Anar al contingut

Rambla de Poyo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Passeig en bicicleta pel barranc de Torrent 24.jpg
Rambla de Poyo

Plantilla:Format de referències


La rambla o barranc de Poyo, també cridat barranc de Chiva, Torrent, Picanya, Paiporta o Catarroja, és un torrent o curs d'aigua estacional situat en la província de Valéncia, Espanya. La seua conca es troba entre la dels rius Turia i Xúquer i la del barranc de Picasent i té una extensió de 479 quilómetros quadrats. És una de les majors manifestacions de conca endorreica en la Comunitat Valenciana, puix les seues aigües aboquen a l'Albufera de Valéncia i no al mar Mediterrànea.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom propi "Poyo" o "Poio" en valencià, prové del terme comú en aragonés "pueyo"[1] que s'usa per a referir-se a un lloc alt. Esta paraula prové del llatí "podium",[2] que directament passa a ser "puig"[3] en valencià.

La paraula "pueyo" en fonètica valenciana es transforma en "poio" [4] Lo contrari a un "poio" seria una "hoya", o "foia" en català, paraula també d'orige aragonés (foya).

No obstant l'orige del topònim correcte que és Rambla de Poyo (Nomenclátor geogràfic d'Espanya) o Barranc de Poyo ("de el" és incorrecte) és la seua proximitat a la Venda de Poyo, abans Mes de Poyo, pel llinage d'un antic propietari, com es pot referenciar en les observacions de Cavanilles, 1797 o en el diccionari Madoz.cita requerida

Ret hidrogràfica

[editar | editar còdic]

La descripció del lloc de naiximent d'este curs fluvial és complex. La rambla de Cheste es forma en Cheste de l'unió dels barrancs Gran, de la Cova Morica i de Chiva. La rambla de Cheste també rep el nom de rambla de Poyo -aixina figura en la señalética de la carretera A3- i de barranc de Chiva.[5][6]

Dels tres barrancs inicials de la rambla, el major és el barranc Gran, que està format per una série de vaguadas que es formen entre els 900 i 1000 m s. n. m., en la partida chivana de l'Alvenc, prop del llímit en Gestalgar. Rep com a afluents als barrancs de la Parra i de Ballesteros, abdós per la dreta i abdós en recorregut pel terme de Chiva.[5][6]

El barranc de la Cova Morica naix a 840 m s. n. m. en la partida de Guarañones del terme municipal de Chiva. El seu principal afluent és el barranc de Brihuela.[5]

El barranc de Chiva[5] o rambla del Gall[6] naix en el nort del terme de Buñol, en l'Alvenc[6] o Cim[5] de l'Asno, a 850 m s. n. m.[5]

Els tres barrancs (el Gran, el Cova Morica i el de Chiva) en unir-se abans d'aplegar a Cheste donen lloc a la rambla de Poyo com a tal. Quan la rambla ix de la serra de Cabrera amplia la seua vall, depositant els sediment més grossos, formant aixina a l'altura de Cheste un canal pedregoso.


En els térmens de Cheste i Ribarroja del Turia, la rambla discorre en direcció oest-este, generalment en paralel a la carretera Madrit-Valéncia, que la travessa. És en este tram a on rep per la marge dreta el barranc de Sechara i Gallego. Este últim prové de Godelleta, arreplegant les aportacions del barranc del Murtal i de l'alvertent septentrional de la Serra Perenchiza.[5][7]

La rambla entra en la comarca de la Horta Sur de Valéncia a través de la Plana de Cuart, a a on aplega encaixat entre ales de argila i graves.

Despuix seguix el seu camí fins a aplegar a Torrent, a on el caixer de la rambla s'eixampla i profundisa, rebent allí també les aigües del barranc de la Horteta. El barranc de la Horteta naix en el surest del terme de Godelleta i rep les aportacions del barranc dels Caps o de Cortichelles, aixina com les de l'alvertent meridional de la serra Perenchiza.[5][7]

Després el caixer de la rambla seguix en direcció NO-SE camí del llac de la Albufera, a on desemboca. Pero abans conduïx i arreplega les precipitacions dels térmens municipals de Picanya, Paiporta, Masanasa i Catarroja -constituïx la major part del llímit entre estos dos últims municipis-[8] per a finalment desembocar en l'Albufera de Valéncia.

El barranc de Torrent i la rambla de Poyo es varen conectar per mig d'una séquia d'escassa capacitat en el XVIII. Per això antigament les riada de la rambla de Poyo no afectaven a la zona de Picanya, Paiporta, Masanasa i Catarroja, ni incrementaven excessivament el pico de riuada del barranc de Torrent. L'inundació de la zona dels Basses laminaba les riuades i retenia els sediment. En 2004 es va conectar també la part baixa del Barranc de la Saleta a la Rambla de Poyo realisant un canal paralel a la carretera CV-33, aproximadament un quilómetro abans del caixco urbà d'Aldaya.cita requerida

D'esta manera, centrant-nos en els paràmetros morfométricos, segons la geografia física de l'Horta Sur, la rambla de Poyo té 84 caixers d'orde un, els quals tenen una llongitut mija d'1,26 quilómetros, atres 22 d'orde dos, que tenen una llongitut mija en este cas d'1,61 quilómetros, els de orde tres tenen 4,54 quilómetros de llongitut mija, i d'estos hi ha 5 caixers. Els de orde 4 són únicament dos i tenen una llongitut mija de 6,37 quilómetros, i finalment solament hi ha un caixer d'orde 5, per lo que la rambla de Poyo és d'orde 5, el qual té una llongitut de 40 quilómetros.cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. és/search/. ?q=pueyo&l=ar-és|consulta=2024-11-02 Aragonario-diccionari castellà-aragonés
  2. https://www.dehuesca.es/sipca/IMAGEN/documents_web/BDPCA_10.pdf
  3. ¿Coneixes l'orige d'estos cinc llinages aragonesos?
  4. L'hort del Sol (1951)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Dafauce Ruiz (1975). La Albufera de Valéncia. Un estudi pilot. (en espanyol), Ministeri d'Agricultura. ICONA..
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Mapa Topogràfic de la Comunitat Valenciana.
  7. 7,0 7,1 Mapa Topogràfic de la Comunitat Valenciana.
  8. Mapa Topogràfic Nacional.Institut Geogràfic Nacional.