Sant Pedro Tláhuac

Archiu:Tláhuac-Plaza central.JPG

Sant Pedro Tláhuac

Sant Pedro Tláhuac, o simplement Tláhuac, és la capçalera de l'alcaldia de Tláhuac i un dels sèt pobles originaris d'eixa demarcació, ubicada en el surest de la Ciutat de Mèxic. Es localisa aproximadament en el centre de l'alcaldia, a uns 30 quilómetros de distància del centre de la capital.

El poble va ser fundat en l'época prehispánica en una illa que es va conéixer com Cuitláhuac. Segons pareix, va tindre una ocupació important en el Clàssic mesoamericano, contemporànea en Teotihuacan. En el Posclásico Enjorn va ser ocupat per grups nahuas i va ser sèu d'un convent dominico durant el Colónia.

Relleu

El relleu de Sant Pedro Tláhuac és predominantment pla, sense elevació notables. La majoria dels seus carrers, en especial les del norponiente, es varen desenrollar sobre antics canals i chinampas. El poble conserva grans extensions de chinampas i canals que es conecten en Xochimilco i s'utilisen com a terres de cultiu.

Història

Archiu:5-glifo-tlahuac1.gif

Glifo de Tláhuac

Tláhuac es va fundar en una illa, casi en el centre de l'antic llac de Xochimilco. S'estima que els primers pobladors es varen assentar cap a fins del sigle XII, al voltant de 1430, en acabant de que Itzcóatl i Nezahualcóyotl, senyors de Mèxic i Texcoco, acabaren en l'imperi d'Azcapotzalco.

Durant la Conquista de Mèxic, els franciscanos varen construir l'actual Temple de Sant Pedro Apòstol a principis del sigle XVI. Encara que inicialment va ser fet de material poc resistent, l'edifici contava en tres naus a finals del sigle, passant posteriorment a poder dels dominicos.

Tláhuac no va ser escenari de fets transcendentals durant la Guerra d'Independència de Mèxic. Va ser fins a la Revolució Mexicana quan la zona, per la seua colindancia en l'Estat de Morelos, es va convertir en un punt estratègic. Va ser escenari de l'entrada a la Ciutat de Mèxic d'Emiliano Zapata, qui va aplegar a lo que hui és Sant Francisco Tlaltenco, a on tenia un quarter.

Economia

Les principals fonts d'economia són els comerços de barri. A pesar de que molts habitants es traslladen a atres punts de la ciutat per a realisar les seues activitats laborals o acadèmiques (especialment en edat escolar mija superior i superior), Sant Pedro Tláhuac no és considerada una ciutat dormitori. Açò es deu a la gran activitat administrativa de l'alcaldia, aixina com a les escoles i l'activitat comercial i turística local.

Despuix del comerç, l'agricultura representa una atra de les grans activitats econòmiques del poble, sent les chinampas les principals terres de cultiu, seguides per la ciènaga i el ejido.

Els principals productes agrícoles que es produïxen inclouen bledes, betabel, brócoli, carabassa i les seues flors, celiandre, coliflor, espinac, lletugues en les seues varietats (francesa o manteca, italiana, orejona i romana), dacsa, rave i verdolaga. Alguns productors utilisen l'agricultura protegida per a cultivar jitomates. També es produïx la flor de Cempasúchil i Nochebuena.

L'activitat econòmica en més potencial i en un creiximent en els últims anys és el turisme. El turisme tradicional és en les trajineras de la mateixa manera que en Xochimilco, en passejades pels canals i chinampas en el polígon del Llac dels Reis.

Per un atre costat el ecoturismo ha escomençat a sorgir en activitats com a mostra de chinampas, agricultura tradicional, cayacs i aliments.

Patrimoni

Archiu:Tlahuac.jpg

Antic palau de govern, monument històric.

Archiu:LagoReyesTlahuac02. caps block 3

Llac dels Reis.

El poble conta en dos construccions catalogades pel INAH com a monument històric:

• El Temple i exconvento de Sant Pedro Apòstol, que data del sigle XVI en modificacions posteriors.

• l'Antic palau de govern que data del sigle XIX.

Festivitats

En ser un poble originari, gran part de les seues festivitats giren entorn a la fe catòlica com a resultat del sincretisme i la evangelización.

Festes Religioses

• Any Nou (1 de giner): Se celebren Misses en la Parròquia i diverses bandes de vent recorren els barris o es presenten en el quiosc.
• Sant Jubileu (6-10 de febrer): És la segona festa religiosa més important i consistix en 40 hores d'adoració al Santíssim Sacrament. Inclou una processó en el Santíssim Sacrament pels huit barris i algunes colónies, a on els barris monten capelles i es cremen castells pirotècnics.
• Semana Santa (març-abril): Els ritos comencen en el Dumenge de Ramos i culminen en el Triduo Pascual (Dijous, Divendres i Dissabte Sant). El Divendres Sant es realisa el viacrucis i la Processó del Silenci, a on penitentes encapuchats acompanyen al Sant Sepeli. Les celebracions finalisen el Dumenge de Resurrecció, donant pas al carnestoltes.
• Festa Patronal (29 de juny): És la festivitat més gran del poble, en honor a Sant Pedro Apòstol. Les celebracions duren varis dies i inclouen un novenario, l'inauguració d'una fira, la colocació d'una portada floral en l'iglésia i un recorregut d'una image del Sant Patró per la chinampería i els canals. El dia central inclou les tradicionals Mañanitas, la Missa Principal i la crema de castells.

Festes Cíviques

En ser la sèu del govern local, Sant Pedro Tláhuac és el centre de les celebracions pàtria de l'alcaldia.

• Setembre: Es realisa la cerimònia cívica per la Gesta Heròica de Chapultepec (13 de setembre), el Crit d'Independència (15 de setembre) i la desfilada cívica militar (16 de setembre).
• 19 de setembre: Es porta a terme la cerimònia luctuosa en memòria de les víctimes dels sismes de 1985 i 2017.

Dia de Morts

Els preparatius inicien des de juliol en la sembra de la flor de Cempasúchil. La celebració se centra en la nit de l'1 al 2 de novembre.

• Tradicions: Els chiquets demanen "calaverita" en chilacayotes ahuecados i vés-les. L'alcaldia, grups culturals i escoles monten ofrenes i escenografies en l'Esplanada de l'Alcaldia, l'atri de la parròquia i el panteón.
• Nit de l'1 de novembre: Les famílies es reunixen per a preparar aliments tradicionals (mole, arròs i tamales) per a l'ofrena. Es realisen comparses en el cridat "carnestoltes de morts" i en el panteón s'acostuma velar als difunts en menjar, música i alegria.

Barris i colónies

Sant Pedro Tláhuac es compon de huit barris que es varen originar a partir de quatre assentaments prehispánicos, i sèt colónies que varen sorgir per l'urbanisació de terres ejidales i de cultiu.

Els quatre barris prehispánicos originals varen ser Tecpan, Tizic, Teopancalco i Atenchicalcan. Despuix de la Conquista i la evangelización, els barris prehispánicos varen adoptar noms del santoral catòlic, i dos d'ells es varen dividir.

Tecpan

• Barri de Sant Joan, en honor a Sant Joan Batiste.
• Barri de Santa Ana, en honor a Sant Joaquín i Santa Ana.
• Barri de Guadalupe, en honor a la Verge de Guadalupe.

Tizic

• Barri dels Reis, en honor a l'Epifanía del Senyor.
• Barri de la Magdalena, en honor a María Magdalena.
• Barri de Sant Miguel, en honor a Sant Miguel Arcàngel.

Teopancalco

• Barri de Sant Mateo, en honor a Sant Mateo Apòstol.

Atenchicalcan

• Barri de l'Asunción, en honor a l'Asunción de la Santíssima Verge María.

Colónies

Les colónies no formen part del poble original; es troben en la perifèria i són resultat de l'urbanisació de terrenys ejidales i de cultiu, sent habitades generalment per persones que migraron al poble.

Les colónies són:

• Sant Josep (al nor orient)
• Santa Cecilia (al nort)
• La Habana (a l'orient)
• Sant Andrés (al sur oriente)
• Terra i Llibertat (al sur)
• Quiahutla (a l'extrem sur)

• Atotolco (al sur ponent)

Chinampas, ciénega i ejido

Sant Pedro Tláhuac, junt en Sant Andrés Mixquic, Sant Luis Tlaxialtemalco, Sant Gregorio Atlalpulco i Xochimilco, és un dels pobles chinamperos del Valle de Mèxic.

Les chinampas constituïxen el polígon de terra i canals al ponent del poble. Estan delimitades pel canal El Brode, el qual s'unix al Canal de Chalco i desemboca en el Llac dels Reis.