Skylab 2
Skylab 2 (també cridada SL-2 o SLM-1[1]) va ser la primera missió tripulada en destí a Skylab, la primera estació espacial nortamericana. Va ser llançada el 25 de maig de 1973 en una tripulació de tres hòmens (els astronautes Charles Conrad, Paul Weitz i Joseph Kerwin) a bordo d'una nau Apolo en una eixida Saturn IB. La denominació Skylab 1s'usa també per al mòdul utilisat per a esta missió. La missió Skylab 1 va impondre una nova marca de duració de vol espacial tripulat i la seua tripulació va ser la primera en ocupar una estació espacial i retornar en vida a la Terra, ya que la tripulació de la missió Soyuz 11 de la URSS va ser l'única que va conseguir accedir a una estació espacial (l'estació Saliut 1) prèviament a les missions Skylab pero va fallir en el reingrés.
Les missions tripulades en destí a l'estació espacial Skylab varen ser oficialment cridades Skylab 1, Skylab 3 i Skylab 4, sent Skylab 1 el nom de la pròpia estació espacial. No obstant un error de comunicació va provocar que els emblemes de les missions tingueren la numeració Skylab I, Skylab II, i Skylab 3 respectivament[1]Plantilla:,.[2]
Tripulació
[editar | editar còdic]| Funció | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Charles Conrad, NASA quart vol espacial | |
| Pilot | Paul Weitz, NASA primer vol espacial | |
| Pilot científic | Joseph Kerwin, NASA primer i únic vol espacial | |
Tripulació de reserva
[editar | editar còdic]| Funció | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Russell Schweickart | |
| Pilot | Bruce McCandless, II | |
| Pilot científic | Story Musgrave | |
Tripulació de respal
[editar | editar còdic]Robert Crippen Richard Truly Henry Hartsfield, Jr William Thornton
Paràmetros de la missió
[editar | editar còdic]Massa : 19 979 kg Altitut màxima : 440 km Distancia : 18 536 730,9 km Llançador : Saturn IB
Perihelio : 428 km Apogeu : 438 km Inclinament orbital : 50° Periodo : 93,2 min
Activitat extravehicular
[editar | editar còdic]EVA 1 (realisada des de l'escotilla lateral del CM)
Astronautes participants:Weitz EVA 1 Començ : 26 de maig de 1973, 00:40 UTC EVA 1 Final : 26 de maig 01:20 UTC Duració : 40 minuts
EVA 2
Astronautes participants: Conrad i Kerwin EVA 2 Començ : 7 de juny de 1973, 15:15 UTC EVA 2 Final : 7 de juny 18:40 UTC Duració : 3 hores, 25 minuts
EVA 3
Astronautes participants: Conrad i Weitz EVA 3 Començ : 19 de juny de 1973, 10:55 UTC EVA 3 Final : 19 de juny 12:31 UTC Duració : 1 hora, 36 minuts
Desenroll de la missió
[editar | editar còdic]La missió Skylab 2 llançada el 25 de maig de 1973[3] va ser la primera missió tripulada de la estació espacial Skylab, el seu objectiu principal era reparar la molt danyada estació espacial per a que les següents tripulacions que l'utilisarien pogueren treballar en les tasques per a les que estava originalment prevista. L'estació Skylab havia sofrit greus danys que la feyen casi inhabitable durant la seua posada en òrbita, el seu escut de protecció anti-meteorits i de protecció tèrmica i un dels dos panels solars principals varen ser arrancats de la nau durant el envolament, mentres que el panel solar restant es trobava bloquejat. Sense escut tèrmic i en la potència elèctrica disminuïda la climatisació del mòdul era impossible i la temperatura interior alcançava els 49 °C. La tripulació sabia que devia treballar ràpit ya que les elevades temperatures en l'interior de l'estació provocaven la lliberació de substàncies tòxiques que danyarien certs equips i els aliments embarcats.[3]
Els treballs de reparació varen tindre problemes inclús des d'abans d'aplegar a l'estació espacial ya que els astronautes varen realisar una perillosa missió EVA des de la seua mòdul de mando (o CM per les seues sigles en anglés) mentres sobrevolaven l'estació. Durant esta missió Weitz va intentar sense èxit desplegar el panel solar que es trobava bloquejat des de l'escotilla lateral de el CM, mentres que Kerwin ho sostenia per les cames. L'eixida extravehicular va consumir casi tot el combustible de nitrogen del mòdul de mando per lo que varen deure usar una tècnica auxiliar per a ancorar el CM a Skylab. Una volta dins de l'estació espacial els astronautas varen desplegar una malla protectora de tongada per a provocar el descens de la temperatura. El sistema improvisat va funcionar i la nau es va tornar habitable, no obstant la temperatura va baixar massa per a la comoditat dels astronautes. Dos semanes més tarde Conrad i Kerwin varen conseguir lliberar el panel solar bloquejat en una segona missió EVA, lo que va aumentar la potència elèctrica disponible. Sense este panel solar les següents missions Skylab no hagueren pogut realisar els seus principals experiments i el sistema crític de la bateria de l'estació s'hagueren danyat sériament.[3]
Durant un més aproximadament es varen fer atres reparacions, es varen desenrollar experiments en medicina, es varen arreplegar senyes científiques sobre la Terra i el Sol i es varen efectuar un total de 392 hores d'experiments. La missió monitoreó durant dos minuts una enorme erupció solar i es varen prendre al voltant de 29 000 fotos del Sol gràcies al Apollo Telescope Mount, l'observatori solar de l'estació.[3] La missió va terminar exitosamente el 22 de juny de 1973, quan Skylab 2 amerizó en el oceà Pacífic a 9,6 quilómetros del portaavions USS Ticonderoga.
Skylab 2 va impondre varis récorts, entre ells el del vol espacial habitat més llarc, la distància més llarga recorreguda i la massa més gran ancorada en l'espai. Conrad va establir ademés el récort del major temps acumulat en l'espai per a un astronauta.
Insígnia de la missió
[editar | editar còdic]L'insígnia de l'expedició Skylab Expedition 1 va ser concebuda per Kelly Freas, un artiste molt reconegut en la comunitat de la ciència ficció, el qual va ser sugerit a la NASA per l'autor de ciència ficció Ben Bova. L'insígnia mostra l'estació Skylab sobre la Terra en el Sol en un segon pla. En un artícul per a la revista Analog Science Fiction, Freas va declarar: « Entre les sugerències que els astronautes varen fer, estava l'idea d'un eclipse solar vist des de Skylab. Esta idea permetia resoldre varis problemes al mateix temps: marcava la funció de Skylab d'estudiar el Sol, em donava la forma redona de la Terra en contrast en l'angularidad de l'estació espacial i establia fermament la conexió entre Skylab i la Terra. Ademés, donava l'oportunitat de conseguir el contrast en els colors per a que hi haguera una bona visibilitat de la minúscula insígnia una volta finálizada... Vaig fer varis estudis del patró dels núvols sobre el planeta, reduint-les finalment a chicotetes moles estilisades. Skylab va ser simplificat i simplificat novament, fins que es va tornar simplement una forma negra en una llum blanca per a compensar-ho. »
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Skylab Numbering Fiasco». Living in Space. William Pogue Official Website. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2009. Consultat el 7 de febrer de 2009.
- ↑ «Naming Spacecraft: Confusion Reigns». collectSPACE. Consultat el 24 d'abril de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Benson, Charles Dunlap and William David Compton. Living and Working in Space: A History of Skylab. NASA publication SP-4208.
Skylab: Command service module systems handbook, CSM 116 – 119 (PDF) April 1972 Skylab Saturn 1B flight manual (PDF) September 1972 NASA Skylab Chronology Marshall Space Flight Center Skylab Summary Skylab 2 Characteristics SP-4012 NASA HISTORICAL DATA BOOK Analog interview with Frank Kelly Freas
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Skylab 2.
Multimèdia
[editar | editar còdic]Onboard flight film from the Skylab 2 mission
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Skylab 2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.