Anar al contingut

Sydney Pollack

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sydney Pollack.jpg
Sydney Pollack

Plantilla:Ficha de persona Sydney Irwin Pollack (Lafayette, Indiana, 1 de juliol de 1934-Los Àngeles, 26 de maig de 2008) va ser un director de cine, productor i actor nortamericà guanyador del premie Óscar. Pollack va dirigir més de vint películes i dèu programes de televisió, va actuar en més de trenta películes o programes, i va produir més de quarantaquatre películes.

Pollack va guanyar el premie de l'Acadèmia al millor director i la millor película per la seua película Out of Africa (1985).[1] També va ser nominat als Óscar al millor director per They Shoot Horses, Don't They? (1969) i Tootsie (1982). Atres películes notables de Pollack són Les aventures de Jeremiah Johnson (1972), The Way We Were (1973), Three Days of the Condor (1975), Absència de malícia (1981), The Firm (1993) i Sabrina (1995).

Pollack va produir i va actuar en Michael Clayton (2007), i va produir numeroses películes com The Fabulous Baker Boys (1989), Sense and Sensibility (1995), The Talented Mr. Ripley (1999), Iris (2001), Cold Mountain (2003) i The Reader (2008). Pollack també va actuar en The Player (1992), de Robert Altman; Husbands and Wives (1993), de Woody Allen, i Eyes Wide Shut (1999), de Stanley Kubrick.

Biografia

[editar | editar còdic]

Pollack va nàixer en Lafayette, Indiana, en el sí d'una família d'immigrants judeus ucranians, fill de Rebecca Miller i de David Pollack, boxejador semiprofesional i farmacèutic.[2] La família es va traslladar a South Bend, i els seus pares es varen divorciar quan ell era jove. La seua mare, que sofria d'alcoholisme i problemes emocionals, va morir a l'edat de trentasset anys, quan Pollack tenia setze.[2][3]


A pesar dels seus plans anteriors d'anar a l'universitat i després a l'escola de medicina, Pollack va abandonar Indiana i es va traslladar a Nova York poc despuix de terminar l'institut, als dèsset anys.[4] Va estudiar interpretació en Sanford Meisner en la Neighborhood Playhouse School of the Theatre de 1952 a 1954, i va estar treballant en un camió maderero entre trimestres.[4]

Va ser reclutat per a dos anys de servici militar com a conductor de camions en Fort Carson, Colorat,[5] que va terminar en 1958. En 1960, John Frankenheimer, amic seu, li va demanar que fòra a Los Àngeles per a treballar com a professor de diàlecs dels chiquets actors en la primera gran película de Frankenheimer, Els jóvens salvages. Va ser durant esta época quan Pollack va conéixer a Burt Lancaster, qui va animar al jove actor a provar en la direcció.[6]

De 1954 a 1960, va estudiar i va ensenyar interpretació i va intervindre en varis montages de Broadway. De 1960 a 1965, va dirigir més de huitanta espectàculs de televisió i va guanyar varis premis Emmy.cita requerida

Despuix de dirigir programes dramàtics per a la televisió, va començar la seua carrera en el cine en The Slender Thread, en 1966.cita requerida

Despuix d'un irregular començ com director de cine, en el que destaquen ya obres mestres com El nadador (1968), una crítica implacable del somi americà, va ser nominat a l'Óscar en 1969 per They Shoot Horses, Don't They?, també premiada en els festivals de Cannes, Brusseles i Belgrat. Va realisar vàries películes protagonisades per Robert Redford, entre elles Les aventures de Jeremiah Johnson (1972), en la que va obtindre un gran èxit de crítica, que es repetiria en el film The Way We Were (1973) i en Three Days of the Condor (1975), un thriller d'espies.

En la década de 1980, va destacar per Absència de malícia (1981), en Paul Newman, i Tootsie (1982), en Dustin Hoffman, película que va obtindre 10 nominacions a l'Óscar. En 1985, va guanyar este guardó per la direcció de Out of Africa, protagonisada per Robert Redford i Meryl Streep, i inspirada en l'obra autobiogràfica de l'escritora danesa Isak Dinesen.cita requerida

Atres películes de la seua filmografia són Yakuza (1974), El ginet elèctric (1979), Havana (1990), The Firm (1993), Sabrina (1995) i Random Hearts (1999).

Com a actor va intervindre en un gran número de produccions, com la pròpia Tootsie, Husbands and Wives (1992, de Woody Allen) o Eyes Wide Shut (1999, de Stanley Kubrick). Va participar com a estrela invitada en Will & Grace en numerosos capítuls durant casi tota la série, encarnant al pare de Will.


A lo llarc de la seua carrera, va dirigir a 12 actors en interpretacions nominades a l'Oscar: Jane Fonda, Gig Young, Susannah York, Barbra Streisand, Paul Newman, Melinda Dillon, Jessica Lange, Dustin Hoffman, Teri Garr, Meryl Streep, Klaus Maria Brandauer i Holly Hunter. Young i Lange varen guanyar Oscars per les seues interpretacions en les películes de Pollack.

Forma part d'un selecte grup de no actors o ex actors premiats com a membres del Actors Studio.[7] Va tornar a actuar en la década de 1990 en aparicions en películes com The Player (1992), de Robert Altman, i Eyes Wide Shut (1999), de Stanley Kubrick, interpretant a sovint a figures corruptes del poder o en conflictes morals. Com actor de caràcter, va aparéixer en películes com A Civil Action i Changing Lanes, aixina com en les seues pròpies, com Random Hearts i L'intérpret (esta última va ser també la seua última película no documental com a director). També va aparéixer en Marits i dònes], de Woody Allen, com un advocat neoyorquí que travessa una crisis de mijana edat, i en Death Becomes Her, de Robert Zemeckis, com un mege d'urgències. El seu últim paper va ser com el pare de Patrick Dempsey en la comèdia romàntica de 2008 Made of Honor', que s'estava proyectant en els cines en el moment de la seua mort. Va ser una estrela invitada recurrent en la sitcom de NBC Will & Grace, interpretant a l'infel pero carinyós pare de Will Truman (Eric McCormack), George. Ademés de les seues anteriors aparicions en Just Shoot Em] i Mad About You] de la NBC, en 2007, va aparéixer com invitat en les séries de televisió de la HBO Els #Soprano i Entourage.

Pollack va rebre el primer premi anual a la Contribució Extraordinària al Cine del Festival de Cine d'Austin el 21 d'octubre de 2006. Com a productor, va ajudar a dirigir moltes películes que varen tindre èxit tant entre la crítica com entre el públic, com Els fabulosos Baker Boys, The Talented Mr. Ripley, i Michael Clayton, película que també va protagonisar junt a George Clooney i per la que va rebre la seua sexta nominació a l'Oscar, en la categoria de Millor Película. Va crear una productora cridada Mirage Enterprises en el director anglés Anthony Minghella. L'última película que varen produir junts, El llector, els va valdre a abdós sengles nominacions pòstumes a l'Oscar a la Millor Película. Ademés dels seus numerosos llorers en llarcmetrages, Pollack va ser nominat a cinc Primetime Emmys, obtenint dos: un per la direcció en 1966 i un atre per la producció, que li va ser concedit quatre mesos despuix de la seua mort en 2008.

La colecció d'imàgens en moviment de Sydney Pollack es troba en l'Archiu Cinematogràfic de l'Acadèmia.[8]

Influències

[editar | editar còdic]

En l'edició de 2002 de Sight & Sound Directors' Poll, Pollack va revelar les seues dèu películes favorites:[9] Plantilla:Div col

Vida personal i mort

[editar | editar còdic]

Pollack va estar casat en Claire Bradley Griswold, una antiga alumna seua, des de 1958 fins a la seua mort en 2008. Varen tindre tres fills: Steven (1959-1993), Rebecca (naixcuda en 1963) i Rachel (naixcuda en 1969).[10] En novembre de 1993, Steven va morir a l'edat de 34 anys en l'accident d'un chicotet avió monomotor que va chocar contra un cable d'alta tensió i va esclatar en flames en Santa Mónica, Califòrnia.[11][12] Claire Griswold va fallir el 28 de març de 2011, als 74 anys, a causa de la malaltia de Parkinson.cita requerida


Les preocupacions sobre la salut de Pollack varen sorgir en 2007, quan es va retirar de la direcció de la película per a televisió de HBO Recount, que es va emetre el 25 de maig de 2008.[13] Va morir de càncer al sendemà en la seua casa del barri de Pacific Palisades de Los Àngeles, a l'edat de 73 anys.[10] Se li havia diagnosticat uns dèu mesos abans de la seua mort; el tipo de càncer s'ha citat en vàries ocasions com pancreàtic,[14] cancer d'estòmec,[15] o d'orige primari desconegut.[16]

Filmografia selecta

[editar | editar còdic]
Com a director
Any Títul
1965 The Slender Thread
1966 Propietat condenada
1968 El nadador
The Scalphunters
1969 They Shoot Horses, Don't They?
Castle Keep
1972 Les aventures de Jeremiah Johnson
1973 The Way We Were
1975 Yakuza
Three Days of the Condor
1977 Bobby Deerfield
1979 El ginet elèctric
1981 Absència de malícia
1982 Tootsie
1985 Out of Africa
1990 Havana
1993 The Firm
1995 Sabrina
1999 Random Hearts
2005 L'intérpret
Apunts de Frank Gehry (documental)
Com a actor
Any Títul Personage
1982 Tootsie George Fields
1992 Husbands and Wives Jack Simmons
Death Becomes Her ER doctor
1999 Eyes Wide Shut Victor Ziegler
A Civil Action Al Eustis
2005 L'intérpret Jay Pettigrew
2007 Michael Clayton Marty Bach
2008 Made of Honor Thomas Bailey, Sr.

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1969[17] Millor director They Shoot Horses, Don't They? Plantilla:Cela
1983[18] Millor película Tootsie Plantilla:Cela
Millor director Plantilla:Cela
1986[19] Millor película Out of Àfrica Plantilla:Cela
Millor director Plantilla:Cela
2008[20] Millor película Michael Clayton Plantilla:Cela
2009[21] Millor película The Reader Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «org/oscars/ceremonies/1986 The 58th Academy Awards | 1986».
  2. 2,0 2,1 MacNab, Geoffrey. ¿El secret del meu èxit?.
  3. McLellan, Dennis. Sydney Pollack: 1934-2008, Prolífic director conegut per elencs de la llista A, SFGate.
  4. 4,0 4,1 Macnab, Geoffrey. html Sydney Pollack, directora de cine venerada per les estreles, fallix als 73 anys.
  5. Trott, Walt. «Dels archius de S&S: Sydney Pollock: Un home per a les estreles». Stars and Stripes.
  6. Obituary: Sydney Pollack.
  7. Garfield, David (1980). «Strasberg pren el poder: 1951-1955», Un lloc per als actors: The Story of The Actors Studio, New York: MacMillan, p. org/details/playersplacestor00garf/page/93 93. ISBN 978-0-0254-2650-4. «Varis directors i dramaturcs, entre ells Frank Corsaro, Martin Fried, Jack Garfein, Michal V. Gazzo, Charles Gordone, Israel Horovitz, Arthur Penn, Eleanor Perry, Frank Perry, Sidney Pollack, Mark Rydell, Alan Schneider i John Stix, també se'ls ha concedit la condició de membres per la seua contribució a la vida i obra del Actors Studio, de la mateixa manera que a uns atres no actors, com Liska March i Carl Schaeffer.»
  8. «Sydney Pollack Collection».
  9. «2002 Top Tingues Poll - How the directors and critics voted: Sydney Pollack».
  10. 10,0 10,1 Cieply, Michael. html Sydney Pollack, director de cine, ha mort als 73 anys, The New York Claves.
  11. Brown, Scott Shibuya (27 de novembre de 1993). Crash of Private Plane Kills 2 in Santa Monica: Accident: El fill del cineaste Sidney Pollack és una de les víctimes mortals. Un tercer home a bordo resulta ferit de gravetat en acabant de que l'aeronau caiguera en picat i chocara contra la cochera d'un edifici d'apartaments..
  12. nytimes.com/1993/11/28/us/film-maker-s-són-and-pilot-die-in-crash-of-small-plane.html El fill del cineaste i un pilot moren en l'accident d'una avioneta, The New York Claves.
  13. Clark, Mike. htm Recordant a Sydney Pollack, director d'actors.
  14. King, Susan (28 de maig de 2008). html Pollack's way with actors, Los Angeles Claves. Recuperate le 13 de febrer de 2022.
  15. Stern, Marlow. com/when-harvey-weinstein-tormented-a-legendary-director-on-his-deathbed Quan Harvey Weinstein va atormentar a un director llegendari en el seu llit de mort, The Daily Beast. Recuperate le 13 de febrer de 2022.
  16. Gorman, Steve. Sydney Pollack fallix en Los Àngeles, Reuters. Recuperate le 13 de febrer de 2022.
  17. «42th Academy Awards (1968)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  18. «The 55th Academy Awards. 1983» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  19. «The 58th Academy Awards. 1986» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  20. «[1]».
  21. «[2]».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Imdb nom


Referències

[editar | editar còdic]