Representació de la posició horisontal

Una posició és un conjunt de paràmetros que s'utilisen per a expressar una localisació respecte a un sistema de referència. En representar posicions relatives a la Terra, sol ser més convenient representar la posició vertical (altura o profunditat) per separat i utilisar atres paràmetros per a representar la posició horisontal. També existixen vàries aplicacions en les que solament la posició horisontal és d'interés, per eixemple, est podria ser el cas dels barcos i els vehículs terrestres/automòvils. És un tipo de coordenades geogràfiques.
Existixen vàries opcions per a representacions de la posició horisontal, cada una en diferents propietats que les fan apropiades per a diferents aplicacions. Latitut/llongitut i les coordenades UTM són representacions comunes de la posició horisontal.
Posseïx dos graus de llibertat i, per lo tant, dos paràmetros són suficients per a descriure de forma única dita posició. No obstant, de manera similar a l'us dels ànguls de Euler com formalisació per a representar rotacions, utilisant solament la cantitat mínima de paràmetros poden produir-se singularitats i, per lo tant, es requerixen tres paràmetros per a expressar la posició horisontal i evitar este problema.
Latitut i llongitut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Coordenades geodèsiques.
La representació de la posició horisontal més comuna és la latitut i la llongitut. Els paràmetros són intuïtius i ben coneguts, i per lo tant, són adequats per a comunicar una posició als humans, per eixemple, utilisant un gràfic de posició.
No obstant, la latitut i la llongitut deuen usar-se en esment en expressions matemàtiques (inclosos els càlculs en programes informàtics). La raó principal és l'existència de singularitats en els pols, lo que fa que la llongitut no estiga definida en estos punts. També en els voltants dels pols, la cuadrícula de latitut/llongitut és altament no llineal, i poden produir-se distints errors en càlculs que no obstant són suficientment precisos en atres ubicacions. [1]
Una atra àrea problemàtica és el meridiano en la llongitut ±180°, a on la llongitut presenta una discontinuidad i, per lo tant, a sovint es deu escriure un còdic de programa específic per a solucionar esta circumstància. Un eixemple de les conseqüències d'ometre dit còdic és el colapse dels sistemes de navegació de dotze avions de combat Lockheed Martin F-22 Raptor mentres creuaven este meridiano.[2]
Vector n
[editar | editar còdic]- Artícul principal → vector n.
El vector n és una representació de la posició horisontal sense singularitats que consta de tres paràmetros i que pot reemplaçar a la latitut i a la llongitut. Geomètricament, és un vector unitari que és normal al elipsoide de referència. El vector és decompuesto en un sistema de coordenades geocéntricas (centrat i fix sobre la Terra). Es comporta de la mateixa manera en totes les posicions de la Terra i té la propietat matemàtica de fer correspondre els punts un a un. La formulació del vector permet utilisar l'àlgebra vectorial 3D estàndar i, per lo tant, el vector n és adequat per a càlculs matemàtics, com per eixemple sumar, restar, interpolar o promediar posicions.
En utilisar tres paràmetros, el vector n no és convenient per a comunicar una posició directament als humans i, abans de mostrar un gràfic de posició, pot ser necessari realisar una conversió a latitut/llongitut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “A senar-singular horisontal position representation” (2010). The Journal of Navigation 63 (3): 395–417. Cambridge University Press. doi:. Bibcode: 2010JNav...63..395G.
- ↑ «Stealth fighters hit by software crash».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Representación de la posición horizontal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.