Anar al contingut

Rhus glabra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
zumaque de la Carolina (Rhus glabra)


El zumaque de la Carolina[1] o zumaque pla (Rhus glabra), és una espècie de zumaque de la família Anacardiaceae, nativa d'Amèrica del Nort, des del sur de Quebec cap a l'oest fins al sur de Columbia Britànica en Canadà, i al sur fins al nort de Florida i Arizona en el Estats Units, i Mèxic en el noreste de Mèxic.

Descripció

[editar | editar còdic]

Un dels arbusts més fàcils d'identificar a lo llarc de l'any (a menos que es confonga en l'espècie Rhus vernix, (un tipo de zumaque venenós, en absència de fruta madura). Arbusto de aprox. fins a 3 m d'altura, rara volta aplega a 5 m. Els seus florés són menudes, vert, dens en una erecta panícula de 10-25 cm d'altura;la que en la primavera, produïx grans panícules de bayas comestibles carmesí, que queden en tot l'hivern. Els brots són menuts, coberts de pèl marró. La corfa en els més antics, és de fusta suau, de color gris a café.

La fruta (en estar madura) és comestible, en sabor àcida i conté una llavor gran. Per al seu consum es pot mastegar (per a aliviar la set), o es mol i processa convertir-la en una beguda similar a una limonada.

Els natius americans igualment consumien els brots tendres com a ensalada.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rhus dentata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 265. 1753.[2]

Etimologia

Rhus: nom genèric que deriva de la paraula grega per a "roig", una alusió als cridaners colors d'autumne d'algunes espècies.

glabra: epítet latino que significa "glabra, sense pèls".[3]

Sinonímia
  • Rhus cismontana Greene [4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Rhus glabra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2013.
  3. En Epítets Botànics
  4. Rhus glabra en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  5. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  6. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  7. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  9. Schwegman, J. I. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
  10. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons