La senyal de la creu també té atres usos en diverses expressions de sincretisme religiós, influenciades pel cristianisme. En este àmbit a voltes se li atribuïx connotacions màgiques. Les denominacions cristianes formals li assignen al gest diversos propòsits:
Inici i tancament de les seues oracions i actes religiosos.
Fòrmula d'invocació de la divinitat.
Salutació davant llocs, objectes i imàgens (en el cas de les denominacions cristianes que les usen) que són considerades venerables o santes.
Erro al crear miniatura: Senyal de la creu per a signarsePer a conjurar la presència del mal en una situació, idea o lloc, aixina com en la realisació d'exorcismes, en la finalitat d'expulsar dimonis que, segons la creència, s'introduirien en algunes persones (en el cas de les iglésies que realisen dita pràctica).[1]
Quan esta operació es realisa en séries repetitives, servix per a expressar, segons convenció popular, que la persona expressa arrepenediment de les seues accions passades o tracta d'invocar protecció divina sobre sí en certa urgència.
El mateix geste serial servix, en les formes lúdiques o narrativa de comunicació, un signe convencional de problemes interiors, preocupació front a successos imminents o expressió de sentiment d'escàndal moral per les conductes alienes.
Des del punt de vista de la kinésica es pot considerar un "gest emblemàtic", pel seu contingut simbòlic convencional.
Alguns cristians ho definixen com un "signe sacramental". Per als prosélitos, el sentit original de la senyal seria manifestar la seua fe en que Crist els redimió en ser eixecutat pels romans en una creu.cita requerida Persignarse seria una costum cristiana que es remonta al sigle III o a lo manco el VI.cita requerida
El gest de fer la senyal de la creu consistix en dibuixar una creu imaginària en la punta de dos o tres dits d'una mà. Consta de dos moviments: el primer es realisa de dalt avall i el segon d'esquerra a dreta (catòlics de ritos llatins) o de dreta a esquerra (ortodoxos i catòlics orientals). L'acció és coneguda com persignar, signar o santiguar quan una persona ho fa sobre sí mateixa i com beneir o signar, si és sobre unes atres o sobre una cosa.
Habitualment el prosélito es persigna a sí mateixa, tocant parts de la seua cos que correspondrien als extrems de la mencionada creu imaginària.
Pot fer-se en silenci o acompanyat d'una fòrmula verbal d'oració, el text de la qual es compon de verss de mètrica dominada pel accent rítmic anapéstico (Vore el text de l'oració més avall).
Els sacerdots cristians i chamans d'atres religions que usen la senyal de la creu solen realisar este gest ritual sostenint un recipient de líquit, obert o foradat, en la mà activa. S'entén que sobre la cosa, lloc o persona que esguita el líquit es farà efectiva la protecció invocada.
Els chamans o iniciats d'expressions sincréticas usen ademés begudes alcohòliques, les que en ocasions es derramen fent la senyal sobre la terra, com ofrena als morts o solicitut de prosperitat.[2]
Per eixemple en la comunitat quechua de Potosí, Bolívia, es realisa un sòrt de bateig domèstic per mig de aspersions d'aigua salada sobre recent naixcut.[3]
El rito també es realisa escampant terra, sal, querosén o carbó.[4]
↑María de Clots, Eixint del Caixó pel riu Jordán: Costums funeràries del Valle del Caixó, Catamarca, Argentina. Chungará (Arica), vol.33, no.2, p.249-252. ISSN 0717-7356, jul. 2001.
↑Tristan Platt, El feto agressiu. Part, formació de la persona i mit-història en els Vages, Estudis Atacameños N° 22, pp.127-155, Sant Pedro de Atacama 2002.
