Anar al contingut

Rani ki vav

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Rani ki vav 02.jpg
Rani ki vav

Rani Ki Vav (Plantilla:Lang-gu, lit., 'El pou escalonat de la reina') és un baori o pou escalonat situat en la ciutat de Patan en l'estat de Guyarat (Índia). Es troba a la vora del riu Saraswati. La seua construcció s'atribuïx a Udayamati, filla de Khengara de Saurashtra, reina i esposa del rei chaulukya de el XI Bhima I. Cobert de sediment, va ser redescubierto en la década de 1940 i restaurat en la década de 1980 pel Servici Arqueològic de l'Índia (ASI).

El millor i un dels eixemples més grans del seu tipo i dissenyat com un temple invertit que destaca la santitat de l'aigua, el pou està dividit en sèt nivells d'escales en panels escultòrics; més de 500 escultures principals i més de mil menors combinen imagineria religiosa, mitològica i profana.

En 2014 ha segut designat Patrimoni Mundial de la UNESCO, que ho descriu aixina:.

Situat a la vora del riu Saraswati, este monument del sigle XI es va construir en un principi per a honrar la memòria d'un monarca. Els pous escalonats constituïxen un mig característic de captació i almagasenament d'aigües subterrànees en el subcontinent indi, a on es varen escomençar a construir des del tercer mileni a.C. En el córrer del temps, els simples clots excavats en sols arenencs es varen ser transformant en refinades obres arquitectòniques i artístiques de vàries plantes. El Rani-ki-Vav es va edificar quan estaven en el seu ple apogeu les tècniques artesanals de construcció de pous i l'estil arquitectònic Maru-Gurjar, d'ahí que este monument siga un viu reflex del consumat mestrage tècnic alcançada llavors pels poceros i una obra artística de gran bellea, tant per les seues proporcions com pels seus detalls. Concebut com un temple invertit per a posar de relleu el caràcter sagrat de l'aigua, el Rani-ki-Vav posseïx sèt plantes escalonades en panels esculpidos de gran calitat artística, en els que es poden admirar unes 500 escultures principals i atres 1.000 secundàries de temàtica religiosa, mitològica i profana, en referències freqüents a obres lliteràries. La quarta planta del pou és la més fonda i dona accés a un depòsit rectangular de 9,5 per 9,4 metros, a 23 metros de profunditat. El pou pròpiament dit, que està emplaçat en l'extrem occidental del monument, té 10 metros de diàmetro i 30 de profunditat. (UNESCO/BPI)[1]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Rani ki vav1.jpg
Dins de Rani Ki Vav

Rani ki vav es va construir durant el govern de la dinastia Chaulukya. Es troba a la vora del riu Saraswati.[2] ___protected_title_0___, composta pel monge jainista Merutunga en 1304, menciona: ___protected_title_2___. Segons ell, el pou escalonat va entrar en servici en 1063 i es va completar 20 anys despuix. Se supon que va ser construït en memòria de Bhima I (r. ca. 1022-1064) per la seua reina Udayamati i provablement completat per Udayamati i Karna despuix de la seua mort, pero es discutix si ella era viuda quan ho va encarregar. El Comisariado situa la data de construcció en 1032 basant-se en la similitut arquitectònica en el temple Vimalavasahi en el Mont Abu construït en el mateix any.[3][4][5]

El pou escalonat va ser inundat més alvance (XIV ¿?) pel riu Saraswati i es va omplir de sediment.[6] En la década de 1890, Henry Cousens i James Burgess ho varen visitar quan estava completament enterrat baix terra i solament es veen pous i alguns pilars. Ho varen descriure com un enorme pou de 87 m. En ___protected_title_1___ James Tod va mencionar que el material del pou escalonat es va reutilisar en l'atre pou escalonat construït en Patan modern, provablement Trikam Barot ni Vav (pou escalonat de Bahadur Singh).[7][8] En la década de 1940, les excavacions realisades baix l'Estat de Baroda ho varen traure en part a la llum. En 1986, el ASI va realisar una important excavació i restauració. Durant l'excavació també es va recuperar una image de Udayamati. La restauració es va portar a terme entre 1981 i 1987.[3][6]


Rani ki vav ha segut declarat Monument d'Importància Nacional i està protegit per el ASI. Es va agregar a la llista de llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 22 de juny de 2014.[9][10] Va ser nomenat el «lloc icònic més net» de l'Índia en la Conferència de Sanejament de l'Índia de 2016.[11]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Rani ki vav es considera el millor i un dels eixemples més grans d'arquitectura de pou escalonat en Guyarat. Va ser construït a l'altura de l'habilitat dels artesà Māru-Gurjara architectures en la construcció de pous escalonats i l'estil arquitectònic Maru-Gurjara, lo que reflectix el domini d'eixa tècnica complexa i la bellea dels detalls i les proporcions. L'arquitectura i les escultures són similars a les del temple Vimalavasahi en el mont Abu i a les del temple del Sol en Modhera.[3]

Està classificat com un pou escalonat de tipo Nanda. Medix uns 65 m de llarc, 20 m d'ample i 28 m de profunditat. El quart nivell és el més profunt i conduïx a un estany rectangular de 9,5 x 9,5 m, a una profunditat de 23 m. L'entrada s'ubica en l'est mentres que el pou s'ubica en l'extrem més occidental i consta d'un pou 10 m de diàmetro i 30 m profunditat.[2][3] L'escaló es dividix en sèt nivells d'escales que conduïxen a un profunt pou circular. Un corredor escalonat està compartimentado a intervals regulars en pabellons de varis pisos en pilars. Les parets, pilars, columnes, ménsulas i voltons estan ornamentadas en talles i volutes. Les casetes de les parets laterals estan ornamentados en belles i delicades figures i escultures. Hi ha 212 pilars en el pou.[3]

Escultures

[editar | editar còdic]

Hi ha més de 500 escultures principals i més de mil menors que combinen imàgens religioses, mitològiques i seculars, a sovint fent referència a obres lliteràries.[2] L'ornamentació de stepwell representa tot l'univers habitat per deus i deeses; sers celestials; hòmens i dònes; monges, sacerdots i llaics; animals, peixos i pardals, tant reals com a mítics; aixina com plantes i arbres.[3][8]


El pou escalonat està dissenyat com un santuari subterràneu o un temple invertit. Té un significat espiritual i representa la santitat de l'aigua.[2] Les escultures en stepwell representen numeroses deidades hindús, incloses Brahma, Vishnu, Shiva, deeses (Devi), Ganesha, Kubera, Lakulisha, Bhairava, Surya, Indra i Hayagriva. Les escultures associades en Vishnu superen en número a totes les que inclouen Sheshashayi Vishnu (Vishnu reclinado sobre mil serps encapuchades Shesha en l'oceà celestial), Vishwarupa Vishnu (forma còsmica de Vishnu), vintiquatre formes i Dashavatara (dèu encarnació) de Vishnu.[3][7]

Les escultures de deidades en les seues famílies com Brahma-Savitri, Uma-Maheshwar i Lakshmi-Narayan estan allí. Destaquen entre atres escultures Ardhanarishwara, aixina com un gran número de deeses com Laksmí, Parvati, Sarasvati, chamunda, Durga /Mahishasurmardini en vint mans, Kshemankari, Suryani i Saptamatrikas. També hi ha imàgens de Navagraha (nou planetes).[3][7]

Hi ha un gran número de sers celestials (Apsaras). Una escultura de Apsara representa aplicant-se llapis labial en els llavis o mastegant una ramita aromàtica mentres un home li fa cosquillas en els peus. En el costat nort del pabelló del tercer pis, hi ha una escultura d'una Apsará protegint-se d'una mona que s'aferra a la seua cama i tira de la seua roba, revelant el seu cos seductor. Als seus peus, hi ha una dòna nueta en una serp al voltant del coll que provablement represente un motiu eròtic. Allí es troba una escultura de Nagkanya (princesa serp) en cabell llarc i un cisne, aixina com escultures de ballarines celestials en posicions de dansa clàssica.[3]

Hi ha moltes escultures que retraten a dònes en la seua vida i activitats quotidianes: una representa a una dòna que es pentina, s'ajusta el arete i es mira en l'espill; unes atres, a una dòna escrivint una carta, a una jove en un escorpión trepant per la seua cama dreta i la seua roba esgolant-se sense saber-ho; a una atra jove tirant de la barba d'un home en aspecte de nano; a una dòna en un plat de peix en les seues mans en una serp rodejant la seua cama i estenent la mà per a peixcar; una més a una jove que ix del bany en el cabell mullat i un cisne atrapant gotes d'aigua que cauen dels seus cabells com si foren perles.[3] Estes escultures de dònes estan adornades en joyes —braçalets, aretes, collars, cinturons, tobilleras i uns atres—, aixina com en roba elegant i cabells ben pentinats. En elles es representa la varietat d'expressions i emocions. Representen tant la bellea com l'amor en la seua forma sublim i seductora que senyala l'erotisme. Hi ha escultures que representen l'amor maternal, com una dòna que sosté al seu fill i senyala la lluna per a desviar la seua atenció, o una dòna que crío al seu fill en alt per a que puga arreplegar un mànec de l'arbre, o na dòna en un bosc de mànecs en chiquets en ella.[3]

Hi ha ménsulas en voladizo que aumenten gradualment en el pou i que estan profusament ornamentadas.[8] Hi ha talles de kalpavriksha en el mur que s'arrepenedixen de la fertilitat i el cult a la naturalea, mentres que kirtimukhas i makaras adornen els sòtols i els capiteles dels pilars.[3] En el mur del costat nort de l'entrada del pou, hi ha patrons geomètrics de celosía i dissenys que s'assemblen als dissenys de la tradició textil local de Patola. És possible que s'hagen adaptat de les talles de fusta i dels sostres dels temples.[3][8] Les figures d'animals de cavalls, elefants i lleons s'utilisen com a decoració de pilars i molduras de sòtols.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Rani-ki-Vav (El pou escalonat de la reina) en Patan, Gujarat
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rani-ki-Vav (the Queen's Stepwell) at Patan, Gujarat – UNESCO World Heritage Centre» (en en). whc.unesco.org. Consultat el 2015-12-05.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Mehta Bhatt (2014). «7. Queen's Stepwell (Rani ni Vav) - Patan, Gujarat», Her Space, Her Story : Exploring the Stepwells of Gujarat, New Delhi: Zubaan, pp. 72–90. OCLC 898408173. ISBN 9789383074495.
  4. ↑ Shastri, Hariprasadji (1976). Gujaratlo Rajkiya Ane Sanskritik Itihas Granth Part-iii Itihasni Gujaratlo Rajkiya Ane Sanskritik Itihas Granth Part-iv Solanki, pp. 135–137.
  5. ↑ Vinod Chandra Srivastava (2008). History of Agriculture in Índia, Up to C. 1200 A.D., Concept, p. 857. ISBN 978-81-8069-521-6.
  6. ↑ 6,0 6,1 Prendre. «Archeologist who restored Rani Ka Vav recalls his role». Hindustan Claves. Consultat el 2019-06-20.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Jain-Neubauer (1981). The Stepwells of Gujarat. In Art-historical Perspective, First edició, New Delhi: Abhinav Publications, pp. 35. OCLC 19399030. ISBN 0391022849.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Livingston, Morna; Beach, {{{nom2}}} (2002). Steps to Water : The Ancient Stepwells of Índia, First edició, New York: Princeton Architectural Press, pp. 63–64. OCLC 48263695. ISBN 1568983247.
  9. ↑ «Four new cultural sites inscribed on World Heritage List». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2014-10-11.
  10. ↑ «Gujarat's Rani ki Vav added to UNESCO World Heritage site List». IANS. news.biharprabha.com. Consultat el 2014-06-22.
  11. ↑ «Gujarat world heritage site: Rani ki Vav bags 'Cleanest Iconic Plau' award» (en en). indianexpress.com. Consultat el 2016-10-25.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rani_ki_vav&oldid=874324»