Anar al contingut

Ruta comercial del Volga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ruta comercial del Volga
Erro al crear miniatura:
Principals rutes comercials dels varegos: la ruta comercial del Volga (en roig) i la ruta rega (en violeta). En taronja, atres rutes comercials dels sigles VIII–XI.
Erro al crear miniatura:
Arrastre (Volokut vólokom), de Nicholas Roerich (1915), que recrea l'arrastre d'un barco d'un riu a un atre per terra.

En l'Edat Mija, la ruta comercial del Volga conectava Europa del Nort i el noroest de Rússia en el mar Caspio. Els rus usaven esta ruta per a comerciar en els països musulmans en les costes del sur de la mar Caspio, a voltes aplegant encara més llunt, com a Bagdad. La ruta funcionava simultàneament en la ruta comercial del riu Dniéper, més coneguda com la ruta comercial dels varegos als grecs, i va perdre la seua importància cap a el XI.

Establiment

[editar | editar còdic]

La ruta comercial del Volga va ser establida pels eslovens ilmenos (del llac Ilmen, Novgorod Slavs) que es varen assentar en el noroest de l'actual Rússia en el IX. Primer es varen establir en un assentament cridat Stáraya Ládoga, uns 10 km al sur d'a on el riu Vóljov desagua en el llac Ládoga. Les proves arqueològiques sugerixen activitats comercials dels rus a lo llarc de la ruta comercial del Volga, com molt pronte en el VIII. Els més primerencs i grans troballes de monedes àraps en Europa es varen fer en lo que ara és Rússia, a lo llarc del Volga, en el districte de Yaroslavl.

Una reserva de monedes trobada en Peterhof, prop de San Petersburgo, conté vint monedes en gravats en àrap, turc (possiblement jázaro) i grec i runas en nòrdic antic, estes últimes representen més de la mitat del total. Havent examinat la major part de les monedes àraps en Europa Oriental, Valentí Yanin conclou que el sistema monetari més primerenc que va tindre Rússia va estar basat en els sistemes primerencs monetaris d'Àfrica en aquella época.

Funcionament

[editar | editar còdic]

Des d'Aldeigjuborg, els rus podien viajar pel riu Vóljov aigües dalt fins a Nóvgorod, i des d'ahí, al llac Ilmen i, més llunt, remontant el riu Lovat. Duent els seus barcos a través d'un portaje, alcançaven les fonts del riu Volga. Els comerciants duyen pell, mel i esclaus a través dels territoris de les tribus fineses i permias, aplegant a la Bulgària del Volga. Des d'allí, continuaven el camí del Volga fins al territori dels jázaros, la capital dels quals Atil era un concorregut port en la costa del mar Caspio. És dir, la ruta unia el Jaganato de Rus, la Bulgària del Volga en el Janato Jázaro. Des d'Atil, les mercaderies rus viajaven a través de la mar i després en caravanes fins a la ciutat de Bagdad.

Vore també

[editar | editar còdic]