Tláhuac
Tláhuac (AFI: ['͡tɬawak]) és una de les setze demarcació territorials de la Ciutat de Mèxic. El seu terme comprén més de 83 km² i es localisa en el surest de la capital mexicana, emmarcat per la serra de Santa Catarina al nort i el Teuhtli al sur. El centre correspon als gots llacustres de Xochimilco i Chalco. D'estos llac es conserven només els canals de la zona chinampera i els chapulls.
Durant l'época prehispánica, en sol tlahuaquense es varen establir llogarets agrícoles com Terremote Tlaltenco. En 1222 un grup de filiació nahua va fundar Cuitláhuac —l'actual Sant Pedro Tláhuac— en un illot entre els dos llac. Al moment de la Conquista espanyola, al voltant dels llac es trobaven establits els cuitlahuacas, mixquicas i xochimilcas. Entre l'época colonial i el XIX, Tláhuac va canviar de domini entre Xochimilco i Chalco. Durant la Revolució mexicana els pobles del sur de Tláhuac varen recolzar l'alçament d'Emiliano Zapata; en concloure la guerra, tots varen ser dotats de terres ejidales, algunes de les quals seguixen sent cultivades fins a la primera década de el XXI. Tláhuac es va constituir com a municipi independent en 1924, quan es va separar per segona ocasió de Xochimilco, ara per gestió del senador Severino Cendrers. Va rebre la categoria de delegació en 1928, quan es va suprimir el règim municipal del Districte Federal.
Fins a la década de 1980 Tláhuac va ser una delegació de caràcter netament rural, per això era coneguda com La Província del Anáhuac. Durant els últims trenta anys, la pressió demogràfica de la megalópolis de la vall de Mèxic ha encorajat la ràpida urbanisació del territori, de modo que les àrees urbanes cobrixen aproximadament un terç d'ell. El restant constituïx una important reserva natural, pero l'alvanç de la ciutat amenaça la conservació d'estos espais.
En Tláhuac existixen sèt pobles originaris les raïls dels quals es troben en l'época prehispánica. Tres d'ells conserven zones de chinampería que formen part del polígon declarat Patrimoni de la Humanitat per Unesco en 1987 dins de l'antic llac de Xochimilco. A estos pobles se suma l'important fluix migratori de l'interior de la ciutat i del restant de Mèxic que fan de Tláhuac una zona de grans contrasts entre la tradició i la seua posició perifèrica dins d'una de la majors aglomeracions urbanes en el món.
Els pobles que conformen a Tláhuac són: Sant Pedro Tláhuac, Sant Francisco Tlaltenco, San Andrés Mixquic, Santiago Zapotitlán, Santa Catarina Yecahuitzotl, Sant Joan Ixtayopan i Sant Nicolás Tetelco.
El 9 de decembre de 2015 el Congrés de l'Unió va aprovar en lo general la reforma, en reserves en 10 artículs que l'integren. El 15 de decembre de 2015 el Senat de la República va aprovar en lo general la reforma i la turnó als congressos locals per a la seua discussió. Va ser aprovada per estos òrguens llegislatius estatals, i ratificada i promulgada pel president Enrique Penya Net el 29 de giner de 2016. En això el Districte Federal es va convertir en la Ciutat de Mèxic i les delegacions en alcaldies. L'1 d'octubre de 2018 va assumir el càrrec Raymundo Martínez Vite com a primer alcalde de la naixent alcaldia Tláhuac.
El 6 de juny de 2021, la llicenciada Berenice Hernández Calderón com a candidata per part de la coalició Morena PT, va guanyar les eleccions quedant com la primera alcaldesa de Tláhuac i sent la 2° persona en convertir-se en alcalde de l'actual alcaldia Tláhuac.
Toponímia
[editar | editar còdic]Tláhuac és aféresis de Cuitláhuac, i es va cridar aixina fins a l'arribada dels espanyols, quan va passar a ser Sant Pedro Tláhuac, el poble que és hui la capçalera delegacional, el nom de la qual apareix registrat en numeroses fonts històriques. S'han propost vàries interpretacions del topònim. Carlos Montemayor diu que Cuitláhuac significa Lloc dels que tenen rebujos. Ho traduïx a partir de les veus cuítlatl (rebuig, excrement), -hua (possessiu) i -c (locatiu).[1] Ordoño Macazaga propon que Cuitláhuac deriva de cuitlahuaqui, "alga seca", de cuítlatl ("alga") i huaqui ("cosa seca"). Este autor indica que els habitants de la zona colectaban cuítlatl en el llac, la desecaban i la consumien com a aliment. Cecilio Robelo apunta que el nom original va poder haver segut Cuitlahuacapan, i traduïx el terme com En l'aigua d'excrescencia dura. José Corona coincidix que el topònim es traduïx com a Lloc d'aigua bruta, a partir de cuítlatl ("brutea") i atl ("aigua").[2]
Existixen diferents significats de la paraula Tláhuac, un atre d'ells deriva del Nahuatl auitlauia que significa "anar en conte o estar a càrrec d'alguna cosa" segons el Vocabulari en Llengua Castellana i Mexicana, de Fra Alonso de Molina (1571). Tláhuac
Geografia
[editar | editar còdic]El territori de Tláhuac es troba al surest de la Ciutat de Mèxic, consistix en una superfície de 83.45 km² que s'estenen entre la serra de Santa Catarina i el Teuhtli sobre la superfície drenada dels antics llac de Chalco i Xochimilco. Llimita al nort en l'alcaldia Iztapalapa; a l'orient en els municipis mexiquenses de Valle de Chalco Solidaritat i Chalco; al sur en l'alcaldia de Milpa Alta i al ponent en Xochimilco.
Llímits
[editar | editar còdic]Els llímits actuals de Tláhuac corresponen a la ratificació dels convenis limítrofs entre el Districte Federal i els estats de Mèxic i Morelos, publicada per instrucció del Congrés mexicà el 30 de decembre de 1994 en el Diari Oficial de la Federació. El document descriu la següent poligonal:
Este conveni limítrof entre l'estat de Mèxic i el Districte Federal va modificar els llímits orientals de Tláhuac. Alguns veïnats pertanyents als pobles de Santa Catarina Yecahuízotl i Sant Andrés Míxquic varen passar a formar part dels municipis mexiquenses de Chalco i Valle de Chalco Solidaritat. Els afectats pel canvi varen manifestar el seu desacort en el tractat i varen solicitar la seua reincorporació al Districte Federal, pero no va haver cap canvi posterior.[4]
Relleu i superfície
[editar | editar còdic]El territori de Tláhuac forma part de la subprovincia Lagos i Volcans del Anáhuac de la província fisiográfica del Eix Neovolcánico. El sistema de topoformas dominant és la planura llacustre, que correspon al 42% de la superfície delegacional i s'ubica en el centre de la demarcació, d'est a oest. Rodegen este sistema la planura aluvial i la planura llacustre salina, corresponents al 30% del territori. El sistema de serra volcànica en estratovolcanes equival a 28% i es troba en el Teuhtli i la serra de Santa Catarina.[5]
La superfície de la demarcació és de formació recent. La major part d'ella correspon al periodo Cuaternario, quan va emergir la serra de Santa Catarina i es va formar la planicie llacustre de la vall de Mèxic. El Teuhtli és més antic, puix correspon al periodo Terciario. Tant la serra de Santa Catarina com el volcà Teuhtli estan constituïts per roques ígneas extrusivas, predominen les unitats litològiques de basalt i brecha volcànica en la primera, i andesita en l'últim cas.[6]
El tipo de sol dominant en la demarcació és el regosol. És un tipo de sol de formació recent, constituït per materials solts similars a la roca mare.[7] El regosol correspon al 23% de la superfície de la demarcació i domina en el nort sobre la falda de la serra de Santa Catarina. El 16% del territori correspon al feozem, dominant en el sur sobre la superfície del Teuhtli i zones aledaño en Tetelco i Míxquic. El solonchak gléyico i el histosol són els sols predominants de la planicie llacustre.[8]
Al nort de l'alcaldia, els cerros de la serra de Santa Catarina separen els térmens de Tláhuac i Iztapalapa. Esta cadena montanyosa inicia en el volcà Yuhualixqui, completament dins del territori iztapalapense, i seguix cap a l'orient en els cerros Xaltepec, Tetecón, Tecuauhtzin i Guadalupe, que formen el llímit nort de la demarcació. La serra s'eleva des del nivell mig del vall de Mèxic en la rodalia dels pobles de Tlaltenco, Zapotitlán i Santa Catarina fins a una altitut de 2820 m s. n. m. en el cim del volcà Guadalupe, que marca un dels vèrtiços del perímetro de Tláhuac.
| Elevació de Tláhuac | ||
|---|---|---|
Archiu:Mapa físico de Tláhuac.svg Mapa físic de l'alcaldia Tláhuac | ||
| Nom | Altitut (m s. n. m.) | Coordenades |
| Volcà Guadalupe | 2820 | </noinclude> |
| Volcà Teuhtli | 2710 | </noinclude> |
| Volcà Xaltepec | 2500 | </noinclude> |
| Cerro Tetecón | 2470 | </noinclude> |
| Font: Inegi (2005). | ||
Hidrografia
[editar | editar còdic]Tláhuac es troba totalment dins de la conca del Anáhuac. El centre del seu territori correspon a la superfície dels llac de Chalco i Xochimilco. D'ells només es conserva un sistema de canals que corre entre les chinampas dels pobles de Tláhuac i Míxquic. En l'actualitat, el Anáhuac forma part de la conca del riu Pánuco, a la que va quedar lligat a través de les obres hidràuliques realisades en el nort de la vall de Mèxic a partir de el XVII. Este drenage du les aigües de la conca al riu Tula, tributari del Pánuco que desemboca en l'alvertent del golf de Mèxic junt al port de Tampico.[9]
El sistema de canals de la chinampería és alimentat en aigües residuals procedent de la planta de tractament del cerro de l'Estrela, en Iztapalapa. Esta és conduïda a través del conducte subterràneu del canal de Garay i l'avinguda Tláhuac fins als canals de la zona de Cuemanco i Tlaltenco. De no ser aixina, els canals estarien secs degut a que els manantiales que alimentaven els llac de la conca estan exhausts o han segut desviats cap al desaiguador general de la vall de Mèxic. En 2003 la planta del cerro de l'Estrela enviava als canals de Xochimilco i Tláhuac un total d'1.6 m³/s, i 1.2 m³/s per a amprar en els canals de rec de la regió de Tláhuac-Míxquic.[10] La calitat de les aigües que reben els canals de Tláhuac és regular, degut a que no s'ampren per a consum humà, sino per a activitats agrícoles. Com estos caixers no estan completament purificats, el sol de la chinampería tlahuaquense presenta indicis de contaminació per sals i metals pesats, encara que no regloten els llímits permissibles.[11]
Els chapulls de Tláhuac constituïxen una traça hidrològica important en la vall de Mèxic. Es localisen sobre la planicie llacustre de Chalco, a l'orient de la demarcació. La formació d'esta ciénega es deu a l'explotació del aqüífer de Santa Catarina-Mixquic a través d'un conjunt de pous que bombegen l'aigua des del subsol de la zona. L'extracció del líquit ha provocat l'afonament de les zones propenques als pous, i açò ha favorit l'acumulació d'aigua en la superfície localisada entorn a la carretera Tláhuac-Chalco. Des de 1988 el nou llac ha alcançat 12 metros de profunditat. Els estudis que s'han realisat sobre el fenomen pronostiquen que la superfície del chapull s'estendrà en els anys següents cap al surest, accentuant l'exposició de la zona habitacional de Valle de Chalco i l'orient de Sant Pedro Tláhuac al risc d'inundacions més greus cap a 2015, ya que l'infraestructura hidràulica de la regió de Chalco es vorà afectada per la deformació del sol.[12]
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Tláhuac és templat subhúmedo en pluges en estiu (Cwb, d'acort en la classificació climàtica de Köppen). El nort del terme tlahuaquense presenta condicions de menor humitat, mentres que el terç meridional té una humitat mija.[13] La temperatura anual promig és de 16.8 °C, en una màxima promig de 25.4 °C i una mínima de 5.2 °C. Els mesos més càlits són abril i maig, mentres que els més frets són decembre i giner. La temporada de pluges comença en maig i conclou en octubre, les precipitacions es fan més intenses es presenten entre juliol i agost, mesos en que plou entre 13 i 15 dies en promig.[14]
Biota
[editar | editar còdic]Els ecosistemes del territori tlahuaquense han segut altament modificats per la presència humana. En l'alcaldia es troben dos zones subjectes a conservació ecològica, que són la serra de Santa Catarina i la zona ejidal de Xochimilco i Sant Gregorio Atlapulco. L'entorn chinampero de la conca de Mèxic és producte d'ella, encara que actualment es troba amenaçat per l'alvanç de la zona urbana de la Ciutat de Mèxic. Aproximadament el 40% de la superfície de Tláhuac correspon a la zona urbana, el 55% és amprat per a l'agricultura, 4% són pasturageés i una chicoteta porció correspon al bosc que es troba en les ales del Teuhtli.[15] L'ecosistema llacustre comprén espècies vegetals natives com ahuejote i tule, que alternen en els cultius d'hortalices, flors de ornato, dacsa i alguns arbres frutales. En el XIX es varen introduir espècies com l'eucalipto i el lliri aquàtic que han afectat l'equilibri de l'ecosistema local. La presència humana pràcticament ha eliminat a fauna nativa, persistixen algunes espècies altament amenaçades com l'ajolote, fardes, culebras d'aigua, sapos i algunes espècies d'insectes significatives com l'axayácatl. En les ales de la serra de Santa Catarina la vegetació pràcticament ha segut arrasada; sobreviuen els pirulés, eucaliptos i casuarinas que s'han amprat en la reforestació. Encara és possible trobar alguna serp de cascabel i fardes en la zona. En el Teuhtli es conserva un chicotet bosc d'encino, que és representatiu dels ecosistemes natius de la vall de Mèxic.[16]
-
Ajolote
Ambystoma mexicanum -
Zacatuche
Romerolagus diazi -
Ahuejote
Salix bonplandiana -
Pirul
Schinus molle -
Bosc de Tláhuac
Bosc de Tláhuac
_001.jpg)
Història
[editar | editar còdic]Història prehispánica
[editar | editar còdic]
La regió de Tláhuac presenta indicis d'ocupació humana per lo manco des del periodo Preclásico de Mesoamérica. Hi ha evidència de que l'illa de Cuitláhuac i la ribera de Tlaltenco varen ser ocupades per llogarets agrícoles en una época contemporànea al desenroll de Cuicuilco. En els voltants de Tlaltenco s'han trobat restants de ceràmica que han segut datats en l'any 1500 a. C. que corresponen al llogaret que es va assentar en el predio conegut com Terremote Tlaltenco.[17] Per la construcció de la llínea 12 del metro de la Ciutat de Mèxic s'ha perdut una part d'eixos materials.[18] Tan antics com els descobriments en Terremote són els vestigis d'ocupació humana en Sant Joan Ixtayopan, localisat en el suroest de Tláhuac sobre l'ala del Teuhtli. Tant Terremote com Ixtayopan són llocs que varen ser abandonats al final del Preclásico Tardà,[19] quan Teotihuacán es va convertir definitivament en el principal centre polític i urbà de la conca de Mèxic, a partir de l'erupció del Xitle que va cobrir de lava a Cuicuilco, el seu rival.
En lo que va anar l'illa de Cuitláhuac s'han trobat materials que corresponen a les diverses cultures arqueològiques que es varen desenrollar en el vall de Mèxic, incloent la tolteca i la mexica.[20] Les excavacions arqueològiques han revelat que el poblament de Cuitláhuac va ser similar al de Xochimilco, puix abdós localitats varen contar en un important antecedent de l'época teotihuacana al que es varen superpondre directament els grups portadors de la ceràmica Asteca II.[21] La fundació de Cuitláhuac va ocórrer en l'any 3 conill (1222), d'acort en els Anals de Cuautitlán. Els fundadors varen ser Cuauhtlotlin Tecuhtli, Huitzin, Tlicoatzin, Chalchiuhtzin i Chahuaquetzin, senyors chichimecas que varen establir el centre del altépetl en el barri que varen cridar Tizic.
3 conill [1222]. En enguany els grans personages, beneméritos i nobles chichimecas cridats Cuauhtlotlin Tecuhtli, Huitzin, Tlicoatzin, Chalchiuhtzin i Chahuaquetzin, fundadors de Cuitláhuac i senyors de Tizic, es varen repartir per Xicco, Chalco i el mateix Tláhuac, segons es va dir.[22]
En 1230, Chalco-Atenco va conquistar Cuitláhuac, de modo que esta població va passar a ser subjecte dels chalcas, de la mateixa manera que Míxquic. i atres poblacions de la vora del llac. Els mexicas sojuzgaron als cuitlahuacas en 1393, per lo que a partir d'eixe any el poble es va convertir en tributari d'Azcapotzalco, ya que els guerrers mexicas eren mercenaris d'esta ciutat. Quan Mèxic-Tenochtitlan es va lliurar del domini tepaneca, Cuitláhuac va tributar directament als mexicas.[23]
Les poblacions que estaven assentades en el territori actual de Tláhuac es trobaven organisats políticament entorn a vàries unitats polítiques cridades altépetl. Els cuitlahuacas eren la tribu que s'assentava principalment en Cuitláhuac, que estava dividida en quatre calpullis cridats Tizic, Atenchincalcan, Teopancalcan i Tecpancalco. Les fonts de el XVI indiquen que el seu territori comprenia també Zapotitlán, Tlaltenco i Cuauhtli-Itlacuayan.[24] La tribu mixquica va ocupar la franja sur de la costa del llac de Chalco, entre els dominis de Xochimilco i Chalco-Atenco. Tant els mixquicas com els cuitlahuacas es consideraven com a descendents dels xochimilcas, que mantenien el control sobre Ixtayopan[25]
A esta época —que forma part del periodo Posclásico mesoamericano— corresponen peces que han segut trobades en diverses parts de la delegació de Tláhuac, particularment en la capçalera delegacional i en Sant Andrés Míxquic. En el primer cas, les troballes més significatives són els cinc braseros ceremoniales trobats en els camps de cultiu de Sant Pedro Tláhuac en 1995. Representen a Chicomecóatl, Tonacatecuhtli, Tonacacíhuatl, Tláloc i Chalchiuhtlicue. Tots varen ser duts als cellers de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH), que els va colocar en exposició pública en la sala Mexica del Museu Nacional d'Antropologia (MNA) en la Ciutat de Mèxic. En 2010 es va entregar a la comunitat una rèplica del brasero de Chicomecóatl per a ser colocat en exposició en el Museu Comunitari Cuitláhuac de la capçalera delegacional.[26]
Conquista i Colónia
[editar | editar còdic]
Els espanyols es varen internar a les valls del centre-sur de Mèxic des de la costa de Veracruz. Despuix de travessar el vall de Tlaxcala —a on havien arrasat a Cholula en el respal dels seus aliats totonacas i tlaxcaltecas— i la Serra Nevada, varen aplegar al vall del Anáhuac, a on es trobava la gran Tenochtitlan. En el seu pas cap a la capital mexica, els espanyols i els seus aliats indígenes varen passar per Míxquic i Cuitláhuac. A la primera la varen cridar Veneçola, és dir, una chicoteta Venècia, per la seua situació insular en el llac de Chalco.
En l'última etapa del sege contra Tenochtitlan, els espanyols i els seus aliats varen ocupar Míxquic i Cuitláhuac com a part d'una estratègia per a tallar les rutes d'abastiment dels mexicas. Els mixquicas varen recolzar als espanyols, brindant-los aliments i atres insumos en mig de la guerra contra els mexicas.[28] En concloure la conquista del centre de Mèxic, Cuitláhuac i Míxquic varen ser designats com a part de la jurisdicció de Mèxic, encara que terminarien constituint-se com encomanas particulars des de el XVI fins a el XVII.[29] Tláhuac i Míxquic varen conservar la categoria de capçaleres regionals. La primera va tindre com a subjectes als pobles de Santiago Zapotitlán, Sant Francisco Tlatelpa (actualment Sant Francisco Tlaltenco), i Santa Catarina Yecahuízotl. Sant Nicolás Teteltzinco (actualment Sant Nicolás Tetelco) era subjecte de Míxquic.[30] En 1531, els franciscanos varen introduir el cultiu del olivera per primera volta en Mèxic.
En la década de 1575
es reporta que Tláhuac tenia al voltant de 12 acentamientos en total, entre estos es trobaven; Santa María Magdalena, Sant Miguel Xico, Sant Francisco Tlaltenco, Santiago Zapotitlán, Santa Catarina, Sant Pablo, Sant Antonio, Santa Bàrbara, Santa Ana i l'Exaltació de la Creu.
En 1603 el rei Felipe III va comissionar a dò Alonso de Zúñiga per a que realisarà la congregació de pobles de Tláhuac, el juge va reduir varis pobles situats en illes i en les vores nort del llac, en esta congregació els subjectes de Sant Pedro Tláhuac varen passar de ser 11 a 4.
La evangelización de Tláhuac i Míxquic es va realisar despuix de la Conquista. Els pobles que actualment conformen l'alcaldia de Tláhuac varen ser evangelizados per franciscanos, dominicos i agustinos. Míxquic va quedar a càrrec d'estos últims. El primer convent de Míxquic es va erigir durant la segona mitat de el XVI, pero un terremot ho va destruir. La construcció actual data de 1620 i va ser consagrada a sant Andrés Apòstol perque els habitants del lloc s'alimentaven principalment de peixos.[31] Els franciscanos es varen establir en Xochimilco i Tláhuac, encara que en 1554, Sant Pedro Tláhuac es va convertir en parròquia administrada pels dominicos. Als franciscanos es deu l'introducció del olivera en Mèxic; alguns dels primers arbres d'eixa espècie es troben encara en Olivar de Santa María, actualment dins del terme tlahuaquense.
En 1786 Tláhuac es va convertir en una dependència del corregimiento de Chalco, que formava part de l'intendencia de Mèxic.
Mèxic independent
[editar | editar còdic]
El 14 de novembre de 1824 es va emetre el decret de creació del Districte Federal. El territori assignat a la capital del país es llimitava a un círcul de dos lleguas de ràdio a partir del centre de la Plaça Major de la Ciutat de Mèxic. L'assignació del territori de la capital es va realisar a costa del territori de l'estat de Mèxic, que ademés va perdre la seua capital i va tindre que mudar el seu govern a Texcoco. Com la delimitació del Districte Federal no respectava la divisió municipal, el decret de 1824 va ser complementat el 18 d'abril de 1826. Esta nova disposició indicava que els municipis de Coyoacán, Tlalpan, Mexicaltzingo i Xochimilco no formarien part del Districte Federal per quedar la majoria de la seua població fòra del círcul distrital. D'esta manera, Tláhuac, que era una dependència de Xochimilco, va quedar dins del territori mexiquense fins que Antonio López de Santa Anna va dispondre que Xochimilco —entre atres demarcació territorials— s'afegira al Districte Federal en 1854.[32] Míxquic i Tláhuac varen ser declarades municipalitat del Districte Federal com a part de la prefectura de Xochimilco en 1862.[33]
Durant la segona mitat de el XIX els pobles tlahuaquenses varen ser despullats de les seues propietats comunals —reconegudes des de l'época de la Colónia— com a conseqüència de l'aplicació de la Llei Lerdo, promulgada en 1856. Esta llei disponia la desamortisació dels bens eclesiàstics i d'atres corporacions, entre les que s'incloïa a les comunitats indígenes i als ajuntaments.[34] L'aplicació de la llei contemplava delimitar quins eren els terrenys que serien desamortizados, lo que va ocasionar conflictes en els pobles de les riberes de Chalco i Xochimilco, que davant la dessecació dels llac reclamaven el domini sobre la superfície dels mateixos. Abans de la promulgació de la llei, els pobles de la regió usufructuaban en els recursos llacustres, a través d'activitats com la peixca i la recolecció de vegetals i insectes. Ademés, els llac constituïen una important via de comunicació que favoria el comerç entre la vall de Chalco i la Ciutat de Mèxic.[35]
Durant el govern de Porfirio Díaz, els pobles de Tláhuac es varen enfrontar a la pressió sobre les seues propietats comunals. Durant eixe periodo, una figura rellevant en tota la conca de Chalco i Xochimilco va ser Íñigo Noriega Lasso, un emigrat espanyol que amasó una gran fortuna com a resultat de la seua gran amistat en el dictador mexicà. Com a part de la Negociació Agrícola de Xico, Noriega va presentar en 1894 una solicitut per a que se li permetera construir un canal que desaguara el llac de Chalco —que ocupava la mitat oriental de l'actual territori de Tláhuac— a través del got de Texcoco. El govern de Díaz va delegar la responsabilitat de respondre al estat de Mèxic, que va manifestar la seua anuència en 1895.[36] L'intenció de Noriega era aumentar la superfície cultivable de la facenda de Xico a costa dels terrenys descoberts per la dessecació del sol llacustre. La proposta de Noriega incloïa una reclamació sobre els bens comunals dels pobles de Tláhuac, Míxquic i Tulyehualco,[37] als que se'ls havia designat una part de la superfície del llac durant l'época colonial. Els arguments esgrimits per a la dessecació del canal incloïen la suposta mala olor de les aigües i l'amenaça que l'ambient llacustre representava per als habitants de la regió. Es sobreentendía que les activitats que el modo d'explotació dels recursos de la conca per part de les comunitats ribereñas.[38]
Els habitants de Tláhuac, Tulyehualco, Míxquic, Zapotitlán, Tlaltenco i Ixtayopan solicitaven l'adjudicació d'algunes zones descobertes pel descens del nivell del llac de Chalco a lo llarc de el XIX.[39] Les obres del canal de la Companyia varen generar l'oberta oposició dels pobles ribereños, tant dels pertanyents a la prefectura de Xochimilco com aquells que corresponien a Chalco. Els habitants de Tulyehualco varen aplegar a l'extrem d'armar-se per a enfrontar a les colles de treballadors. Els pobles de Míxquic i Ixtayopan varen ser atacats per les guàrdies blanques de Noriega, que varen destruir varen arruïnar les collites i varen destruir cases, i chinampas del lloc.[40] Com a part de la seua resistència, els habitants d'estos pobles varen destruir els bordos del canal i es varen enfrontar llegalment a Noriega, pero no varen poder impedir la terminació de l'obra. Ixtayopan va presentar una demanda de restitució de les terres ocupades per Noriega en 1905, encara que la va retirar en 1912 invocant els seus títuls primordials, entregats en l'época colonial, que varen ser declarats nuls pel govern mexicà.
El canal de la Companyia ha ocasionat numeroses inundacions a lo llarc de l'història de la conca de Mèxic, la primera d'elles en 1902 quan Huitzilzingo, Chalco, Ixtayopan, Míxquic i Tulyehualco varen quedar baix l'aigua.[41] En eixe mateix any varen ser suprimits els municipis de Míxquic i Tláhuac, que s'havien resistit a la pressió de Noriega i la seua companyia, i varen passar a dependre directament de Xochimilco.
La situació general de Mèxic va ocasionar una gran efervescència social en iniciar el XX. Díaz havia manifestat la seua intenció de permetre eleccions en 1910. En resposta, alguns polítics mexicans es varen llançar a buscar la presidència i varen iniciar campanyes electorals abans de la data dels comicis. Les eleccions varen resultar un frau que va donar la victòria a Porfirio Díaz i Francisco I. Madero, el principal opositor, va ser encarcerat pero va escapar de la presó i va cridar a les armes als seus simpatisants. D'esta manera va començar la gran guerra civil mexicana el 20 de novembre de 1910.
Despuix del assessinat de Madero en 1913 l'Eixèrcit Libertador del Sur, encapçalat per Emiliano Zapata, va penetrar a la conca de Mèxic procedent del estat de Morelos. En 1914 es trobaven en Chalco i Milpa Alta, des d'a on varen alvançar cap a les poblacions de la vall de Mèxic. Les forces d'Everardo González varen aplegar a Sant Pedro Tláhuac i Sant Joan Ixtayopan en eixe any, i varen trobar gran respal de part dels tlahuaquenses.[42] En el marc de la guerra de faccions que va ocórrer a partir d'eixe any en que els revolucionaris varen derrocar al govern de facto de Victorià Horta, els carrancistas varen alvançar contra els zapatista de Tláhuac, i varen controlar Tlaltenco i Tláhuac. Els zapatista varen resistir fortificados en el Teuthli i Ixtayopan, que va ser visitat en freqüència per Eufemio Zapata en eixa época.
El Pla d'Ayala zapatista incloïa un programa de restitució de les propietats comunals que havien segut ocupats ilegítimamente pels terratinents del Porfiriato. El moviment zapatista es trobava llavors en consonancia con la realitat de la regió, puix com s'ha dit, des del govern de Díaz hi havia comunitats com Ixtayopan que havien solicitat per la via llegal la restitució de les terres que Noriega els havia arrebatat. El recurs de Ixtayopan (1905) va ser rebujat en 1914 pel president Venustiano Carranza, que va trobar els títuls primordials de Ixtayopan —escrits en náhuatl— com a documents nuls i sense valor. Míxquic va presentar un recurs llegal per la mateixa causa en 1912. Encara que els reclams eren anteriors, Tulyehualco i Zapotitlán varen presentar en 1917 una solicitut de restitució de bens comunals en 1917, i a l'any següent ho va fer Tlaltenco. Tetelco va presentar el seu cas en 1921.[43]
Història contemporànea
[editar | editar còdic]
Cap a la mitat de el XX el nort de Tláhuac va començar a experimentar una urbanisació que li va despullar del caràcter rural que havia conservat fins a eixe temps. Este procés ya havia començat en la creació de la colónia Ejidal de Sant Francisco Tlaltenco en 1936. A partir de la década de 1960, es varen fundar atres quinze colónies urbanes. En tots eixos casos va haver una venda illegal de la propietat ejidal, puix la llegislació mexicana de l'época impedia l'alienació de les parceles que es trobaven en eixe règim de propietat. En el cas de Sant Pedro Tláhuac, el president del ejido va despullar a 150 ejidatarios en subastar mil lots urbans en l'anuència de la Confederació Nacional Llauradora.[44] En la década de 1970 el ejido de Zapotitlán va abandonar de manera notable l'agricultura, en part pel fraccionament excessiu de la propietat ejidal que va favorir la formació de la colónia La Conchita Zapotitlán en la que va anar la ciénega de Tempiluli.[45]
Com a conseqüència de l'urbanisació del territori tlahuaquense, es va reduir la superfície cultivable dels ejidos i l'activitat agrícola, encara que esta va seguir conservant certa importància en la demarcació fins a la década de 1980, puix en eixa época representava aproximadament la mitat del volum de l'economia local. Al decliu de l'agricultura en Tláhuac també va contribuir la disminució de l'aigua disponible, ya que els manantiales de Tulyehualco i Míxquic varen ser canalisats per a l'abast dels habitants de la Ciutat de Mèxic. A la vora de la desaparició, els canals de rec i la chinampería varen ser alimentats en aigües tractades. Un atre problema que varen enfrontar els agricultors tlahuaquenses en la década de 1980 va ser la qüestió jurídica, puix la successió dels ejidatarios que varen fallir no quedava clara i els jóvens varen començar a optar per activitats laborals distintes al camp.[46]
Accident de l'Estany de Xico
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Accident de la Ruta 100 de 1987.
En novembre de 1987 la Delegació és testic d'un dels més terribles accidents de trànsit que la llavors empresa paraestatal de transport Ruta 100 va protagonisar quan un autobús d'esta empresa va caure a l'Estany de Xico. Provinent del Municipi de Chalco, les conseqüències varen ser fatals posat que la majoria eren estudiants de secundària.
Història recent
[editar | editar còdic]En motiu de la realisació dels XVI Jocs Centroamericanos i del Carib, entre 1989 i 1990 es va construir en el noroest de la delegació la Vila Centroamericana, que va estajar als deportistes durant la seua estància en la justa. En concloure els jocs, la vila va ser habilitada com a vivenda d'interés social i es va convertir en un conjunt residencial. En l'any 2000 es va elegir per primera volta al cap del govern tlahuaquense, resultant guanyador en les eleccions Francisco Martínez Rojo, del Partit de la Revolució Democràtica, que fins a eixe any havia segut oposició en el Districte Federal. Este funcionari va ser detingut en 2005, acusat de cometre soborn contra un empresari, frau contra l'erari tlahuaquense i per suposts vínculs en Carlos Fumada, que va cometre numerosos fraus contra l'administració de la capital en la primera década de el XXI.[47] En 2004 dos elements de la Policia Federal Preventiva (PFP) varen ser cremats vius durant un linchament ocorregut en la colónia Penya Alta de la coordinació de Sant Joan Ixtayopan.[48] El cas va commocionar a la societat mexicana, i fins a 2011 es va processar als responsables.
Llínea 12
[editar | editar còdic]La delegació es va vore inclosa i afectada en la construcció de la Llínea 12 del Sistema Colectiu Metro, inaugurada en octubre del 2012 i coneguda com la "llínea dorada". No obstant, el seu servici va ser suspés en març del 2014. Varis conflictes varen eixir d'este proyecte, ya que vàries propietats varen ser adjudicades o s'han vist afectades per l'irregular edificació de la llínea. Per eixa raó. el govern va dispondre d'un Servici Especial de Freqüència Intensiva (SEFI) gratuït a càrrec de la RTP per a mitigar la crisis a falta del servici d'esta llínea fins a la seua reobertura en octubre i novembre de 2015. Plantilla:Vore també
Govern i política
[editar | editar còdic]Govern delegacional
[editar | editar còdic]El territori tlahuaquense actual correspon a les municipalitat de Tlaltenco, Tláhuac i Míxquic que varen formar part de la prefectura de Xochimilco en el XIX. En 1902 estes alcaldies varen ser suprimides per a passar a dependre directament de Xochimilco. En 1924 Tláhuac va recuperar la calitat de municipi del Districte Federal per gestions de Severino Cendrers. El règim municipal de la capital va ser suprimit en 1928 per a donar lloc a les delegacions polítiques i el municipi de Tláhuac es va convertir en delegació.
Tláhuac és una de les setze demarcació territorials en que es dividix la Ciutat de Mèxic, d'acort en la Llei Orgànica de l'Administració Pública d'eixa entitat federativa.[49] Per a la seua administració i govern, les demarcació territorials conten en òrguens que es denominen delegacions. Els titulars de les delegacions són coneguts com a caps delegacionales o delegats, encara que cap dels dos noms estan oficialisats per la llei. Les responsabilitats del cap delegacional de Tláhuac són les mateixes que es disponen en l'artícul 39.º de la llei abans mencionada. Rigoberto Salgado Vázquez va ser Cap Delegacional d'octubre de 2015 a març de 2018 i quedant com a delegat interí el Mtro. Félix Arturo Medina Padilla fins al 30 de setembre de 2018.
Representació popular i eleccions
[editar | editar còdic]Entre 1928 —quan es va suprimir el règim municipal del Districte Federal— i 1988 l'única representació política en la que contaven els de la capital, incloent als tlahuaquenses, varen anar els seus diputats al Congrés de l'Unió i el senador pel Districte Federal. En 1988 s'instituïx l'Assamblea de Representants del Districte Federal (ARDF) com un orgue de representació popular en capacitats acotades. En 1993 es va realisar un plebiscit a través del com els de la capital varen expressar la seua voluntat d'eixercir tots els seus drets ciutadans; producte de dit procés es va designar a Alejandro Ordorica Saavedra, qui no pertanyia al partit governamental i va eixercir com a titular en el periodo 1994-1996.[50] En 1996 es va reformar la Constitució per a que el Districte Federal poguera elegir al seu cap de Govern i un orgue llegislatiu sense autonomia, pero en poder més ampli que l'antiga ARDF. En 1997, els ciutadans del Districte Federal varen votar per primera volta des de 1928 al seu cap de Govern en unes eleccions a on va resultar vencedor Cuauhtémoc Cárdenas.
En les comicis del 2009, el perredista Rigoberto Salgado Vázquez va ser elegit com a diputat pel districte 27 a la cambra baixa del Congrés de l'Unió per un periodo de tres anys. En l'Assamblea Llegislativa del Districte Federal, Tláhuac és representat pels perredistas Alejandro López Villanueva (districte XXXV de Tláhuac) i Alejandro Sánchez Camacho (districte XXXIV de Milpa Alta i Tláhuac).
Coordinació territorials
[editar | editar còdic]El territori de Tláhuac està dividit en dotze coordinació territorials, que són Zapotitla, Les Oliveres, Colónia de la Mar, Miguel Hidalgo, La Nopalera, Santiago Zapotitlán, Sant Francisco Tlaltenco, Santa Catarina Yecahuízotl, Sant Pedro Tláhuac, Sant Joan Ixtayopan, Sant Nicolás Tetelco i Sant Andrés Míxquic. En les primeres 5 Colónies, els titulars d'estos òrguens locals són designats pel Cap Delegacional i per al cas dels 7 pobles originaris, són electes pel vot popular dels ciutadans en cada regió. Formalment, les coordinació territorials són jefatures departamentals de la Direcció general de Participació Ciutadana de Tláhuac, una de les dependències del govern delegacional.[51]
Demografia
[editar | editar còdic]La població de Tláhuac en 2010 era de 392 313 persones, de les quals el 51.5% eren dònes i el 48.5 eren hòmens. Es concentra principalment en el nort de l'alcaldia, a on es troben les colónies[52] naixcudes a partir de l'expansió demogràfica de la capital del país.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]La demarcació territorial de Tláhuac va experimentar llaugers auments demogràfics durant la primera mitat de el XX. En eixes dates, la densitat de la població tlahuaquense no va reglotar els 3 h/km². Esta població es concentrava en els sèt pobles originaris de la delegació, cada u d'ells organisats en barris. No obstant, la pressió demogràfica de la capital va impactar en l'evolució demogràfica de la delegació de manera notable a partir de la mitat de el XX. Entre el cens de 1950 i el de 2000, la població de Tláhuac es va multiplicar 14.5 voltes.[53] A partir de 1970, l'aument de la població en el territori s'ha mantingut per dalt del nivell observat en tot el Districte Federal. D'acort en les senyes del cens de l'any 2000, Tláhuac va ocupar el segon lloc entre les demarcació territorials de la capital per la seua taxa de creiximent demogràfic en l'últim periodo censal.
| Evolució demogràfica de Tláhuac |
|---|
|
<timeline> Colors= aneu:a value:gray(0.9) aneu:b value:gray(0.7) aneu:c value:rgb(1,1,1) aneu:d value:rgb(0.4,0.5,0.16) ImageSize = width:800 height:300 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:400000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0 BackgroundColors = canvas:c BarData= bar:blanc text: bar:1950 text:1950 bar:1960 text:1960 bar:1970 text:1970 bar:1980 text:1980 bar:1990 text:1990 bar:2000 text:2000 bar:2010 text:2010 bar:2020 text:2020 bar:blanc2 text: PlotData= color:d width:20 align:left bar:blanc from:0 till:0 bar:1950 from:0 till: 19511 bar:1960 from:0 till: 29880 bar:1970 from:0 till: 62419 bar:1980 from:0 till: 146923 bar:1990 from:0 till: 206700 bar:2000 from:0 till: 302790 bar:2010 from:0 till: 360265 bar:2020 from:0 till: 392313 bar:blanc2 from:0 till:0 PlotData= bar:1950 at: 19511 fontsize:s text: 19 511 shift:(-16,5) bar:1960 at: 29880 fontsize:s text: 29 880 shift:(-16,5) bar:1970 at: 62419 fontsize:s text: 62 419 shift:(-16,5) bar:1980 at: 146923 fontsize:s text: 146 923 shift:(-16,5) bar:1990 at: 206700 fontsize:s text: 206 700 shift:(-16,5) bar:2000 at: 302790 fontsize:s text: 302 790 shift:(-16,5) bar:2010 at: 360265 fontsize:s text: 360 265 shift:(-16,10) bar:2020 at: 392313 fontsize:s text: 392 313 shift:(-16,10) </timeline> |
| Fonts: GDF, 2000; Inegi, 2011b., 2020 |
Caracterisació de la població
[editar | editar còdic]De la població de Tláhuac en 2010, 195 055 persones són dònes, lo que constituïx el 51.36% del total. La delegació posseïx el més alt promig de fills per dòna en edat reproductiva, en un índex de 2.4 en l'any 2000. La taxa bruta de natalitat en eixe any era de 19.6 naiximent per cada mil habitants, lo que representa una reducció sobre el deceni anterior quan va alcançar 41.9.[54] El principal aporte al creiximent demogràfic en la delegació ho constituïxen els immigrants procedents d'atres parts del Districte Federal i d'atres estats mexicans. D'acort en el cens de l'any 2000, 18.7% dels residents en Tláhuac havien naixcut fòra del territori de la capital. L'estat de Mèxic era l'orige de casi la quinta part d'ells, mentres que els poblanos i oaxaqueños representaven poc més del 22%.
En 2010, 4 686 persones majors de cinc anys parlaven una llengua indígena en Tláhuac, representant l'1.3% de la població total.[7] En térmens relatius, representa una disminució sobre l'any 2000, quan els parlants de llengües indígenes en la delegació representaven l'1.5%.[55] La població indígena de la delegació —definida com el total de persones que residixen en llars el cap de les quals de família o el seu cònjuge són parlants de llengua indígena— era de 12 090 persones en 2010, és dir el 3.65% de la població.[7] En 2000, les principals llengües indígenes que es parlaven en Tláhuac eren el náhuatl, l'otomí, les llengües mixtecas i les zapotecas.[56]
Localitats
[editar | editar còdic]| Principals localitats de Tláhuac registrades pel Inegi | ||
|---|---|---|
| Localitat | Coordenades | Població (2010) |
| Tláhuac | </noinclude> | 305 076 |
| Sant Andrés Míxquic | </noinclude> | 13 310 |
| Sant Nicolás Tetelco | </noinclude> | 4 246 |
| Santa Catarina Yecahuízotl | </noinclude> | 9 563 |
| Font: Inegi, 2011b. | ||
Economia
[editar | editar còdic]
En 2004, es va calcular que el producte intern brut de la delegació Tláhuac va ser de 2 547 938 344 dólars nortamericans (PPA). En eixe any, solament Cuajimalpa de Morelos i Milpa Alta varen tindre indicadors menors en eixe rubro. L'ingrés per càpita dels tlahuaquenses en 2004 també va ser un dels menors de tot el Districte Federal, en 8415 dólars nortamericans (PPA),[57] solament per avant de Milpa Alta. L'economia tlahuaquense descansa principalment en el sector terciario, no obstant, la seua peculiaritat radica en l'activitat agrícola puix és una de les delegacions que aporta una major proporció del volum del sector en la Ciutat de Mèxic.
Agricultura i ganaderia
[editar | editar còdic]L'alcaldia de Tláhuac aporta una proporció important de la producció agrícola de la Ciutat de Mèxic, encara que este sector no és tan rellevant en l'economia de la capital. Entre atres qüestions, Tláhuac aporta més del 90 % de la producció de brócoli de la capital. La collita de dacsa en Tláhuac representa aproximadament la tercera part del volum total que es produïx en la Ciutat de Mèxic. En lo que referix a la producció de romeritos —una espècie molt apreciada en la gastronomia mexicana pel seu us en plats festius—, Sant Andrés Míxquic va destacar en 2010 com la localitat mexicana en la major superfície destinada al cultiu en 640 hectàrees.[58] Atres cultius importants per a l'agricultura en la demarcació són l'alfalfa, el frijol, l'avena i alguns frutales com la pera, la poma i els figas.[59] Pel seu valor monetari, durant el cicle agrícola 2003-2004, els cultius més importants són el brócoli, els romeritos i el conjunt de les hortalices que es cultiven de manera cíclica en el territori de la demarcació.
Pel que fa a la ganaderia, Tláhuac destacava en 2004 com la demarcació territorial en la major població d'aus de corral, en més de 609 000 sobre un total de 770 000 en el territori de la capital. Açò va representar un alvanç molt substancial sobre 1998, quan la delegació només tenia al voltant de 66 000. Ademés, en eixe mateix any Tláhuac concentrava casi la tercera part del ganado vacú i la quarta part del porcí en la capital. El valor monetari d'abdós conceptes representava aproximadament cinc sextes part del valor de la producció pecuària tlahuaquense.[60]
Indústria i construcció
[editar | editar còdic]El sector de la transformació és un important component de l'activitat econòmica de Tláhuac. La zona nort de la delegació concentra un número important d'unitats econòmiques dedicades a diversos rams industrials, encara que la demarcació no posseïx polígons industrials pròpiament dits. El número total de les unitats econòmiques dedicades a l'indústria i la construcció no està determinat. l'indústria alimentària és una de les branques més rellevants pel número d'establiments que es dediquen a ella, puix en la delegació existixen 449 unitats econòmiques d'eixe tipo. Seguixen en importància les manufactureras de productes metàlics i l'indústria del plàstic i el hule.[61] Pel valor de la seua producció, l'indústria alimentària també és la més important, ya que en 2003 va aportar més de 306 millons de pesos mexicans; en segon lloc estava l'indústria del plàstic i en tercer les manufactura a base minerals no metàlics.[62] En lo que toca a la construcció, en 2004 es varen otorgar 38 llicències per a realisar obres en la delegació, la majoria d'elles en propòsits habitacionales.[63]
Comerç i servicis
[editar | editar còdic]El sector terciario aporta la major proporció del producte intern brut tlahuaquense, i és el que més ocupacions genera en la delegació. En 2003, al voltant de 9 mil unitats econòmiques en Tláhuac es dediquen al comerç i a la prestació de servicis. D'eixe univers, casi 6 mil eren establiments de comerç minoriste. No obstant, el comerç majoriste va aportar un major valor censal brut, casi el doble de lo produït pels menuts comerços.[64] Atres àrees del sector terciario que destaquen en Tláhuac pel seu impacte en el producte intern brut són els servicis educatius, els servicis professionals independents i els servicis mèdics i d'assistència social.[65]
Ordenació urbana
[editar | editar còdic]Urbanisació
[editar | editar còdic]El creiximent urbà de Tláhuac s'ha realisat de manera més o menys desordenada, principalment en el noroest de la demarcació, que va començar a urbanisar-se en la década de 1970 com a conseqüència del fraccionament illegal dels terrenys ejidales de Zapotitlán i Tlaltenco. En el nort de la delegació predomina el traçat de carrers en eixos ortogonals, com són eixemple les colónies Zapotitla, La Nopalera i Miguel Hidalgo. En les comunitats rurals del sur de la delegació el creiximent urbà seguix un patró de plat trencat, és dir, sense orde algun.[66] A partir de la década dels huitanta es va començar a construir en el nort de Tláhuac un important número de conjunts habitacionales multifamiliares d'interés social. Açò va favorir l'increment en casi 600% de la població i el creiximent de la taca urbana de la Ciutat de Mèxic sobre la superfície tlahuaquense. El procés d'urbanisació no s'ha detingut, puix entre 1997 i 2008 es varen perdre més de 41 hectàrees de terrenys subjectes a conservació ecològica en els voltants de Tlaltenco, Tláhuac, Ixtayopan i Santa Catarina.[67]
Tláhuac forma part de la Zona Metropolitana del Valle de Mèxic, que és la major aglomeració urbana de Mèxic. Com a part de l'entitat de la Ciutat de Mèxic, es considera que tot el seu territori forma part de la capital nacional, encara que existixquen poblats de caràcter rural dins dels seus llímits. D'acort en el Programa General de Desenroll Urbà del Districte Federal, Tláhuac forma part del segon tercer contorn urbà de la ciutat, junt a Milpa Alta, Xochimilco i les zones de conservació ecològica de La Magdalena Contreras, Cuajimalpa de Morelos, Álvaro Obregón, Tlalpan, Iztapalapa i Gustavo A. Madero. Lo que caracterisa a estes zones de la Ciutat de Mèxic és el seu caràcter semirrural, en escàs desenroll de les activitats industrials i d'infraestructura urbana i servicis.[68] L'importància de Tláhuac en el context metropolità és la seua rellevància com a reserva ambiental, ya que la seua superfície és una important via per a la recarrega del aqüífer de la vall de Mèxic i la serra de Santa Catarina constituïx una barrera per al creiximent de la urbs des de Iztapalapa.[66] cal senyalar que en l'actualitat les hectàrees d'àrea de conservació en les que conta esta demarcació pronte desapareixeran si no es prenen accions concretes. Actualment, existixen predios invadits per organisacions que conten en el respal de les autoritats, a canvi de favors polítics, tota esta problemàtica aünada a la falta de consciència ecològica, han ocasionat que un dels pocs pulmons en els que conta la ciutat desaparega dia a dia.
Vialidades
[editar | editar còdic]La zona urbana de l'alcaldia s'organisa entorn a una vialidad principal, que és l'avinguda Tláhuac. Esta vialidad —coneguda abans com a calçada Mèxic-Tulyehualco— inicia en la calçada Ermita-Iztapalapa a l'altura de la colónia Minerva (en Iztapalapa), rodeja en vàries inflexions el cerro de l'Estrela i es dirigix cap a l'orient per a penetrar en el territori tlahuaquense. La vialidad conclou en el centre de Sant Pedro Tláhuac, a on es bifurca en dos direccions: cap a l'orient la seua prolongació és la carretera Tláhuac-Chalco, i cap al sur l'avinguda Tláhuac-Tulyehualco. Els pobles del surest de la demarcació es comuniquen tots en la capçalera per mig d'una antiga ruta que pren diversos noms i part de Santiago Tulyehualco cap al sur, passant per Sant Joan Ixtayopan i Sant Antonio Tecómitl (en Milpa Alta), a on se separa en dos direccions, una al sur rodeja el Teuhtli en rumbo a Vila Milpa Alta i una atra cap a l'orient conduïx a Sant Nicolás Tetelco i Sant Andrés Míxquic, i d'ahí, a Chalco. El poble de Santa Catarina Yecahuízotl està vinculat al restant de la zona urbana tlahuaquense per la carretera Tlaltenco-Santa Catarina, que aplega a l'autopista Mèxic-Pobla.
L'accés a la demarcació es realisa principalment a través de l'avinguda Tláhuac, encara que des de la Ciutat de Mèxic també és possible ingressar per l'autopista Mèxic-Pobla. Existixen vies alternes d'accés que es realisen a través de vialidades secundàries pel nort i el sur de la delegació. Cap de les vialidades de Tláhuac està considerada dins de l'atles de tràfic del Govern de la Ciutat de Mèxic. No obstant, el tram de l'avinguda Tláhuac que queda dins del territori de Iztapalapa està permanentment saturat de tràfic vehicular, lo que, junt en el nuc vial de les avingudes Canal de Garay i Canal de Chalco genera inconvenients per a els qui ixen o entren en l'alcaldia.[69]
| Distància entre Sant Pedro Tláhuac i atres localitats | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitat | Distància (km) | Localitat | Distància (km) | Localitat | Distància (km) |
| Xochimilco | 16 | Vila Coyoacán | 24 | Centre de la ciutat | 30 |
| Tasqueña | 20 | Iztapalapa de Cuitláhuac | 15.7 | Santa Martha Acatitla | 19.2 |
| Sant Joan Ixtayopan | 4.5 | Sant Antonio Tecómitl | 7.5 | Sant Nicolás Tetelco | 10.5 |
| Sant Andrés Míxquic | 11 | Sant Mateo Huitzilzingo | 16 | Santa Catarina Ayotzingo | 17 |
| Vila Milpa Alta | 13 | ||||
| Font: Inegi (2011c). | |||||
Transport
[editar | editar còdic]El parc vehicular de Tláhuac representa a penes l'1.2% del parc vehicular de la capital, en 43 763 unitats, de les quals casi 2 800 són destinades al transport públic i el restant són automotores d'us particular.[70] El transport públic de Tláhuac es realisa a través de vehículs automotores que s'organisen d'acort en les disposicions que rigen en el Districte Federal. La major part del servici recau en els peseros, vehículs destinats al transport colectiu de passagers en itinerari fix. En 2008 hi havia catorze rutes concesionadas, els itineraris de les quals comprenien 64 destins dins de la delegació.[71] L'empresa estatal Ret de Transport de Passagers del Districte Federal (RTP) presta el seu servici ordinari en cinc rutes, tres d'elles provenen del metro Tasqueña (Coyoacán) i dos més partixen del poble de Santa Catarina Yecahuízotl cap a l'interior de la Ciutat de Mèxic.[72] En l'any 2000, Tláhuac generava 138 872 viages i casi el 92% d'ells es realisaven en transport públic, que no conta en una estructura adequada per a atendre la demanda de la població.[73]
En 2007, es va anunciar la construcció d'una nova llínea de metro en el Districte Federal. Es va considerar originalment que la llínea 12 correria de Iztapalapa a Acoxpa, en el perímetro de Tlalpan. Tláhuac va solicitar que es considerara dur el metro al seu territori. El 29 de juliol de 2007, es va portar a terme la Consulta Verda del Govern del Districte Federal sobre el maneig ambiental de la urbs, i com a resultat d'ella es va decidir dur el metro a Tláhuac.[74] En 2009, va iniciar la construcció de la llínea 12 del metro, a la que es va cridar Llínea del Bicentenario en commemoració dels doscents anys de l'Independència de Mèxic. La terminal sudoriental de la llínea és l'estació Tláhuac, construïda sobre els terrenys agrícoles de Sant Francisco Tlaltenco. Atres quatre estacions es troben dins del territori tlahuaquense. L'inauguració oficial d'esta llínea va ser el 30 d'octubre de 2012[75] No obstant l'11 de març de 2014 va ser anunciat pel director de el STC Joel Ortega Cuevas, la suspensió del servici des de l'estació Culhuacán fins a la terminal Tláhuac per temps indefinit. El director de el STC va acceptar que la llínea no podia continuar prestant els seus servicis per greus falles trobades en el tram elevat que podia causar el descarrilament dels trens. Les falles varen ocórrer en el desgast excessiu de les vies degut a que es rentaron trens en característiques diferents a les especificacions originals, el consorci constructor de la llínea 12, Integrat per ICA, ALSTOM i CARSO varen responsabilisar al govern de el D. F., per les falles que varen obligar a suspendre el servici de la llínea dorada, puix els trens que varen utilisar per a donar el servici varien en dimensions, pes, número de carros, distàncies entre eixos i perfil dels combois a comparació dels que corren en la llínea A, proyecte que va servir de base per al disseny de la mateixa; per este succés el Servici de Transport de passagers del Districte Federal (RTP) presta els seus servicis per a complementar el recorregut que el metro realisava des de l'estació Atlalilco fins a la terminal en Tláhuac.[76][77][78]
D'igual forma, Per la colindancia en el municipi del Valle de Chalco, algunes empreses de l'Estat de Mèxic També s'encarreguen de brindar transport cap al mencionat municipi aixina com a les estacions de metro que requerixquen servici. aixina com un acostament a la zona coneguda com "Parador de Tlahuac" (lloc que encara no es concreta un acort per a que les mateixes rutes Mexiquenses puguen ingressar al parador de la Llínea 12 del metro[79][80]) Com a eixemple podem citar a l'empresa "Servicis Aviació Colónies del Got de Texcoco S.A. de C.V" coneguts pel Malnom de "Raffles" o els "SAC" els qui operen una ruta que té com a destí el Metro Pantitlán. aixina mateix existixen organisacions del mateix Estat de Mèxic que operen en distints tipos de flota segons les característiques dels carrers a cobrir. encara que anteriorment es brindava el servici en flota vehicular massa veterana, actualment es tracta de modernisar casi totes les unitats possibles en pro de millorar el servici. casi sempre els rumbs són coberts per les úniques vies d'entrada a Chalco sent la més usada la carretera Tláhuac-Chalco i en menor medida la via per Mixquic.
Les següents estacions del Metro de la Ciutat de Mèxic creuen la demarcació.
Servicis urbans
[editar | editar còdic]La prestació de servicis públics en Tláhuac és responsabilitat de diverses instàncies governamentals dels tres nivells. La distribució d'energia elèctrica correspon des de 2009 a la Comissió Federal d'Electricitat (CFE), empresa paraestatal del govern federal que va vindre a substituir a la també paraestatal Llum i Força del Centre. L'aigua potable i l'aigüeral són matèria d'atenció per part del Sistema d'Aigües de la Ciutat de Mèxic (SACM). El servici de neta, el manteniment de l'allumenat públic i de les rets de drenage i de distribució d'aigua són responsabilitat del govern delegacional. Atres servicis, com el teléfon i la distribució de gas natural entubado (en les zones a on existix el servici), són concesionados a empreses particulars.
En el territori de la demarcació no existixen subestacions de transmissió d'energia elèctrica, pero en l'any 2004 es contava en 1 066 transformadors que constituïen la ret de distribució d'electricitat.[81] El percentage de vivendes que contaven en energia elèctrica en Tláhuac en 2000 era de 99.5%,[82] dèu anys més vesprada, els resultats del cens indiquen que de les 90 275 vivendes habitades, 89 756 contaven en el servici, lo que representa el 99.4% del total.[7] En 2004, en Tláhuac hi havia 9 610 lluminàries. En térmens relatius, es contava en una d'elles per cada hectàrea del territori i per cada 31 habitants, números inferiors al promig de tot el Districte Federal, a on hi ha una lluminària per cada 25 habitants i dos per cada hectàrea.[81]
La ret primària de distribució de l'aigua potable en la delegació tenia 61.11 km de llongitut en 2004, mentres que la ret secundària constava de 478.8 km en el mateix any.[83] La major part de l'aigua potable distribuïda en Tláhuac en el mateix any procedia de pous profunts.[84] Per al cens de 2010, el 96.2% de les vivendes habitades de la delegació contaven en una pren d'aigua potable en el seu interior.[7] No obstant, existixen zones del terme tlahuaquense a on l'aigua escasseja per les seues condicions geogràfiques. En algunes ocasions, la distribució d'aigua potable es deu realisar per mig de pipes. Per un atre costat, la ret primària de drenage constava de 86 km i la ret secundària contava en 437.5 km de llongitut en 2004.[84] D'acort en el cens de 2010, el 98.6% de les vivendes en la delegació estaven conectades a la ret de drenage.[7]
El servici de recolecció de rebujos sòlits es realisa per mig de camions que recorren els carrers de les colónies i pobles de la delegació. En Tláhuac es deu separar el fem en orgànica i inorgànica, ya que els camions del servici de neta conten en compartimientos específics per a tal efecte, o be, s'han establit dies en els que es realisa la recolecció de cada tipo de rebujos de manera diferida. En 2004, cada tlahuaquense generava en promig 0.73 kg de fem al dia, casi la mitat del promig de la capital que va anar d'1.3 kg. En el mateix any, es varen generar 223 tonellades diàries de fem en tota la delegació, lo que va representar una reducció sobre 1998, quan es produïen 356 tonellades per dia.[84]
Infraestructura i servicis públics
[editar | editar còdic]Salut
[editar | editar còdic]Els servicis de salut pública en Mèxic són prestats per institucions federals o locals, pero en Tláhuac tots els establiments sanitaris són operats per organismes del govern de la capital. Tláhuac constituïx la Jurisdicció 12 de la Secretaria de Salut del Districte Federal. En 2008 contava en 14 centres de salut que donen atenció primària a la població; a esta infraestructura se sumava l'Hospital Matern-Infantil de Tláhuac, Hospital General Tláhuac Dra. Matilde Petra Montoya Lafragua inaugurat en abril del 2010 pel cap de Govern Marcelo Ebrard i l'Hospital Psiquiàtric Samuel Ramírez. El Sistema per al Desenroll Integral de la Família del Districte Federal (DIF-DF) prestava atenció mèdica general i odontológica en els seus consultoris del centre comunitari de Sant Francisco Tlaltenco.[85]
Educació
[editar | editar còdic]En Tláhuac hi ha 107 planters que formen part del sistema educatiu estatal. D'acort en la llegislació mexicana, a diferència dels estats, en el Districte Federal només el govern federal pot prestar servicis educatius públics en el nivell bàsic. D'esta manera, els planters d'eixe nivell són operats tots per la Secretaria d'Educació Pública (SEP). En 2008 hi havia 36 jardins de chiquets en la delegació, més sèt centres de desenroll infantil (Cendi) que atenen als chiquets i chiquetes menors de tres anys. L'educació bàsica s'oferia en quarantatrés escoles primàries, dèsset secundàries, una telesecundaria i una secundària per a treballadors. Per a la població en discapacitats s'oferia educació especial en un centre d'atenció múltiple (CAM). En el nivell de l'educació mija superior es contava en un planter del Colege de Bachillers (Cobach), un Centre d'Estudis Tecnològics, Industrials i de Servicis (Cetis), un planter del Colege Nacional d'Educació Professional Tècnica (Conalep). Estes tres institucions formen part del sistema educatiu federal i es troben tots en la colónia Selene. Ademés, l'Institut d'Educació Mija Superior del Districte Federal (IEMS) conta en la Preparatòria José María Morelos i Pavón en la colónia de l'Mar. En el nivell superior, Tláhuac conta en el Centre Nacional d'Actualisació Docent (CNAD) de la Direcció general d'Educació Tecnològica de la SEP. En la primera década de el XXI es varen crear els tres instituts tecnològics de Tláhuac, que oferixen estudis d'ingenieria i atres carreres associades a l'indústria. Per a la població en ressague educatiu a través de dos places comunitàries que depenen del Institut Nacional per a l'Educació dels Adults (INEA), les quals atenen a la població que no conta en primària o secundària, oferint cursos gratuïts a la comunitat i prestant els seus espais per a la realisació d'events educatius.[86]
Infraestructura cultural
[editar | editar còdic]
En el territori de Tláhuac es troben 41 biblioteques, la major d'elles de la Biblioteca Central Rosario Castellanos, que es localisa en la colónia Santa Cecilia. Ademés existixen huit cases de la cultura, que són recints de difusió cultural i artística d'alcanç comunitari. En 2008 es varen agregar a esta infraestructura la Fàbrica d'Arts i Oficis i una sala d'arts, construïdes en l'espai del Bosc de Tláhuac. L'alcaldia també conta en quatre museus. Dos es troben en la capçalera delegacional, un en Míxquic i l'atre en Ixtayopan.[87]
- Museu Regional Comunitari Cuitláhuac. Este museu es localisa en el número 63 de la carretera Tláhuac-Chalco, en el barri La Magdalena Tláhuac. Va ser inaugurat en 2002 i conta en una colecció de 500 peces prehispánicas i colonials trobades en el territori de Tláhuac, incloent la reproducció de dos braseros ceremoniales mexicas que varen ser duts d'este poble al Museu Nacional d'Antropologia. Oferix també atres servicis culturals com a tallers, conferències i dansa.[88]
- Museu Viu Llac dels Reis Asteques. S'accedix a ell a través del embarcadero de trajineras del barri Els Reis Tláhuac, que es troba sobre la calçada Tláhuac-Tulyehualco a l'altura de l'avinguda Juan Colom. L'atractiu ho constituïx l'entorn chinampero de Sant Pedro Tláhuac, que forma part del patrimoni de la humanitat com a part del polígon de Xochimilco. Conta en una exhibició de peces prehispánicas trobades en les terres de llabor de Tláhuac.[89]
- Museu Comunitari de Sant Andrés Míxquic. El museu es localisa a un costat de l'oficina de la coordinació territorial de Míxquic, en l'avinguda Independència d'eixa localitat. Resguarda la colecció donada per Recobre Bernal Roque, que comprén 179 peces arqueològiques de fanc i pedra.[90]
- Museu Arqueològic de Sant Joan Ixtayopan. El museu d'esta localitat resguarda algunes de les numeroses peces que s'han trobat en el predio de Sant Dumenge pertanyent a este poble. Les peces donen conte de la vida quotidiana d'un llogaret agrícola que es va desenrollar en este lloc durant el Preclásico de Mesoamérica. Es troba en l'avinguda Sur del Comerç, junt a la biblioteca pública, en el poble de Ixtayopan.[91]
Deport
[editar | editar còdic]En 2008, Tláhuac contava en treinta y uno mòduls deportius barriales, una unitat deportiva, un gimnasi, una alberca, tres frontones i varis parcs en els que era possible realisar activitats recreatives i deportives. D'acort en el Pla de Desenroll Delegacional, l'infraestructura es considerava insuficient, particularment en les zones en major densitat de població localisades en el nort del territori.[92] En decembre de 2008, es varen afegir a l'infraestructura deportiva una nova alberca olímpica i una pista de gèl de caràcter públic. Abdós es troben dins del Bosc de Tláhuac.[93]
Un dels deports en major popularitat en la delegació és la pilota vasca, que es practica en els pobles de Sant Joan Ixtayopan, Sant Nicolás Tetelco i Sant Andrés Míxquic en un alt nivell. El frontón de Ixtayopan ha segut sèu del Campeonat del Món de Pilota Vasca de 2006, en el que participen exponents de diversos països com Espanya i França i a on la delegació mexicana es va quedar en el primer lloc del medallero.[94]
Cultura
[editar | editar còdic]
Patrimoni de la Humanitat en Tláhuac
[editar | editar còdic]En 2006, es va delimitar la poligonal de l'àrea protegida de Xochimilco que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per Unesco en 1987. La base de la poligonal és el Decret de Zona de Monuments i Llocs Històrics de Xochimilco, Tláhuac i Milpa Alta, emés en 1986 pel president Miguel de la Madrit Hurtado.[95] La nova proposta va incloure ademés l'estany del Bou, Cuahilama i els chapulls de Tláhuac. D'esta manera, 3 204.14 hectàrees del territori de Tláhuac formen part del conjunt de llocs de la conca de Xochimilco que són Patrimoni de la Humanitat. Una part d'esta superfície correspon a les chinampas de Tláhuac i Míxquic i el centre històric d'esta última localitat. Les zones chinamperas constituïxen el principal valor que deu protegir-se; ademés, Míxquic és una de les principals comunitats històriques associades a l'economia chinampera. Dins del perímetro del patrimoni de la humanitat es troben el centre històric de Sant Pedro Tláhuac i els seus chapulls, considerats com a zones susceptibles de rescat patrimonial.[96]
Patrimoni arqueològic
[editar | editar còdic]Els pobles originaris de Tláhuac es troben assentats sobre els emplaçaments de localitats els orígens de les quals es remonten a l'época prehispánica. En tots ells s'han trobat vestigis arqueològics que han servit per a construir l'història dels antics habitants de la regió. En els voltants de Sant Joan Ixtayopan es troba el jaciment arqueològic de Sant Dumenge, a on es va establir una comunitat corresponent al Preclásico Mig mesoamericano. En la zona de les Oliveres, també en Ixtayopan, es troben uns petroglifos mexicas que varen ser investigats per Leonardo López Luján i Diego Jiménez Badillo.[97] En el nort de la delegació es troba Terremote Tlaltenco, contemporànea de Sant Dumenge i atres llogarets protourbanas de la conca del Anáhuac. En Sant Pedro Tláhuac s'han trobat numeroses peces, incloent cinc braseros ceremoniales que es troben en exhibició en el Museu Nacional d'Antropologia. Míxquic també posseïx un important patrimoni arqueològic, entre ells destaquen una efigie de Mictlantecuhtli i un chac mool, abdós realisats en roca volcànica.[98] Una part important de les peces arqueològiques trobades en Tláhuac es troba en els quatre museus comunitaris de la delegació. Alguns jaciments arqueològics com els de Tlaltenco i Sant Joan Ixtayopan es troben amenaçats per l'activitat humana. Les obres del metro en el primer cas i l'us de maquinària agrícola en el segon han segut la causa de la destrucció d'un número desconegut de peces arqueològiques.[99]
Patrimoni arquitectònic
[editar | editar còdic]En els pobles de l'alcaldia es troben varis edificis que han segut inscrits en el Catàlec Nacional de Monuments Històrics de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH). D'ells, sèt es troben en el poble de Sant Andrés Míxquic, quatre en Sant Pedro Tláhuac, dos en Santa Catarina Yecahuízotl, dos en Sant Nicolás Tetelco. La major part d'estes construccions són obres religioses, com el convent de Sant Andrés Apòstol de Míxquic, el temple de Sant Pedro Apòstol de Tláhuac i el temple de Sant Francisco d'Assís de Tlaltenco. El menor número correspon a obres civils com la facenda de Santa Fe Tetelco i l'edifici de l'antic Ajuntament de Tláhuac. Existix un estat de deterioració molt important en el patrimoni arquitectònic tlahuaquense, alguns edificis han segut modificats radicalment i uns atres pràcticament estan a punt de desaparéixer.[100]
Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia tlahuaquense tradicional ha anat cedint davant l'alvanç de la zona urbana, entre atres qüestions perque la desaparició de l'entorn llacustre ha implicat una major dificultat per a accedir als ingredients en que es preparaven plats de tradició milenària. Fins a la década de 1980, els habitants de Míxquic, Tetelco i Tláhuac comerciaven algunes espècies com l'ahuautle —hueva d'una espècie de mosquit dels llac del Anáhuac—, axolotes i una gran varietat d'herbes comestibles que constituïen part important de la dieta de la regió. Un dels pocs plats locals que es conserven és el mixmole de Sant Andrés Míxquic, que es prepara en carpa, el quelite llengua de vaca, miltomate i chile verda.[101]
Dia de Morts
[editar | editar còdic]La festivitat del Dia de Morts en Sant Andrés Míxquic és coneguda a nivell mundial. L'1 i 2 de novembre el poble rep a mils de turistes mexicans i estrangers, atrets per les costums dels habitants del lloc que rememoren per eixes dates als seus sers volguts. Un de les traces distintives en la celebració dels Dies de Morts en Tláhuac és la colocació d'una estrela de carrizo forrada en paper de China o celofán de colors. Dins de l'armassó es coloca un foc que allumena l'estrela per les nits. La costum va tindre el seu orige en Sant Pedro Tláhuac en 1908,[102] pero actualment és usual vore-la en tots els pobles originaris de la delegació.
En Míxquic, els events relacionats en el Dia de Morts comprenen exhibicions de dansa i teatre, concerts a l'aire lliure i en l'interior del temple de Sant Andrés Apòstol, proyeccions de cine i una gran verema popular en els carrers del poble. En les cases dels habitants i en els edificis públics del lloc es monten ofrenes dedicades a la memòria dels difunts, que estan composts de diverses frutes, aliments, paper picat, cempasúchil i atres flors, pa de mort, calaveritas de sucre, vés-les i atres elements que són tradicionals d'estes devoció. En tota la delegació s'observa la mateixa tradició, que es compartix en els pobles de Milpa Alta (particularment Sant Antonio Tecómitl) i en Sant Lorenzo Tezonco, en Iztapalapa. En els pobles de Sant Nicolás Tetelco i Sant Joan Ixtayopan es confeccionen tapets de aserrín per a acompanyar les ofrenes.[103]
En Xochimilco, governava Tlazocihuapilli, descendent de la primera dòna gobernant de tota Mesoamérica i a quí se li atribuïx la tradició de les mayordomías que és la forma d'organisació de la comunitat per a les celebracions tradicionals i que fins a hui rig a Xochimilco, es caracterisa per la premissa d'equitat i igualtat perque inclou a tots els membres de la comunitat en un sentit de colaboració en benefici de tots , per lo tant, les mayordomías han segut sempre una tradició purament xochimilca. Se li atribuïx també la creació de gran part dels platillo típics de la gastronomia xochimilca. Ayahutli i Nahui, filles de Tlazocihuapilli, són hereues de la tradició. Nahui, és la veu i vora de la tradició i Ayahutli, el gran amor i el cor de la terra. Ayahutli, guerrera incansable, mare amorosa que assumix al seu poble com si anaren els seus fills i que sofrix de la vexació per part del Capità dels terços d'alvançada, Don Alonso de Ordaz, qui de manera brutal invadix Xochimilco prenent presa a la gobernant i obligant a Ayahutli a ser la seua dòna. S'acosta la data més important del calendari mexica, és la cerimònia de Tóxcatl i el poble es prepara per a portar-la a terme invitant a tots els governants, pero els espanyols decidixen emboscar al poble i matar als governants com a part de la seua conquista, eixe dia es coneix com "la matança del temple major" Ayahutli sobreviu a la matança i pel seu alvançat estat de gestació, sofrix una crisis i en un estat de ensoñación decidix venjar la mort del seu poble, llevant-li la vida al seu recent naixcut i a ella mateixa, convertint-se des de llavors en la llorona, el cor d'esta terra; eixe ser que des d'abans de la conquista es llamenta cada nit pel destí cruel dels seus fills, als que no sap cóm protegir-los o a on dur-los... La llorona crida des de cada carrer, des de cada racó d'esta terra, forjant una llegenda plena de misteri i tradició que des de fa centenars d'anys nos identifica i nos recorda el llegat dels nostres ancestros.
En el embarcadero de Cuemanco en la delegació Xochimilco es porta a terme l'espectàcul de la llorona en a on famílies completes apleguen per a presenciar este acte ple de música i llums pero sobretot història en a on es reunixen agricultors, chinamperos, remeros de trajineras i gent de la comunitat per a poder portar-ho a terme i aixina donar a conéixer la riquea cultural que tenim és el nostre Mèxic. Xochimilco és un lloc a on els que ací habitem nos resistim a deixar morir les nostres tradicions la nostra cultura, tradicions i creències. Esta data és una de les celebracions més importants per als mexicans i es porta a terme en el embarcadero de Cuemanco.
Mixquic rep del 31 d'octubre al 3 de novembre al voltant de 50 mil persones, que visiten el poble per a recórrer els onze panteones en els que conta la delegació Tláhuac.
La celebració dels dies de morts no s'oblida i es manté viva en els sèt pobles de la jurisdicció de Tláhuac; esta cerimònia és un rito, representa un gran acontenyiment solemne per als habitants de Mixquic.
Carnestoltes
[editar | editar còdic]Els carnestoltes en Tláhuac són un dels events més importants en el calendari de festivitats religioses en la delegació. Els participants s'organisen en comparses que tradicionalment porten el parament de caporales. Un dels més importants és el carnestoltes de Sant Francisco Tlaltenco, l'orige del qual es remonta als anys de 1830 quan va ser introduït per un grup de persones que va seguir el model del carnestoltes de Chimalhuacán. Tant en este lloc com en Santiago Zapotitlán, les comparses es preparen en mesos d'anticipació. La desfilada és acompanyada per bandes d'alé que interpreten peces tradicionals com el toc de chinelo o, en época més recent, música de banda sinaloense.[104]
Festivitats patronals i tradicionals
[editar | editar còdic]Cada u dels pobles i colónies de Tláhuac realisa per lo manco una festivitat religiosa en commemoració dels seus sants patrons, d'acort en el catolicisme popular arraïlat en Mèxic. Entre les festes patronals es troben les següents:
| Nom | Localitat | Data | Breviario |
|---|---|---|---|
| Verge de la Soletat | Sant Joan Ixtayopan | 2-5 de giner | La festa de la Verge de la Soletat és la més important de les que es realisen en Ixtayopan. Té lloc en la plaça de la Soletat, a on es troba un temple construït en el XVII. Com a part de la festivitat es realisa verema i balls populars.[105] |
| Festa de Llums i Música | Santiago Zapotitlán | 4 de febrer 25 de juliol |
La Festa de Llums i Música se celebra en Zapotitlán en honor al Senyor de les Misericòrdia, que actualment es troba en un temple de Coyoacán. La festivitat es realisa des de la década de 1970. Durant la celebració hi ha verema popular d'aliments, artesania i atres productes. Es realisa un gran desplegament pirotècnic de castells i toritos en la plaça del poble i els balls populars conten en la presència de conjunts musicals de renom en Mèxic.[106] |
| Fira Regional del Senyor de Mazatepec | Tlaltenco | Quint divendres de Quaresma | La festa en honor al Senyor de Mazatepec se celebra el quint dumenge posterior al Dimecres de Cendra, en la Rectoría del Senyor de Mazatepec. Es festeja en bandes de música, jocs pirotècnics i balls populars. És tal l'afluència de participants i de públic que ve a observar que és comú que es tanquen les avingudes principals de la localitat. |
| Fira Regional de Sant Pedro Tláhuac | Sant Pedro Tláhuac | 29 de juny | En motiu de la commemoració de sant Pedro Apòstol en el calendari llitúrgic catòlic, en la capçalera delegacional es porta a terme una fira de rellevància regional. Es presenta una exposició de l'activitat agropecuaria tlahuaquense, una mostra gastronòmica, balls populars, activitats culturals i venda de artesania.[107] |
| Fira del Elote i la Dacsa | Sant Joan Ixtayopan | Segona semana d'agost | En Sant Joan Ixtayopan es reunixen expositors dels sèt pobles tlahuaquenses per a oferir una gran varietat de productes realisats a pur de dacsa. La Fira del Elote es va organisar per primera volta en 1994.[108] |
| Fira de Sant Nicolás de Tolentino | Sant Nicolás Tetelco | 10 de setembre | Durant l'event, els pobladors oferixen la diversitat d'atoles i antojitos característics de Tetelco. La festivitat es realisa en honor de sant Nicolás de Tolentino, patró catòlic del lloc.[109] |
| • Festa patronal principal Sn. Francisco d'Assís | sant Francisco Tlaltenco | 4 d'octubre | La festivitat patronal més important del poble, és la del Sant Patró Sant Francisco d'Assís,, tenint events culturals, musicals, aixina com la tradicional pirotècnia i els jocs mecànics.
Turisme
[editar | editar còdic]
Els principals atractius turístics de la delegació Tláhuac són les seues expressions culturals. La celebració del Dia de Morts en el corredor surest atrau a mils de turistes a la regió, principalment a Míxquic, a on es realisen events culturals a lo llarc de la semana que antecedix a l'1 i 2 de novembre. En l'any 2010, les autoritats tlahuaquenses calculaven que el número de visitants al poblat aplegaria a 100 mil.[110]
El llac dels Reis Asteques, ubicat dins de la zona de chinampas de la capçalera delegacional, oferix passejades en trajinera, a través dels quals es pot accedir al Museu Viu, en el que s'exponen peces arqueològiques i aspectes de la vida quotidiana en la zona llacustre del centre de Mèxic. Conta en un embarcadero de trajineras i varis restaurants. El Bosc de Tláhuac és una passejada molt concorreguda per als habitants de la zona surest de la Ciutat de Mèxic, conta en cicle-pista, la pista Dònes Insurgents para patinage sobre gèl, instalacions deportives, per a anar en patineta o bicicletes conta en una pista en diferents obstàculs, un llac artificial en el qual conta en llanches, zona de campismo i atres atraccions com una mini marquesa en la qual és una zona en la que es podrà anar en cavall o en moto, també conta en una granja, esta té una zona interactiva en venados; dins de la zona del bosc també conta en un auditori que conta en diferents obres teatrals, unes aules en les que hi ha diferents tipos de tallers a on es podrà deprendre a tocar alguns instruments musicals i hi ha un fòrum en les que es presenten vàries activitats, exposicions i entreteniment per a tot tipo d'edats .[111] En la serra de Santa Catarina s'ha obert el parc Xalli que oferix activitats vàries entre les que s'inclou una tirolesa i una granja en activitats didàctiques.[112]
L'alcaldia Tláhuac conta en una infraestructura turística poc desenrollada. En 2003 només hi havia un hotel que contava en 84 quartos. Es varen hostajar allí 17 844 turistes, dels quals, casi sis mil eren estrangers. En el mateix any es varen contabilisar 28 restaurants, 5 restaurants en servici de bar, 7 cafeteries i atres 28 establiments en categoria turística.[113] L'accés a Tláhuac s'efectua a través de la vialidad primària de la Ciutat de Mèxic, i el transport cap al restant de Mèxic es realisa a través de les terminals d'autobusos i aeroports que servixen a tota la vall de Mèxic.
Un atre lloc turístic que podem trobar en esta alcaldia de Tláhuac és el parc ecoturístico Xalli ubicat en els voltants de el "camí real" de dimarts a dumenge de 9 a 18 hores, garantisant diversió en família en contacte en la naturalea animals de granja, aixina com jocs divertits per a chics i grans.
Hi ha diverses activitats, una d'elles és la festa de Sant Gregorio, en a on el menjar, música i el folclór ompli els carrers de Tláhuac. L'hospitalitat i calidea de les persones fan que un vullga retornar any en any per a recórrer els seus carrers i festes patronals.
Agermanament
[editar | editar còdic]La delegació Tláhuac està hermanada en les següents ciutats:
| País | Ciutat | Comtat / Districte / Regió / Estat | Any | Ref. | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] | Mèxic | Santiago Ixcuintla | Archiu:Coat of arms of Nayarit.svg | Estat de Nayarit | (2013) | [114] | |
| [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] | Mèxic | Archiu:Coats of arms of None.svg | Mexcaltitán | Archiu:Coat of arms of Nayarit.svg | Estat de Nayarit | (2013) | [114] |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Montemayor (coord., 2007): 242.
- ↑ Inegi, 2010a.
- ↑ Art. 9.° de la Llei Llei Orgànica de l'Administració Pública del Districte Federal.
- ↑ Diari de Debats de l'Assamblea Llegislativa del Districte Federal. 15 de novembre de 2005.
- ↑ Inegi, 2005: 1.4.
- ↑ Inegi, 2005: 1.5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Inegi, 2011b.
- ↑ Inegi, 2005: 1.8.
- ↑ Inegi, 2005: 1.7.
- ↑ UAM-FMCN, s/f: 43.
- ↑ Ramos Bell et al., 2001: passim.
- ↑ Ortiz i Ortega, 2007.
- ↑ Inegi, 2005: 1.6.
- ↑ SMN, 2011.
- ↑ Inegi, 2005: 1.14.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 4.
- ↑ Serra Puche, 1988: 72-95.
- ↑ «Troben en Tláhuac, Mèxic, peces arqueològiques de l'any 1500 a.C.». En Xinhua.net, 6 de març de 2008. Consultat el 6 de febrer de 2010.
- ↑ González Blanco-Garrido, 1988.
- ↑ Barcelata i Guerrero, 2005: 3.
- ↑ Séjournée, 1990: 248.
- ↑ Anals de Cuautitlán, cit. Martínez, 2008.
- ↑ Martínez, 2008.
- ↑ Gibson, 1993: 16.
- ↑ Gibson, 1993: 17.
- ↑ «Torna brasero mexica a Tláhuac». En Bolletins de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, 2 de setembre de 2010. Consultat el 6 de febrer de 2010.
- ↑ Díaz del Castell, 2000: 260.
- ↑ Thomas, 1993: 513-534.
- ↑ Gibson,:29-30.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela,: 89-92.
- ↑ Tavares López, 2010: 6.
- ↑ Aregional, 2009: 5.
- ↑ Inegi, 2011.
- ↑ Artículs 1.° i 3.° de la Llei Lerdo.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela, 1998: 95-97.
- ↑ Camacho Pichardo, 2005: 185.
- ↑ Tortolero, 2002: 166.
- ↑ Camacho Pichardo, 2004: 246.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela, 1998: 97.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela, 1998: 103-104.
- ↑ Camacho Pichardo, 2005: 185-187.
- ↑ Entre atres personages, del zapatismo en Tláhuac destaquen Maximiano Vigueras, de Tetelco; i Juan Díaz, Pedro Acatitla i Dimas Vázquez, de Ixtayopan (Magaña, 1985: cap. VII).
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela, 1998: 106.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela: 123-124
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela: 122.
- ↑ Hernández i Rojas Rabiela: 128.
- ↑ «Detenen a Martínez Rojo» [1] archivat en Wayback Machine.. En L'Universal, 22 de febrer de 2005. Consultat el 13 de juliol de 2011.
- ↑ «Turba crema vius a dos agents de la PFP; un atre en estat greu». En La Jornada, 24 de novembre de 2004. Consultada el 13 de juliol de 2011.
- ↑ Artícul 10.° de la Llei Orgànica de l'Administració Pública del Districte Federal.
- ↑ Valdés Vega: 60.
- ↑ Delegació Tláhuac (2009). [enllaç trencat]. Consultat el 4 de març de 2011.
- ↑ En Mèxic, una colónia és un barri urbà (Gómez de Silva, 2001).
- ↑ GDF, 2000: 14.
- ↑ GDF, 2000: 27.
- ↑ GDF, 2000: 45.
- ↑ GDF, 2000: 49.
- ↑ PNUD, 2005.
- ↑ Moixa, Miguel: «DF, número un en producció de romeritos». L'Universal, 22 de decembre de 2010. Consultat el 13 de maig de 2011.
- ↑ Inegi, 2011a: 10.3.
- ↑ Inegi, 2011a: 11.1.
- ↑ Inegi, 2011a: 12.1.
- ↑ Inegi, 2011a: G12.a
- ↑ Inegi, 2011a: 12.2.
- ↑ Inegi, 2011a: 13.
- ↑ Inegi, 2011a: 9.9a.
- ↑ 66,0 66,1 Delegació Tláhuac, 1997: 12.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 18.
- ↑ Govern del Districte Federal, 2003: 48.
- ↑ «Vialidades en major i menor saturació vehicular en la Ciutat de Mèxic», en el lloc en internet de la Secretaria de Transport i Vialidad del Districte Federal. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- ↑ Secretaria de Desenroll Econòmic, s/f: 14.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 34.
- ↑ «Rutes de servici ordinari de RTP» [2] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 21 de juliol de 2011.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 36.
- ↑ «Demanden posar a Tláhuac en les rutes del metro». La Jornada, 25 de juliol de 2007. Consultada el 20 de març de 2012.
- ↑ [3]. En el lloc en internet del Periòdic L'Economiste. Consultat el 30 d'octubre de 2012.
- ↑ La linea dorada deixa de rodar [en llínea]. Mèxic: L'Universal, 2014- . [Consulta: 15 de maig de 2014]. Disponible en web: http://www.eluniversal.com.mx/ciudad-metropoli/2014/imprés/tsjdf-dirimira-conflicte-per-falles-en-l12-123219.html
- ↑ CNN Mèxic. Les falles en la llínea més jove del Metro de el DF 'retallen' el seu servici [en llínea]. Març. 2014. [Consulta: 15 de maig de 2014]. Disponible en web: http://mexico.cnn.com/nacional/2014/03/11/las-falles-en-la-linea-mes-jove-del-metro-del-df-retallen-el seu-servici
- ↑ Wikipedia. Tláhuac/Transporte [en llínea]. [Consulta: 15 de maig de 2014]. Disponible en web: http://es.wikipedia.org/wiki/tl%C3%A1huac#Servicis_urbans
- ↑ «http://www.eluniversal.com.mx/ciudad/113715.html».
- ↑ «http://www.eluniversal.com.mx/ciudad/113700.html».
- ↑ 81,0 81,1 Inegi, 2011a: 4.7.
- ↑ Inegi, 2011a: G4.b.
- ↑ Inegi, 2011a: 4.5.
- ↑ 84,0 84,1 84,2 Inegi, 2011a: G4.d.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 44.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 43.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 42.
- ↑ Barcelata i Guerrero, 2005.
- ↑ Delegació Tláhuac (s/f). «Museu Viu Llac dels Reis Asteques» [4] archivat en Wayback Machine., en el lloc en internet del Govern de la Delegació Tláhuac. Consultat el 27 de març de 2012.
- ↑ Secretaria de Turisme del Districte Federal (s/f). «Museu Regional de Sant Andrés Míxquic» [5] archivat en Wayback Machine., en el lloc en internet de la Secretaria de Turisme delDistrito Federal. Consultat el 27 de març de 2012.
- ↑ «Museu Arqueològic de Sant Joan Ixtayopan», en el Sistema d'Informació Cultural de Conaculta. Consultat el 27 de març de 2012.
- ↑ Delegació Tláhuac, 2008: 46.
- ↑ «Inaugura Ebrard alberca olímpica en Tláhuac». L'Universal, 20 de decembre de 2008.
- ↑ «Li la viuen en el frontón». L'Universal, 21 de setembre de 2006. Consultat l'1 de novembre de 2011.
- ↑ «Declaratoria de zona de monuments històrics de Xochimilco, Tláhuac i Milpa Alta». Decret del President dels Estats Units Mexicans, Miguel de la Madrit Hurtado publicat en el Diari Oficial de la Federació, 4 de decembre de 1986.
- ↑ Schulze, Correja i Carballo, 2006: 15-20.
- ↑ López Luján i Jiménez Badillo, 1987.
- ↑ López Luján i Urcid, 2002.
- ↑ «Saquegen lloc arqueològic en Sant Joan Ixtayopan, Tláhuac». La Crònica, 4 d'agost de 2003. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
- ↑ INAH-GDF, 1986.
- ↑ Serra, 1986; Pérez de Sant Vicente, 2000.
- ↑ Notimex. [enllaç trencat]. En L'Universal, 28 d'octubre de 2010. Consultat el 7 de març de 2010.
- ↑ Andrade, 2000.
- ↑ Medina Hernández, 2004; Flores Salazar, Guadalupe Socórrec (2010). «Proposició en punt d'acort per a que en el presupost de egresos de la federació s'assignen i etiqueten recursos per a continuar en la tradició de les comparses tradicionals de caportales en la delegació Tláhuac». Consultada el 7 de març de 2011.
- ↑ «Sant Joan Ixtayopan» [6] archivat en Wayback Machine. en el portal del Govern de la Delegació Tláhuac. Consultat el 8 de març de 2011.
- ↑ «Festa de Llums i Música en Santiago Zapotitlán» [7] archivat en Wayback Machine. en el portal del Govern de la Delegació Tláhuac. Consultat el 7 de març de 2011.
- ↑ «Sant Pedro Tláhuac. Costums i tradicions» [8] archivat en Wayback Machine.. En el lloc en internet de Pobles Originaris del Districte Federal. Consultat el 30 de març de 2012.
- ↑ «La XVII Mostra Gastronòmica del Elote i la Dacsa en Sant Joan Ixtayopan». En Diari Image. 6 d'agost de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]. En el lloc en internet de Pobles Originaris del Districte Federal. Consultat el 30 de març de 2012.
- ↑ «Míxquic, lloc de devoció i tradició». En L'Universal, 2 de novembre de 2010. Consultat el 26 de juliol de 2011.
- ↑ [enllaç trencat], en el lloc en internet de la Delegació Tláhuac. Consultat el 26 de juliol de 2011.
- ↑ «Parc Xalli, alternativa d'espargiment en la Delegació Tláhuac» [9] archivat en Wayback Machine., en el lloc en internet de la Delegació Tláhuac. Consultat el 26 de juliol de 2011.
- ↑ Inegi, 2005: 14.
- ↑ 114,0 114,1 «Agermanament entre el Districte Federal i Nayarit traçat en viage prehispánico de la fundació de Tenochitlán». Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2013. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
El bosc de Chapultepec
Fonts
[editar | editar còdic]- Llei de desamortisació de bens de l'iglésia i de corporacions. Promulgada en 1856. En Biblioteca.tv. Consultada el 7 de febrer.
- Andrade, Mary J. (2000). Dïa de Morts en Mèxic: Ciutat de Mèxic, Míxquic i Morelos. Austin: Universitat de Texas.
- Aregional (2009). Districte Federal. Monografia. Versió electrònica consultada el 7 de febrer de 2011.
- Àvila García, Patricia (ed., 2002). Aigua, cultura i societat en Mèxic. Zamora d'Hidalgo: El Colege de Michoacán. ISBN 978-970-679-083-5.
- Barcelata Eguiarte, Diana i Luis Fernando Guerrero Baca (2005). «El Museu Regional Comunitari Cuitláhuac, Ciutat de Mèxic». En Bolletí GC: Gestió Cultural, (11). Versió electrònica consultada el 5 de febrer de 2011. ISSN 1697-073X.
- Camacho Pichardo, Gloria (2004). «Proyectes hidràulics en els estanys de l'Alt Lerma (1880-1942)». En Suárez Cortés (coord., 2004): 229-280.
- ---------- (2005). «Les gresques i la centralisació de les aigües en l'Estat de Mèxic». En Zamudio i Camacho (coords., 2005): 173-194.
- Delegació Tláhuac (1997). Pla Delegacional de Desenroll Urbà de Tláhuac. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- ---------- (2008). Pla Delegacional de Desenroll Urbà de Tláhuac. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- Escobar Ohmstede, Antonio (1998). Estudis llauradors en l'Archiu General Agrari. Volum 2. Ciutat de Mèxic: Ciesas. ISBN 978-968-496-377-1.
- Govern del Districte Federal (GDF, 2000). Breviario de població. Tláhuac [10] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 23 d'abril de 2011.
- Gibson, Charles (1993). Els azteca baixe el domini espanyol (1519-1810). Ciutat de Mèxic: Sigle XXI. ISBN 978-968-23-0144-5.
- Gil, Gilbert (2009a). «L'història dels llibres. Tláhuac, Ciutat de Mèxic. Partix I». En Municipi Lliure. Revista virtual. Consultada el 6 de febrer de 2011.
- Gil, Gilbert (2009b). «Un testimoni, una història. Sant Pedro Tláhuac, Ciutat de Mèxic. Part II i última». En Municipi Lliure. Revista virtual. Consultada el 6 de febrer de 2011.
- Gómez de Silva, Guido (2001). Diccionari de mexicanismos. Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. Versió electrònica consultada el 7 de març de 2011.
- González Blanco-Garrido, Salomón (1988). Tláhuac prehispánico. Ciutat de Mèxic: Porrúa.
- Hernández, Elia Rocío i Teresa Rojas Rabiela (1998). «El repartiment agrari i la transformació agrícola en Tláhuac, 1856-1992». En Escobar Ohmstede, A. (2008): 89-143.
- Institut Nacional d'Antropologia i Història-Departament del Districte Federal (INAH-DDF, 1986). Catàlec Nacional de Monuments Històrics: Tláhuac. Ciutat de Mèxic.
- Institut Nacional d'Estadística i Geografia (Inegi, 2005). Tláhuac. Quadern estadístic delegacional 2005. Versió electrònica consultada el 8 de febrer de 2011.
- ---------- (Inegi, 2011a). [enllaç trencat]. En Archiu Històric de Localitats. Versió electrònica consultada el 7 de febrer de 2011.
- ---------- (Inegi, 2011b). «Districte Federal. Principals resultats per localitat». XII Cens de Població i Vivenda. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- ---------- (Inegi, 2011c). «Mapa digital de Mèxic» [11] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 18 de juliol de 2011.
- López Luján, Leonardo i Jiménez Badillo, Diego (1987). «Els petroglifos de les Oliveres, Ixtayopan, Districte Federal». Revista Mexicana d'Estudis Antropològics, XXXIII(1):149-166.
- López Luján, Leonardo i Urcid, Javier (2002). «El chac mool de Míxquic i el sacrifici humà». Estudis de Cultura Náhuatl, (32): 25-43.
- Magaña, Gildardo (1985). Emiliano Zapata i el agrarismo en Mèxic. Tom IV. Ciutat de Mèxic: Institut Nacional d'Estudis Històrics de la Revolució Mexicana.
- Martínez, Baruc (2008). [enllaç trencat]. En La Guirnalda Polar, (145). Versió electrònica consultada el 6 de febrer de 2011.
- Medina Hernández, Andrés (2004). «Cicles festius i rituals dels pobles originaris de la Ciutat de Mèxic: les comunitats de Tláhuac». En Yanes, Pablo; Molina, Virginia i González, Óscar. Ciutat, pobles indígenes i etnicidad. Ciutat de Mèxic: Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic. ISBN 968-5720-25-8
- Montemayor, Carlos (coord., 2007), Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, GDF-UNAM, Mèxic.
- Ortiz Zamora, Dalia del Carmen i M. Adrián Ortega Guerrero (2007). «Orige i evolució d'un nou llac en la planicie de Chalco: implicacions de perill per subsidencia i inundació d'àrees urbanes en Valle de Chalco (Estat de Mèxic) i Tláhuac (Districte Federal)». En Investigacions Geogràfiques. Bolletí de l'Institut de Geografia, (64): 26-42. Ciutat Universitària: UNAM. Versió electrònica consultada el 19 de febrer de 2011.
- Pérez de Sant Vicente, Guadalupe (2000). «Cuina i cultura mexicana». La cuina familiar en la ciutat de Mèxic. Ciutat de Mèxic: Conaculta-Oceà. ISBN 9789706514431
- Programa de Nacions Unides per al Desenroll (PNUD, 2005). Indicadors municipals de desenroll humà en Mèxic. Consultada el 13 de maig de 2011.
- Ramos Bell, Rosalía; Cajuste, Lenom J.; Flores Román, David; i García Calderón, Norma E. (2001). «Metals pesats, sals i sodi en els sols de Chinampa en Mèxic». En Agrociencia, 4(35): 385-395. Chapingo: Colege de Posgraduados.
- Schulze, Niklas, Yadira B. Correja Pérez i Ciro Caraballo (2006). «La poligonal d'actuació del pla de gestió». En [enllaç trencat]. Ciutat de Mèxic: Unesco-Govern del Districte Federal. Versió electrònica consultada el 7 de febrer de 2011.
- Séjourné, Laurette (1990). Arqueologia i història de la vall de Mèxic: de Xochimilco a Amecameca. Ciutat de Mèxic: XXI. ISBN 9682316189
- Serra Puche, Mari Carmen (1988). Els recursos llacustres de la conca de Mèxic durant el Formatiu. Ciutat de Mèxic: Institut d'Investigacions Antropològiques de la UNAM. ISBN 968-36-049-86
- Servici Meteorològic Nacional de la Comissió Nacional de l'Aigua (SMN, 2011). [enllaç trencat]. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
- Serra, Carlos Just (1986). Tláhuac. Ciutat de Mèxic: DDF-Delegació Tláhuac.
- Suárez Cortés, Blanca Estela (2004). Història dels usos de l'aigua en Mèxic. Oligarquies i ajuntaments (1840-1940). Ciutat de Mèxic: Ciesas. ISBN 978-968-496-345-0.
- Tavares López, Edgar (2010). [enllaç trencat]. Ciutat de Mèxic: Govern del Districte Federal-Unesco Mèxic.
- Thomas, Hugh (1993). La conquista de Mèxic: la trobada de dos móns, el choc de dos imperis. Ciutat de Mèxic: Planeta. ISBN 970-690-163-9.
- Tortolero, Alejandro (2002). «L'aigua en la conca de Mèxic: usos i importància de l'aigua en la regió de Chalco durant el sigle XIX». En Àvila García (ed., 2002): 157-176.
- Universitat Autònoma Metropolitana-Fondo Mexicà per a la Conservació de la Naturalea (UAM-FMCN, s/f). Repensar la conca: la gestió de cicles de l'aigua en la vall de Mèxic. Versió electrònica consultada el 19 de febrer de 2011.
- Zamudio Espinosa, Guadalupe Yolanda i Gloria Camacho Pichardo (coords., 2005). Estat de Mèxic: experiències i investigació històrica. Toluca de Lerdo: Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic. ISBN 978-968-835-922-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tláhuac.- Plantilla:Wikiviajes
- Pàgina de l'Alcaldia de Tláhuac
- Pàgina del Govern de la Ciutat de Mèxic
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tláhuac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.