Profectio

Eixemple de Profectio del Arc de Constantino en Roma.

En l'antiga Roma, la Profectio representava una cerimònia religiosa que celebrava la partida o eixida del cònsul, durant la República romana, o del emperador durant l'Imperi, de la ciutat Roma (o d'atres capitals imperials, com Mediolanum), especialment en partir cap a una nova campanya militar. Pel contrari, el adventus representava el arribada del propi cònsul o emperador a la ciutat una volta finalisada la campanya de guerra.

Significat de profectio

El vast domini de Roma va obligar a que, en l'época republicana i l'imperial, es desplaçaren des de la capital, el cònsul o l'emperador, per a dirigir-se cap a les fronteres imperials en la finalitat de defendre-les o preparant campanyes de conquista. L'eixida del cònsul o de l'emperador se celebrava com un acontenyiment molt particular, poc comú, o a lo manco singular. Una volta decidida la partida imperial, esta es comunicava al poble de Roma (com es documenta a sovint per mig de relleus escultòrics o acunyament relacionats), seguit de la preparació de la posterior cerimònia de lustratio i després adlocutio de les tropes reunides en vista de la pròxima campanya.

Representacions monetàries i escultòriques

En freqüència la celebració de la partida era ocasió d'una emissió monetària o d'una representació escultòrica, com ocorria, per eixemple, en el cas dels emperadors:

• Trajano, quan va partir a finals de 113/principis de 114 per a les campanyes contra els parts, aplegant al seu quarter general en Antioquía;
• Marco Aurelio quan a finals de 169 o principis de 170 va partir cap al front mig del Danubi en vista de les noves campanyes contra les poblacions germàniques i sármatas d'aquelles regions (Marcomannia i Sarmatia);
• Septimio Sever quan va partir cap al front oriental en motiu de les campanyes contra els parts (àmpliament celebrada també en el seu arc triumfal);
• Caracalla, fill de Septimio Sever, una volta convertit en hereu únic, despuix de la mort del seu germà Geta, va anunciar el seu profectio davant l'imminent campanya contra el poble alamano dels anys 212/213;
• Alejandro Sever, que a finals de 231 va aplegar a Antioquía en Síria per a llançar una nova série de campanyes militars en 232, esta volta contra els sasánidas que havien substituït als parts en Orient;
• Marco Aurelio Probo quan va partir cap al front Rin-Danubio en els anys compresos entre 276 i 281 aproximadament despuix de passar un curt periodo en Roma.

Habitualment l'emperador, en estes representacions, vestia en uniforme militar, i podia anar precedit o seguit per un cert número de soldats equipats en vexilla (insígnies) legionari o per la pròpia deesa Victoria. En alguns casos, la profectio era anunciada per tres deidades monetales, sostenint una balança en la mà dreta i una cornucopia en l'esquerra, sobre un montó de monedes als peus (com en el cas de Marco Aurelio Probo).

La profectio en la moneda imperial
Image	Valor	Anvers	Revers	Datació	Pes; diàmetro	Catalogació
	áureo	IMP Trajano OPTIMO AVG GER DAC PM TR P, cap laureada a dreta, bust drapeado en coraza.	PROFECTIO AUGUSTI, Trajano en trage militar a cavall, marchant cap a la dreta, en un soldat davant, i tres darrere tancant la "columna" militar.	finals de 113 - principis de 114	7,35 g; ceca de roma	RIC Trajano, II, 297; BMC 512 var. Calicó 986a. Cohen 40 var. Cerro 690.
	sesterci	M ANTONINVS AVG TR P XXIIII, cap laureada a la dreta de Marco Aurelio;	Profectio de Marco Aurelio a cavall, empunyant una llança, alvançant cap a la dreta, precedit per un soldat romà i seguit per tres.	170	29 mm, 25,04 g;	RIC Marque Aurelio, III 977; MIR 18, 191-6/30; Cohen 502.
	diners	L SEPT SEV PERT AVG IMP VIII, cap laureada a la dreta, en uniforme militar (Paludamentum);	PROFECTIO AUG, Septimio Sever a cavall partint cap al front oriental llança en mà.	197, segona campanya partixca	2,85 grams;	RIC Septimio Sever, IVa, 494; BMC 466; Cohen 580.
	diners	AD ANTONINVS PIVS AVG BRIT, cap laureada a la dreta;	PROFECTIO AVG, Caracalla de peu, empunyant una llança; darrere d'ell dos estandarts militars.	Moneda provablement falcada quan Caracalla va succeir al seu pare, despuix de la mort del seu germà Geta, en un periodo comprés entre 212 i 213. Ací se celebra la Profectio de l'Emperador quan este partix cap a una campanya militar cap al front nort;	2,74 gr (antiga ceca romana);	RIC Caracalla, IV, 225; BMCRE 97; RSC 508.
	sesterci	IMP SEV ALEXANDER AVG, cap laureada a dreta, tirada sobre els muscles;	ROFECTIO AVGVSTI, Alejandro Sever a cavall, empunyant una llança, precedit per la Victòria a la dreta, empunyant corona i palma.	231 / 232	3,38 grams;	RIC Alejandro Sever, IVb, 596; Cohen, 492.
	medalla	IMP PROBV-S PF AVG, cap laureada en armadura mirant cap a la dreta, sostenint llança i escut decorat en escenes de profectio;	MON-ETA AV-G, les tres deidades de les Monetae de peu front a front, en els caps girats cap a l'esquerra, cada una sostenint una balança en la mà dreta en una bossa de monedes als peus de les tres deidades, aixina com una cornucopia en el mà esquerra.	provablement falcat quan estava en Roma, partint cap al front en 276 o 281.	22,66 g;	Gnecchi II pág. 118, 24 i pl. 120, 5; Rosa VI/I, pág. 59; Toynbee-; Dressel-; BMCREM pág. 74, 3; MRV-; MFA 77; Cohen 376.

Vore també

• Adventus

Bibliografia

• Harold Mattingly i Edward A. Sydenham, Roman Imperial Coinage, 10 volums, Londres 1923–1994.