Anar al contingut

Sericicultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Soaking the cocoons and reeling the silk (Sericulture by Liang Kai, 1200s).jpg
Sericicultura

S'entén per sericicultura o sericultura la crío del cuc de seda (Bombyx mori) en un conjunt de tècniques per a produir capolls i, en ells, la seda mateixa com a producte textil final. Es creu que la seda es va produir per primera volta en China ya en el periodo Neolític. La sericultura s'ha convertit en una important indústria casera en països com Brasil, China, França, Índia, Itàlia, Japó, Coreja i Rússia. Hui, China i Índia són els dos principals productors, en més del 60% de la producció mundial anual.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres referències a la crío del cuc Bombyx mori per l'home per a l'obtenció de seda daten de 3400 a. C., en les regions càlides de l'actual China (Hainan, Anhui, Fujian i Jiangxi fonamentalment) a on abundava l'arbre de la morera.[1] La criança es realisava en les llogarets i abastia a les famílies primer, sent l'excedent per a intercanvis en atres comunitats, sobretot de l'interior. Cap a l'any 2900 a. C. s'aprecia un canvi en la societat que escomença a evaluar el treball de la sericicultura com un art i una activitat agroindustrial molt profitosa. Fins a eixe moment es mantenia l'activitat a un espai territorial reduït. Serà la emperatriu Sihing-Chi la que al voltant de l'any 2600 a. C. fomentarà entre la nobleza chinenca l'art de cultivar i hilar la seda, escomençant a destacar l'obtenció de distintes varietats segons calitat. S'atribuïx a esta época l'inici de creus entre les distintes espècies de moreres per a que l'alimentació del cuc oferira sedes de textures distintes. Esta difusió entre la aristocràcia va restringir la fabricació artesanal en els llogarets, en elevar-se la sericicultura a un art sagrat en a on es llimitava els qui podien realisar-ho. Algunes tècniques es varen aplegar a considerar secretes. Per un costat esta actitut de reserva va perjudicar el comerç de la seda que s'havia incrementat i tenia entre els seus més fidels protectors als emperadors; per un atre, va permetre les millores de les tècniques d'crío.

Despuix del breu paréntesis de l'irrupció de la noblea guardant per a sí la sericicultura, es va produir una explosió dins de China en esta indústria. En els territoris costers des del paralel 38° nort fins a prop de la frontera en l'actual Vietnam es va expandir la crío de cucs de seda. Es varen dictar normes sobre la protecció de l'activitat i es va prohibir expressament que els cucs de seda pogueren eixir dels confines de l'imperi, en penes que aplegaven fins a la mort a els qui violaren dites normes. Es varen constituir gremis que guardaven celosament tècniques d'crío i de hilado.

Pero totes estes mides varen resultar poc útils. Cap a l'any 600 a. C. els japonesos i perses ya coneixien l'art de la seda. En abdós territoris es va estendre l'activitat de manera imparable. Els perses, que fins a llavors havien importat la seda de China, varen trobar un material molt més barat en el que confeccionar riques penyores textils i incrementar els seus intercanvis en els pobles mediterràneus. En Japó s'estendria fins al punt de generar greus conflictes entre els agricultors i les autoritats, ya que les beneficis de la seda eren incomparables als cultius tradicionals i es varen abandonar camps i terres, disminuint la producció agrícola.

Es considera que en la Índia la sericicultura es va obrir pas a través del Tibet en el VII Atres historiadors situen l'expansió en Índia com a conseqüència de dos carregaments de cucs que varen recalar en les seues costes i dels quals es varen apropiar.


Durant un temps la sericicultura queda reduïda a la zona que va de Pèrsia a China (direcció oest-este) i de l'actual Turkmenistan a l'Índia (direcció nort-sur). Les mides proteccionistes chinenques havien segut ineficaces i ho serien també les dictades pels perses. La seda és coneguda en la Antiga Grècia i també pels fenicios. El clima mediterràneu és perfectament adequat per a l'activitat. Textils en seda es varen conéixer entre el II i el I que no tenien manufactura persa, chinenca o hindú. No obstant, la gran producció mundial i la calitat es concentrava encara en China. En el sigle II a. C., l'emperador chinenc Wudi, de la dinastia Han, envia al general Zhang Qian per a obrir el comerç exterior en la zona occidental i establix la primera Ruta de la Seda.

La llegenda conta que cap al 550, monges grecs evangelizando Pèrsia varen guardar en l'interior dels seus bastons llavors de l'arbre de la morera i ous dels cucs, introduint l'espècie en el Mediterràneu. Esta és una versió discutible puix feya temps que ya no era un gran secret. De totes maneres serà en els grecs com es trasllade la sericicultura cap a tot el mediterràneu occidental i el nort d'Àfrica. En el VI, el contrabando d'ous de cucs de seda en l'Imperi Bizantí va conduir al seu establiment en el Mediterràneu, sent un monopoli en l'Imperi Bizantí durant sigles (seda bizantina). En 1147, durant la Segona Creuada, Roger II de Sicília (1095-1154) va atacar Corinto i Tebas, dos importants centres de producció de seda bizantina, capturant als tejedores i el seu equip i establint les seues pròpies fàbriques de seda en Palermo i Calàbria,[2] finalment estenent l'indústria a Europa Occidental.

El cuc de seda autòcton espanyol

[editar | editar còdic]

Les primeres larves del cuc de seda espanyol autòcton (Bombyx mori ligneus) varen aplegar a Espanya en l'invasió musulmana en el VII i el seu principal centre va ser la localitat granadina de Galera, fins al punt de que al cuc autòcton se li va aplegar a cridar "cuc de Galera".[3] Despuix se li va cridar "cuc d'Almeria" pels comerciants genoveses que atracaven en eixe port en el XV en busca de seda i larves. Es va realisar durant molts sigles una gran selecció artificial per a obtindre el cuc més resistent i productiu, elaborant-se no solament una fina tela, sino sedales i sutures. Els experts han identificat fins a tretze varietats distintes originades en Espanya.[4] En Múrcia va ser una indústria fonamental fins a el XIX, quan una plaga de pebrina de dimensió europea va arruïnar el negoci i l'obertura del canal de Suez va facilitar el comerç directe sedero en China i varen vindre cucs d'allí que varen competir en l'autòcton. El despit de la política agrària franquista va acabar en l'espècie en Espanya, encara que no en Itàlia, a on els genoveses havien introduït l'espècie,[5] ni en Amèrica. En l'actualitat existix un proyecte per a recuperar genèticament este cuc autòcton.[6]

Espanya i Itàlia es varen convertir en grans productors, sobretot les zones d'Andalusia i Múrcia, i es varen dictar disposicions per a protegir el cultiu. Seran els espanyols els que traslladen a Amèrica l'indústria de la seda, en excelents resultats. No obstant les mides proteccionistes espanyoles i portugueses varen evitar la seua extensió fins a époques més recents, quan els distints països colonisats varen alcançar la seua independència.

Tècniques d'crío i producció

[editar | editar còdic]

Les tècniques d'crío de cucs de seda i de manipulació del capoll del cuc han variat poc en els anys, sent la tècnica chinenca la d'us més estés. De totes formes, s'han inclós com a base de la dieta del cuc pensos artificials en base en moreres, pero els resultats del producte són molt deficients.

La larva del cuc, d'a penes dos milímetros de llarc, creix durant 5 o 6 semanes alimentada per fulls de morera en la seua varietat alba generalment, fins que alcança una llongitut d'entre 7 i 8 centímetros. Les temperatures no poden baixar dels 20 °C ni superar els 35 °C. En instalacions industrials de gran producció s'crío a temperatures superiors als 40 °C, en elevats índexs d'humitat per a favorir el ràpit desenroll. Es coloquen en gàbies expressament dedicades a tal fi. Despuix de la quarta muda, el cuc confecciona el capoll o crisálida en seda que expulsa per un orifici situat en el llavi inferior.

Per a l'elaboració del capoll es coloquen bales o fas de branques seques de morera. Com el procés de transformació de la crisálida dura uns 20 dies, als 10 els agricultors arrepleguen els capolls i per mig de vapor d'aigua ofeguen a l'animal i sequen de nou el capoll. Despuix els capolls s'introduïxen en aigua calenta a uns 90 °C i despuix d'açò es comença el devanado.[7] Est és ya un procés industrial.


Els filaments individuals es combinen per a formar fils d'coser, en un procés cridat "llançament", que s'estira baix tensió a través de vàries guies i es enrolla en carrets. Este procés de llançament produïx varis fils segons la cantitat i la direcció de la torsió.[8] Els fils es poden doblar per a formar un gran fil (es hilan en llongitut de grapa curtes; vore borra de seda). Despuix del secat, la seda crua s'envasa segons la calitat.

Etapes de producció

[editar | editar còdic]

Les etapes de producció són les següents:

  1. L'arna de seda femella posa de 300 a 500 ous.
  2. Els ous d'arna de seda eclosionan per a formar larves o orugas, conegudes com a cucs de seda.
  3. Les larves s'alimenten de fulls de morera.
  4. Havent creixcut i mudat vàries voltes, el cuc de seda trau una fibra de seda i forma una ret per a sostindre's.
  5. Es balanceja de costat a costat en forma de '8', distribuint la saliva que formara la seda.
  6. La seda es solidifica quan entra en contacte en l'aire.
  7. El cuc de seda fa girar aproximadament una milla de filament i es tanca completament en un capoll en uns dos o tres dies. La cantitat de seda de calitat utilisable en cada capoll és menuda. Com a resultat, es requerixen al voltant de 2500 cucs de seda per a produir una lliura de seda crua.[9]
  8. Els capolls intactes es hervir, matant a la bua del cuc de seda.
  9. La seda s'obté espalmant el capoll intacte per a trobar l'extrem exterior del filament.
  10. Els filaments de seda després es enrollan en un carret. Un capoll conté aproximadament 910 m de fil de seda. La seda en esta etapa es coneix com a seda crua. Un fil comprén fins a de 48 filaments de seda individuals.

Mahatma Gandhi va criticar la producció de seda basada en la filosofia Ahimsa de "no danyar a cap ser viu". També va promoure la "seda de Ahimsa", feta sense hervir la bua per a obtindre la seda i la seda salvage feta de capolls d'arnes de seda salvages i semisalvajes.[10][11] The Human League també va criticar la sericultura en el seu primer senzill "Being Boiled". L'organisació PETA també ha fet campanya contra la seda.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Malalties del cuc de seda

[editar | editar còdic]

Els cucs de seda són molt sensibles a l'entorn i a les dolències intestinals; no els agrada el sol directe, ni l'aire viciat o en fum de tabac, ni la brutea i les heces acumulades. No convé canviar la seua alimentació d'una espècie de morera a una atra (de la Morus alba a la Morus nigra, encara que també poden menjar Maclura pomifera), perque alguns moren al no poder soportar els seus intestins el canvi de dieta. Són els seus enemics naturals les formigas i algunes voltes moren perque els fulls de morera estan acidificadas per la contaminació o enverinades en pesticidas, per la qual cosa cal llavar-les abans i secar-les després molt be en un drap. Ademés deuen arreplegar-se de l'arbre, sense que hagen tingut contacte en el sol, ya que el fongo de la muscardina procedix d'allí. Quan els cucs estan malalts es retuercen en forma d'O; poden recuperar-se si encara els clapix l'artèria dorsal prop de la coa, en una miqueta de calor. Les seues malalties més importants, que varen devastar en forma de plaga diversos criaderos de seda en el passat (com pot vore's en el Museu de la Seda de Valéncia),[12] són la pebrina, causada pel fongo Nosema bombycis; la flacidez, que és la més greu i està produïda per Cypovirus i densovirus; la amarillez, obra d'un baculovirus, i la muscardina, produïda per un atre fongo, cridat antigament Botrytis bassiana i en l'actualitat Beauveria bassiana. Les dos primeres varen ser descobertes pel bacteriólogo Louis Pasteur.[13]

BmNPV és el patógeno més important de B. mori. L'investigació del mecanisme d'interacció entre BmNPV i el seu hoste, B. mori, ha segut rellevant no solament per a la sericultura, sino també per al control de plagues. Estudis com el de Chang i colaboradors[14] demostren per mig de l'erejat de BmEGCKLib que els processos biològics descrits anteriorment, com les vies de senyalisació de fagosomas i notch, estan involucrats en l'interacció entre BmNPV i l'hoste.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Barber, I. J. W. (1992). Prehistoric textils: the development of cloth in the Neolithic and Bronze Ages with special reference to the Aegean, reprint, illustrated edició, Princeton University Press, p. 31. ISBN 978-0-691-00224-8.
  2. ↑ Muthesius, "Silk in the Medieval World", p. 331.
  3. ↑ «La Ruta de la Seda». Colege de l'Art Major de la Seda. Consultat el 11 de decembre de 2023.
  4. ↑ J. I. Gómez, op. cit.
  5. ↑ «La resurrecció del cuc». Llibertat Digital.
  6. ↑ «L'últim cuc en la ruta de la seda». Ideal de Granada.
  7. ↑ Bezzina, Neville. «Silk Production Process». Sense of Nature Research.
  8. ↑ “Sericulture | Silk Production.” Encyclopedia Britannica, Britannica, www.britannica.com/topic/sericulture. Accessed 8 July 2022.
  9. ↑ «Silk Making: How to Make Silk».
  10. ↑ Mahatma Gandhi: 100 years, New Delhi: Gandhi Peace Foundation, p. 349.
  11. ↑ Parekh, Dhimant. Ahimsa Silk: Silk Saree without killing a single silkworm, The Better Índia, Vikara Services Pvt Ltd.
  12. ↑ La pebrina va ser la plaga més important i matava als cucs de seda en pocs dies, arruïnant el sector en no poques ocasions, tant en Espanya com en el Piemont italià i la potent indústria de Lió. En el sigle XVIII una plaga de pebrina en Valéncia va aconsellar substituir els arbres de morera per tarongers, de la qual cosa va derivar en l'actualitat la gran producció d'esta fruta en la regió.
  13. ↑ «Malalties infeccioses del cuc de seda». Botanical-Online SL.
  14. ↑ Chang, Jiasong, et al. "Genome-wide CRISPR Screening Reveals Gens Essential for Cell Viability and Resistance to Abiotic and Biotic Stresses in Bombyx Mori". Genome Research, vol. 30, no. 5, 2020, pp. 757-767.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sericicultura&oldid=616112»