Anar al contingut

Solanum americanum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Solanum americanum (Solanaceae).jpg
Solanum americanum (Solanum americanum)


Solanum americanum és una espècie de planta herbàcea, nativa d'Amèrica, pertanyent a la família Solanaceae.

Advertència: Hi ha autors que consideren que és una mera sinonímia de Solanum nigrum L..[1] Les diferències són mínimes i residirien en: corola i frut més menuts, pétals ocasionalment purpúreos, frut en escloromas (grum constituït per cèlules pétreas que existixen en el mesocarpi de certes frutes, per eixemple la pera).[2] Les llavors de S. americanum són més grans i més alveoladas; no són de forma espiral alguna cosa incipient com les del S. nigrum, pero més discoidales. A la vista de tan ínfims detalls, difícilment apreciables, és altament provable que moltes cites de l'espècie siguen en realitat de Solanum nigrum i/o que la sinonímia siga vàlida.

Descripció

[editar | editar còdic]

És planta anual o perenne, que creix fins a 1 m o més d'altura, en talle verda o púrpura, erecto i ramificat. Les fulls són alternes, de tamany i forma variables, en vores sanceres o ondulats, apleguen a medir fins a 10 cm de llarc i 7 cm d'ample, en pecíols finamente alados, d'uns 4 cm de llarc, decurrente o no. El llim és de color vert obscur en el fes i més clar en el envés. #Inflorescència en corimbes o umbelas eixint dels inter-nucs del talle per un pedúncul d'uns 3 cm de llarc. Les florés, de cáliz i corola penta-lobados, són blanques o azulado-púrpures, de pedicels curts i palesos o erectos, en estams conniventes grocs. El frut és una baya infra-centimétrica péndula, primer verda i que es torna negruzca en madurar i que conté numeroses llavors menudes, dicoidales-arriñonadas, finamente alveóladas, de color groguenc-beige.[3]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Descampado, llocs remoguts, boscs oberts, camps, vores de camins, carreteres i ferrocarrils.[3]

Mala herba prou nociva, ya que es mesclen les seues llavors en les de certs cultius, entre ells, la soja.[2]

Originària del continent americà, des del sur i noroest dels Estats Units fins a Paraguay i Perú, incloses les illes del Carib. En els països de parla hispana, li la coneix generalment com "herba mora negra".[4]

Actualment sub-cosmopolita.[2]

Els fruts, quan madurs, són considerades, de la mateixa manera que moltes espècies del gènero Solanum i unes atres solanáceas, verísas pel seu alt contingut de saponinas, en particular la solanina.

En Guatemala, El Salvador , Hondures , Nicaragua s'acostuma fer sopa o caldo d'esta herba o també guisos, evitant sempre els fruts negres, es hervir en aigua i se li agrega tomata i ceba com a condiment, es salpimienta i se servix calent. És possible que de la mateixa manera que en el Loroco (Fernaldia pandurata), les persones de Mesoamérica tinguen una tolerància a les toxines d'estes plantes en tindre-les en la seua dieta des d'époques remotes. Respecte a esta última hipòtesis, cal recordar que la cocció, com siga, destruïx parcialment la solanina.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Les investigacions indiquen la presència de tòxics glicoalcaloides i hi ha advertències per a anar en conte en l'us de S.americanum com a medicina a pur de herbes o com a aliments.[5]

El frut vert és particularment venenós i menjar les bayas inmaduras ha causat la mort de chiquets.[6] Les bayas madures i fulls també poden causar enverinament.[6] Açò és pels alts nivells de la glicoalcaloides, solanina i solamargina.[7] Atres toxines presents en la planta inclou chaconina, solasonina, solanigrina, gitogenina i traces de saponinas,[8] aixina com el alcaloide tropano escopolamina (hioscina), la atropina i la hiosciamina.[9][10]

Cantitats significatives de solasodina (0,65%) han segut trobats en les bayas verdes.[11] La fruta madura també conté 0,3-0,45% solasonina,[11] i la acetilcolina, i té un efecte inhibidor de la colinesterasa en el plasma humà.[8] En Transkei, la població rural té una alta incidència de càncer d'esòfec que es creu que és un resultat de l'us de S.americanum com a aliment.[8] El ganado també pot ser enverinat pels alts nivells de nitrats en els fulls.[8]

La toxicitat varia àmpliament depenent del cep genètic i les condicions d'ubicació, com el sol i les precipitacions[6][8] Els experts en plantes venenoses aconsellen: "... a menos que estiga segur de que les bayas són d'un cep comestible, no prendre-les".[12]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Solanum americanum va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 5. 1768.[13]

Etimologia

Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatío equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina[14]—, ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[15] Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.[16]

americanum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Amèrica.

Sinonímia
  • Solanum adventitium Polgar
  • Solanum amarantoides Dunal
  • Solanum caribaeum Dunal
  • Solanum curtipes Bitter
  • Solanum depilatum Bitter
  • Solanum ganchouenense H. Lév.
  • Solanum gollmeri Bitter
  • Solanum humile Lam.
  • Solanum imerinense Bitter
  • Solanum inconspicuum Bitter
  • Solanum indecorum Rich.
  • Solanum inops Dunal
  • Solanum minutibaccatum Bitter
  • Solanum nigrum L.
  • Solanum nodiflorum Jacq.
  • Solanum oleraceum Dunal
  • Solanum parviflorum Badarò
  • Solanum photeinocarpum Nakam. & Odash.
  • Solanum pterocaulon Dunal
  • Solanum purpuratum Bitter
  • Solanum quadrangulare Thunb. ex L. f.
  • Solanum sciaphilum Bitter
  • Solanum tenellum Bitter
  • Solanum triangulare Lam.[17]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • tomatillo del diable, herba cotones, herba mora, moradillo de Santa Lucía (en Canàries).[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Solanum americanum en The Plant List
  2. 2,0 2,1 2,2 Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit.
  3. 3,0 3,1 «Solanum americanum en Missouriplants, en fotos.». Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2015. Consultat el 29 de març de 2007.
  4. «Solanum americanum en USDA/GRIN». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2012. Consultat el 12 de febrer de 2013.
  5. (2010).«Chemotaxonomic value of alkaloids in Solanum nigrum complex».Pakistan Journal of Botany.42(1)
    653–660.Consultat el 29 de maig de 2013.
  6. 6,0 6,1 6,2 (1999) Edible and Useful Plants of Texas and the Southwest: A Practical Guide, University of Texas Press. ISBN 978-0-292-78164-1.
  7. (2003).«Toxicological effects of α-solamargine in experimental animals».Phytotherapy Research.17(3)
    254–258.doi:10.1002/ptr.1122.Consultat el 29 de maig de 2013.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Nellis,D., Poisonous Plants and Animals of Florida and the Caribbean, Pineapple Press, 1997
  9. Wildflowers of Tucson - Arizona Poisonous Tucson Plants
  10. Zubaida,I., Azbta,K.S., Syeda,M.A., 2004, Medicinally Important Flora of Dhibbia Karsal Village (Mianwali District Punjab), Asian Journal of Plant Sciences 3(6): pp 757-762 [1]
  11. 11,0 11,1 (1997) Black nightshades, Solanum nigrum L. and related species, p. 66. ISBN 978-92-9043-321-7.
  12. (2009) The North American guide to common poisonous plants and mushrooms (Online, citation onlyOnline, citation only), Timber Press, pp. 181–182. Consultat el 29 de maig de 2013.
  13. «Solanum americanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'octubre de 2014.
  14. Mélongène en Lécluse F., Léxique français-grec avec l'explication latine, à l'usage dones classes de..., Paris, 1844
  15. F. Gafiot, Dictionnaire Latin-Français, p. 1452 i 1485, Hachette, Paris, 1934.
  16. Solanum en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  17. «Solanum americanum». The Plant List. Consultat el 8 de febrer de 2015.
  18. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]