Relleu tabular
El relleu tabular és una forma orogràfica resultant de l'erosió diferencial d'estrats horisontals, tabular, en estrats més competents, més resistents a l'erosió, situats en la part més alta. Es construïx sobre roques sedimentarias que no han segut someses a esforços tectónicos.
Es troba ubicat en conques sedimentarias en la suficient amplitut per a permetre la distribució horisontal de les capes de sediment. Apareix una certa varietat litològica en distints comportaments davant els agents erosivos, com calcàreas, argilas i margas, principalment.
La forma més simple és la superfície estructural o pla exhumat, formada per l'aflorament d'una capa resistent de calcàrees i de topografia plana. Normalment el pla exhumat no és l'últim en depositar-se, ya que l'erosió ha pogut desmantellar vàries capes superiors. És possible, puix, trobar varis nivells de superfícies estructurals derivades.
La ret hidrogràfica drena el terreny, aïllant les diverses superfícies estructurals. Es formen aixina els valls de rebanc, els páramo, les taules i els cerros testic, també cridats oteros o molgues. Les valls de rebanc són aquells que han llaurat els rius tallant la superfície estructural. Páramo, taules i cerros testic són restants de la superfície estructural que han quedat aïllades per les valls de rebanc.
La capa subjacent a la superfície estructural conté materials menys resistents als agents erosivos. El seu aflorament presenta formes planes lleument ondulades i llaurades únicament sobre margas i argila. És lo que es coneix com campiña.
En el contacte entre la superfície estructural i la campiña es distinguixen el escarpe o rebanc i el glacis, piedemonte o talús. El escarpe és la part del front de la capa dura de calcàrea que presenta una ruptura de pendent abrupta i vertical. Per la seua banda, el glacis és una pendent més o menys suau que posa en contacte la superfície estructural superior en una atra derivada i format pels materials més blans (margas o argila). Esta zona de contacte pot ser ben rocosa (glacis d'erosió), ben detrítica (glacis d'acumulació), ben mixta. Els glacis d'erosió mostra en la seua arrancada una separació nítida en les ales del relleu (knick). Els glacis d'acumulació enllacen en el relleu sense grans ruptures de pendent. Els glacis mixts presenta roca viva en la part superior i acumulació de detritos en la part inferior.
Entre la superfície estructural superior i l'inferior pugues haver vàries capes derivades. En eixe cas el talús presenta ruptures, corresponents a cada capa dura, cridades espalars estructurals, en les que a manera d'escala es troba l'estructura de rebanc-glacis.
Quan l'erosió ha desmantellat totes les capes sedimentarias torna a aparéixer el substrat cristalí. En eixe cas poden quedar aïllats residus dels materials sedimentarios formant cerros testic.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Relieve tabular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.