Seguritat alimentària (inocuidad)
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
| Seguritat Alimentària | |
|---|---|
| |
| Conceptes específics | |
| |
| Factors crítics | |
| Patógenos bacterians | |
| Patógenos vírics | |
| Patógenos parasitarios | |
La seguritat alimentària és una disciplina científica que descriu el maneig, la preparació i el almagasenament d'aliments de manera que es previnguen les malalties transmeses per aliments. L'aparició de dos o més casos de malalties similars resultants de l'ingestió d'un aliment comú es coneix com a brot d'una malaltia transmesa per aliments.[1] Açò inclou una série de procediments que deuen seguir-se per a evitar possibles perills per a la salut. D'esta manera, la seguritat alimentària a sovint se superpon en la defensa alimentària per a evitar danys als consumidors. En este encabotament, es pot diferenciar un tram entre l'indústria i el mercat i un atre tram entre el mercat i el consumidor. Respecte de la seguritat alimentària en el tram de l'indústria al mercat, les consideracions de inocuidad dels aliments inclouen l'orige dels aliments i les pràctiques relacionades en la seua etiquetat, la higiene dels aliments, els aditius alimentaris i els residus de plaguicidas, aixina com les polítiques sobre biotecnología i aliments i les normes de gestió de sistemes d'inspecció i certificació d'importacions i exportacions. Sobre la seguritat alimentària en el tram del mercat al consumidor, els esforços se centren que els aliments del mercat siguen segurs i en la seua correcta preparació i entrega al consumidor.
Els aliments poden transmetre patógenos que poden provocar la malaltia o la mort de persones o atres animals. Els principals patógenos són bactèrias, virus, paràsits i verdet i uns atres fongos. Els aliments també poden servir com a mig de creiximent i reproducció de patógenos. En els països desenrollats existixen normes intrincadas per a la preparació d'aliments, mentres que en els països menys desenrollats existixen menys normes i una menor aplicació d'eixes normes. Un atre tema important és simplement la disponibilitat d'aigua segura adequada, que sol ser un element crític en la propagació de malalties.[2] En teoria, l'intoxicació alimentària és 100% prevenible. No obstant, açò no es pot conseguir per la cantitat de persones involucrades en la cadena de suministrament, aixina com al fet de que es poden introduir patógenos en els aliments sense importar quàntes precaucions es prenguen. Els cinc principis clau de l'higiene dels aliments, segons la OMS, són:[3]
- Evitar la contaminació d'aliments en patógenos provinents de persones, mascotes i plagues.
- Separar els aliments crus dels cuinats per a evitar la contaminació d'estos.
- Cuinar els aliments durant el temps adequat i a la temperatura adequada per a matar els patógenos.
- Almagasenar els aliments a la temperatura adequada.
- Usar aigua segura i matèries primeres segures.
Qüestions
[editar | editar còdic]Els temes i normes de seguritat alimentària es referixen a
- Pràctiques d'agricultura i ganaderia.
- Pràctiques d'elaboració d'aliments.
- Aditius alimentaris
- Aliments nous
- Aliments modificats genèticament
- Etiquetage d'aliments
- Contaminació dels aliments
Contaminació dels aliments
[editar | editar còdic]La contaminació dels aliments ocorre quan els aliments es corrompen en una atra substància. Pot ocórrer en el procés de producció, transport, envasat, almagasenament, venda i cuinat. La contaminació pot ser física, química i biològica.[4]
Contaminació física
[editar | editar còdic]Els contaminants físics (o "cossos estranys") són objectes com a cabells, tallos de plantes o peces de plàstic i metal.[5] Quan l'objecte estrany entra en l'aliment, és un contaminant físic.[5] Si els objectes estranys contenen bactèrias patógenas, la contaminació serà física i biològica. Les fonts comunes de contaminació física són: pèl, vidre o metal, insectes o atres animals, joyes, brutea i ungles.[5]
Contaminació química
[editar | editar còdic]La contaminació química ocorre quan els aliments estan contaminats en una substància química natural o artificial.[4] Les fonts comunes de contaminació química poden incloure: pesticidas, herbicidas, medicaments veterinaris, contaminació de fonts ambientals (contaminació de l'aigua, aire o sol), contaminació creuada durant el processament d'aliments, migració de materials d'envasament d'aliments,[6] presència de toxines naturals o us d'aditius alimentaris i adulterantes no aprovats.[7]
Les contaminació químiques generalment compartixen les següents característiques:[8]
- No s'afigen intencionalmente.[8]
- Poden donar-se en una o més etapes de la producció d'aliments.[8]
- És provable que es produïxquen malalties si els consumidors ingerixen una cantitat suficient d'aliments contaminats.[8]
Contaminació biològica
[editar | editar còdic]La contaminació biològica es referix a aliments que han segut contaminats per substàncies produïdes per criatures vives, com a humans, rosegadors, plagues o microorganismes.[9] Açò inclou contaminació bactèriana, contaminació viral o contaminació per paràsits que es transferixen a través de la saliva, excrements de plagues, sanc o matèria fecal.[9] La contaminació bacteriana és la causa més comuna d'intoxicació alimentària en tot lo món, pot aplegar deure's per males condicions d'almagasenament o manipulació . Si un mig és ric en almidó o proteïna, aigua, oxigen, té un nivell de pH neutre i manté una temperatura entre 5 °C i 60 °C (zona de perill) inclús durant un breu periodo de temps ( 0-20 minuts),[10] és provable que les bactèries sobrevixquen.[11]
- Eixemple de contaminació biològica- lletuga romana contaminada
En maig de 2018 s'havia confirmat un brot de la bactèria E. coli O157: H7 en 26 estats dels Estats Units.[12] Vàries investigacions varen mostrar que la contaminació podria provindre de la regió de cultiu de Yuma, Arizona.[13] Este brot, que va començar el 10 d'abril, va anar el major brot de E. coli en EE. UU. en una década.[14] Una persona en Califòrnia va morir.[12] A lo manco 14 de les persones afectades varen desenrollar insuficiència renal.[12] Els síntomes més comuns de E. coli inclouen diarrea, disenteria, dolor abdominal, nàuseas i bossadas.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2015) Texas Food Establishment Rules, Texas DSHS website: Texas Department of State Health Services, p. 6.
- ↑ Shiklomanov. «Appraisal and Assessment of World Water Resources» (PDF). Water International. International Water Resources Association.
- ↑ «Prevention of foodborne disease: Five keys to safer food». World Health Organisation. Consultat el 10 de decembre de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 «[1]». Consultat el 10 de juny de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Physical contaminants in food, identification and prevention at Campden BRI» (en en). www.campdenbri.co.uk. Consultat el 10 de juny de 2018.
- ↑ Journal of Exposure Science & Environmental Epidemiology.
- 1–12.ISSN 1559-064X.doi:10.1038/s41370-024-00718-2.Consultat el 2024-09-23.
- ↑ «Modern Analysis of Chemical Contaminants in Food - Food Safety Magazine». www.foodsafetymagazine.com. Consultat el 10 de juny de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Chemical Contamination of Food - an overview | ScienceDirect Topics» (en en). www.sciencedirect.com. Consultat el 10 de juny de 2018.
- ↑ 9,0 9,1 «[2]». Consultat el 10 de juny de 2018.
- ↑ «"Danger Zone"». www.fsis.usda.gov. Consultat el 21 de novembre de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 23 de juny de 2018.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «[4]». Consultat el 22 de juny de 2018 (en en-US).
- ↑ «[5]». Consultat el 23 de juny de 2018 (en en).
- ↑ «[6]». Consultat el 22 de juny de 2018 (en en-US).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seguridad alimentaria (inocuidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.