Rúpia indonèsia

Erro al crear miniatura:

Rúpia indonèsia

La rúpia indonèsia (en indonesi: rupiah) és la moneda oficial d'Indonèsia. El seu control i emissió estan a càrrec del Banc d'Indonèsia. El seu còdic ISO 4217 és IDR i es dividix en 100 sen. El seu símbol, utilisat en totes les monedes i billets, és Rp. El nom deriva de l'unitat monetària índia. De manera informal molts indonesis es referixen a la rúpia com perak, que en indonesi significa "argent". En les illes Riau i la mitat indonèsia de l'illa de Nova Guinea (Irian Barat) varen utilisar la seua pròpia rúpia (Rúpia de Riau i Rúpia de Nova Guinea occidental), no obstant en 1964 i 1971 respectivament es varen unir a la moneda nacional.

Història

800-1942 Diners javanés, chinenc i holandés

Els primers objectes utilisats com a monedes trobats en Indonèsia daten de l'época de la dinastia budista de Sailendra, en el IX; es varen seguir fabricant fins a el XII massa d'or i kupang d'argent. Durant este periodo també es varen utilisar els mutisalah, cordeles en abalorios d'orige indo-pacífic fabricats durant l'imperi Srivijaya. El seu orige està en l'illa de Sumatra, pero en el temps es varen expandir a Borneo, Java i al restant de les illes orientals en el XIII. En les illes orientals es conservaven estos abalorios com a relíquies familiars, i en el seu lloc utilisaven els mateixos objectes pero d'orige chinenc. l'imperi Majapahit es va fer fort en Java i Sumatra des de finals d'el XIII, i varen escomençar a mantindre contactes comercials en els chinencs. Estos últims feyen els seus intercanvis entregant monedes de coure en forats quadrats, conegudes com cash. Poc despuix en Indonèsia es varen imitar este tipo de monedes utilisant estany o plom.

Quan els europeus varen escomençar a aplegar a Indonèsia, varen dur en si monedes d'or portugueses i veneciano, aixina com reals d'argent castellans, mexicans, peruans i bolivians, les quals es varen convertir en la principal moneda d'intercanvi en tot l'archipèlec durant varis sigles. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals (en avant, VOC) es va assegurar el monopoli per a comerciar en les Índies en 1600. baix la direcció de Jan Pieterszoon Coen, la VOC es va fer en el govern de la zona de Batavia, la capital javanesa, en un àrea d'influència que es va incrementar en el temps i que es va expandir eventualment en les conquistes holandeses fins a el XX fins a incloure lo que més o menys hui forma Indonèsia.

En el XVII, la VOC importava principalment monedes d'argent en forma de chicotetes monedes d'1, 2 i 6 stuivers, aixina com reals castellans i monedes holandeses d'intercanvi. Açò va generar un menut canvi venent estany a les cecas locals, ya que normalment no ho produïen ni ho importaven. Per una reducció en el suministrament d'estany en 1724 la VOC va escomençar a falcar les seues pròpies monedes de coure, cridades duits, que eren marcades en les seues sigles. Estes monedes es varen falcar en sis províncies dels Països Baixos i es varen importar en grans cantitats durant els sigles XVIII i XIX. També es varen falcar monedes d'argent, pero s'importaven sobretot monedes espanyoles i holandeses, que tenien un valor major en les Índies. A pesar de que la majoria de la moneda s'importava, principalment l'argent, també es varen falcar algunes emissions locals d'or i argent durant els sigles XVIII i XIX.

El primer billet de paper va aparéixer en la formació del De Bank Courant en Bank van Leening en 1752. Es varen emetre distints lots durant els següents xixanta anys, pero tots varen tendir a perdre el seu valor en el temps per l'escassea de moneda per a respalar el paper.

En 1800 la VOC va ser a la bancarrota i els territoris nacionalisats pel govern de llavors, la República Bátava, i que havia falcat els seus propis duits, va escomençar a emetre florines en 1802. Entre 1814 i 1840 es va falcar un gran número de duits en Surabaya, al mateix temps que s'importava argent des dels Països Baixos. En 1854 el florín de les Índies Holandeses es decimalizó, el cèntim va substituir al duit i es va introduir una nova série que anava des d'el ½ cèntim a el ¼ de florín, totes falcades en Holanda. Les denominacions més altes (½, 1 i 2½ florines d'argent, i 5 i 10 florines d'or) es varen importar dels Països Baixos i varen circular junt a les emissions locals. Esta série de monedes es va seguir utilisant inclús despuix de l'independència en 1945.

El govern va intentar frenar l'inflació dels billets de paper en una emissió d'abonaments de l'estat en 1815, que es varen retirar de la circulació el 30 de juny de 1861. El De Javasche Bank (en avant, DJB), banc central de les Índies Holandeses i fundat en 1828, tindria una regulació molt més estricta que els bancs anteriors i va conseguir mantindre's solvent.

1942-1949. Invasió japonesa i independència indonèsia: el començ de la hiperinflación

Invasió japonesa

En 1942, els redactors varen invadir les Índies Holandeses prenent el control de tot el país, i Nova Guinea en març del mateix any. En els seus barcos transportaven les seues pròpies emissions dels diners locals, el florín. Varen liquidar tots els bancs privats, inclós el DJB, i va anular totes les obligacions de deutes. Els billets emesos en nom del Govern japonés (De Japansche Regeering) escomençarien a ser de curs llegal des de març de 1942 (encara que els billets existents conservaven el seu valor). Les seues denominacions anaven des del cèntim als 10 florines.

Se suponia que els diners redactors tenia el mateix valor que els antics diners holandesos, no obstant, els redactors pronte varen escomençar a imprimir una cantitat excessiva de diners, per lo que es va iniciar un ràpit procés d'hiperinflación que va dur a la gent a atesorar els antics florines neerlandesos. En terminar l'II Guerra Mundial, els redactors havien incrementat d'una manera excessiva el suministrament de paper moneda, el qual anava dels 230 millons de florines abans de la guerra, als varis billons quan va finalisar esta. Açò, sumat a les accions que va prendre l'administració holandesa despuix de la guerra, varen causar una inflació massiva i varen danyar sériament l'estabilitat i l'economia del país.

Conforme l'ocupació continuava, en 1944 els redactors varen determinar que els seus interessos estratègics a llarc determini es conseguirien millor exaltant el nacionalisme indonesi, per lo que es va emetre una segona série de billets impresos en indonesi. Estes séries estaven denominades en roepiah.

El nou govern indonesi va continuar utilisant els billets existents fins que varen imprimir els seus propis diners en 1946, mentres que al començament d'any es varen seguir imprimint billets en algunes parts de l'est d'Indonèsia, a on els nacionalistes encara no havien pres el control. Esta acció era una mida provisional fins que els neerlandesos restabliren la seua administració a lo llarc de les disperses illes.

Reocupación aliada/holandesa

El govern holandés, exiliat en Londres, havia estat fent preparatius per a quan finalisara la guerra, despuix de la qual esperaven recuperar el control de les seues colónies. Per a això, en reconeiximent de les condicions financeres alterades baix les que s'estava debatent, es va anticipar que es necessitaria una acció governamental en vista a la debilitada posició en que havia quedat el DJB, el qual havia estat emetent billets en anterioritat.

En decembre de 1942 es varen encarregar els nous billets a l'empresa nortamericana Security Bank Note Printing Company. Els billets estaven datats en març de 1943 i encapçalats en la llegenda Nederlandsch-Indische Gouvernementsgulden, junt en texts en indonesi que indicaven la denominació en roepiah. Les denominacions anaven des dels 50 sen als 500 florines.

En finalisar la guerra, l'Administració Civil de les Índies Holandeses (en avant, NICA) va escomençar a reprendre el control dels antics territoris. Va escomençar a emetre un florín propi datat en 1943, primer en Nova Guinea en 1944, i posteriorment en les illes Molucas i Borneo, les quals havien segut preses abans de la rendició japonesa el 14 d'agost de 1945. En les zones baix el control de la NICA, els diners holandesos emesos abans de la guerra va ser desmonetizado. A pesar de que la NICA solament controlava les zones exteriors d'Indonèsia, la seua autoritat per a establir el valor dels diners estava llimitada per la precària situació econòmica de l'administració i dels propis Països Baixos. Com a promesa, la NICA va tornar a autorisar la circulació dels billets per baix de 10 florines impresos abans de la guerra, i els billets de més valor no es tornarien a posar en circulació per a reduir l'efecte inflacionario de tindre diners d'abans de la guerra circulant junt a les emissions pròpies de la NICA.

En la rendició dels redactors, els aliats li varen donar a l'administració el control oficial de totes les institucions del país, i el DJB, que havia sobrevixcut millor de lo esperat a la guerra, es va reincorporar en les seues funcions el 10 d'octubre de 1945.

Encara que els aliats varen introduir el florín de la NICA en Borneo i l'est d'Indonèsia, la transició al control holandés no es desenrollaria sense problemes en les illes principals de Java i Sumatra, ya que els aliats solament es varen fer en el control d'uns pocs enclavaments costers, a on encara existien grans cantitats almagasenades de diners redactors.

El uang merah o "diners rojos" (els billets de 10 rúpies eren rojos) va fer front al principi de l'oposició nacionalista de que el dibero devia ser emés pels neerlandesos, molests pel fet de que a pesar de les intencions declarades per a adoptar una posició menys colonial despuix de la guerra, els billets s'havien imprés en holandés i en un gran retrat de la reina Guillermina.

Quan els diners de la NICA va aparéixer per primera volta en Java, Sukarno va proclamar un decret el 2 d'octubre de 1945 per a declarar estos diners illegals. Sense cap tipo de control necessitat per a emetre diners de forma efectiva, els neerlandesos varen determinar que seria desaconsejable emetre diners de la NICA en les ciutats de Java i Sumatra, per lo que va prohibir la seua importació.

En els redactors encara actuant com a governs locals en Java i Sumatra, la NICA va vore necessari preservar el valor dels diners redactors tants com poguera, ya que era l'únic mig de pagar les despeses incorregudes en mantindre l'orde. En molts casos, els redactors es dedicaven simplement a imprimir més diners, per lo que els diners en circulació continuava incrementant-se ràpidament. En febrer de 1946, es varen gastar 2 billons dels 2,5 billons expropiats en les imprentes estatals, una gran suma en comparació als 500 millons de florines que hi havia en circulació abans de la guerra.

Pel cada volta menor suministrament de diners, a la destrucció de les planches d'impressió en les principals imprentes i l'inquietut entre les forces europees per ser pagades en diners redactors, lo que va fer caure el valor dels diners constantment i tindre que tornar a emetre's el florín de la NICA el 6 de març de 1946. Els billets de 5 florines i inferiors varen circular per a mantindre la seua validea, i els diners redactors es canviava a una taxa de 33 a 1.

Esta mida va enfurir als indonesis, que varen impondre una sentència de 5 anys de presó a qui utilisara els florines de la NICA. Un braç armat independent va aplegar inclús més llunt, eixecutant a la gent que duguera els diners i exhibint els seus cossos en públic en els diners clavats en ells.

Per les dificultats associades a l'us dels diners, el suministrament de menjar i bens bàsics des de l'interior republicà era escàs i els diners de la NICA havia caigut a un valor del mercat negre en juny de 1946 de 10 florines redactors (que encara era la moneda preferida per a realisar pagaments en Java) a pesar dels esforços dels neerlandesos per a reforçar la taxa de canvi.

La primera rúpia indonèsia en Java

Encara que el govern republicà es va opondre fermament a l'us del florín de la NICA, veent que era una ferramenta important per a lluitar contra els neerlandesos, es va considerar llaugerament l'emissió d'una moneda indonèsia pròpia. En acabant de que s'introduïra el florín de la NICA el 2 d'octubre, al sendemà, tant els diners redactors com els florines anteriors a l'establiment de la NICA es varen declarar de curs llegal en la República, en el mateix valor a pesar d'haver una gran cantitat de diners redactors en circulació, lo que reflectia el fet de que els diners holandesos ya no estava respalat per reserves d'or, ya que estes es varen evacuar al començ de la guerra.

Els britànics varen aconsellar als indonesis que crear una nova moneda seria un suïcidi polític i financer, no obstant la seua decisió ya estava presa. Els primers billets, datats en 1945, estaven en preparació quan tots els treballs i els diners indonesis varen ser requisats pels aliats (entre els qui es trobaven els britànics, encarregats de restablir l'orde) en el seu assalt a Jakarta en giner de 1946.

Les planches d'impressió varen sobreviure a l'atac, i en la decisió final holandesa d'introduir el florín de la NICA en Java (considerat com un acte ofensiu) en març de 1946, els indonesis, incitats per la mida, varen pressionar en les reimpressions al mateix temps que el suministrament dels diners redactors disminuïa en les caixes fortes dels bancs de les ciutats que controlaven els neerlandesos (aproximadament 500 millons de roepiah japoneses).

En els pocs recursos que tenien els indonesis, units als dels neerlandesos, i solament en la menuda imprenta G. Kolff & Co. Malang a la seua disposició per a imprimir diners, la fabricació de billets duria varis mesos, fins a juliol de 1946. El govern republicà va declarar que el nou banc central d'Indonèsia seria el Bank Negara Indonèsia, establit el 5 de juliol de 1946 ocupant les oficines del DJB en Yogyakarta, baluart de la República.

En conseqüència, es va proclamar per decret de 3 d'octubre de 1946 l'emissió de la primera rúpia indonèsia. A principis d'any, els diners redactors havia segut un mig de transmissió vital per a transportar bens als enclavaments neerlandesos, no obstant, el decret va dur la situació al seu fi: tots els diners redactors tenia que depositar-se en bancs de la República fins al 30 d'octubre de 1946, podent els depositante declarar la procedència dels diners, se'ls entregaria un nou Oeang Republik Indonèsia (ORI) en una taxa de canvi de 50 rúpies japoneses a 1 rúpia ORI. Els deutes pendents es revaluaron d'acort a la seua data d'orige, en deutes sorgits abans de 1943 (abans de l'inflació induïda pels redactors) es canviarien a la parell; deutes contrets entre 1943 i 1945 a 20:1; i el restant de deutes fins a l'any en curs a 50:1.

Esta política deflacionaria es derivava del model del Geldzuiverig holandés, creat pel ministre d'economia Pieter Lieftinck. De la mateixa manera que en els Països Baixos, cada ciutadà podia utilisar una rúpia per a impulsar la circulació de la nova moneda. Els diners no depositats despuix d'octubre es va declarar nul.

Es dia que una nova rúpia equivalia a mig gram d'or, una taxa similar a la dels diners holandesos anteriors a la guerra, encara que no estava respalada per reserves de metals, sino que era una mera proclamació de poder adquisitiu. Pel temor generat perque els diners depositats no seria tornat, va haver un pànic general en la compra de bens bàsics els dies següents a la publicació del decret, per lo que els preus dels aliments (en diners redactors) es varen incrementar fins a trenta voltes, creixent per un atre costat la taxa de canvi del florín de la NICA en el mercat negre de 120 a 1.

En la finalitat dels diners redactors en el principal reducte republicà de Java, els neerlandesos es varen vore obligats a actuar, finalisant el canvi de diners redactors el 30 d'octubre de 1946, per a evitar una cantitat exagerada de diners redactors sense canviar-se i que s'estava adquirint per a canviar-ho a florines de la NICA.

Aplegats a este punt, en Java circulaven dos monedes: el florín de la NICA datat en 1943 en les zones controlades pels neerlandesos, i la rúpia ORI de 1945 en els enclavaments indonesis. La resistència indonèsia es va vore sériament fragmentada, sobretot en els menuts llogarets rurals, a on va perdre la facultat d'abastir de diners a lo llarc de la seua existència, per lo que els diners redactors va seguir utilisant-se en Banten, Java occidental aixina com en tota Sumatra.

Mai es va establir una taxa de canvi oficial entre el florín de la NICA i la rúpia indonèsia, pero en el respal popular que se li donava a la moneda indonèsia, 1 rúpia ORI es va valorar en 5 florines de la NICA al principi. No obstant, la moneda es va despreciar ràpidament, caent als 2 florines en una semana al mateix temps que el mercat creixia; al final de 1946 es canviava a la parell. En març de 1947, el seu valor va caure al mig florín i en juliol a 30 cèntims. Esta inflació la va causar el govern republicà, que estava imprimint diners per a fer front a les seues obligacions que eren majors que els seus ingressos. En giner de 1947, es varen imprimir 310 millons de rúpies solament en Java, la mitat de tots els diners impresos abans de la guerra.

Per la poca capacitat del govern per a imprimir, es va centrar en l'impressió de billets de 100 rúpies. La poca existència de billets de 100 rúpies valien menys que una combinació de billets menuts. Ademés, la creixent falsificació solament va servir per a aumentar l'inflació dels diners indonesis.

Per les lleis decretades per a prohibir l'aprovisionament de bens bàsics, no es va poder mantindre la confiança en la rúpia. En Jakarta, els diners indonesis valia molt manco que en cap atra part del país, com a conseqüència de la demanda de bens en preus en florines de la NICA. Els intents dels republicans per a mantindre el valor dels diners indonesis (que hi havia estat respalat pel suministrament de l'arròs des de l'interior de Java) va poder frenar una miqueta, pero no parar, el seu decliu. Durant els anys de la revolució indonèsia es varen emetre tres séries de billets des de Yogyakarta: dos solament en 1947 i una atra més llimitada en 1948.

Diners holandesos: 1947-1949

Els neerlandesos varen crear una nova moneda des de juliol de 1947 denominada en florines i roepiah a càrrec del DJB. Estos billets es varen datar en 1946 i consistien en denominacions de 5 (violeta), 10 (violeta), i 25 (roig) florines. El suministrament d'estos billets pronte es va agotar i l'administració remonetizó tots els diners emesos pel govern i el DJB anterior a la guerra. Açò va causar un increment de la mitat del total de diners en circulació des de 1947 a 1949. L'administració també va emetre monedes de bronze i argent en les denominacions originals anteriors a la guerra, falcades entre 1943 i 1945 en Estats Units, pero per l'inflació, les monedes no eren més que ferralla i moltes es varen fondre per a fabricar utensilis. Com a resultat, es varen emetre també abonaments del tesor des de l'1 de decembre de 1947 en denominacions de 10 i 25 sen. Estos billets varen tindre èxit perque eren pròpiament indonesis i varen continuar utilisant-se inclús despuix de l'independència fins a 1951, quan Indonèsia va falcar les seues primeres monedes.

Billets locals de la República d'Indonèsia: 1947-1949

El govern republicà mai va tindre el control efectiu sobre l'illa de Java per lo que des de 1947 es legisló per a que el 26 d'agost de 1947 els llocs d'alvançada regionals de Sumatra i Java pogueren emetre els seus propis diners i substituir els diners redactors, en un canvi a la verdadera rúpia ORI estudiat quan la pau ho va permetre, en part per a impedir la circulació del florín de la NICA. A lo manco trenta ciutats i districtes distints de Sumatra varen emetre els seus propis diners, i en Java una dotzena, escomençant per Banten en decembre de 1947. Els billets tenen marcat el lloc d'emissió i els dissenys eren diferents als dels diners nacionals.

1949-1958: Reconeiximent de l'independència i nova rúpia indonèsia

1950-1952. Reconeiximent de l'independència indonèsia. Banc Central: De Javasche Bank

En novembre de 1949, en la taula redona holandesa-indonèsia celebrada en L'Haya, es varen negociar la pau i el reconeiximent de l'independència de l'Estat indonesi, com a Estats Federats d'Indonèsia (Republik Indonèsia Serikat), una federació composta per la República d'Indonèsia (Java i Sumatra), junt a atres quinze estats. Pero el 15 d'agost de 2005, els neerlandesos varen reconéixer la data oficial de l'independència d'Indonèsia el 17 d'agost de 1945, dia en que es va proclamar l'independència. A través del ministre d'assunts exteriors, els neerlandesos varen demanar disculpes pels fets ocorreguts entre 1945 i 1949.

Com a part de l'acort, els Països Baixos mantindrien l'influència econòmica sobre la república fins que Indonèsia haguera pagat el deute acumulat per la NICA en la guerra contra Indonèsia. Es va acordar que el banc privat holandés De Javasche Bank es restauraria com a banc central d'Indonèsia, a pesar dels resentiment entre els nacionalistes indonesis. Per lo tant, el DJB es va establir finalment com un banc de desenroll.

En juny de 1950 es va emetre una breu série de billets en nom de la Republik Indonèsia Serikat, en denominacions de 5 i 10 rúpies. No obstant, en l'incorporació de nous estats a la República d'Indonèsia entre març i abril de 1950, el 17 d'agost del mateix any va haver una declaració formal per a crear una única República, per lo que estos billets varen tindre un curt periodo de circulació.

El "cort" de Sjafruddin

La nova federació indonèsia va decidir domicializar els diners circulants (pel tractat que obligava al govern a acceptar el florín de la NICA com a mig de pagament llegal) que va alcançar els 3,90 billons de rúpies. Una apabullante varietat de diners seguia en circulació, que incloïa rúpies indonèsies (locals i nacionals), diners redactors, florines d'abans de la guerra i florines de la NICA.

Per esta gran cantitat, el ministre d'economia, Sjafruddin Prawiranegara va intentar buscar la forma de reduir el suministrament de diners a la mitat. Esta reforma es va decretar el 19 de març de 1950. Es va obligar a la població a tallar per la mitat els billets de 5 florines i superiors. Una mitat seria canviada per un billet nou, i l'atra seria un abonament del govern en una obligació del 3%. Ademés, la mitat de tots els depòsits bancaris de més de 400 rúpies estarien obligats a comprar els abonaments de l'estat.

Com a part del canvi, els diners locals i nacional emés per la República indonèsia es desmonetizó, per lo que tots els billets republicans no tindrien validea despuix de l'1 de maig de 1950. El primer billet de 125 rúpies emés en Java es va canviar pels nous billets d'1 rúpia del DJB. Per a les monedes locals es varen amprar taxes de canvi més elevades, ya que alguns billets s'havien devaluado moltíssim per les contínues reimpressions dels diners de l'eixèrcit. Per eixemple, la rúpia emesa en la província d'Aceh es canviava d'1,75 a 1.

1951: Nacionalisació del De Javasche Bank. Transformació al Banc d'Indonèsia

Pel desig d'eliminar les influències del DJB, dominat pels neerlandesos, i les tensions causades per les negatives dels neerlandesos a transferir el territori de la Nova Guinea holandesa a la República, el govern es va vore obligat a nacionalisar el banc holandés. Esta mida, anunciada el 30 d'abril de 1951, va supondre l'anulació de l'antiga Llei del Banc de Java de 1922, en la que es prevenia als ciutadans no neerlandesos a comprar participacions i accions del banc, o a mantindre negocis en la bossa de Ámsterdam. L'adquisició es va acordar al 120% del valor del banc (que estava valorat en 9 millons de florines neerlandesos), ademés del reconeiximent dels neerlandesos de que el banc era un recurs pròpiament indonesi, d'ahí que la nacionalisació fòra vàlida.

La nacionalisació es va completar el 15 de decembre de 1951 i el DJB es va convertir en una institució governamental d'Indonèsia. Ademés d'esta nacionalisació, el 3 d'octubre de 1951 la República va aprovar un acta d'emergència sobre moneda vàlida, per a revocar l'Acta monetària de les Índies Holandeses de 1912, que encara estava vigent en Indonèsia. La conseqüència d'esta acta va ser que les antigues monedes holandeses no tindrien cap valor per al pagament. Les monedes denominades en rúpies indonèsies es varen falcar en valors d'1, 5, 10, 25 i 50 sen a càrrec del govern indonesi. Els billets neerlandesos de denominacions més baixes es retirarien de la circulació. Esta acta va vore la primera emissió de diners indonesis en denominacions d'1 i 2½ rúpies per a seguir en proporció substituint les denominacions menors a 5 florines i superiors a càrrec del Banc Central i el govern.

1953-1958: Naiximent del Banc d'Indonèsia

Per a que la situació no afectara a l'emissió dels diners del DJB, el govern va completar la nacionalisació del DJB canviant el nom a Bank Indonèsia l'1 de juliol de 1953 a través de l'Acta principal del Banc d'Indonèsia de 1953. El BI tenia la responsabilitat de l'emissió de billets de 5 rúpies i superiors (com l'anterior DJB).

1959-1965: Devaluación monetària i inflació en escalada

L'economia va sofrir estralls per l'inflació i els preus es varen triplicar entre 1953 i 1959, per lo que el president Sukarno devaluó la moneda. El governador del BI, Loekman Hakim no estava d'acort en esta política i va ser destituït per Sutikno Slamet en juliol de 1959.

En l'inesperat canvi de dirigent, el canvi oficial es devaluó l'1 d'agost de 1959 en un 75%, és dir, d'11,40 IDR a 45 IDR per dólar. Ademés, els billets de 500 i 1.000 rúpies es devaluaron un 90% el 24 d'agost de 1959 de 50 a 100 rúpies. Els billets afectats varen ser els 500 florines de 1946 i els billets de 500 i 1.000 rúpies de 1952. En tot açò, en setembre de 1959 el billet més gran que circulava en Indonèsia era el de 100 rúpies.

1965-1992: la nova rúpia. Revaluación d'1.000 a 1

La creixent inflació, que en 1961 era d'un 27%, i a l'any següent es va disparar a un 174% i en 1965 a un 600%, va fer que les denominacions dels billets s'incrementaren des de les 100 rúpies en setembre de 1959 a les 10.000 rúpies en 1964. Com a resultat, durant la confusió política de 1965, la nova rúpia es va introduir el 13 de decembre de 1965 en una taxa de canvi d'1.000 a 1. L'índex de preus en terminar l'any es va calcular en 363 voltes més alt que en 1968, i els preus varen créixer sèt voltes més en els mesos següents. Encara que la devaluación dels billets va ser d'1.000 a 1, es creu que els preus varen aplegar a baixar fins a 10 voltes.

Esta devaluación va tindre l'efecte secundari d'unificar la rúpia indonèsia en la rúpia de les illes Riau. Les denominacions de la nova rúpia anaven des del sen fins a les 100 rúpies. Posteriorment es varen afegir denominacions de 500 i 1.000 rúpies.

En 1968, la nova orde de Suharto es va consolidar i se li va concedir al BI el dret únic d'emetre billets (inclosos els de menor valor a 5 rúpies) aixina com monedes (que anteriorment eren falcades en nom del govern central). En 1970, Indonèsia va afegir billets de 5.000 i 10.000 rúpies mentres que una volta controlada l'inflació, es reintrodujo un nou con monetari que anava des de la rúpia fins a les 100 rúpies. En 1975 els billets de 100 rúpies i de menor denominació es varen escomençar a retirar de la circulació.

1992 en avant: pre i post crisis financera

En 1992 la rúpia valia menys que un quint de lo que valia en 1970, per lo que es va introduir un billet de 20.000 rúpies. La crisis financera asiàtica de 1997 i 1998 va reduir el valor de la rúpia en un 80% en uns pocs mesos i va anar el factor principal per al canvi de govern de Suharto. La rúpia es canviava a 2.000 - 3.000 IDR per dólar, no obstant en juny de 1998 va aplegar a les 16.800 IDR per dólar. La moneda, que s'havia mantingut relativament estable en els anys anteriors, havia destruït el seu valor. El govern no va prendre cap acció per a desmonetizar o revaluar els billets. L'únic canvi que es va fer va ser redissenyar els billets de 10.000 i 20.000 rúpies.

En 1999 es va publicar una nova directiva per a introduir un nou disseny de 50.000 rúpies que substituïra al billet commemoratiu de Suharto. Les denominacions es varen estendre als billets de 100.000 rúpies, impresos en polímero i preparats per a eixir al carrer en novembre de 1999. No obstant, estos billets no varen tindre èxit degut a que les màquines de contar billets dels bancs no podien fer el reconte correctament, ya que el plàstic feya que es pegaren uns billets a uns atres.

2000-2005: rediseños de tots els billets indonesis

La directiva de 2000 va dur l'introducció d'un nou billet d'1.000 rúpies, ya que les denominacions de 100 i 500 rúpies es varen emetre de manera discontínua per la devaluación de la moneda indonèsia. La directiva de 2001 va redissenyar els billets de 5.000 rúpies mentres que la de 2004 va substituir l'impressió dels billets en polímero a paper, aixina com introduir noves mides de seguritat en els billets de 20.000 rúpies. Els canvis més recents s'han donat en la directiva de 2005, per a redissenyar els billets de 10.000 i 50.000 rúpies.

Monedes

Actualment circulen monedes de 100, 200, 500 i 1.000 rúpies. De totes formes, totes les monedes falcades pel BI des dels anys 70 seguixen sent de curs llegal.

Últimes denominacions
Image anvers	Image revers	Denominació	Emissió	Metal		Forma	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Vora	Anvers	Revers
				Anell	Centre
Erro al crear miniatura:		50 Rúpies	1999-	A el		Circular	20,10	1,40	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Rp 50 - Oropéndola - KEPODANG
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	100 Rúpies	1999-	A el		Circular	23,10	1,80	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Rp 100 - Cacatúa - KAKAKTUA RAJA
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	200 Rúpies	2003-	A el		Circular	25,00	2,40	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Rp 200 - Estornino balinés - JALAK BALI
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	500 Rúpies	2003-	A el		Circular	27,20	3,11	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Rp 500 - Jazmín - BUNGA MELATI
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:	1.000 Rúpies	2010-	Cu+Ni	Cu+Ni+Zn	Circular	26,00	8,80	Estriado discontinu	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - 1000 RUPIAH	Angklung en Gedung Sate al fondo - ANGKLUNG - any d'acunyament

Séries anteriors
Denominació	Emissió	Metal	Forma	Diàmetro (mm)	Pes (g)	Vora	Anvers	Revers
1 Rúpia	1970	A el	Circular	22,00	1,40	Pla	Muscicapa dauurica - Rp 1	1 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
2 Rúpies	1970	A el	Circular	26,00	2,30	Pla	Flores - Rp 2	2 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
5 Rúpies	1970	A el	Circular	28,60	3,10	Pla	Drongo real - Rp 5	5 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
5 Rúpies	1974	A el	Circular	29,00	3,99	Pla	Família - Flores - KELUARGA BERENCANA - MENUJU KESEJAHTERAAN RAKYAT	5 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
5 Rúpies	1979	A el	Circular	23,00	1,40	Pla	Família - Flores - KELUARGA BERENCANA - MENUJU KESEJAHTERAAN RAKYAT	5 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
10 Rúpies	1971	Cu+Ni	Circular	16,00	1,80	Estriado	Mechó d'arròs - Flores - Rp 10 - TINGKATKAN PRODUKSI SANDANG PANGAN	10 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
10 Rúpies	1974	Cu+Ni+Zn	Circular	22,00	4,00	Pla	Símbol de Tabanas - MENABUNG UNTUK MENUNJUNGAN PEMBANGUNAN	10 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
10 Rúpies	1979	A el	Circular	25,00	1,90	Estriado	Símbol de Tabanas - MENABUNG UNTUK MENUNJUNGAN PEMBANGUNAN	10 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
25 Rúpies	1971	Cu+Ni	Circular	20,00	3,60	Estriado	Victoria coronada - Rp 25	25 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
25 Rúpies	1994	A el	Circular	18,00	1,24	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Anou moscada - Rp 25 - Buah Pala
50 Rúpies	1971	Cu+Ni	Circular	24,00	6,10	Estriado	Au del Paraís - Rp 50	50 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
50 Rúpies	1993	Cu+Ni+Zn	Circular	20,00	3,20	Estriado	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Dragó de Komodó - Rp 50 - Komodo
100 Rúpies	1973	Cu+Ni	Circular	28,00	9,80	Pla BANK INDONÈSIA	Casa tradicional (Rumah gadang) - Rp 100	100 RUPIAH - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament
100 Rúpies	1978	Cu+Ni	Circular	28,00	7,10	Estriado	Casa tradicional (Rumah gadang) - 100 - SERATUS RUPIAH - BANK INDONÈSIA	Representació del Bosc de la Prosperitat - Rp 100 - HUTAN UNTUK KESEJAHTERAAN - any d'acunyament
100 Rúpies	1993	Cu+Ni+Zn	Circular	22,00	4,20	Estriado	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Carrera de bous de Java Oriental - Rp 100 - Karapan Sapi
500 Rúpies	1992	Cu+Ni+Zn	Circular	24,00	5,40	Estriado	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Jazmín - Rp 500 - Bunga Melati
500 Rúpies	2000	Cu+Ni+Zn	Circular	24,00	5,40	Pla	Escude d'armes - BANK INDONÈSIA - any d'acunyament	Jazmín - Rp 500 - Bunga Melati