Punt calent d'Islàndia
El punt calent d'Islàndia és un punt calent que és en part responsable de l'alta activitat volcànica que ha dut a la formació de l'illa d'Islàndia.
Descripció
[editar | editar còdic]Islàndia és una de les regions volcàniques més actives del món, en un promig d'aproximadament una erupció cada tres anys (durant el XX va haver 39 erupció volcàniques en les proximitats d'Islàndia). Prop d'un terç de les erupció de lavas basálticas registrades en l'història han segut produïdes per erupció islandeses. Algunes erupció notables inclouen la d'Eldgjá, una fissura del volcà Katla en 934 (l'erupció basáltica més gran del món que s'hi haja vist), la del volcà Laki en 1783 (la segona més gran del món) i numeroses erupció baix camps de gèl que han generat devastadors colapses glaciars, el més recent en 2010 despuix de l'erupció del Eyjafjallajökull.
L'ubicació d'Islàndia en una mitat en cada costat de la Dorsal Mesoatlántica, a on les plaques Euroasiàtica i Nortamericana s'estan separant, és en part responsable de la seua intensa activitat volcànica, pero és necessària una causa adicional per a explicar per qué Islàndia és una illa de tamany considerable, mentres el restant del dorsal consistix principalment en monts submarins que no sobrepassen el nivell de la mar.
Ademés de ser una regió a on la temperatura del mant terrestre és més alta que la del mant circumdant, també es creu que té una major concentració d'aigua. La presència d'aigua en el magma reduïx la seua temperatura de fusió, lo que també pot jugar un paper important en l'aument del vulcanisme islandés.
Teories sobre la seua causa
[editar | editar còdic]Existixen diferents opinions sobre si el punt calent és causat per una ploma del mant profunda o s'origina a profunditats molt menors[1].
Alguns geólogos han qüestionat que el punt calent d'Islàndia tinga el mateix orige que atres punts calents tals com el punt calent de Hawái. Mentres que la cadena d'illes de Hawái i la cadena de monts submarins de l'Emperador mostren una clara progressió temporal volcànica causada pel desplaçament de la placa del Pacífic sobre el punt calent de Hawái, no s'observa dit tipo de registres en Islàndia.
S'ha propost que la llínea que unix el volcà Grímsvötn en Surtsey mostra el desplaçament de la placa Euroasiàtica i que la llínea que va des del volcà Grímsvötn fins al cinturó volcànic Snæfellsnes mostra el desplaçament de la Placa Nortamericana[2].
Teoria de la ploma del mant
[editar | editar còdic]Els qui sostenen esta teoria afirmen que Islàndia es troba ubicada sobre una ploma mantélica, l'expressió de la qual en la superfície és el punt calent. El mateix potencia el vulcanisme causat per la separació de les plaques, tant en el centre de l'illa com en la cadena de Reykjanes al suroest de la principal zona volcànica d'Islàndia. Es creu que la ploma és molt estreta, tal volta d'uns 100 km, i que se situa a profunditats baixe la superfície terrestre d'entre 400 i 650 km aplegant, possiblement, fins al llímit entre el mant i el núcleu.
Els estudis sugerixen que és possible que el punt calent solament siga entre 50 i 100°C més calent que les zones pròximes, lo que no és una diferència tèrmica de suficient magnitut com per a possibilitar la flotabilitat de la ploma.
També s'ha sugerit que l'absència d'un registre progressiu temporal es deu a que pot ser que la ploma haja estat ubicada durant molt temps baix de la grossa massa continental de Groenlàndia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto caliente de Islandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.