Refluix
El refluix és una tècnica que implica la condensació de vapors i la tornada d'este condensado al sistema del que es va originar. S'utilisa en destilació industrials[1] i de laboratori.[2] També s'usa en química per a suministrar energia a les reaccions durant un llarc periodo de temps.
Refluix en destilació industrial
[editar | editar còdic]El terme refluix[1][3][4] és molt utilisat en indústries que utilisen columnes de destilació i fraccionadores a gran escala, tals com refineria de petròleu, plantes petroquímiques i químiques, i plantes de processament de gas natural.
En eixe context, refluix es referix a la porció del producte líquit superior d'una columna de destilació o fraccionador que es torna a la part superior de la columna com es mostra en el diagrama esquemàtic d'una columna de destilació industrial típica. Dins de la columna, el líquit de refluix que fluïx cap a avall proporciona refredat i condensació dels vapors que fluïxen cap a dalt, aumentant aixina l'eficiència de la columna de destilació.
Quant més refluix es proporciona per a un número donat de plaques teòriques, millor és la separació de la columna de materials de menor ebullició de materials de major ebullició. Pel contrari, per a una separació desijada donada, quant més refluix es proporciona, menys plaques teòriques es requerixen.[5]
Refluix en reaccions químiques
[editar | editar còdic]Es coloca una mescla de reactius i dissolvent en un recipient adequat, tal com un matraz de fondo redó. Este recipient està conectat a un condensador Liebig o Vigreux refrigerat per aigua, que normalment està obert a l'atmòsfera en la part superior. El recipient de reacció es calfa para hervir la mescla de reacció; els vapors produïts a partir de la mescla són condensados pel condensador i retornen al recipient a través de la gravetat. El propòsit és accelerar tèrmicament la reacció conduint-la a una temperatura elevada i controlada (és dir, el punt d'ebullició del solvent) i pressió ambiental sense perdre grans cantitats de la mescla.[6]
El diagrama mostra un aparat de refluix típic. Inclou un banye d'aigua per a calfar indirectament la mescla. Com molts solvents utilisats són inflamables, el calfament directe en un mistera Bunsen generalment no és adequat, i s'ampren alternatives com un bany d'aigua, banye d'oli, banye d'arena, placa elèctrica o manta calefactora.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Kister, Henry Z. (1992). Distillation design, McGraw-Hill. OCLC 24142446. ISBN 0-07-034909-6.
- ↑ Krell, Erich. (1982). Handbook of laboratory distillation : with an introduction into the pilot plant distillation, [3rd] completely rev. 2nd ed edició, Elsevier Scientific Pub. Co. OCLC 305628802. ISBN 978-0-08-087549-1.
- ↑ Perry, Robert H., 1924-1978.; Green, Don W., {{{nom2}}}; Maloney, James O., {{{nom3}}} (1984). Perry's Chemical engineers' handbook., 6th ed. edició, McGraw-Hill. OCLC 10402802. ISBN 0-07-049479-7.
- ↑ King, C. Judson (Cary Judson), 1934- (1980). Separation processes, 2d ed edició, McGraw-Hill. OCLC 4882985. ISBN 0-07-034612-7.
- ↑ Gavin Towler; R K Sinnott, {{{nom2}}} (2007). Chemical Engineering Design: Principles, Practice and Economics of Plant and Process Design, Butterworth-Heinemann. ISBN 0-7506-8423-2.
- ↑ 6,0 6,1 «What is Reflux?». University of Toronto Scarborough - Chemistry Online. Consultat el 21 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reflujo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.