Setifis
Setifis o Sitifis (llengua bereber: Sṭif), va ser una ciutat romana en el noreste d'Argèlia. Va ser la capital de la província romana de Mauritània Sitifense,[1] i correspon a l'actual Sétif en la província homònima (Argèlia).
Història
[editar | editar còdic]Sitifis es dia oficialment Colónia Augusta Nerviana Martialis Veteranorum Sitifensium, i des de l'época de Diocleciano (293 d. C.), va ser la capital de Mauritània Sitifense (en l'actual est d'Argèlia).[2] Hui en dia, els vestigis dels sigles III i IV inclouen les muralles de la ciutat, el temple, el circ, el mausoleu i la fortalea bizantina "Escipión". Numerosos artefactes arqueològics s'exhibixen en el museu arqueològic de la ciutat.
El nom de la ciutat és d'orige numidiano i en bereber significa "negre" (agarraṭṭaf). La ciutat moderna va ser fundada pels francesos sobre les ruïnes de l'antiga.[3]
Setifis (o Sitifis) va ser fundada en el 97 d. C. pels romans, durant el regnat de Nerva, com colónia de veterans romans. Encara que no es coneixen edificis d'este periodo, un cementeri excavat en la década de 1960 sembla haver contingut tombes de la colónia primerenca.[4]
A mida que la ciutat va créixer, al voltant del 297 d. C., es va establir la província de Mauritània Sitifense, en Sitifis com la seua capital. En la llavors pròspera ciutat es va construir un edifici de banys romans, decorat en fins mosaics: la seua restauració en el V tenia una cambra freda (frigidarium) pavimentada en un gran mosaic que mostrava el naiximent de Venus.[5]
Encara que no se sap qué va succeir en la ciutat baixe el domini dels vàndals, la reconquista bizantina va dur en si la construcció d'un important fort, del com algunes parts encara estan en peu. En el VI el cristianisme va ser la religió principal, en una forta presència del donatisme. Baixe el domini vàndal, va ser la ciutat principal d'un districte cridat Zaba. Seguia sent la capital d'una província (cridada "Mauritània Primera") baixe el domini bizantí i llavors era un lloc d'importància estratègica. L'àrea va quedar baix control bizantí durant un breu periodo, que va vore l'introducció de doctrines ortodoxes en les principals ciutats donatistas i catòliques de la seua Exarcado d'Àfrica.[6]
En el 647 d. C. es va portar a terme la primera expedició musulmana a Àfrica i, a finals d'este sigle, la zona va començar a ser conquistada. De fet, Uqba ibn Nafi va destruir parcialment Sitifis en una incursió en 680 d. C., quan les seues forces varen conquistar la propenca Saldae (actual Bugía), mentres lluitaven per aplegar al oceà Atlàntic. L'era bizantina de Sitifis havia terminat. Per a l'any 702 d. C., l'àrea havia segut completament conquistada pel califato omeya.
En el VIII, la regió es va convertir a la fe islàmica. Es coneix poc de la ciutat islàmica primitiva, pero en el X l'àrea exterior de la fortalea estava una volta més plena de cases: en el lloc dels banys romans es varen excavar més de dotze d'elles, en grans patis rodejats de llargues i primes habitacions.[7] A mitan de el XI, este desenroll es va detindre abruptament i es va construir una muralla defensiva al voltant de la ciutat.
El historiador León l'Africà informa que una gran ona de destrucció va seguir a l'invasió dels Banu Hilal poc despuix.
No se sap més de lo que solia ser el Setifis romà fins que les ruïnes de la ciutat varen ser utilisades pel eixèrcit francés (que va construir la seua pròpia fortalea en el lloc en 1848, utilisant la llínea de la muralla medieval de la ciutat i la fortalea bizantina).
Arquitectura romana
[editar | editar còdic].jpg)
En l'extrem noroest de la ciutat es varen construir dos grans basíliques cristianes a fins de el IV, decorades, novament, en esplèndits mosaics,[8] i en esta época es va fundar un Bisbat .
La ciutat tenia una casa de banys[9] i fortificacions.[10] Els habitants varen fer inscripcions als emperadors, una pràctica que va desaparéixer en el IV en el sorgiment del cristianisme.[11][9]
La ciutat també tenia un "circ";[12] l'ubicació aproximada del qual confirmada per fotografies aérees antigues mostren que el 90% del circ ara té construccions damunt.[13] Solament l'extrem sur, curve, permaneix visible. La pista anteriorment visible en forma d'O era de 450 m de llarc i 70 m d'ample.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Map of Mauretania Sitifensis (in blue color)
- ↑ Nacéra Benseddik, Autels votifs de la régió de Sétif: païens ou chrétiens?, Monuments funéraires, institutions autochtones en Afrique du Nord antique et médiévale, VIe Colloque International sur El Histoire et l'Archéologie de l'Afrique du Nord, Pau, 1993, C.T.H.S. [1995], p. 179-186.
- ↑ Leslie Dossey, Peasant and Empire in Christian North Africa (University of Califòrnia Press, 2010)page 131.
- ↑ R. Guéry, 1985, La Necropole orientale de Sitifis: fouilles de 1966–1967. Paris
- ↑ E. Fentress, ed., Fouilles de Sétif 1977 - 1984 BAA supp. 5, Algiers, 29-92
- ↑ Francois Decret, Early Christianity in North Africa (James Clarke & Co, 2011) p.196
- ↑ E. Fentress, ed., Fouilles de Sétif 1977 - 1984 BAA supp. 5, Algiers, 114-151
- ↑ P.-A. Fevrier, Fouilles de Sétif: els basiliques chrétiennes du quartier nord-ouest Paris, 1965.
- ↑ 9,0 9,1 Leslie Dossey, Peasant and Empire in Christian North Africa (University of Califòrnia Press, 2010), p24.
- ↑ Leslie Dossey, Peasant and Empire in Christian North Africa (University of Califòrnia Press, 2010) p113.
- ↑ Nacéra Benseddik, Nouvelles inscriptions de Sétif, B.A.A., VII, 1977-79, p.33-52.
- ↑ 12,0 12,1 Cole. «circus at serif». www.circusmaximus.us. Consultat el 2018-01-29.
- ↑ [Setif] The Circus|Circus at Setif at
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Setifis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.