Anar al contingut

Schinus polygama

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Schinus polygama (Schinus polygama)


Schinus polygama (huingán del mapudungún huingan)[1][2][3] és una espècie botànica d'arbreés pertanyent a la família de les anacardiáceas, comunament es nomena com a S. polygamus, pero és un nom inválido[4][5].

Hàbitat

[editar | editar còdic]

És natiu d'Argentina, Chile, Brasil, Paraguai i Uruguay.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un Arbre o arbust siempreverde d'1-4 m d'altura, i 2,5 m de diàmetro, ramificat casi des de la base. Espècie dioica, té tronc color ceniciento, tortuoso, les branques terminals es transformen en espines (terminen en una espina). Fulls simples, alternes, subcoriáceas, lanceoladas a oblongas. Inflorescèncias axilars. Florés grogues, 4-5 mm de diàmetro, 4-5 sàpia-hos i pétals (masculines en 10 estams, 5 majors que els restants, les femenines en estaminodios i 3 estils). El frut és una drupa globosa, 3-5 mm de diàmetro, violácea obscura a negra azulada.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Esta espècie era denominada huingán pel poble mapuche, són diversos els usos que es donaven a este arbre i els seus fruts.

Al començament de el XX en els relats de Pascual Coña, ell fa menció a que la producció de la chicha de poma pels mapuches podia dur, entre uns atres, fruts del huingán, el litre, maqui, frutilla, lingue.[6]

També es cap a chicha de pomes. Els antics feyen begudes de molt distintes classes. Entrabar en la seua fabricació les bayas dels arbusts maqui, litre, huingán i la enredadera barbacoa; ademés la frutilla, la quinua i l'ordi; fins als fruts del lingue, els canchahues de la luma, els piñones de la araucaria i les papes. Pero per a les seues festes mes concorregudes solien proveir-se de la musca, que és chicha de dacsa, i del chisco o chicha pura de pomes. A voltes mesclaven les dos classes i la bevien en ocasió de les seues festivitats.

És una planta medicinal.

Cultiu

[editar | editar còdic]

És de creiximent ràpit. Des de llavor alcança 15 dm d'altura en tres anys. Es multiplica molt be per llavors. Espècie sumament resistent i rústica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Schinus polygama va ser descrita per (Cav.) Cabrera i publicat en Obra del centenário del museu de l'Argent 2: 269. 1937.[7]

Etimologia

Schinus: és el nom grec del lentisco: arbolito d'esta mateixa família;

polygama epítet del (grec polys = varis; gamos = matrimoni, per la presència de flors unisexuales i hermafroditas.

Varietats

Hi ha 9 formes i dos varietats en S. polygama.

Sinonímia
  • Amyris polygama Cav.
  • Duvaua cuneata Gill.
  • Duvaua dependens var. obovata Arechav.
  • Duvaua dependens var. ovata Arechav.
  • Schinus bonplandianus Marchand
  • Schinus dentatus Andrews
  • Schinus dependens Ortega
  • Schinus dependens var. brevifolia Fenzl ex Engl.
  • Schinus dependens var. longifolia Fenzl. ex Engler in

Martius * Schinus dependens var. obovata Engl.

  • Schinus dependens var. ovata (Lindl.) Marchand
  • Schinus dependens var. parviflora Marchand
  • Schinus dependens var. subintegra Engl.
  • Schinus huygan Ruiz ex Engl.
  • Schinus huyngan Kuntze
  • Schinus polygama f. ovata Cabrera[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "huingán. (Veu mapuche). m. Arbusto chilé de la família de les Anacardiáceas, de flors blanques i menudes en arracades axilars, i fruts negruzcos, d'uns quatre milímetros de diàmetro" (DRAE: 838 - 839).
  2. ↑ De wingan /wi?an/. "Huingan, s.- Arbre que dona un frut semblat al pebre, de que fan una chicha" (Cañ.: 284); wë?an, el huingán (Coñ.: 89); huingán (Gu.: 225); "Huingán [...] arbust arborescente de vasta distribució geogràfica [...]" (Wilh.: 89). És cridat també borocoi, boroco (Hoff., 1998: 56); "wingan [wi'?an]: [...] Arbre de fulls menuts i branques en forma de palmera" (Catr.: 114).
  3. ↑ En cronistes i J. I. Molina: huigan (Ov.: 78), Quigan [¿Q per G?]: "és alt i copat" (Ros. I: 229); guingan (Oliv.: 38); "Huigan" (Mol. I: 181); güinghan (arbre) (Carv. i G.: 12).)
  4. ↑ «Schinus polygama (Cav.) Cabrera (IPNI)».
  5. ↑ «Schinus polygamus, invalid name (Tropicos.org)».
  6. ↑ Moesbach, Ernesto Whilhelm (1930). Rodolfo Lenz (ed.). [1], primera edició (en espanyol), Santiago: Editorial Universitària, pp. 149.
  7. ↑ «Schinus polygama». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2013.
  8. ↑ Schinus polygama en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20121025194028/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?70670 (24 dic 2007)
  2. Barkley, F.A. 1944. Schinus L. Brittonia 5(2): 160–198.
  3. Barkley, F.A. 1957. A study of Schinus L. Lilloa 28: 5–110.
  4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Macbride, J. F. 1951. Anacardiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/1): 238–258.
  7. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Schinus_polygama&oldid=603781»