Regne de Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya (en anglés, Kingdom of Great Britain), oficialment Regne Unit de Gran Bretanya (en inglés: United Kingdom of Great Britain),^[1] Gran Bretanya (en anglés, Great Britain),^{[lower-alpha 1]} o Regne Unit (United Kingdom), va anar un Estat ubicat en l'Europa Occidental que va existir entre 1707 i 1800. Va sorgir de l'unió dels regnes de Escòcia i Anglaterra baix l'Acta d'Unió de 1707 (Acts of Union 1707), que havia segut concebut en fi de fundar un Estat unitari en l'illa de Gran Bretanya.^[1] El nou parlament i govern del regne varen tindre la seua sèu en Westminster, Londres. Els dos antics regnes compartien el seu sobirà des de l'Unió de les Corones en 1603.^[1]

En 1707, abdós monarquies varen deixar de coexistir i va sorgir la Corona de Gran Bretanya. Es varen abolir els parlaments d'Escòcia i d'Anglaterra, els quals varen ser unificats en el Parlament de Gran Bretanya. Parlamentaris d'abdós països prenien assent en els seus respectius llocs en Londres (tant en la Cámara com en la dels Lores), encara que la representació escocesa en l'orgue llegislatiu era menor, degut a que la seua població aixina ho era. baix els térmens de les Acts of Union, Escòcia elegia a 45 parlamentaris per a la Cámara i enviava 16 a la Cambra dels Lores.

La victòria en la guerra dels Sèt Anys va conduir al domini del Imperi britànic, que es convertiria en la principal potència mundial durant més d'un sigle. Gran Bretanya va dominar el subcontinent indi per mig de l'expansió comercial i militar de la Companyia britànica de les Índies Orientals en l'Índia colonial. En les guerres contra França, va obtindre el control del Alt i el Baix Canadà i, fins a sofrir la derrota en la guerra d'Independència dels Estats Units, també va tindre domini sobre les Tretze Colónies. A partir de 1787, Gran Bretanya va iniciar la colonisació de Nova Gals del Sur en l'eixida de la Primera Flota en procés de transport penal a Austràlia. Gran Bretanya va ser un dels principals beligerants en les guerres revolucionàries franceses.

Despuix del aplacamiento de la rebelió irlandesa de 1798, el Regne de Gran Bretanya va quedar dissolt en l'aprovació del Acta d'Unió de 1800, per lo que el Regne d'Irlanda i el Parlament d'Irlanda quedaven anexionados a l'unitat política, donant orige al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Estructura política

Els regnes d'Anglaterra i Escòcia, abdós en existència des d'el IX, eren Estats independents fins que les Actes de l'Unió varen entrar en vigor en 1707. No obstant, havien aplegat a una unió personal en 1603, quan Jacobo VAIG VORE d'Escòcia va succeir la seua prima Isabel I d'Anglaterra com rei d'Anglaterra (en el nom de Jacobo I). Esta unió de les corones en la Casa d'Estuardo significava que el conjunt de l'illa de Gran Bretanya era governada ara per un sol monarca, que en virtut de la Corona anglesa també governava sobre el regne d'Irlanda. Cada u dels regnes va mantindre el seu propi parlament i lleis (encara que va haver un breu intent d'unió durant l'interregne en el XVII).

Esta disposició va canviar dràsticament quan l'Acta d'Unió de 1707 va entrar en vigor, en una corona unificada de Gran Bretanya^[3] i un sol parlament unificat. No obstant, Irlanda es va mantindre formalment separada fins a les Actes de l'Unió de 1800. El Tractat d'Unió, a condición de que la successió al tro britànic estiguera en conformidad con l'Acta de Liquidació Anglesa, en lloc de la Llei d'Escòcia de Seguritat, va quedar sense efecte. L'Acta de Liquidació requise que l'hereu al tro anglés fora un descendent protestant de l'electora Sofia de Wittelsbach, lo que va provocar la successió d'Hannover solament uns pocs anys despuix de l'Unió.

Rol d'Irlanda

Com a resultat de la Llei de Poynings de 1495, el Parlament d'Irlanda va quedar subordinat al Parlament d'Anglaterra i, despuix de 1707, al Parlament de Gran Bretanya. La Llei Declaratoria de 1719 del parlament de Westminster (també cridada Llei de Dependència d'Irlanda de Gran Bretanya de 1719) va senyalar que la Cambra dels Lores irlandesa hi havia "assumit recentment un poder i una jurisdicció per a examinar, corregir i esmenar" sentències dels tribunals irlandesos i va declarar que com el Regne d'Irlanda estava subordinat i dependent de la corona de Gran Bretanya, el rei, a través del Parlament de Gran Bretanya, tenia "ple poder i autoritat per a dictar lleis i estatuts de validea suficient per a obligar al Regne i al poble d'Irlanda".^[4] La llei va ser derogada per la Llei de derogació de la Llei per a garantisar la dependència d'Irlanda de 1782. El mateix any, la constitució irlandesa de 1782 va produir un periodo de llibertat llegislativa. No obstant, la rebelió irlandesa de 1798, que buscava posar fi a la subordinació i dependència del país de la Corona britànica i establir una república, va ser un dels factors que varen dur a la formació del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda en 1801.^[5]

Vore també

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Alexander Murdoch. «England, Scotland, and the Acts of Union (1707)» (en en). Oxford Dictionary of National Biography. doi:10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-i-96282. Consultat el 2021-06-20. «L'1 de maig de 1707, Anglaterra i Escòcia (des de 1603 una unió de corones) es varen convertir en el "Regne Unit de Gran Bretanya". El nou Regne Unit estaria representat per una bandera de «unió» i governat per un parlament britànic en Westminster i un cap d'Estat compartit (en la polèmica qüestió de la successió monàrquica ara resolta a favor de la casa protestant d'Hannover).»
↑ The American Pageant, Volume 1, Cengage Learning (2012), p. 101.
↑ "Despuix de l'unió política d'Anglaterra i Escòcia en 1707, el nom oficial de la nació es va convertir en 'Gran Bretanya'", The American Pageant, Volum 1, Cengage Learning (2012).
↑ Costin y Watson, 1952.
↑ Williams, 1962.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Reino de Gran Bretaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Alexander Murdoch. «England, Scotland, and the Acts of Union (1707)» (en en). Oxford Dictionary of National Biography. doi:10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-i-96282. Consultat el 2021-06-20. «L'1 de maig de 1707, Anglaterra i Escòcia (des de 1603 una unió de corones) es varen convertir en el "Regne Unit de Gran Bretanya". El nou Regne Unit estaria representat per una bandera de «unió» i governat per un parlament britànic en Westminster i un cap d'Estat compartit (en la polèmica qüestió de la successió monàrquica ara resolta a favor de la casa protestant d'Hannover).»

[2] The American Pageant, Volume 1, Cengage Learning (2012), p. 101.

[Paegent-4] "Despuix de l'unió política d'Anglaterra i Escòcia en 1707, el nom oficial de la nació es va convertir en 'Gran Bretanya'", The American Pageant, Volum 1, Cengage Learning (2012).

[FOOTNOTECostinWatson1952{{{c}}}-5] Costin y Watson, 1952.

[FOOTNOTEWilliams1962{{{c}}}-6] Williams, 1962.

[1]

[lower-alpha 1]

[3]

[4]

[5]