a producte semidirecto

[editar | editar còdic]

Donat un grup G que conté un subgrup normal N, cal preguntar-se si G pot formar-se com a producte semidirecto de N en un atre grup o, més formalment, si G és isomorfo a un producte semidirecto NφQ, per a cert grup Q i un homomorfisme φ:QAut N.

Considere's un subgrup H (no necessàriament normal) d'un grup G. Es diu que un subgrup KG és un complement de H si es complix qualsevol de les dos condicions equivalents:

  1. G=HK i HK={e} (sent i l'element neutre de G).
  2. gG existixen elements hH,kK únics tals que g=hk.

Siga ara un subgrup normal NG; es diu que G és un producte semidirecto de N i Q, escrit com G=NQ, si N té un complement QQ en G. En tal cas es diu que G es partix sobre N o que G es descompon sobre N.[2]

No tot subgrup normal té complement, i si ho té, no té per qué ser necessàriament únic. No obstant, tots els complements d'un subgrup normal N (quan existixen) són isomorfos entre sí, ya que pels teoremes de isomorfía:

G/N=NQ/NQ/(NQ)=Q/1Q.

Caracterisació equivalents

[editar | editar còdic]

Donat un subgrup normal NG, les següents proposicions són equivalents:[3]

  1. G és un producte semidirecto de N i G/N.
  2. N té un complement QG.
  3. Existix un subgrup QG tal que cada element gG es pot expressar de forma única com g=ax, a on aN i xQ.
  4. Existix un homomorfisme s:G/NG tal que vs:G/NG/N=id, a on v:GG/N és la proyecció natural.
  5. Existix un homomorfisme π:GG tal que ker π=N i π(x)=x para tot xim π (una aplicació que satisfà estes condicions es diu que és una retracció de G).

Estes condicions són útils per a determinar si un grup és el producte semidirecto de dos dels seus subgrups. En canvi, la definició formal permet construir un producte semidirecto de dos grups arbitraris, no necessàriament subgrups d'un grup comú.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Dummit y Foote, 2004, p. 176.
  2. Rotman, 1999, p. 167.
  3. Rotman, 1999, p. 168.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dummit; Foote, Richard M. (2004). Abstract Algebra, 3ª edició, Wiley. ISBN 978-81-265-3228-5.
  • Rotman, Joseph J. (1999). An Introduction to the Theory of Groups, 4ª edició, Springer.
  • Brown (2006). Topology and groupoids, Booksurge. ISBN 1-4196-2722-8.