Anar al contingut

Taitiriya-upanishad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hinduismo

Aum

Niaiá • Vaisesika
Sankhia • Yoga
Mimansá • Vedanta
Ágama • Tantra • Sutra
Stotra • Aduaita

Rig • Iáyur
Sama • Átharva

Aitareia-upanishad • Brijad-araniaka
Chandoguia • Gopalá-tapani
Isha • Kali-santarana
Katha • Kena
Mandukia  • Mukhia
Muktika  • Yoga-tattua

Èpica

Majábharata • Ramaiana

Atres escritures

Smriti • Sruti
Bhagavad-guitá • Purana
Sutras • Pancha-ratra
Divia-prabandha • Dharma-sastresa

La Taitiríia-upanishad (sigle V a. C.) és una de les més antigues Upanishads, un gènero de més de 200 escritures hinduistas. Va ser composta per l'escola de recitació Taitiríia del Iáyur-veda negre (de principis del I mileni a. C.). Està constituïda pels capítuls sèptim, octau i nové del Taitiríia-araniaka (de dèu capítuls). El dècim capítul del mateix araniaka va formar el text de la Maja-naraiana-upanishad. La Muktika-upanishad (la més moderna de les Upanishad, que les enumera) la presenta com la 7.ª entre les 108 Upanishad principals.

Va ser comentada per l'escritor i pensador Sankará Acharia (788-820).

LaTaitiríia-upanishad descriu els diversos graus de felicitat que gogen els diferents sers de la creació.[1]

Datació

[editar | editar còdic]

El text de laTaitiríia-upanishad és una recopilació del gènero posvédico i possiblement prebudista. Es desconeix la data de composició, pero es considera que va ser al voltant del sigle VI o V a. C.[2] El comentari de l'erudit escritor i religiós Sankará ―que ha influït en gran part de la posterior interpretació del significat de la Taitiríia-upanishad― es remonta a més d'un mileni més vesprada, cap al 815.

Es considera provable que els texts com les Upanishads varen ser composts per grups de pándits i després modificats en el temps. No obstant, esta no era l'opinió de Sankará, qui ―com alguns brahmanes hinduistas contemporàneus―, creïa que la Taitiríia-upanishad ―com els Vedas en el seu conjunt― eren apaurusheia (‘no [escrits] per un púrusha [‘varó’]), o siga, escrits pels propis deus.

  1. Maharishi Mahesh Yogi: The Bhagavad-Gita, a new translation and commentary (capítul 1–6, v. 41, pág. 461). EE. UU.: Penguin Books, 1969.
  2. Michel Angot: Taittiriya-upanisad avec li commentaire de Samkara (pág. 7). París: College de France, 2007. ISBN 2-86803-074-2.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Adidevananda, Swami: Kannada translation of Taittireeya Upanishad. Índia: Ramakrishna Mission.
  • Hiriyanna, M.: Outlines of indian philosophy. Nova Delhi: Motilal Banarasidas.


Referències

[editar | editar còdic]