Páramo (geomorfología)
Un páramo és una gran extensió de terreny yermo i pla situat a certa altitut, moltes voltes superior a 1000 m s. n. m. A les regions a on abunden els páramo li les denomina parameras.[1] Els hàbitats de la paramera abunden en el Àfrica tropical, Europa septentrional i occidental, nort d'Austràlia, Norteamérica, Àsia Central i el subcontinent indi.
L'páramo constituïx la superfície estructural d'un relleu tabular i es caracterisa per assentar-se sobre sols calizos, en una escassa vegetació, basada generalment en el petorra i el xara, prevalença de cultius de seca, una forta amplitut tèrmica, vents constants i una hidrografia escassa, encara que en moltes ocasions apareixen grans corts del terreny pels rius, donant lloc a canons. Per la seua altitut solen ser freqüents les boiras en époques plujoses. Solen aparéixer en zones de mija montanya i en zones de transició entre les serres i les campiñas.
Us del terme
[editar | editar còdic]La paraula páramo és d'orige molt antic, anterior a l'ocupació romana de la península ibèrica, que en el seu us original designa un territori «desert (despoblado), ras i descobert a tots els vents».[2] En la replanell castellà servix per a denominar a una planura alta, agrícolamente poc productiva, tallada per les extenses valls fluvials que formen la «campiña». En l'extensió del castellà en Amèrica, la paraula va passar a usar-se també per a les terres altes i planes del altiplano andino humit característic dels Vages del nort (vore Páramo (biogeografía)).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari de la RAE. Accepció 6. Espasa. Madrit, 2001. ISBN 84-239-6814-3
- ↑ (1611) Tesor de la llengua castellana.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Páramo (geomorfología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.