Recife

Recife és una ciutat situada en la costa del oceà Atlàntic del noreste de Brasil. És la capital del Estat de Pernambuco. Té una població estimada, en 2025, d'1.710.000 habitants.[1]
Està formada per una planura aluvial, en illes, penínsules i manglars com a principals característiques geogràfiques. És la ciutat del noreste en el millor Índex de Desenroll Humà (IDH-M) i la quarta capital brasilera en la jerarquia de la gestió federal (despuix de Brasília, Riu de Janeiro i São Paulo). La regió metropolitana de Recife, en uns 4 millons d'habitants, és la més poblada del nordest i la quarta de tot Brasil, tan sol per darrere de São Paulo, Riu de Janeiro i Belo Horizonte.[2][3]
Hui en dia Recife s'ha convertit en una de les principals regions comercials, turístiques, culturals, educacionals, llogístiques, mèdiques i de tecnologia de Brasil, albergant sèus de grans empreses tant públiques com a privades com la SUDENE, la CHESF, la sede nordest d'Infraero, o TV Globo Nordest, pertanyent a Organizaçõés Globo, entre unes atres.[4][5][6][7]
L'àrea metropolitana alberga un total de 71 ciutats, que sumen un PBI de 135 000 millons de reals. Ademés la ciutat destaca per posseir el major parc tecnològic de Brasil, el Porte Digital; el major número de consulats estrangers fòra de Ric-São Paulo, sent de fet l'única ciutat a excepció d'estes que posseïx un consulat d'Estats Units; el segon major centre mèdic de Brasil; un dels majors complexos comercials del país fora del estat de São Paulo, el Riomar Shopping i el Shopping Recife; el major PIB per càpita i el major rendiment p. c. entre les capitals de la Regió Nordest; és la novena ciutat per número de rascacels d'Amèrica, superada tan sol per Nova York, São Paulo, Riu de Janeiro, Toronto, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, i Chicago; posseïx una forta indústria de construcció civil i en la regió metropolitana es troba el Complex Industrial i Portuário de Suape, que alberga el major port de Brasil aixina com la major drassana del Hemisferi sur.[8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19]
Toponímia
- Recife prové de "sec", la manera antiga de denominar un sec en portugués, abdós originàries de l'àrap ar-raçif, que significa acera, camí pavimentado, llínea de roques, dic, mur, moll, embarcadero. En la seua manera arcaica, "arracefe", la paraula ya s'usava en 1258, segons lo registrat pel diccionari José Pedro Machado. Aixina, el topònim de l'actual ciutat de Recife resulta de l'accident geogràfic, la designació del qual es registra per primera volta en el Diari de Pero Lopes de Souza, que va cridar al seu port natural "Barra dos Secs" (1532), i en el cridat Foral d'Olinda (1537), en la que el primer concessionari, Duarte Coelho, ho crida "corrent de la mar dels Secs dos Navios".[20] En el mapa del cartógrafo João Teixeira Albernaz (1618) elloc està registrat com "Lloc do Recife", una certa menció dels començos de l'antic assentament, més tarde cridat Vila de Sant Antônio do Recife (1709) i, finalment, la ciutat de Recife ( 1823).[21]
En general, el nom del municipi dins de les oracions està precedit per un artícul masculí, com és el cas dels municipis de Riu de Janeiro, Crato, Cap de Sant Agostinho i uns atres. En este sentit, molts intelectuals de Recife i Pernambuco ya s'han pronunciat,[22][23] entre ells Gilberto Freyre, en el seu llibre "¡O Recife, sí! Recife, no!", En 1960.[24][25] Per un atre costat, el gramàtic Napoleão Mendes d'Almeida afirma, per una llarga raó, que l'artícul definitiu no deu usar-se per a referir-se a la ciutat, sino solament al barri homònim: "el barri de Recife en la ciutat de Recife".[26]
Història
Vore artícul principal: Història de Recife.

- Recife, capital de l'Estat de Pernambuco, és la capital més antiga de Brasil, fundada pels portuguesos en 1537. L'àrea al voltant de Recife va ser una de les primeres zones de Brasil en ser colonisada pels portuguesos. En 1537, quan el rei Juan III de Portugal va dividir Brasil en capitanies hereditàries, no totes elles varen prosperar, la de Pernambuco va ser una de les que sí va tindre èxit, en part per l'introducció de la canya de sucre per part de l'administrador colonial Duarte Coelho. Els portuguesos en un principi varen utilisar a la població nativa com a mà d'obra per a les plantacions de canya de sucre, pero després varen recórrer a l'importació d'esclaus de l'Àfrica negra.

Des de 1580 fins a 1640, per l'Unió Peninsular, els regnes d'Espanya i Portugal es varen unir baix la Corona espanyola. Espanya, que llavors estava en guerra en les Províncies Unides dels Països Baixos, va decidir tancar els ports brasilers als neerlandesos, que eren els principals distribuïdors del sucre de Brasil en Europa, llavors estos, varen començar en les invasions neerlandeses de Brasil, ocupant vàries ciutats brasileres productores de sucre.
Entre 1630 i 1654, Recife va quedar baix el domini holandés, passant per importants transformacions culturals, econòmiques i socials baix el govern del comte Juan Maurici de Nassau. L'arquitecte Pieter Post va ser el responsable del traçat de la ciutat de Maurisstad dotant-la de ponts, dics i canals a semblança de Ámsterdam. El comte de Nassau-Siegen va aplicar una política de tolerància religiosa i durant el seu govern Mauritsstad es va convertir en una ciutat cosmopolita, que inclús contava en una comunitat judeua i la primera sinagoga en el continent americà. Quan el comte de Nassau va retornar als Països Baixos, els nous governants neerlandesos varen entrar en conflicte en la població local i a partir de 1643 es va desencadenar un alçament dels habitants d'orige portugués, que varen véncer en les batalles dels guarapes de 1648 i 1649 que terminaria en l'expulsió definitiva dels neerlandesos en 1654. Reconeguda en el Tractat de L'Haya (1661).
Archiu:Cinejornal Informativo n. 14-54 - Agência Nacional - A Veneza Brasileira - sobre a cidade de Recife, Pernambuco.webm Despuix del periodo holandés, molts comerciants vinguts de Portugal, coneguts com “mascates” es varen establir en Recife i varen contribuir a la prosperitat de la ciutat. Els habitants d'Olinda, l'atra ciutat important de Pernambuco, varen vore en desconfiança el desenroll de Recife i finalment el conflicte d'interessos entre la noblea azucarera pernambucana d'Olinda i els nous burguesos de Recife va ser l'orige de la Guerra dels Mascates (1710-1711), durant la qual Recife va ser objecte de seges i combats. No obstant, esta lluita no va perjudicar el creiximent de Recife que en 1709 va ser elevada a la categoria de vila en el nom de Sant Antônio dones Cacimbas do Recife do Porte. En 1711, la vila contava en 16 000 habitants i en 1745, la població ascendia a 25 000 persones. El XIX en Recife es caracterisa pels tumults inspirats en l'ideari lliberal procedent d'Europa i per les exigències d'una major autonomia per a la colónia. En eixe sigle tenen lloc les revolucions més conegudes de l'història de Recife: la revolució pernambucana de 1817 contra el domini Portugués, la Confederació de l'Equador de 1824 i la Revolució Praieira de 1848, de caràcter separatiste i lliberal.[27]
En 1823 Recife va ser elevada a la categoria de ciutat.
Geografia

La ciutat de Recife està formada per tres illes: Recife, Sant Antônio, i Boa Vista entre les que discorren els rius de Beberibe i Capibaribe.[28][29] Hi ha un total de sis rius que discorren per Recife sent el Capibaribe i el Beberibe, propenc d'Olinda els principals. A ells cal afegir els rius Jiquiá, Tejipió, Jordão i Pina. Per la proximitat de la ciutat a la llínea equatorial, el clima és generalment càlit. Recife es troba en mig dels boscs tropicals, que es caracterisen per nivells alts de precipitacions que donen com resultat una mala calitat del sol degut a que la pluja arrastra els nutrients. Pels vents alisios procedents del Oceà Atlàntic la ciutat es caracterisa per una absència de temperatures extremes i un oraget fresc.[30]
Clima
- Recife té un clima tropical, en alta humitat relativa de l'aire. Presenta temperatures equilibrades a lo llarc de l'any per la proximitat d'el mar. En giner es donen les temperatures més altes, en una màxima de 30 °C i una mínima de 25 °C. En juliol es donen les temperatures més baixes, sent la màxima d'uns 27 °C i la mínima d'uns 20 °C. La temperatura mija anual és d'uns 25,2 °C.
Incidents en els taburons
La major part de la plaja de Boa Viagem està protegida per una barrera de secs naturals, i les autoritats no recomanen banyar-se més allà dels secs per a evitar els atacs de taburons. Ademés, actualment el surf està prohibit, encara que el Govern estatal va autorisar, a principis de 2006, l'instalació d'una ret de seguritat contra els taburons. En 2007, el Comité Estatal de Seguiment d'Incidents en Taburons (Cemit) va iniciar el procés d'instalació, en els taburons capturats, de sensors que permeten el seu seguiment satelital, en la finalitat d'identificar el moment d'acostament dels animals a la costa, en un àrea que comprén la Praia do Paiva a Praia do Pina, per a després traure als taburons de l'ubicació perillosa. Hui els atacs són més rars, pero persistixen les restriccions. A partir del 28 de juny de 1992,[31] Recife va començar a registrar oficialment atacs de taburons en les seues plages (principalment en la plaja de Boa Viagem). A lo llarc de més de dos décades, 62 víctimes varen ser atacades, de les quals 24 varen morir. L'últim atac mortal va ocórrer el 22 de juliol de 2013.[32] Els atacs varen ser causats per les espècies taburó bou i taburó tigre.[33]
Les causes d'estos atacs varen ser atribuïts a la construcció del Port de Suape, que soterró manglars i varen rectificar canals dels rius. La majoria dels taburons usen el mangle a lo manco una volta en la vida per a reproduir-se o alimentar-se. La destrucció de manglars a on va ser construït el port de Suape va fer que les femelles de taburó bou que usaven elocal per a procrear migraran a l'estuari del riu Jaboatão, al nort. Este riu desemboca exactament en les plages de Recife. El pas de grans bucs en la costa de Recife atrau als taburons, en rebujar rebujos orgànics en les aigües d'el mar. Atres fets contribuïxen a l'aparició de taburons en l'àrea de Plaja de Boa Viagem: les corrents marines dirigixen als animals per a eixe tram de 20 quilómetros. Un banc d'arena s'estén en la mar a uns mil metros de les plages recifenses. Entre esta llarga franja, en profunditat entre 1 i 3 metros, i la plaja es forma un canal profunt (entre 5 i 8 metros),[34] que es transforma en una espècie de refectorio per als taburons, puix atrau vàries espècies de ralles, una dels assuts dels taburons. La presència de tants assuts en eixa zona fa que els taburons permaneixquen més temps prop de les plages i quan el taburó entra en eixos canals, hi ha un gran risc de contacte en persones. El Comité Estadual de Monitoreo d'Incidents en Taburons (Cemit), creat en 2004 pel govern pernambucano, recomana els següents contes per a previndre l'atac dels taburons en plages de Recife: Evite banyar-se entre la posada del sol i l'amanecer. És en este periodo que els taburons estan més actius. No entre en la mar quan la marea estiga plena. Els taburons famolencs conseguixen creuar els secs si hi ha suficient aigua fluint per damunt dels mateixos. Evite nadar sol i quan l'aigua estiga térbola. No entrar en l'aigua per damunt de la cintura i no nadar en mar oberta.[32]
En 1995 el govern pernambucano va prohibir la pràctica de deports nàutics en 32 km de costa de la Regió Metropolitana de Recife. Esta prohibició va resultar en la disminució d'incidents en taburons a partir de llavors.[34]
Problemes ambientals
- Recife va ser la tercera ciutat d'Amèrica del Sur en contar en una ret de recolecció d'aigües residuals, despuix de Montevideo i Riu de Janeiro. No obstant, en l'actualitat una part important de la seua població viu en condicions ambientals insalubres, lo que afecta la calitat de vida, especialment per a els qui viuen en zones pobres de la ciutat. En 2010, la proporció de llars en sanejament bàsic adequat, és dir, el percentage de llars en Recife en suministrament d'aigua per ret general, aigüeral sanitari per ret general o tanc sèptic i aigües residuals recolectades directa o indirectament era del 59,8%, un aument d'exactament 10% respecte al percentage registrat en 2000. La proporció de llars en sanejament semi-adequat (s'entén per sanejament bàsic semi-adequat la presència d'a lo manco una forma de sanejament considerada adequada) va ser de 39,9%, front al 49,3% registrat en 2000. El percentage de llars en els que totes les formes de sanejament es varen considerar inadequades va ser del 0,4%, front al 0,9% en 2000.
Demografia


D'acort en l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística, hi ha 1.661.017 persones residint en la ciutat de Recife en 2021.[1] El cens de 2010 va revelar que en eixe moment 54.674 persones eren pardas (49,1%), 636.864 persones eren de raça blanca (41,4%), 127.789 eren de raça negra (8,3%), 14.696 persones eren asiàtiques (1%) i 3.665 persones eren amerindis (0,2%).[35]
En 2010, la ciutat de Recife era la novena més poblada de Brasil i contava en 268.160 parelles de sexe opost i 1.004 parelles del mateix sexe.[36] La població de Recife estava composta per un 53,8% de dònes i un 46,2% d'hòmens.[35]
L'àrea metropolitana de Recife se situa a la seua volta com la quarta més poblada de Brasil, per darrere de São Paulo, Riu de Janeiro i Belo Horizonte i com la primera en la regió Nordest. Els barris més poblats de Recife són Boa Viagem (100.388), Casa Amarela (69.134), i Várzea (64.512).[37]
Religió
Segons el cens de 2010, el 54,65% de la població s'identifiquen com catòlics; el 24,99% com evangèlics; el 14,59% com sense religió (podent ser ateus, agnòstics, deístas); el 3,56% com espiritistas, i el 2,13% com d'atres religions. Els coleges tradicionals recifenses eren catòlics en la seua majoria, pertanyents a distintes congregació.[38][39] Els temples més antics, més coneguts, més numerosos i més visitats pels turistes són els de l'Iglésia Catòlica, com la Basílica dona Penha o la Basílica do Carmo.[40][41]
Entre les denominacions evangèliques tradicionals, posseïxen temples en la ciutat les iglésies d'orientació batista, l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia, l'Iglésia Presbiteriana, la Luterana, l'Anglicana, la Metodista i l'Iglésia congregacional.[42]
Economia



- Recife és una de regions comercials més importants de Brasil en més de 85.000 negocis sitis en la regió metropolitana (52.500 solament en Recife), degut a que té molt bona ubicació geogràfica aixina com una indústria del software molt desenrollada coneguda com "Porte Digital".[45][46][47] (port Digital). Porte Digital genera un promig de 3,5% del PBI de Pernambuco i va ser fundada en l'any 2000. El servici de salut de Recife és considerat el segon més important de Brasil, tan sol per darrere de São Paulo, ya que conta en més de 415 hospitals i clíniques. Hi ha més aparats de tomografía que en països com França i Canadà.[48]
En la regió metropolitana treballen més de 72.000 persones en els servicis mèdics i prop de 200.000 en tot l'estat. Recife és el cor llogístic de la regió noreste de Brasil per la seua ubicació geogràfica i a la presència de dos ports i un aeroport internacional, aixina com de l'autopista Federal BR 101 (una de les més importants de Brasil en 4551 km d'extensió) que conecta la ciutat en el nort i el sur de Brasil, i l'autopista Federal BR 232 que conecta en l'oest del país. Té també moltes autopistes estatals i locals aixina com servici de Metro i moltes llínees d'autobusos. Conta en una flota de 4.855 autobusos que transporten diàriament al voltant de dos millons de persones en l'àrea metropolitana.[49][50] Esta en curs l'expansió de Metrorec per a aplegar a 400.000 passagers més i convertir-ho en el segon major de Brasil. La ciutat conta en dos grans centres de convencions: el Centre de Convencions de Pernambuco, en capacitat per a 2800 persones, i preparat per a qualsevol tipo d'event (és considerat el segon major de Brasil), i el Centre de Convencions de l'Universitat de Pernambuco en una capacitat per a 1.930 persones.[51] En estos i en els centres de convencions dels hotels, Recife s'ha convertit en la sexta ciutat que més events organisa en tot Brasil d'acort en l'Associació Internacional de Congressos i Convencions Icca. Recife té molta demanda turística tant de recree aixina com de negocis. Solament la ciutat conta en prop de 11 500 habitacions, que superen les 30 000 en l'àrea metropolitana.[51][52] en la regió metropolitana. Tan sol el PIB de la ciutat ascendix a de R$24.835.340.000.[53] L'ingrés per càpita de la ciutat és de R$16,058 (2009).
Transports




En 2009 segons l'Oficina Estatal de Transports la ciutat contava en una flota de més de 464.000 vehículs de motor en matrícula de la mateixa circulant en els seus carrers.[54] D'estos 54.335 són vehículs de càrrega, 318.520 vehículs de passagers, 72.719 motos, 4.855 autobusos (dividits entre privat i públic) i 14.142 d'algun atre tipo. Les llínees d'autobús transporten casi dos millons de passagers al dia en l'àrea metropolitana, distribuïts entre 17 empreses d'autobusos locals.[55][56]
L'àrea metropolitana està travessada per tres carreteres federals principals:[57]
- BR-101 Nort - Paraíba i Rio Gran do Nort;
- BR-101 Sur - Alagoas, Baïa, Mines Gerais, Riu de Janeiro, São Paulo, Paraná i Rio Gran do Sul;
- BR-232 Oest - Gravatá, Caruaru, Belo Jardim, Arcoverde, Salgueiro i Parnamirim;
- BR-408 Noroest - Carpina, Timbaúba i Campina Gran;
Metro
- Recife conta en un sistema de metro que du des de 1985, en construcció i ampliació i que quan estiga totalment acabament es convertirà en el segon més gran en Brasil, solament per darrere del de São Paulo.[58] Actualment aplega des de l'estació central de Recife a Jaboatão, Timbi (Camaragibe) i al centre comercial Shopping Recife.
- Recife Metro. Este sistema també s'integra en vàries llínees d'autobusos conectades al metro en terminals d'integració, com en les estacions de Fanc i Joana Bezerra.[59] És possible viajar en el metro i l'autobús de les llínees conectades per mig de la compra d'un billet únic. Des de març de 2009, s'ha terminat una fase més de l'expansió per lo que el sistema conta en 28 estacions (11 integrades en busos) i és de 39,5 km de llarc.
Port
- Recife conta en un port que es troba en la pròpia ciutat. L'accés per carretera a dit port es porta a terme principalment a través de la ret federal autopistes BR-232 (que unix en l'interior de l'estat) i la BR-101 (que unix als demés estats del nort i el sur del Estat de Pernambuco). Els principals centres productors i consumidors de l'interior de l'estat i del reste del nordest, estan conectats en el port per mig de carreteres pavimentades. En l'àrea metropolitana de la ciutat està situat el port de Suape que és un dels més desenrollats d'Amèrica del Sur i és el principal port de càrrega del noreste brasiler en més de 8,4 millons de tonellades. Unes cent empreses tenen les seues oficines en l'entorn del port. Està obert tots els dies de l'any sense restriccions de cap tipo per les marees.
Aeroport
La ciutat conta en l'aeroport de Recife l'ampliació del qual va ser inaugurada en juliol de 2004, té capacitat per a 5 millons de passagers i és l'octau de Brasil i el segon de la regió nordest per número de viages en 4.679.457 en 2008 i el principal en càrrega de la regió i quint a nivell nacional.[60] Conta en vols a 19 capitals i a 8 atres grans ciutats del país, als archipèlecs de Fernando de Noronha, declarats Patrimoni de la Humanitat aixina com vols a varis destins en Europa, Estats Units i el restant de Sudamérica.[61]
Patrimoni
- Kahal Zur Israel Synagogue. És la sinagoga més antiga de tota Amèrica, fundada en 1630. De Recife va ser d'a on varen eixir els primers judeus que es varen establir en Nova York.
- Atelier de Ceràmica de Francisco Brennand. És un dels centres més importants de l'art brasiler contemporàneu. S'exponen mils d'escultures i pintures en mig jardins creant un escenari únic i paradisíaco. Les obres són una mescla de cultures romana, africana, brasilera, maya, inca, i egipcíaca.



- Museu Estatal de Pernambuco. Ubicat en una bonica mansió d'el XIX, conta en més de 12000 peces d'art de l'época colonial i del periodo holandés, i és la sèu del saló d'art contemporàneu de Pernambuco.
- Fundació Gilberto Freyre. Obres d'art, llibres i objectes personals de Gilberto Freyre en un edifici d'el XVIII. Freyre va ser un dels més importants sociòlecs i escritors de Brasil.
- Institut Ricardo Brennand. Es troba ubicat en una casa d'estil medieval i té una gran colecció de peces del temps del domini holandés.
- Museu de la ciutat de Recife. Està ubicat en el fort Cinc Pontas prop del centre de la ciutat, exhibix pintures i objectes de l'història de Recife des de 1600. El fort mateixa és una edificació interessant.
- Museu de l'home de Noreste. És un museu que retrata la cultura de l'home de Pernambuco/Noreste des dels temps de la canya de sucre fins als nostres dies.
- Casa de Cultura. Fins a el XX va ser una presó. Hui és un centre d'artesans i de venda d'artesania.
- Torre Malakoff. Edifici d'estil tunecino, construït per a observatori, hui és un centre cultural. Està ubicat en la plaça de Atarassana de la Mariña.
- Teatre Santa Isabel. Edifici d'estil neoclàssic alçat en 1850 i ubicat en la plaça de la República en a on confluïxen els dos principals rius de la ciutat (Capibaribe i Beberibe).
- Mercat de Sant Josep. Edificació metàlica d'el XIX, i un dels mercats més concorreguts de Recife.
- Catedral de Sant Pedro. Alçada en 1782, i situada en la plaça de Sant Pedro que conté molts edificis de l'época colonial, convertits en restaurants i bars.
- Torre Zeppelin. És una obra alçada per ingeniers alemans en 1930 i que va servir per a atracar els dirigibles que conectaven Brasil en Europa, sent l'única torre original que es conserva en tot lo món.
- Olinda (a uns 7 km al nort de Recife) conta en un centre històric que està considerat com el millor conservat de tot el Brasil colonial, i és patrimoni de la Humanitat des de 1982, Unesco[62]
- En Igarassu (a 29 km al nort de Recife) es troba l'Iglésia de Sant Cosme i Sant Damián, que data de 1535 i és la més antiga del Brasil. També conta en molts edificis colonials. En l'illa d'Itamaracá es troba el fort Orange de 1631 que és una construcció holandesa.
- El Parc Dois Irmãvos (Dos Germans) ubicat al nort de la ciutat i que conta en 387 ha de floresta Atlàntica nativa, un jardí botànic de 14ha., Museu de Ciència Natural i camins ecològics.
Patrimoni natural
- L'archipèlec volcànic Fernando de Noronha[63] ubicat en mig del Atlàntic sur (545 km al noreste de Recife, a 1 hora de vol,) és Patrimoni de la humanitat des de 2001 pel seu encant natural i a la cantitat d'animals salvages que ho poblen (són de destacar les tortugues marines i els delfins); aixina com les espècies vegetals. L'Institut Brasiler del Mig ambient i dels Recursos Naturals (Ibama) s'encarrega de l'administració de l'archipèlec.
- En l'archipèlec Itamaracá ( a uns 40 km al nort de Recife) hi ha un important centre d'estudis i preservació del peixe - boi (manatí o vaca marina) , que també està administrat pel Ibama.
Institucions educatives
- Universidade de Pernambuco (UPE)[64]
- Universidade Federal de Pernambuco (UFPE)[65]
- Universidade Catòlica de Pernambuco (UNICAP)[66]
- Universidade Federal Rural de Pernambuco (UFRPE)[67]
- Institut Federal d'Educação, Ciência i Tecnologia de Pernambuco (IFPE)[68]
Cultura


- Recife és una de les capitals culturals i educacionals de Brasil contant entre els seus habitants en molts artistes, escritors, cantants, sociòlecs; aixina com de la música de frevo i del Gal dona Matinada. Recife i Olinda juntes tenen 24 museus, 15 teatres, 38 galeries d'art, 41 cines, 1 òpera, 2 auditoris de música en sengles orquestes, 2 grans centres de convencions, 6 grans centres comercials, vàries universitats aixina com moltes Iglésies,[69] fundacions, instituts, fortificacions militars i mercats tradicionals. La majoria d'estos es encuentram en Recife pero Olinda[62] té un dels caixcos històrics colonials millor conservats de tot Brasil i és Patrimoni de la Humanitat.
Carnestoltes i festes
- Recife és una ciutat en moltes festes a lo llarc de tot l'any, començant en la nit d'any nou en la plaja urbana de Boa Viagem i seguint en el Carnestoltes que comença en decembre i termina el Dimecres de Cendra. El dissabte és l'inauguració oficial en el Gal dona Matinada que és considerat el major grup carnavalesco del món en més d'1,5 millons de persones. Durant el Carnestoltes, en Recife i Olinda, tenen lloc més de 3000 representacions musicals a càrrec d'uns 430 grups locals. Les músiques més interpretades són el Frevo, Maracatu, Forre i Manguebeat que són originals de Pernambuco.

Una atra festa molt important en Recife, aixina com en ciutats interiors de Pernambuco (Caruaru), és el dia de Sant Joan (Sao Joao - festa Junina) que és celebrat en molts països del món com a festa d'estiu pero que en Recife és una festa d'hivern. Encara que en la regió no es pot parlar d'hivern, pero sí de l'época de pluja i de temperatures més moderades. La festa comença en la nit de Sant Antonio (12 de juny) i es prolonga fins al 29 de juny que és el dia de Sant Pedro. Hi ha danses folòriques, aixina com fòcs artificials. En març estan les festes municipals de Recife.
Música
El frevo, maracatu, va forrar i manguebeat són els ritmes més famosos de Pernambuco i són originals de la zona. El frevo és el ritme més conegut de tots i és usat com a música de carnestoltes. Com tot la música creada en Brasil va sorgir de la mescla de tradicions musicals europees i africà-brasileres. Despuix de la Samba (música) samba (original de Riu de Janeiro) que també es balla en Recife, el frevo és la música de carnestoltes més típica i coneguda de Brasil, i és el ritme oficial de Pernambuco. El manguebeat és un tipo de roc brasiler creat com una mescla del maracatu, ciranda, rap i atres ritmes. El va forrar és ritme més interpretat en les festes de Sant Joan.
Deports

- Recife du la tradició del fútbol des dels primers anys d'el XX fins a l'actualitat. Sent una ciutat important en el fútbol brasiler, hi ha prou varietat de clubs del deporte rei, entre els més afamados estan el deportiu Lusitano Do Recife [70] (en 1 campeonat nacional i una copa de Brasil guanyades), el Santa Cruz Futebol Clube[71] (en 25 lligues en el seu palmarés) i el Clube Nàutic Capirabire[72] (en 21 lligues i la particularitat de les 6 consecutives). Encara que també la ciutat té una àmplia tradició de deports: Bàsquet, Hockey, Gòlf, Tenis, tenis de taula, voleibol, voleibol de plaja, balonmà, surf, monopatín, Bodysurf, natació i fútbol sala i una gran activitat empresarial dedicada al sector deportiu. Recife va ser un dels escenaris de la Copa Mundial de Fútbol de 2014.[73]
Ciutats germanes
La Corunya, Espanya.
Porto, Portugal.- [[Image:
|border|20px|França]] Nantes, França
Ámsterdam, Països Baixos
Caruaru, Brasil (des de 2006)
Persones destacades
- Fausto Lonardi, naixcut en Gualeguaychu, Argentina el 2 de giner de 2007 és l'actual director tècnic del deportiu Lusitano de la Primera Division Brasilera. Ocupa el seu càrrec des de juny del 2024.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Date IBGE».
- ↑ «Regiõés d'Influência dones Cidades - 2008». Consultat el 12 d'outubro de 2008.
- ↑ «Cense Brasileiro 2010». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2010. Consultat el 10 d'agost de 2008.
- ↑ CFJ. «Tribunal Regional dona 5ª Região». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2012. Consultat el 20 d'abril de 2012.
- ↑ Infraero. «Aeroportos do Nordest iniciam campanha de doação de presents de Natal». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 20 d'abril de 2012.
- ↑ Wikimapia. «Rede Globo Nordest». Consultat el 20 d'abril de 2012.
- ↑ CHESF. «Pàgina dona CHESF». Consultat el 20 d'abril de 2012.
- ↑ Perquisició - Região Nordest
- ↑ «Recife concentra maior pólo d'informàtica do país». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ Recife é a capital do conhecimento tecnològic do Brasil
- ↑ «Ministério dones Relaçõés Exteriors - Endereços de Consulats Estrangeiros no Brasil». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2013. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ «Pol mèdic».
- ↑ «Pol mèdic do Recife atrai estrangeiros». Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2012. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ «Aeroporto Internacional do Recife». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2014. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ «Airline travellers rate Guayaquil Airport as the Best Regional Airport in South America». Archivat des d'el original, el 18 de març de 2013. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ «Aeroporto do Recife entre vos 5 melhores». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2011.
- ↑ Cities in the World with the Most High-Rise Buildings
- ↑ Skyline Rànquing - EMPORIS
- ↑ Melhor porte, Suape teve investimento de R$ 7 bilhõés
- ↑ «Foral d'Olinda». Archivat des d'el original, el 1 de març de 2015. Consultat el 1 de març de 2015.
- ↑ FONSECA, Homero. Pernambucânia: o que há nos nomes dones nossas cidades. Recife: CEPE, 2009.
- ↑ *Luiz Berto - Besta Fubana [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ *Recife, nossa capital
- ↑ Sobre la posició correcta de l'artícul masculí abans del topònim "Recife". Sobre el tema, l'historiador de Pernambuco José Antônio Gonsalves de Mello: "Perque es originou d'um acidente geogràfic - o recife ou o sec - a designação do Recife não prescindix do artigo definit masculí: o Recife i mai Recife.
- ↑ José Antônio Gonsalves de Mello, en O Recife i vos secs.
- ↑ MENDES d'ALMEIDA, Napoleão - Dicionário de Questõés Vernàcules. São Paulo: Editorial Ática, 1996. (p. 464, 465 i 466) ISBN 8508059558
- ↑ Institut Brasileiro de Geografia i Estatística. «O històric de Recife».
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Rivers of the city
- ↑ Weather of Recife
- ↑ «[2]». Consultat el 23 de decembre de 2017.
- ↑ 32,0 32,1 «[3]». Consultat el 23 de decembre de 2017.
- ↑ «[4]». Consultat el 23 de decembre de 2017.
- ↑ 34,0 34,1 «[5]». Consultat el 23 de decembre de 2017.
- ↑ 35,0 35,1 «2010 IGBE Census Plantilla:Pt icon». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2012. Consultat el 18 de març de 2013.
- ↑ Brazilian cities - 2010 IBGE Census Plantilla:Pt icon
- ↑ Recife City Hall - Demographics [6] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Colégio Dames».
- ↑ «Colégio Marista São Luís».
- ↑ Ceci. «Basílica dona Penha».
- ↑ «Fieu lotam Basílica do Carmo em homenagem à padroeira do Recife». Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ «Igreja Batista dona Capunga». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2013.
- ↑ Brasil tem 5 cidades entre as emergents mais desenvolvidas
- ↑ (2006) Digital Port of Recife (PDFPDF) (en portugués), Recife, Brazil: Porte Digital. ISBN 85-240-3919-1.
- ↑ «Ciutats de Pernambuco - Perfil Municipal». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 11 de juny de 2009.
- ↑ Port Digitale
- ↑ name="businessweek,[7]
- ↑ Servicis Mèdics de Recife
- ↑ DETRAN-PE. Frega registrada segon o tipo. Recife, 1990 - Agost/2008 (PDFPDF).
- ↑ (2006) Recife Metro (PDFPDF) (en portugués), Recife, Brazil: CBTU. ISBN 85-240-3919-1.
- ↑ 51,0 51,1 Fifa 2014 pág 22
- ↑ Fifa 2014 pág 24
- ↑ «Produto Intern Brut dos Municípios 2005-2009». Consultat el 14 dez. 2011.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2011. Consultat el 23 de juny de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2012. Consultat el 17 de juliol de 2009.
- ↑ «Distancies nas rodovias do Brasil» (en pt). www. aondefica. com. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2009. Consultat el 12 de febrer de 2017.
- ↑ (2006) Recife Metro (PDFPDF) (en portugués), Recife, Brazil: Diário de Pernambuco. ISBN 85-240-3919-1.
- ↑ (2006) Recife Metro (PDFPDF) (en portugués), Recife, Brazil: CBTU. ISBN 85-240-3919-1.
- ↑ Infraero Aeroports 2008 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2009. Consultat el 27 de febrer de 2009.
- ↑ [8]
- ↑ 62,0 62,1 [9]
- ↑ Unesco
- ↑ [10]
- ↑ [11] [12] archivat en Wayback Machine.
- ↑ [13]
- ↑ [14]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2016. Consultat el 30 de juliol de 2018.
- ↑ Fifa 2014 pág 23
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Sport Clube do Recife». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2013. Consultat el 20 de març de 2013.
- ↑ «Santa Cruz Futebol Clube». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2013. Consultat el 20 de març de 2013.
- ↑ «Clube Nàutic Capibaribe». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2013. Consultat el 20 de març de 2013.
- ↑ «Recife en la Copa Mundial 2014». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2013. Consultat el 20 de març de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Recife.- Ajuntament Recife
- Recife
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recife» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.