Stachys affinis
La carchofa chinenca o carchofa betónica (Stachys affinis), és una espècie de planta en florés de la família Lamiaceae procedent del est d'Àsia. Es va introduir en Europa en el XIX i té les característiques i propietats de la Betonica officinalis L. en la diferència, essencial, de produir tubèrculs comestibles.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea, erecta, vellosa i perenne que pot alcançar fins a 120 cm d'altura.
Els talles, de secció rectangular, són peluts presentant fulls oposts decusadas (o siga que estan dispostes de manera que forme àngul recte en les superior i inferior immediates.). Dita fulls tenen forma de cor, en una recia nervadura en relleu en vores dentados i un peciol d'1-3 cm de llarc. Les florés, hermafroditas i d'un to que va de rosa a violáceo, són zigomorfas en doble periant reunint-se en una mechó terminal densa de 5-15 cm d'alt en verticilos largamente espayats i composts de 6 flors. La corola és tubular, en un llavi inferior púrpura tacat, de prop d'1,3 cm, un tubo d'uns 9 mm, una miqueta giboso, puberulento; el llavi superior és oblongo, de 4 per 2 mm, recte o llaugerament recurvado, el llavi inferior de 7 per 7 mm i el lòbul mig és subcircular, d'uns 3,5 mm de diàmetro. Els fruts són núculas ovoides negruzcas tuberculadas d'uns 1,5 cm de diàmetro.[1]
Té uns tubèrculs d'aproximadament 8 cm de llarc i 2 cm de gros molt retortillats, de to blanquecino i aspecte globuloso que, com en el cas de la creïlla, es formen com engrosamientos dels tallos subterràneus. Estos tubèrculs són comestibles i molt apreciats en la cuina japonesa, encara que no es conserven per molt temps a l'aire lliure i es marchitan i podrixen en rapidea.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en l'est d'Àsia en Gansu, Hebei, Mongòlia Interior, Ningxia, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi i Xinjiang de China i Japó en àrees humides o inundables des del nivell de la mar fins als 3200 m s. n. m.[2] Introduïda i cultivada en el restant del món.[3]
El periodo de floració s'estén de juliol a agost i fructifica un més despuix.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]- En us extern és utilisada para cicatriuar feridas infectades o supurantes.
- En us intern s'usa com astringente per a les diarreas, casos de palpitaciones, migranya i neuràlgias.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Stachys affinis va ser descrita per Alexander von Bunge i publicat en Enumeratio Plantarum, quas in China Boreali 51. 1833.[4]
- Etimologia
Vore: Stachys
affinis: epítet del Llatí adfinis, "afí, mesclat, aparentat", puix l'autor en la seua #diagnosis original senyala que l'espècie és intermija entre atres 2 espècies del gènero Stachys, Stachys palustris i Stachys sylvatica ("Mija quasi inter St. palustrem et St. sylvaticam").
- Sinonímia
- Stachys pauciflora Benth., Labiat. Gen. Spec., p. 560, 1834
- Stachys sieboldii Miq., Ann. Mus. Bot. Lugduno-Batavi, 2: 112, 1865
- Stachys tubifera Naudin, Rev. Hort. 59: 290, 1887
- Stachys geobombycis var. alba C.I,.Wu & H.W.Li, Acta Phytotax. Sense., 10: 223, 1965
- Stachys sieboldii var. glabrescens C.I.Wu & H.W.Li, Acta Phytotax. Sense. 10,: 222, 1965
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: carchofa chinenca, carchofa betónica.
Us
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]Els tubèrculs tenen una textura crujiente i un sabor dolç i anou. Es poden menjar crus, encurtidos, secs o cuits. L'àmplia gama d'usos d'esta verdura dona lloc a diversos plats en la cuina de molts països.[6] Es poden preparar de manera similar a les Helianthus tuberosuss. Els fulls es poden secar i convertir en té.
En la gastronomia chinenca i gastronomia japonesa, S. affinis es consumix principalment encurtida. En particular, el seu tubèrcul és part de Osechi, que es cuina per a celebrar el Any Nou japonés.[7] Teñir de roig per fulls de Perilla (roig shiso) despuix de ser encurtido,[8] se li crida chorogi.[9][10] En Corea se li crida choseokjam (초석잠).
En la gastronomia francesa,[11] el seu tubèrcul cuit se servix a sovint junt en plats denominats japonaise o d'estil japonés.
Medicinal
[editar | editar còdic]En la medicina tradicional chinenca, s'utilisa la planta sancera de S. affinis com a agent per a tractar els refredats i la neumonia.[12]
Ademés, l'extracte de la raïl de S. affinis ha demostrat tindre activitat antimicrobiana.[13] Ademés, Baek et al. varen observar activitat antioxidant en 2004. També en 2004 es varen observar efectes inhibidors sobre les activitats de la acetilcolinesterasa, la monoaminooxidasa i la xantina oxidasa en cervells de rates despuix de 20 dies d'alimentació en extractes metanólicos de S. affinis.[14] L'extracte d'etanol d'esta planta també sembla tindre activitat antitumoral.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 flora_aneu=2&taxon_aneu=210002103 Stachys sieboldii en Flora of China
- ↑ «Stachys affinis Chinese Artichoke» (en anglés). Plants For A Future. Consultat el 27 d'agost de 2011.
- ↑ «Stachys affinis en USDA-GRIN Taxonomy for Plants». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2015. Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ «Stachys affinis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de febrer de 2015.
- ↑ «Stachys affinis» (en anglés). Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 d'abril de 2010.
- ↑ ANDERSON, I. N.. Food Plants of China ShiuYing Hu. 2005. Chinese University Press. Hong Kong. xvi + 844 many figures and photographs, bibliography; indices of scientific, Chinese, and English names. $98.00 (hardcover) (vol. 26), pp. 165–167. doi:[165:fpoc2.0.co;2 10.2993/0278-0771(2006)26[165:fpoc]2.0.co;2]. ISBN 978-9622018600.
- ↑ «Transcreating Tòquio, part 21 – The most Japanese day in Japan». Clave Out Tòquio Co., Ltd..
- ↑ «3 Rare Root Crops: Growing Crosnes, Salsify and Skirret». Ogden Publications, Inc..
- ↑ Top 100 Exotic Food Plants, CRC Press, p. 163. ISBN 978-1439856888.
- ↑ CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology, CRC Press, p. 3551. ISBN 978-1420080445.
- ↑ Food Plants of China ShiuYing Hu. 2005. Chinese University Press. Hong Kong. xvi + 844 many figures and photographs, bibliography; indices of scientific, Chinese, and English names. $98.00 (hardcover). Journal of Ethnobiology. «cho en bú oống trà atiso được không». Consultat el 2022-12-12.
- ↑ “Flora of Chinenca Vol. 17: Verbenaceae through Solanaceae” . Kew Bulletin 50 (4): 838. doi:. ISSN 0075-5974.
- ↑ “Antimicrobial activity of the hexane extract of Stachys sieboldii MIQ leaf” . Journal of Life Science 12 (6): 803–811. doi:. ISSN 1225-9918.
- ↑ “Antioxidant Activities of Stachys sieboldii MIQ Roots” . Journal of Life Science 14 (1): 1–7. doi:. ISSN 1225-9918.
- ↑ “Antitumor effects of the hexane extract of Stachys Sieboldii” . Biotechnol Bioeng 17 (6): 520–524.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Stachys affinis» (en anglés). Plants for A Future Database. Consultat el 27 d'agost de 2011.
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stachys affinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.