Suc pancreàtic

Archiu:Gray 1100 Pancreatic duct.png

Representació del pàncrees mostrant el conducte pancreàtic i l'inserció en el duodeno del conducte pancreàtic i el conducte biliar.

El suc pancreàtic és la secreció exocrina del pàncrees, produïda pels acinos pancreàtics i abocada per mig del conducte pancreàtic principal junt en el colédoco en la segona porció del duodeno a través de l'ampolla de Vater. Est intervé en la digestió de tots els principis immediats (carbohidrats, lípits, proteïnes i àcits nucleicos).

Està integrat per un component acuoso abocada per l'acció de la secretina i un component enzimàtic que és abocat en forma inactiva, gràcies a l'acció de la colecistoquinina, en resposta a la presència d'acidea i presència del quimo duodenal. Encara que este últim component no es pot controlar, es pot variar la seua composició.

Composició

El pàncrees secreta entre 1200 i 1500 ml diaris d'un líquit isoosmótico alcalino (pH 8) en prop de 20 enzimes i proenzimas. Esta secreció proveïx les enzimes necessàries per a l'activitat digestiva del tubo gastrointestinal. L'activitat òptima del suc pancreàtic s'alcança a un pH de 8 i a una temperatura d'entre 25 i 37 graus Celsius.

El suc pancreàtic es compon principalment d'aigua, sals minerals i vàries proteïnes, entre les que s'inclouen mucina i diverses enzimas i proenzimas. Entre els principals components inorgànics es troben el sodi, potassi, clorur, calcio, zinc, fòsfor i sulfat; encara que des del punt de vista fisiològic el bicarbonato és el ion de major importància segregat pel pàncrees. El pàncrees produïx i segrega entre 120 i 300 mmol diaris de bicarbonato, la funció dels quals és neutralisar el quimo àcit provinent de l'estòmec i proveir el pH adequat per al funcionament de les enzimes pancreàtiques.

El pàncrees també segrega enzimes amilolíticas, lipolíticas i proteolíticas. Les enzimes amilolíticas, com l'amilasa, hidrolizan l'almidó produint oligosacàrits i maltosa. Les enzimes lipolíticas comprenen la lipasa, fosfolipasa A i la colesterol esterasa. La lipasa és inhibida per les sals biliars, pero la colipasa, que és un atre constituent del suc pancreàtic, s'unix a la lipasa i evita esta inhibició. La fosfolipasa A i la colesterol esterasa requerixen de la presència de sals biliars per a la seua activitat. Dins de les enzimes proteolíticas es troben endopeptidasas (tripsina i quimotripsina), que actuen sobre els enllaços peptídicos de proteïnes i polipèptits, i exopeptidasas que actuen sobre els extrems terminals lliures de les proteïnes. Les aminopeptidasas i carboxipeptidasas actuen respectivament sobre els extrems amino i carboxilo terminal de les proteïnes i polipèptits. També secreta ribonucleasas, desoxirribonucleasas i ribonucleasas pròpiament dites; que degraden els àcits nucleicos fins a formar nucleòtits lliures. l'enteropeptidasa, una enzima que es troba en la mucosa duodenal, trenca l'enllaç lisina-isoleucina del tripsinógeno per a formar tripsina. Esta enzima una volta activa, provoca l'hidrólisis i activació de les demés proenzimas en un fenomen en cascada.

Funció

El suc pancreàtic té cinc funcions principals,

1. Neutralisar, i alcalinizar el quimo àcit provinent de l'estòmec brindant el pH òptim per al funcionament de les enzimes pancreàtiques.
2. Proveir les enzimes necessàries per a la digestió de grasses, lliberant àcit grassos i glicerol.
3. Proveir les enzimes necessàries per a la digestió de proteïnes, lliberant aminoàcits.
4. Proveir les enzimes necessàries per a la digestió de carbohidrats complexos, com el glucógeno i l'almidó, lliberant glucosa.
5. Proveir les enzimes necessàries per a la digestió d'àcits nucleicos, lliberant nucleòtits i nucleósidvos.

El suc pancreàtic és necessari per a convertir les grans molècules polimèriques presents en els aliments, en molècules més chicotetes i senzilles per a que puguen ser absorbides en l'intestí.