Subartu
Subartu (en acadio: 𒋙𒁀𒊑 «Šubartum», en sumerio: 𒋢𒂔𒆠 «Pujar/Šubur») és el nom donat durant l'Edat del Bronze antic a la zona situada en el curs mig del Tigris, la partix nort de les quatre parts en que es dividix el món per als sumerio, i que posteriorment serà el núcleu original d'Asiria.
Habitada per una població hurrita, és una zona d'antiga urbanisació i explotació agrícola, ya des dels periodos de Hassuna i Halaf.
Una de les primeres mencions escrites de Subartu es troba en una inscripció del rei d'Adab Lugalannemundu (mencionat en la llista real sumerio) que afirma que la seua poder s'estenia a vàries zones de Mesopotamia. L'utilisació de térmens anacrònics demostra la seua falsetat.
Posteriorment, una inscripció del regnat de Naram-Sense d'Acad, declara haver conquistat Subartu i haver somés als seus ensi. Esta pretensió està confirmada per l'aparició de vàries inscripcions de Naram-Sense en Nínive, una de les futures capitals Asirias, en Basetki, més alluntada encara de Acad, i inclús en Diyarbakır.
L'unió política del país de Subartu i la ciutat d'Assur, donarà lloc a l'estat Assiri que escomençarà a cobrar importància en la primera mitat de el II mileni A. C.
El terme seguirà utilisant-se en Babilonia per a designar a Asiria i encara es troba en us durant el regnat del persa Cambises II.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Subartu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.