Paper picat
.jpg)
El paper picat és un producte artesanal mexicà que s'utilisa en la decoració de festivitats tant en Mèxic com també en varis atres països en Llatinoamèrica.[1] El seu us va sorgir en el XIX durant la colonisació, quan en les tendes de ralla de Pobla s'oferia com a part del pagament dels peons.[2] Per a 1930, la seua venda es va estendre a Tlaxcala i el centre del país.[3]
Encara que està fortament associat en el Dia de Morts, l'us del paper picat com a art decoratiu en Mèxic s'estén a moltes atres festivitats, incloent celebracions pàtria, bodes i batejos. El poble de Sant Salvador Huixcolotla, en l'estat de Pobla, és reconegut com el breçol d'esta artesania, a on els artesans tradicionalment usen un joc de fins a 50 cinceles (gúbies) per a tallar els dissenys a través de múltiples capes de paper.[4]
Es tracta d'un paper d'us ornamental que sol estar present en el Dia de Morts, les festes pàtria, nadalenques, bodas, festes de quinze anys i bateigs.
La tècnica per a fabricar-ho consistix en retallar figures de manera artesanal, i es caracterisa per l'alta densitat dels corts en el paper. Els dibuixos i les figures tenen gran diversitat de tamany, colors i dissenys.
Significat del paper picat
[editar | editar còdic]Es diu que el paper picat representa a l'aire, un dels quatre elements que deuen estar presents en l'ofrena, cada paper picat té diferents colors, els quals s'han anat adaptant als temps.
Ademés de representar al vent en l'altar, el paper picat té un significat especial depenent del color que posseïx:
Blanco: La purea dels chiquets fallits.
Negre: El inframundo.
Taronja: Luto i respecte pels morts (es creu que és l'únic color que els difunts poden identificar i que el restant dels colors no existixen, tot és gris).
Morat: És representació de l'Iglésia catòlica, encara que es pot posar encara que no es professe dita religió.
Blau: Fallits a causa de l'aigua.
Rojo: Dònes que varen morir durant el part i hòmens que varen fallir en la guerra.
Vert: Morts jóvens.
Groc: Fallits vells o d'edat alvançada.
Rosa: El nostre país.
Antecedents
[editar | editar còdic]L'influència espanyola en lo que ara és Mèxic va donar peu a l'arribada de nous materials: el paper utilisat per a aludir als deus i esperits va deixar de ser el paper amate, suplint-ho pel paper de China. [5]que s'utilisava per a envoldre les fràgils porcelanes que es dirigien fins al nort del Valle d'Espanyola en lo que ara és Nou Mèxic. Este paper, que a sovint duya els dissenys estampats de ceràmiques o brodats, es va usar per a varis tipos de manualitats, incloent les banderitas de paper picat[1].
Sant Salvador Huixcolotla és un municipi del Estat de Pobla conegut per ser pioner en produir paper picat de gran tamany i detall. Atres regions de l'estat de Pobla com Sant Martín Texmelucan, Zacapoaxtla, Tehuacán també són productores de paper picat. El 22 de setembre de 1998 l'estat de Pobla va publicar un decret que declarava Patrimoni Cultural del Estat de Pobla l'artesania del paper picat a mà que s'elabora en el municipi de Sant Salvador Huixcolotla. Corroborant aixina el fet de que Huixcolotla siga considerada el breçol del paper picat.[3]
Exportació a atres països
[editar | editar còdic]A pesar de ser una cultura en Mèxic pel dia de morts, el paper picat té el seu orige en l'antic Imperi chinenc[6] per a ser comerciat en Espanya i més vesprada dut a Mèxic. En les últimes décades ha segut dut a Estats Units, principalment dins dels círculs artístics chicanos. Alguns artistes contemporàneus que treballen en els Estats Units han desenrollat tècniques per a tallar obres mestres de paper picat úniques usant un gavinet d'art i paper de calitat d'archiu.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre paper picat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Catalina Prim-Trunk, Arturo Olives, Christopher Gibson. «Paper picat». Museum of International Folk Art.
- ↑ Diana Garrido. «seua-història-i-significat Descobrix el història i el significat del paper picat en les tradicions mexicanes». Consultat el 2023-10-28.
- ↑ 3,0 3,1 «EL PAPEL PICADO ES LA HERMOSA TRADICIÓN NACIDA EN HUIXCOLOTLA PUEBLA». mxcity.mx.
- ↑ «Paper picat, tradició i color en les ofrenes de Dia de Morts». Govern de Mèxic. Consultat el 9 d'octubre de 2025.
- ↑ Museu Franz Mayer. «Divendres d'art popular».
- ↑ «seua-història-i-significat Descobrix el història i el significat del paper picat en les tradicions mexicanes» (en és-mx). Architectural Digest. Consultat el 2024-11-27.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- De paper picat, E. M. C. de C. et I. a. R. el teu C. (s/f). Dia de Morts. Gob.mx. Recuperat el 7 de novembre de 2024, de https://inah.gob.mx/images/interactius/20211026_cuadernillo_paper_picat_d%C3%ADa_de_morts.pdf
- Garrido, D. (2022, octubre 28). Descobrix el història i el significat del paper picat en les tradicions mexicanes. Architectural Digest. https://www.admagazine.com/articulos/papel-picat-asi-és-la seua-història-i-significat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papel picado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.