Sheratan

Sheratan

Sheratan A

Constelació	Aries
Ascensió recta α	01h 54min 38,4s
Declinació δ	+20º 48’ 29’’
Distància	59,6 ± 0,8 anys llum
Magnitut visual	+2,64
Magnitut absoluta	+1,33
Lluminositat	22 sols
Temperatura	8200 K
Massa	2 sols
Ràdio	2,1 sols
Tipo espectral	A5V
Velocitat radial	-1,9 km/s

Sheratan o Sharatan (β Arietis / β Ari / 6 Arietis) és la segona estrela més lluenta en la constelació d'Aries en magnitut aparent +2,64. Es troba a uns 60 anys llum de distància del sistema solar.

Nom

El nom Sheratan o Sharatan procedix del àrap Al Sharatain o Ash-Sharatan, «Els Dos Signes», la forma dual de Al Sharat, «El Signe»; fa referència a esta estrela i a la veïna Mesarthim (γ Arietis) com un signe de l'any que escomença. Sheratan marcava l'equinoccio vernal en temps d'Hiparco de Nicea, aproximadament en l'época que estes estreles varen rebre els seus noms.

Aixina mateix, Sheratan i Mesarthim eren el Padevar persa, «El Parell de Protecció», el Bashish sogdiano, «El Protector», aixina com l'equivalent copto Pikutorion. En Babilonia, segons Epping, marcaven la segona constelació eclíptica Mahru-sha-rishu-ku, "Front del Cap de Ku".

Característiques físiques

Sheratan és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A5V en una temperatura de 8200 K. Té una companyera propenca que no pot ser resolta per mig del telescopi i només és detectable per espectroscòpia. cal senyalar l'elevada excentricitat de l'òrbita (ε = 0,88), que fa que la separació entre abdós estreles varie entre 0,08 UA (un 20% de la distància entre Mercurio i el Sol) i 1,2 UA (un 20% més de la distància entre la Terra i el Sol). El periodo orbital del sistema és de 107 dies.

L'estrela secundària, Sheratan B, és una nana groga de tipo G en una massa un 2% superior a la massa solar. La massa de l'estrela blanca principal, Sheratan A, és el doble que la del Sol. El 95% de la lluminositat del sistema la proporciona la component més massiva, unes 22 voltes més lluminosa que el Sol.