Replanell iraní

Erro al crear miniatura:

Replanell iraní

El replanell iraní, replanell irania o replanell persa (en farsí: فلات ایران) és una formació geològica localisada en el suroest d'Àsia, Àsia meridional i la regió del Caucas. És part de la placa euroasiàtica que s'estén entre la placa aràbiga i la placa índica, situada entre els monts Zagros, en l'oest, el mar Caspio i el Kopet Dag, al nort, l'estret d'Ormuz i el mar Aràbiga, al sur, i l'Hindú Kush, a l'est, podent-se diferenciar en este llímit oriental del replanell d'Iran els monts Suleimán, els monts Makrán i els monts centrals d'Afganistan.

Com una regió històrica, inclou Partia, Mija i Pèrsia oriental, el cor de la Gran Pèrsia (principalment Iran, Afganistan i Pakistan Oest del riu Indo). Els monts Zagros formen el llímit occidental del replanell, i les seues ales orientals poden incloure's en el terme. l'Encyclopedia Britannica exclou expressament les "terres baixes del Juzestán" i caracterisa Elam com un territori que comprenia «la regió des de la planura mesopotámica fins al replanell iraní».

Des del Caspio, en el noroest, fins a Beluchistán, en el surest, el replanell iraní s'estén al voltant de 2000 km. Comprén la major part d'Iran, Afganistan i una part significativa de Pakistan, una regió en llínees generals marcada per un quadràngul les arestes del qual serien les ciutats de Tabriz, Shiraz i Kabul i que alcança al voltant de 3,7 millons de quilómetros quadrats. A pesar de cridar-se «replanell», està llunt de ser plana, ya que en ella hi ha vàries cadenes montanyoses —sent el seu cim el Damavand en els monts Elburz a 5.610 m s. n. m.— i depressió —com la conca de Lut, a l'est de Kermán, en Iran central, per baix de 300 metros.

Geografia

El replanell persa, en geologia, es correspon en una zona geogràfica al nort dels grans cinturons de montanyes plegades que resulten de la colisió de la placa aràbiga en la placa euroasiàtica. En esta definició, el replanell iraní no cobrix el suroest d'Iran. S'estén des de la província d'Azerbaiyan Oriental en el noroest d'Iran fins a Afganistan i el suroest de Pakistan. També inclou parts menors de les repúbliques exsoviéticas d'Azerbaiyan i Turkmenistan. Les seues cadenes montanyoses poden dividir-se en cinc principals subregiones:

• Cadenes del noroest d'Iran: Sabalan (4.811 m).

• Montes Elburz: Damavand (5.610 m).

• Replanell iraní central: Kūh-i Fesār (4.500 m) i Kuh-i Jebal Barez.

• Cadenes iranís orientals: Kopet Dag (Kuh-i Siah Khvani 3.314 m i cadena Eshdeger 2.920 m).

• En el Beluchistán: Sikaram (4.755 m Kuh-i Taftan 3.941 m i Zargun 3.578 m).

En esta regió són singulars els llac estacionals del desert, o d'àrees pantanosas, coneguts com hamun. Les principals depressió són:

• Desert de Kavir.
• Desert de Lut.
• Llac Hamún, a on desagua el riu Halil.
• Gavjuní, un llac pantanoso a on desagua el riu Zayandeh.
• Conca del Sistán, en varis llac o hamun, a on desagua el riu Helmand.

Hidrologia

L'únic riu navegable entre l'Indo i l'Éufrates és el riu Karun, del com només s'utilisen 180 km. Este riu fluïx des de les montanyes de Chaharmal i Bakhtiari; de la mateixa cadena montanyosa també s'origina un atre riu cridat Zayandeh Rud, que contribuïx a la prosperitat d'Isfahán.

El riu Llaures és un atre riu del replanell iraní, que forma la frontera entre Iran i Rússia en el noroest d'esta terra. El riu interior més llarc d'Iran es diu Qazlawzan, al com en l'antiguetat se li cridava Amardis. Este riu, despuix d'entrar en#turud prop del pont Manjal, pren el nom de Safydrud i desemboca en el mar Caspio a l'est de Rasht. Un atre riu es diu Tagan, i també es diu riu Harirud perque passa per Herat en Afganistan, i el Kashrud és un dels seus afluents que desemboca en Harirud, al nort de Mashhad. Hirmand o Helmand és un atre riu en el surest d'Iran. Este riu s'origina en el monte Bava en Afganistan i desemboca en el llac Hamun. La frontera nort-oriental del replanell iraní era el riu Amu Darya en Àsia Central.

Geologia

La regió meseteña d'Iran primàriament formada de terrenys gondwanos acrecionarios entre la plataforma de Turan al nort i la principal avanzadilla dels Zagros, la zona de sutura entre la placa aràbiga que es mou cap al nort i el continent euro-asiàtic, es diu el replanell iraní. És una regió geològicament ben estudiada per l'interés general en la zona de colisió continental, i per la llarga història d'Iran d'investigació en geologia, particularment en geologia econòmica (encara que les principals reserves petrolíferes d'Iran no es troben en el replanell).

El replanell iraní és una porció de terra de forma triangular situada entre el Golf Pèrsic i la Mar d'Oman, al sur, i la Mar Caspio, al nort, que servix de pont entre Àsia Central i atres replanells d'Àsia occidental i Europa.

El replanell iraní, que cobrix la major part d'Iran, Afganistan i Pakistan, sembla haver experimentat un desenroll similar en tota la seua extensió durant l'evolució de la Terra. Despuix de la ruptura del supercontinente de Gondwana en varis péntols, el replanell iraní, de la mateixa manera que els demés péntols, va començar a alluntar-se del supercontinente, formant aixina el Mar de Tethys, que va durar decenes de millons d'anys fins que finalment va alcançar les costes meridionals de Laurasia a principis del Cenozoico. El punt de colisió es va produir en les planures costeres de Touran. Sense dubte, l'història geològica del Replanell iraní és una de les més interessants i complicades sobre la faç de la Terra, ya que el Replanell iraní per sí sola va experimentar numerosos i diversos acontenyiments i fenomens geològics. Molts geólogos han presentat diferents teories sobre l'història del Replanell iraní des del moment en que es va separar de Gondwana fins a la seua colisió en Laurasia. Despuix de l'acreció del Replanell iraní a Laurasia es varen produir alguns acontenyiments geològics significatius. Per la direcció general de desplaçament d'Àfrica cap a Laurasia i també a la contínua pressió eixercida pel Replanell iraní sobre este supercontinente, s'han produït vàries fases orogénicas. La separació del subcontinent indi de Gondwana i la seua colisió en Àsia (que va donar lloc a la formació de les grans montanyes del Himalaya) va provocar el tancament de la mar de Tethys a l'est del replanell iraní. Un atre factor que va eixercitar un paper important en la formació definitiva d'Iran va ser l'expansió del Mar Rojo. El moviment cap al nort de la Placa d'Aràbia i la pressió eixercida contra Iran i Turquia varen provocar l'aparició de nous fenomens geològics.

En colisionar en la Placa iraní, la Placa aràbiga es va afonar baix la Placa iraní i va donar lloc a diversos episodis geològics i topogràfics, com la formació dels Montes Zagros i atres cordilleres paraleles. Esta colisió deu considerar-se de tipo continent-continent. Els geólogos creuen que la gran gruixa de la corfa continental iraní en la zona nort dels Zagros és el resultat de l'afonament de la Placa Aràbiga baix la Placa Iraní. En l'actualitat, la Placa Aràbiga seguix espentant contra la Placa Iraní, i els recents terremots en el suroest del país són el resultat de dit moviment. La colisió del replanell iraní en Àsia es va produir provablement a principis del Mesozoico, a lo que varen seguir numerosos desenrolls geològics i biològics . En este periodo es varen produir nous plegament en Alborz i Iran Central, aixina com en els Montes Zagros. Abans de la solsida del replanell iraní, Gondwana estava més prop de l'Equador i experimentava un clima càlit . Les característiques dels fenomens experimentats pel Replanell iraní varen provocar l'aparició de numeroses diversitats morfològiques i climatològiques, cada una d'elles en un mecanisme específi co. Cada u d'estos fenomens va donar lloc a la formació d'una varietat de recursos naturals i diversitats biològiques.

El replanell iraní va entrar en una nova condició climàtica una volta unida a Àsia. baix la nova circumstància, moltes espècies biològiques que no podien adaptar-se a la nova condició varen desaparéixer gradualment, i el susceptible replanell iraní va ser ocupada per la fauna i la flora de la veïna Touran i d'Europa. Molta de la fauna i flora immigrants del noreste de Touran varen entrar en el Replanell iraní i es varen estendre fins al sur; la fauna i flora europees també es varen estendre per la porta noroest i es varen assentar en les zones adequades per a elles. Encara que el Replanell iraní va conseguir conservar part de la seua biota a lo llarc d'estos incidents, es va vore fortament afectada per les comunitats entrantes de Touran i, en certa mida, per les europees. Encara que va conservar part de la seua fauna i fl ora anteriors, l'aspecte natural de la biota va acabar transformant-se fins a semblar-se més al de Laurasia.

Clima

El clima del replanell iraní és sec, els seus hiverns són frets i secs i els seus estius són molt calorosos i abrasadores. En hivern, en les zones planes del replanell, la temperatura a voltes baixa fins a alguns graus baix zero. Pero esta situació sempre es veu en les zones montanyoses. També bufen vents regulars des de fòra del replanell cap a esta terra. El vent del noroest despuix de creuar el mar Mediterrànea i Síria, s'adinsa en el replanell iraní i pren ruta cap a l'Índia. Els vents del surest bufen des del Oceà Índic i creuen el replanell en llínea inclinada contra els vents del noroest. Els vents abans mencionats són més intensos en primavera i estiu i els vents del noroest en autumne i hivern, i en abdós casos produïxen corrents ràpides i fortes. En algunes zones del replanell hi ha vents especials, el més famós dels quals és el vent de Sistán, que dura 120 dies. La velocitat d'estos vents alcança els 60 quilómetros per hora. En l'oest del replanell iraní plou entre 500 i 600 mm, en el noroest del replanell iraní plou entre 250 i 500 mm i en el nort del replanell iraní, que són les terres del sur de la Mar Caspio. Existix una gran variació resultant de les abundants precipitacions d'aproximadament 1.200 a 1.500 mm, 900 mm en Mazandaran , 50 a 110 mm en el surest del replanell iraní i 150 mm en el sur.

Història

Artícul principal → Gran Aniran.

En l'Edat del Bronze, Elam s'estenia a lo llarc dels monts Zagros, conectant Mesopotamia i el replanell persa. Els regnes d'Aratta coneguts per fonts cuneïformes podien haver-se ubicat en el replanell iraní central.

En l'antiguetat clàssica la regió va ser coneguda com Pèrsia, per la dinastia Aqueménida persa, originària de la Pèrsia en sí, o Fars.

La Erān persia mija (d'a on deriva el modern persa Anarān) va començar a usar-se en referència a l'estat (més que com una denominació ètnica) des del periodo sasánida.

Arqueologia

En el replanell iraní es varen desenrollar certes cultures prehistòriques, sent els principals jaciments arqueològics els següents:

• Civilisació de Jiroft, en el replanell iraní central:
  • Shahr-i Sokhta
  • Konar Sandal
  • Tepe Yahya
• Civilisació del riu Zayandeh
• Tappeh Sialk

Flora

El replanell conta en boscs històrics de roures i àlbers. Els boscs de roure es troben en les afores de Shiraz. També es troben àlbers, oms, fresnos, sauces, nogals, pins i ciprers, encara que estos dos últims són rars. A partir de 1920, l'àlber es collia per a fabricar portes. L'om s'utilisava per als llaurats. Atres arbres com la acacia, el ciprer i l'om de Turkestán (Ulmus pumila 'Pinnato-ramosa') s'utilisaven en fins decoratius. Sobre les flors, en el replanell poden créixer sirimomos, jazmines i roses. Són comuns l'espino i el Cercis siliquastrum, abdós utilisats per a la cestería.

Fauna

En el replanell abunda la fauna, com a lleoparts, orsos, hienes, javalins, íbices, gaseles i muflones. Estos animals es troben sobretot en les montanyes boscoses del replanell. Les costes de la mar Caspio i del Golf Pèrsic alberguen aus aquàtiques com a gavines, ànets i oques. En el semidesierto hi ha cérvols, erizos, rabosots i 22 espècies de rosegadors, i en Baluchistán viuen fardes de palma i orsos negres asiàtics.

Una gran varietat d'amfibis i reptils, com a sapos, granotes, tortugues, fardachos, salamandres, corredors, serps rata (Ptyas), serps gat (Tarbophis fallax) i escurçons, viuen en la regió de Baluchistán i en les ales dels monts Elburz i Zagros. En el Golf Pèrsic viuen 200 varietats de peixos. En la mar Caspio es troben 30 espècies del peix comercial més important, l'esturión.

Economia

En el replanell iraní es cullen arbres per a fabricar portes, llaurats i cistelles. També es cultiva fruta. En el XX eren habituals les peres, les pomes, els albercocs, els codonyers, les prunes, les nectarinas, les cireres, les mores i les bresquilles. Les armeles i els pistachos són comuns en les zones més càlides. També es cultiven dátiles, taronges, raïms, melons i llimes. Atres productes comestibles són les creïlles i la coliflor, que eren difícils de cultivar fins que la colonisació europea va dur en si millores en el rec. Atres hortalices són la col, les tomates, les carchofes, els pepinos, els espinacs, els ràvens, les lletugues i les albargines.

El replanell també produïx blat, ordi, dacseta, judeues, opi, cotó, alfalfa i tabac. L'ordi es destina principalment a l'alimentació dels cavalls. El sésam es cultiva i es convertix en oli de sésam. En la zona del replanell també es cultiven bolets i manà de Pèrsia des de 1920. La alcaravea es cultiva en la província de Kerman.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Llac Taleghan
• Erro al crear miniatura:
  Pique Pahneh Hesar, al noroest de Teheran.
• Erro al crear miniatura:
  Paisage prop d'Alam Kuh
• Erro al crear miniatura:
  Poble abandonat en el Kurdistan
• Erro al crear miniatura:
  Paisage en Shadegan

Vore també

• Geografia d'Iran
• Gran Iran

Bibliografia

• I. Majidzadeh, Sialk III and the Pottery Sequence at Tepe Ghabristan. The Coherence of the Cultures of the Central Iranian Plateau, Iran 19, 1981, 141-46.
• James Bell (1832). A System of Geography, Popular and Scientific, Archibald Fullarton, pp. 7,284,287,288.
• Robert H. Dyson. The archaeological evidence of the second millennium B. C. on the Persian plateau. ISBN 978-0-521-07098-0.
• I. Majidzadeh, Sialk III and the Pottery Sequence at Tepe Ghabristan. The Coherence of the Cultures of the Central Iranian Plateau, Iran 19, 1981, 141–46.
• North, S. J. R., Guide to Biblical Iran, Rome 1956.
• (1973).«A Periplus of Magan and Meluhha».Bulletin of the School of Oriental and African Studies.36(3)

553–587.doi:10.1017/S0041977X00119858.

• (1975).«A further note on Magan and Meluhha (Notes and Communications)».Bulletin of the School of Oriental and African Studies.38(3)

609–610.doi:10.1017/s0041977x00048126.

• (1975).«On the relationship of the Sumerian toponym Meluhha and Sanskrit mleccha».Studia Orientalia.46

205–238.

• (2015).«The Roots of Hinduism: The Early Aryans and the Indus Civilization».Oxford University Press.
• (2006).«New light on the Pāratarājas».Numismatic Chronicle.166

173–209.

• «A Possible Identification of Meluḫḫa, Dilmun and Makan».Journal of the Economic and Social History of the Orient.18

1–42.doi:10.1163/156852075x00010.

• Axmann Martin, Baluchistan and the Baluch people (2019) Enciclopèdia de l'Islam - Baluchistan
• Fabry, Philippe} (1991) Balouchistan, li désert insoumis, Paris, Nathan Image, 136 p., ISBN 2-09-240036-3

Enllaços externs

• Central Iranian Plateau.
• Conca de Yazd