Sege de Megalópolis
El Sege de Megalópolis va ser un lloc que es va verificar durant la segona guerra dels Diádocos. Poliperconte, regente del Regne de Macedònia, va cercar la ciutat de Megalópolis, que recolzava al seu contrincant Casandro. El sege va fracassar i açò va supondre un baldón per a Poliperconte que varen aprofitar Casandro i el seu aliat Antígono.[1]
Situació
[editar | editar còdic]Els generals d'Alejandro Magne varen escomençar a disputar-se la seua herència res més fallir este en el 323 a. C.; la rivalitat pronte es va transformar en guerra i cada general va tractar d'apoderar-se d'una porció del vast imperi alejandrino. El conflicte es va denominar «guerres dels Diádocos» i va durar décades (321-281 a. C.). Al final de la primera, en virtut del Pacte de Triparadiso celebrat en la població homònima, Antípatro va ser nomenat regente de l'imperi i representant dels reis, Filipo III (mig germà del difunt Alejandro i deficient mental) i Alejandro IV (fill d'Alejandro i Roxana). Antípatro va fallir en el 319 a. C., pero just abans de fer-ho va nomenar a Poliperconte successor en el càrrec. El fill de Antípatro, Casandro, disgustat per no haver rebut el lloc, pronte es enemistó en Poliperconte, va fugir a Àsia Menor i va obtindre el respalat d'Antígono Monóftalmos, el strategos d'Àsia. També va conseguir notable respal en Grècia, dels caps de les guarnicions macedonias i dels tirans i oligarcas als que el seu pare havia entregat el control de les ciutats-Estat gregues. En conseqüència, Poliperconte va decidir marchar a Grècia per a debilitar al rebel i sometre la regió a la seua autoritat.
Preludi
[editar | editar còdic]Poliperconte es va dirigir primerament contra Atenes i va tractar d'apoderar-se de la fortalea de Muniquia i del port d'El Pireo. Li'l va impedir Nicanor, cap de la guarnició macedonia, i el propi Casandro, que acabava d'aplegar a la regió en reforços vinguts d'Àsia Menor. Frustrat el colp de mà, Poliperconte es va resignar a mamprendre un sege llarc, que va deixar en mans d'un subordinat per a dirigir-se en el gros del seu eixèrcit al Peloponeso. En esta península la majoria de ciutats havien pres partit per ell, pero no l'influent Megalópolis, que havia preferit a Casandro.[2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro Sículo, 1851, «XVIII 68,2-72,1».
- ↑ Diodoro Sículo, 1851, «XVIII 64,1-68,1».
- ↑ Plutarco, 1844, Vida de Foción; 31-33.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Larned, Josephus Nelson (1895). History for Ready Reference ..., C.A. Nichols Company, p. 1600.
- Τεκμήρια.9
- 233.ISSN 1791-7573.
- Shipley, D. Graham J. (14 de juny de 2018). The Early Hellenistic Peloponnese: Politics, Economies, and Networks 338–197 BC, Cambridge University Press, p. 47. ISBN 9781108559324.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asedio de Megalópolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.