Ruta comercial dels varegos als grecs

Erro al crear miniatura:

Ruta comercial dels varegos als grecs

Erro al crear miniatura:

Mapa que mostra les principals rutes comercials dels varegos: la ruta comercial del Volga (en roig) i la ruta comercial dels varegos als grecs (en violeta). Se senyalen en taronja atres rutes comercials dels sigles VIII–XI.

La ruta comercial dels varegos als grecs (en ruso: Путь «из варяг в греки», romanizado: Put iz varyag v greki; ; en griego: Εμπορική Οδός Βαράγγων - Ελλήνων) va ser una ruta comercial medieval que unia Escandinavia, el Rus de Kiev i l'Imperi romà d'Orient. La ruta va permetre als comerciants varegos establir a lo llarc de la mateixa un comerç directe i pròsper en l'Imperi romà d'orient, i que alguns d'ells s'instalaren en eixos territoris (actualment de Bielorússia, Rússia i Ucrània).

La ruta començava en algun dels centres comercials escandinaus, com Birka, Hedeby o Gotland, i despuix de creuar el mar Bàltica, s'adinsava en el golf de Finlàndia i seguia pel riu Nevá fins al llac Ládoga. Després, remontava el riu Vóljov, aigües dalt de les ciutats de Stáraya Ládoga i Veliki Nóvgorod, creuava el llac Ilmen i remontava el riu Lovat. Des d'allí, els barcos tenien que fer un portaje al riu Dniéper, prop de Gnyózdovo. Una segona ruta partia des del Bàltica i remontava el riu Dviná Occidental (Daugava) i seguia a lo llarc del riu Kasplya, fins a aplegar a la regió de Smolensk, a la mateixa zona entre el Lovat i el Dniéper, i també alcançaven Gnyózdovo. Abdós rutes continuaven despuix aigües avall a lo llarc del Dniéper, creuant vàries zones de perillosos ràpits i aplegaven a Kiev. Despuix d'entrar en el mar Negra seguien vorejant la seua costa occidental fins a arribar finalment a Constantinopla.

La ruta provablement va ser establida a finals del VIII o principis del IX i va adquirir gran importància des del X fins al primer terç del XI, junt en la ruta comercial del Volga i la ruta comercial dels jázaros als alemans. L'us de la mateixa va decaure a partir de la segona mitat del XI, en l'auge d'atres rutes alternatives que varen sorgir en les Creuades.

Història

Erro al crear miniatura:

Hostes d'ultramar (1901), de Nikolái Roerich.

La ruta dels varegos a cap a l'imperi apareix per volta primera mencionada en la Crònica de Néstor (1113), encara que de l'arribada dels varegos se sap molt abans, a principis de IX, quan els grecs ya varen informar d'eixos nouvinguts en les seues regions. Encara que per a molts el terme ha aplegat a significar «vikingos», per als pobladors de l'imperi, englobava a tots els escandinaus i els seus parents que vivien en lo que ara és Rússia.

Segons Constantino VII, els krivichís i atres tribus depenents de Kiev transportaven velers allaugerats o monoxyla (caixcos tipo cayuco realisats ahuecando un tronc d'arbre), que podien acomodar a trenta o quaranta persones, a vàries places a lo llarc dels rius, com Smolensk (Μιλινισκα), Liubech (Τελιουτζα), Cherníhiv (Τζερνιγωγα), Výshhorod (Βουσεγραδε), Vitechev (Βιτετζεβη) i Kiev (Κια (ο) βα). Algunes d'estes ciutats varen aplegar a tindre noms alternatius en nòrdic antic, i Constantino cita algunes d'elles: Nóvgorod = Νεμογαρδα = Hólmgarðr = «illa cercada»; Nýgarðr = «Nova prop»; Kiev = Kœnugarðr = «Drassana»; i Σαμβατας = Sandbakki-áss = «cordal banc d'arena». (La runa N 62 conserva el nom Vitaholmr («illot demarcació») per a Vitichev). Després, estos velers eren transportats a lo llarc del Dniéper fins a Kiev. Allí, eren venuts als varegos que els reequipaban i carregaven en la mercaderia.

En el Dniéper els varegos tenien que realisar un portaje dels seus barcos en sèt zones de ràpits (que ya no existixen, ya que varen quedar sumergits en la cadena d'embassaments establida en el riu entre 1950–1970), a on tenien que estar en guàrdia davant els nómades pechenegos. Els ràpits començaven aigües avall de Dnipró a on el riu es torna al sur i descendia uns 50 metros en un tram de 66 quilómetros.

Erro al crear miniatura:

Copia de la runa coloreada runa G 280, que parla de mort en els ràpits del Dniéper.

Noms dels ràpits del Dniéper (en la seua traducció i la transliteración al grec de Constantino)

Modern	Eslau	Nòrdic
	Ne sǔpi [«no dormir»], Εσσουπη	Sof eigi [«no dormir»]
Surskij [«sever»]; Lochanskij	Ostrovǐnyj pragǔ [«illa-cascada»], Οστροβουνιπραχ	Holmfors [«illa-cascada»], Ουλβορσι
Zvonets(kij) [«metedura de pata»]		Gellandi [«estruendoso»], Γελανδρι
Nenasytets(kij) [«insaciable»]	Nejasytǐ [«pelicano» (anidan allí)], Νεασητ	Eyforr [«mai violent»], Αειφορ
Volnyj, Volninskij [lloc d'ones]	Vlǔnǐnyj pragǔ [«ona-cascada»], Βουλνηπραχ	Bárufors [«ona-cascada»], Βαρουφορος
Tavolzhanskij	Vǐruchi [«rialla»], Βερουτζη	Hlæjandi [«rialla» (referit al soroll d'aigua)], Λεαντι
Lishnij [«superfluo»]	Naprjazi? [«Doblar ¿raça?»], Ναπρεζη; Na bǔrzǔ? [«¿ràpit?»]	Strukum [«(en els) ràpits»], Στρουκουν

Per baix dels ràpits, despuix devien passar per un angost terreny rocós cridat Vau de Vrar (en rus: creuament de Krariyskaya), a on els varegos eren atacats en freqüència pels pechenegos. Els varegos es detenien en l'illa Sant Jorge (Jórtytsia). Després, equipaven els barcos en les veles en l'illa Berezán, en l'estuari del Dniéper, i continuaven navegant a lo llarc de la costa occidental del mar Negra fins a aplegar a Constantinopla (en eslau: «Tsargrad»; en nòrdic antic: «Mikligarðr»).

La ruta dels varegos als grecs estava conectada en el restant de vies navegables d'Europa oriental, com la ruta navegable Prípiat–Bug Occidental que encapçalava Europa occidental, o la ruta comercial del Volga, que descendia les vies navegables de la conca del Volga fins a la mar Caspio. Una atra branca enllaçava el Dniéper i el riu Buk-Usyazh cap a Lukoml i Pólotsk.

La ruta dels varegos als grecs era utilisada per a transportar diferents tipos de mercaderia: vi, espècies, joyeria, vidre, teles costoses, icons i llibres aplegaven des de l'Imperi; Kiev l'utilisava per al comerç de pa, productes fets a mà, monedes d'argent, etc; Volinia comercialisava ruecas i atres artículs; d'Escandinavia aplegaven certs tipos d'armes i artesania; el Rus del Nort oferia fusta, pell, mel i cera; i les tribus bàltiques comerciaven en àmbar.

En la segona mitat del XI, les Creuades varen obrir rutes més lucratives des d'Europa a Orient a través dels estats Creuats d'Orient Mig. En eixe moment, el Rus de Kiev ya havia enfortit els seus llaços comercials en Europa occidental, i la ruta de la varegos als grecs va perdre gradualment importància. (Per a una ruta militar relacionada, vore ruta Muravsky).

En la ficció

• Una gran part dels best-seller suecs de novela històrica Els drakkares (en suec Röde Orm), de Frans Gunnar Bengtsson, descriu les aventures de la tripulació d'un barco danés (en un pilot de Gotland), prenent esta ruta a finals de X.
• En Byzantium, la novela de Stephen R. Lawhead, el personage principal, un monge irlandés del X, és capturat pels raids vikingos i dut des de Scandia a Constantinopla a través d'esta ruta.
• En el còmic el Príncip Valent, pàgines 932 (19 de decembre de 1954) a 988 (15 de giner de 1956), el personage principal i acompanyants viagen en dos drakkarés des de Constantinopla a Scandia a través d'esta ruta, en la que es troben en patzinakos i polovtsianos.

Vore també

• Incursions dels rus en la mar Caspio
• Ruta comercial del Volga
• Jaganato de Rus'
• Pedres rúniques varegas

Referències

• La Wikipedia anglesa cita com a referència: ^{[enllaç trencat]}