Selva de Irati
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
La selva de Irati[1][2][3][4] (Iratiko oihana en vasc)[5][6] és un bosc caducifolio repartit entre el nort de Navarra (Espanya) i els Pirineus Atlàntics (Sola i Baja Navarra) en el suroest de França.
Per la seua banda espanyola està situada en la vall del riu Irati, entre els monts d'Orzanzurieta i Roncesvalles a l'oest, i el mont Orhi a l'est. El llímit sur ho posa l'imponent mole de la serra de Abodi. Els principals accessos són per l'oest per Orbaiceta (Valle de Aézcoa) i per l'est per Ochagavía (Valle de Salazar).
Es tracta de la major massa forestal de Navarra i un dels majors i millor conservats boscs d'hages (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) de tota Europa. A pesar de ser un bosc explotat forestalmente des dels sigles XVI-XVII, el respecte i el bon fer dels habitants d'estes valls ha fet que es conserve en total plenitut. Existixen dins de la zona diversos espais protegits: tot el Irati és una ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus), aixina com zones protegides com a Reserva Natural o Reserva Integral del total de 17 000 ha del bosc.
Història
[editar | editar còdic]L'us de la riquea en les terres de Irati ha provocat numerosos conflictes a lo llarc de l'història. Els debats entre les corones francesa i espanyola varen començar en el XVI per a definir les fronteres de Irati.
En el XVI, els reis de França i Espanya es varen embarcar en una deforestación desproporcionada, demanant llenya per a les embarcacions, i la selva de Irati va cobrar especial importància (oferien bells màstils, entre els que es trobaven els esvelts troncs d'avet de Irati). Per a transportar més fàcilment els troncs es baixaven surant pels rius. Estos no tenien molt caixer en estiu, aixina que, per a solucionar el problema, es varen construir unes esclusa, com a menuts assuts, per a provocar riada controlades que baixaren els troncs. Per llavors es varen construir tallers, serrería, esclusa i fins a una casa quarter per a la defensa de les instalacions, a on hui se situen les Cases de Irati. A finals de el XVIII, el rei Carlos III d'Espanya va anunciar la seua intenció de construir un gran almagasén d'armes en la ferrería d'Orbaizeta. Hi havia 7.593 ha, en la seua majoria cobertes d'hages i avets. Va ser de gran importància econòmica en el XIX.
Ernest Hemingway internacionalizó el bosc en descriure-ho aixina en el seu llibre “The sun also rises” traduït baix el nom de "Festa".
La figura de Basajaun és un eixemple de les riques llegendes sobre esperits protectors de la naturalea presents en els boscs del nort d'Espanya, un folclore que inclou també a sers com els trasgos o els Magikitos, considerats donyets guardians de l'entorn natural.
En l'actualitat, se seguix aprofitant la seua fusta (de modo selectiu i ordenat), la caça i les pastures, i sobretot els seus recursos per a l'oci i el turisme, al que atrau el seu caràcter d'espai natural privilegiat.[7] El seu excelent estat de conservació li va valdre la seua inclusió en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 2017 baix la denominació Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa.
Flora
[editar | editar còdic]La Selva de Irati és coneguda per ser el segon hayedo-abetal més extens d'Europa (només superat per la Selva Negra d'Alemània), en 17.179 ha. En l'hayedo predomina esta mateixa espècie, l'hi haja comú, pero també apareixen esguitades multitut d'espècies associades a l'elevada humitat i al sotobosque tals com l'abedull, el teixixc, l'acebo, l'arce, el tila, la zarzamora, la bolet o el serbal. L'atra espècie destacada de la Selva de Irati és una conífera: l'avet blanc, el qual forma boscs mixts en l'hi haja en les zones baixes i és més predominant en les zones altes i en les ales de umbría.
La cara sur de moltes de les estribaciones montanyoses estan esguitades d'un atre arbre hui en taques d'extensió molt més chicotetes de la que va tindre antigament, el roure pubescente.[8]
En 2015, el descobriment d'una planta carnívora, la Drosera Rotundifolia i el Eriophorum Angustifolium, un tipo de junc lanudo, va valdre a la Selva de Irati l'inclusió en un programa de protecció a nivell europeu.[9]
Montes d'utilitat pública
[editar | editar còdic]Dins de la Selva de Irati s'han catalogat en Navarra els següents monts d'utilitat pública:
- MUP n.º 1. Aezcoa. Antics monts de l'Estat, en una superfície de 4200 ha en Orbaiceta, coberta predominantment de Fagus sylvatica.[10]
- MUP n.º 205 Labelea. Correspon a la Facería 10, en una superfície de 903 ha, coberta de Fagus sylvatica, encara que solament la partix nort se situa en la Selva de Irati.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IRATI - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en fr). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ Gran Enciclopèdia de Navarra. IRATI
- ↑ «Selva de Irati | Visit Navarresa - Web Oficial de Turisme de Navarra» (en és-es). www.visitnavarra.es. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «INICIO» (en és). SELVA DE IRATI. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «Iratiko oihana | Visit Navarra - Nafarroako Turismoaren webgune ofiziala» (en eu-es). www.visitnavarra.es. Consultat el 2024-11-18.
- ↑ «Iratiko Oihana | Valle de Salazar» (en eu-es). Consultat el 2024-11-18.
- ↑ a-ninos/història/història-llegendes-la-selva-irati/#::text=En%20el%20sigle%20XVIII%2C%20a,guerra%20de%20Espa%C3%B1a%20contra%20Anglaterra. Història i llegendes de Irati
- ↑ FLORA: Alguna cosa més que un bosc d'hages Consultat el 08/04/2018
- ↑ ¿Qué s'amaga entre el vert de la Selva de Irati? Traveler.és
- ↑ «Ficha de el MUP nº 1». administracionelectronica.navarresa.és. Consultat el 2022-11-11.
- ↑ «Ficha de el MUP nº 205». administracionelectronica.navarresa.és. Consultat el 2022-11-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Selva de Irati» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.