Ret Bull Stratos

Ret Bull Stratos va ser una missió a la vora del espai portada a terme per un grup de científics, la marca de begudes energizantes Ret Bull, el coronel retirat de la USAF Joseph Kittinger i el paracaigudiste austriaco Felix Baumgartner. La missió tenia planejat pujar a Baumgartner a una altura aproximada de 36 969 metros (120 000 peus) fins a la estratosfera sobre Roswell, Nou Mèxic, Estats Units en un globo inflado en heli abans de caure i posteriorment descendir en paracaigudes a la terra.

Finalment el bot es va produir al voltant dels 39 000 metros. Baumgartner va trencar la barrera del sò durant el seu descens, convertint-se en el primer humà en conseguir-ho sense un vehícul automotor. L'exitós bot, va fer també que Baumgartner trencara dos récorts mundials més —el vol més alt en un globo tripulat i el bot de major altitut—, encara que finalment no va voler superar el récort anterior de major temps en caiguda lliure de Kittinger, qui també posseïa el de bot a major altitut. El bot, en caiguda lliure (abans d'obrir el paracaigudes) es va estimar que duraria entre cinc i sis minuts, fent que el bot total (fins a fer contacte en la terra) durara aproximadament dèu minuts, pero finalment la caiguda lliure va durar una miqueta més de quatre minuts.

Feya cinc anys que Baumgartner s'entrenava per al bot, el major risc del qual era començar a girar fòra de control, lo que podia fer-li perdre el coneiximent. Abans de l'event, Baumgartner ya va trencar distints récorts en el passat, i va realisar bots des de les Torres Petronas (Malàsia), i des del Crist Redentor (Brasil). La missió Ret Bull Stratos va estar integrada per un equip de cent persones, i va conseguir contribuir a l'investigació aeronàutica, per als astronautes i els futurs turistes de l'espai. El seu primer bot ho va realisar en solament setze anys i va ser millorant les seues habilitats com a membre de l'equip de forces especials del eixèrcit d'Àustria.

Antecedents

En giner de 2010, es va informar que Baumgartner estava treballant en un equip de científics i en el patrocinador Ret Bull, per a intentar batre el récort del major bot en paracaigudes de l'història. Baumgartner planejava realisar un bot de 36 576 metros (120 000 peus) des d'una càpsula suspesa d'un globo inflado en heli, buscant ser el primer paracaigudiste en trencar la barrera del sò.

A mitan d'octubre de 2010, Ret Bull va anunciar que hi hauria "detingut" el proyecte, perque Daniel Hogan hauria interpost una demanda en la Cort Superior de Califòrnia, en Los Àngeles, Califòrnia en abril d'eixe any, reclamant que l'idea original d'un bot en paracaigudes des del vora de l'espai era seua, que el havia ideat en 2004, i que Ret Bull li hauria furtat esta. La demanda es va resoldre fòra dels tribunals en juny de 2011. El 5 de febrer de 2012, el periòdic The Daily Telegraph va informar que el proyecte havia segut repres/représ.

El bot de Joe Kittinger

Joe Kittinger botant des de la góndola del Excelsior III.

El bot que Joe va registrar en 1960 va ser de 31 333 metros (102 800 peus), durant una época en que ningú sabia si un ser humà podria sobreviure a un bot des de la vora de l'espai.

Joe Kittinger era en aquell llavors un capità de la USAF i ya havia botat des d'un globo a 29 565 metros (97 000 peus) en el proyecte Manhigh i va sobreviure a un accident en un bot de 23 286 metros (76 400 peus) en el Excelsior I.

Pels bots, va rebre una condecoració de Full de Roure a la seua Creu de Vol Distinguit i el premi Harmon Trophy per part del president Dwight Eisenhower.

El Excelsior III va ser el seu bot en paracaigudes número 33.

Desenroll

Felix Baumgartner va planejar ascendir a 36 576 metros (120 000 peus) en un globo estratosférico i realisar un bot en caiguda lliure cap a la terra volant a velocitats supersòniques abans de descendir en paracaigudes a la Terra.

Equip

L'equip Ret Bull Stratos va reunir a diversos membres especialistes en medicina aeroespacial i ingenieria de tot lo món, els qui varen estar encarregats de supervisar el desenroll del trage de pressió que usaria Baumgartner, aixina com de la creació de la càpsula i la fabricació dels globos que haurien de dur-ho fins al punt de bot. L'objectiu: Felix Baumgartner, el primer ser humà en botar des de la estratósfera.

El bot de Felix Baumgartner

Ya des de la seua caiguda lliure sobre el Canal de la Taca en 2003, Felix Baumgartner tenia ganes d'un vol supersònic. El mateix es materialisaria 9 anys més vesprada. El 8 d'octubre de 2012 estava previst que Baumgartner realisara el bot per a alcançar velocitat supersònica, des d'una altura récort de . Pero el 5 d'octubre de 2012, l'intent de bot va ser replanificado per al dia 9 d'octubre de 2012, per la previsió meteorològica. Eixe mateix dia, i quan Baumgartner es trobava ya dins de la càpsula, l'equip de Ret Bull Stratos va informar a les 11:42 h (temps de la montanya) en el seu conte de Twitter que el bot tindria que ser cancelat degut a que un fort vent no permetia l'ascens del globo que duria a la càpsula i que seria molt perillós de realisar, pero que estarien informant sobre noves possibles dates per a portar a terme el bot. Finalment, usant el seu perfil en Facebook, l'equip de RBS va informar que molt provablement el bot es realisaria el 14 d'octubre entre les 06:00 i les 06:30 h hora de la montanya, depenent del clima i les condicions atmosfèriques que trobaren eixe dia. Pero eixe dia, a les 13:00 hora espanyola, es va planejar pospondre el bot una hora més. Si no botava en eixe dia, tindrien que esperar varis mesos més fins que es feren més globos de heli, ya que este era l'últim.

Felix Baumgartner, protagoniste de la missió.

Finalment, l'últim intent es va realisar el 14 d'octubre. L'ascensió es va produir al voltant de les 17:30 hores (GMT+1). A les 19:30 GMT+1 Baumgartner va batre el primer dels quatre récorts prevists: vol en globo tripulat a més altura, establit en 34 668 metros el 5 d'abril de 1961 per Malcolm Ross i Victor Prather.

L'ascensió va ser superior a la prevista inicialment (estimada en 36 576 metros). El chequeo de seguritat es va realisar a les 19:46, als 38 600 metros d'altura, quan havien transcorregut aproximadament dos hores i quinze minuts des de l'inici de l'ascensió. Una volta alcançats casi els 38,9 quilómetros el globo va escomençar a descendir llaugerament, fins als 38 790 metros, para de nou tornar a ascendir fins als 38 920 metros, altura a la que Felix Baumgartner va començar a ultimar els detalls del seu descens. La temperatura en l'exterior de la càpsula era de -9,3 °C (13,4 °F). En la càpsula les condicions eren de 9,9 °C (47,9 °F). La pressió d'aire, de 0,329 bars en la càpsula i 0,0005 bar en l'exterior.

Al moment d'eixir de la càpsula, estant expost i en peu, a punt de botar, va donar un breu discurs:

Sé que tot lo món està mirant-me ara, i desig que pogueren vore lo que yo conseguixc vore. A voltes, tens que anar fins a lo més alt per a entendre cuán chicotet eres. Ara, tornada a la meua llar.

Dit això, el bot es va produir a les dos hores i mija del començ de l'ascensió. En eixe moment va superar el segon récort, el de caiguda lliure a major altura, 39 000 metros, molt per damunt del récort de Joe Kittinger en 1960 (31 332 metros). En el descens va conseguir batre el seu tercer récort, superar la barrera del sò (a 1342,8 km/h, a les 20:08 GMT+1) sense ajuda mecànica, encara que no va conseguir el récort de major temps de descens en caiguda lliure (va fer 4 minuts 19 segons front als 4 minuts 39 segons de Kittinger en 1960). L'arribada a terra va transcórrer sense problemes (sobre les 20:15 GMT+1).

Ya quan Baumgartner va completar la seua missió i l'equip de control va comprovar que el globo i la càpsula estava en un àrea oberta apropiada per al descens, es va separar a abdós per mig de control remot. La càpsula tenia el seu propi paracaigudes, que es va desplegar parcialment i li va permetre baixar a una velocitat d'uns 36 quilómetros per hora. Quan la càpsula s'ubicava a 20.000 metros d'altura, la coberta del paracaigudes es va obrir completament i l'equip va baixar de manera més llenta, evitant-se tant el balancege com un aterrisage en gran impacte que danyara el material de la càpsula. Va caure en una zona plana, a uns 88 quilómetros d'a on ho va fer Baumgartner poques hores abans. Per un atre costat, el globo va caure uns 15 minuts despuix de la càpsula, a uns 11 quilómetros de la mateixa.

Posterior al bot, Felix Baumgartner va rebre múltiples reconeiximents, i es va convertir en un dels hòmens més famosos del moment. Va guanyar el Premi Laureus al Millor Deportiste Extrem de l'Any 2012, front a candidats com Lionel Messi, Neymar i Usain Bolt.

Cobertura mediàtica

L'event va ser televisat, alcançant una audiència global de millons, en més de 40 cadenes de televisió i 130 mijos digitals que varen emetre el bot en directe, i va ser transmés pel lloc web de la missió, que va dispondre més de 35 cambres en terra i en aire i cinc adossades al trage de Baumgartner. També, prop de 8 millons d'espectadors varen vore a través de YouTube en directe el bot.

El canal de Ret Bull en YouTube, sumava més de 750 mil subscriptors llavors, dels que 180 mil es varen registrar la semana anterior al bot. Segons una nota de la companyia, es va convertir en el canal global en més subscriptors de dita pàgina^{cita requerida}.

La retransmissió en directe es va fer a través d'un stream embebible en tota plataforma digital i mòvil. La senyal es va retransmetre des de la seua pàgina oficial, en el seu canal de YouTube, en els canals colaboradors que utilisen el reproductor embebible del mateix, i en Facebook.

El stream en directe de YouTube en la codificació digital va permetre a Ret Bull Mija House retransmetre durant hores l'event a tot lo món. En viu, una actualisació constant mostrava el punt exacte en el que es trobava Baumgartner en el cel, la seua velocitat durant la caiguda lliure i a quina distància es trobava de la terra durant tot el vol aixina com la seua permanent comunicació en Kittinger per ràdio; imàgens en directe de l'envolament, la càpsula, el helicòpter en cineflex i dos sistemes de tracking d'altitut en infrarrojos i en HD; i chat en directe en el lloc web de la missió.

Ret Bull va conseguir 140 mil fanes de Facebook, 235mil seguidors en Twitter i 300 millons de visualisacions del canal en Youtube durant eixe periodo. En tot això, Ret Bull Stratos, és una de les majors campanyes de màrqueting de la actualitat i un dels majors acontenyiments deportius de l'any 2012.^{cita requerida}

Récorts

El 22 de febrer de 2013, la Federació Aeronàutica Internacional va anunciar que Baumgartner va trencar tres dels quatre récorts prevists.

En conferència de prensa es va informar que va desplegar el seu paracaigudes abans de lo previst, voluntàriament, per a que Kittinger continue sent el posseïdor del récort de major temps en caiguda lliure.^{cita requerida}

Els registres de Baumgartner alcançats pel bot són:

1. L'altitut del bot: 38 969 metros (127.851 peus)
2. La velocitat vertical màxima: 1357 quilómetros per hora (843,6 mph)
3. La distància vertical de caiguda lliure: 36 402 metros (119 431 peus)

Altitut i velocitat vertical de la càpsula durant l'ascens.

Atres récorts no declarats per la Federació Aeronàutica Internacional pero igualment catalogats^{cita requerida}:

1. Primera persona en trencar la velocitat supersònica en caiguda lliure sense la protecció o propulsió d'una nau.
2. Màxima altura fòra d'una nau sense estar conectat a la mateixa per un cable.
3. Major globo que jamai haja volat en un ser humà a bordo: 834.000 metros cúbics (29.47 millons de peus cúbics)
4. Major altura jamai alcançada per un globo dirigit per el home: 39.068,5 metros (128.177,5 peus)
5. Major velocitat jamai alcançada per un globo dirigit per el home: 218,39km/h (135,7 milles per hora) / 117,9 nucs

Resultats

El Cim Científic Ret Bull Stratos del Centre Científic de Los Àngeles (Estats Units) va anunciar els resultats finals:

1. Hora oficial d'envolament: 9:28:37 MDT
2. Màxima velocitat terrestre del globo/càpsula tripulat: 218,4 km/h (117,9 nucs)
3. Altura des de que Baumgartner va botar: 38.969,4 metros (127 852,4 peus)
4. Màxima velocitat alcançada durant la caiguda lliure: 1.357,6 km/h (843,6 mph [Mach 1.25])
5. Temps transcorregut fins a alcançar la velocitat del sò durant la caiguda lliure: 34 segons.
6. Caiguda lliure vertical: 36.402,6 metros (119.431,1 peus)

1. Temps transcorregut fins a alcançar la velocitat màxima (Mach 1.25): 50 segons.
2. Periodo en velocitat supersònica: 30 segons.
3. Duració del gir flat: 13 segons.
4. Temps total en caiguda lliure: 4 minuts en 20 segons.
5. Obertura del paracaigudes: 2.566,8 metros (8.421,3 peus sobre el nivell de la mar) Aproximadament 1.525 metros (5.000 peus sobre el sol)
6. Temps total transcorregut des del bot fins a l'aterrisage: 9 minuts en 18 segons
7. Temps total transcorregut des del llançament del globo fins a l'aterrisage: 2 hores en 47 minuts.
8. Temperatura mínima a 18.203 metros (59.721 peus): -70.9 Graus (-95.62 Fahrenheit)

Contribucions científiques

Ret Bull Stratos contriburá a camps molt diversos, com ser les primeres senyes fisiològiques d'un humà en caiguda lliure a una velocitat superior a la del sò, i també les senyes de vore les sifres del bot, que varen donar coneiximents útils per a futurs viages aero espacials.

Hi havia moltes incògnites sobre lo que succeiria en Felix Baumgartner en botar, la major dels quals era lo que trencar la barrera del sò podria fer per al seu cos; les informacions arreplegades en la viabilitat del bot de Baumgartner serviran per a analisar millor els bots a gran altura, anàlisis que seran d'utilitat per a l'indústria comercial dels vols espacials en ciernes.

Jonathan Clark, director mèdic del proyecte, va dir:

Anem a establir nous estàndarts per a l'aviació. Mai abans algú havia aplegat a la velocitat del sò sense estar en un avió. Ret Bull Stratos està provant nous equips i el desenroll dels procediments per a tocar eixes altures, aixina com soportar dita acceleració extrema. L'objectiu és millorar la seguritat dels professionals de l'espai, aixina com la dels potencials turistes espacials.

Un atre dels objectius de 'Ret Bull Stratos' era proporcionar valioses senyes d'investigació mèdica i científica per als trages de pressió del futur. El proyecte va proporcionar senyes per al desenroll de sistemes de paracaigudes d'alt rendiment i de gran altitut. En estos informes es menciona el desenroll de noves idees per a l'evacuació d'emergència dels vehículs, tals com a naus espacials, passant per la estratosfera.

Vore també

• Proyecte Excelsior

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ret Bull Stratos.
• Sitie web oficial