Superfície impermeable
Les superfícies impermeables són principalment estructures artificials, com paviments (carreteres, aceres, camins d'accés i estacionaments, ademés d'àrees industrials com aeroports, ports i centres llogístics i de distribució) que estan cobertes per materials resistents a l'aigua com asfalt, formigó, rajola, pedra i teulades. Els sols compactar pel desenroll urbà també són altament impermeables.
Efectes ambientals
[editar | editar còdic]Les superfícies impermeables tenen efectes sobre el mig ambient perque la seua instalació inicia una cadena de successos que modifica l'aire de les ciutats i els recursos hídrics:
- Els materials de la superfície impermeable impedixen que passe aigua al sol, eliminant l'infiltració de aigua de pluja i la recarrega natural d'aigües subterrànees. Açò pot provocar inundacions urbanes. Un artícul del Seattle Claves afirma que «encara que les àrees urbanes cobrixen només el 3 per cent dels EE. UU., s'estima que els seus escorrentías són la principal font de contaminació en el 13 per cent dels rius, el 18 per cent dels llac i el 32 per cent dels estuaris».
- Alguns d'estos contaminants inclouen l'excés de nutrients provinents de fertilisants; patógenos, rebujos de mascotes, gasolina, oli de motor i metals pesats de vehículs; altes càrregues de sediments provinents de l'erosió de llits de rieres i zones d'obres; i rebujos com a puntetes de cigarrets, plàstics que agrupen 6 llandes de beguda i bosses de plàstic transportades per les aigües pluvials.
- En algunes ciutats, les aigües de les inundacions apleguen als aigüerals combinats, provocant que es desborden i aboquen les seues aigües residuals sense tractar en rius i rieres. La escorrentía contaminada pot tindre molts efectes negatius sobre els peixos, els animals, les plantes i les persones.
- Les superfícies impermeables capten l'energia del sol i l'ampren per a calfar-se (una superfície vegetal ampra parcialment l'energia solar per al creiximent de les seues plantes, per lo que es calfa menys). En lliberar-se, eixa calor eleva la temperatura de l'aire, lo que genera "illes de calor" urbanes i aumenta el consum energètic en els edificis (per l'aire acondicionat). Quan la pluja cau sobre eixes superfícies calentes, disminuïx l'oxigen que du l'aigua de pluja (la cantitat de gas que pot estar dissolt en un líquit disminuïx en aumentar la temperatura d'eixe líquit), i la escorrentía càlida reduïx l'oxigen dissolt en l'aigua de rius i rieres, lo que dificulta la vida en els ecosistemes aquàtics.
- Els paviments impermeables priven a les raïls dels arbres de aireación, eliminant el “bosc urbà” i l'ombra de les seues copes que, d'un atre modo, atemperaria el clima urbà. Degut a que les superfícies impermeables desplacen la vegetació viva, reduïxen la productivitat ecològica i interrompen el cicle del carbono atmosfèric.
La cobertura per superfícies impermeables d'un àrea, com un municipi o una conca hidrogràfica, generalment s'expressa com un percentage de la superfície total. Esta cobertura aumenta en el procés d'urbanisació. En les zones rurals, la cobertura impermeable pot ser només de l'1 o 2 per cent. En les zones residencials, la cobertura aumenta des d'al voltant del 10 per cent en subdivisions de baixa densitat a més del 50 per cent en comunitats multifamiliares. En àrees industrials i comercials la cobertura supera el 70 per cent. En centres comercials regionals i zones urbanes denses, esta sifra supera el 90 per cent. En els 48 estats contigus dels EE. UU., la cobertura urbana impermeable suma Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. L'urbanisació agrega Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). anualment. Normalment, 2 terços d'esta superfície impermeable són paviments i el terç restant està constituït per teulades d'edificis.
Mitigació dels impactes ambientals
[editar | editar còdic].jpg)
La cobertura de la superfície impermeable es pot llimitar restringint la densitat dels usos del sol (per eixemple, la cantitat de vivendes per hectàrea), pero esta restricció provoca que s'urbanise sol en atres llocs per a donar cabuda a la creixent població (vejau expansió urbana). Com a alternativa, les estructures urbanes poden construir-se de manera diferent per a que funcionen més com a sols naturalment permeables; eixemples de dites estructures alternatives són els paviments porosos (per eixemple de formigó permeable), els sostres verts i els estanques d'infiltració.
L'aigua de precipitació que cau en superfícies impermeables es pot recolectar en tancs d'aigua de pluja i utilisar en lloc de l'aigua que aplega per canonada. l'illa Santa Catalina, ubicada a l'oest del port de Long Beach, ha realisat un gran esforç per a arreplegar les pluges i minimisar el cost de transportar aigua des del continent.
En part com a resposta a les recents crítiques dels municipis, varis fabricants de formigó com CEMEX i Quikrete han començat a produir materials permeables que mitiguen en part l'impacte ambiental del formigó impermeable convencional. Estos nous materials estan composts de vàries combinacions de sòlits d'orige natural, incloent rocas i mineralés de gra fi a gros, matèria orgànica (inclosos organismes vius), gèl, roques meteorisades i precipitats, líquits (principalment solucions d'aigua) i gasos. La pandèmia de COVID-19 va donar orige a propostes de canvi radical en l'organisació de la ciutat, [1] sent la reducció dràstica de la presència de superfícies impermeables i la recuperació de la permeabilidad del sol un dels elements del Manifest per a la reorganisació de la ciutat, publicat en Barcelona per l'arquitecte i urbaniste Massimo Paolini i firmat per 160 acadèmics i 350 arquitectes.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Superficie impermeable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.