Anar al contingut

Mangle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mangle
Els manglars són arbustos i arbres resistents capaços de prosperar en aigua salada i tenen adaptacions especialisades que els permeten sobreviure a les energies molt variables de les zones intermareales a lo llarc de costes marines.
Mangles en Puerto Rico

El mangle[1] és un arbusto o arbre leñoso, pertanyent a les rizoforáceas. Té tallos de tres a quatre metros d'altura, encara que a voltes alcança uns 15 metros o més. Les seues branques llargues i esteses donen refillols que descendixen fins a tocar el sol i arraïlar en ell. Té fulls pecioladas, opostes, sanceres, elíptiques, obtuses i grosses; flors axilars de quatre pétals groguencs; frut sec de corfa coriácea, chicotet i casi redó i moltes raïls externes en part. Els mangles formen ecosistemes, cridats manglarés.[2][3][4][5][6]

Hàbitat

[editar | editar còdic]
Formacions de mangle roig en l'Estany de Tacarigua, en l'estat Miranda, en Veneçola.
Formacions de mangle en la ciutat caribenya de Cartagena, Colòmbia.

És molt abundant en les costes, cayos i ciènagas d'Amèrica Intertropical i atres zones. Les branques colgantes dels mangles s'afonen en la terra, tiren raïls i s'entrellacen, en lo que formen impenetrables barreres en les que es refugien peixos i s'adherixen i viuen moluscs.[7] És la planta més representativa de la vegetació halófita, ya que tolera una elevada salinitat com la que hi ha en les aigües costeres de la zona intertropical i, més encara, en les estanys costers en contacte en la mar, a on la concentració de sal és generalment major. En les regions costeres constituïx una planta pionera, ya que s'establix primer i constituïx la base per a que moltes atres espècies de plantes i, sobretot, d'animals, s'establixquen despuix.

El hàbitat del mangle és exclusivament tropical i intermareal, per lo que el sol o sediment es troba saturat d'aigua i és salino o de salinitat variable. En ells es troba una àmplia varietat d'espècies vegetals, pero els "verdaders manglars" —espècies que comunament es troben en manglars i només excepcionalment en atres llocs[5] els constituïxen unes 54 espècies pertanyents a 20 gèneros, enquadrats en 16 famílies.


Els mangles o manglars són arbres, arbustos i falagueres tolerants a la sal, també cridats halófitos, i estan adaptats a viure en dures condicions costeres. Contenen un sistema complex de filtració de sal i un sistema de raïls complex per a fer front a l'immersió en aigua salada i l'acció de les ones. Estan adaptats a les condicions de baix oxigen (hipoxia) del fanc anegado,[8] pero és més provable que prosperen en la mitat superior de la zona intermareal.[9]

Distribució geogràfica d'espècies

[editar | editar còdic]
Distribució mundial d'espècies natives de manglars, 2010.[10] No es mostren les àrees de distribució introduïdes: Rhizophora stylosa en la Polinèsia Francesa, Bruguiera sexangula, Conocarpus erectus i Rhizophora mangle en Hawái, Sonneratia apelata en China i Nypa fruticans en Camerún i Nigèria.

Els manglars són un tipo de vegetació tropical en algunes àrees atípiques establides en latitut subtropicales, en particular en el sur de Florida (EE. UU.) i el sur de Japó, aixina com en Suràfrica, Nova Zelanda i Victoria (Austràlia). Estes àrees atípiques són el resultat de costes i cadenes d'illes ininterrompudes o de suministraments confiables de propágulos que suren en corrents oceàniques càlides des de regions riques en manglars.[11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «mangle». Consultat el 26 d'Abril de 2024.
  2. ↑ Tomlinson, P. B. 1986. The Botany of Mangroves. Cambridge Univ. Press, Cambridge.
  3. ↑ Pannier, Federico. i Fraíno, Rosario. 1989. Manglars de Veneçola. Quaderns Lagoven. Lagoven, S.A. Caracas. 68p. ISBN 980-259-254-1
  4. ↑ Vareschi, Volkmar. 1992. Ecologia de la vegetació tropical. Societat Veneçolana de Ciències Naturals Caracas. Pp:209-221. ISBN 980-07-1270-4
  5. ↑ 5,0 5,1 Hogarth, Peter J. 1999. The Biology of Mangroves. Oxford Univ. Press. 228 p. ISBN 0-19-850222-2
  6. ↑ Definició de manglar en el Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Edició en llínea. (Consultat dilluns 2 d'octubre de 2017)
  7. ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
  8. ↑ “Plant salt tolerance: adaptations in halophytes” (2015). Annals of Botany 115 (3): 327–331. doi:10.1093/aob/mcu267. PMID 25844430.
  9. ↑ “Many mangrove restorations fail. Is there a better way?” . Knowable Magazine. doi:10.1146/knowable-072221-1.
  10. ↑ “The Loss of Species: Mangrove Extinction Risk and Geographic Areas of Global Concern” (2010). PLOS ONE 5 (4): i10095. doi:10.1371/journal.posa.0010095. PMID 20386710. Bibcode: 2010PLoSO...510095P. El material va ser copiat d'esta font, que està disponible baix una llicència Creative Commons Attribution 4.0 International License.
  11. ↑ Tomlinson, P. B. (2016). The botany of mangroves, Cambridge University Press. OCLC 946579968. ISBN 978-1-107-08067-6.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hogarth, Peter J. 1999. The Biology of Mangroves. Oxford Univ. Press. 228 p. ISBN 0-19-850222-2
  • Tomlinson, P. B. 1986. The Botany of Mangroves. Cambridge Univ. Press, Cambridge.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mangle&oldid=960746»