Anar al contingut

Taraxipo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Taraxipo, Taráxipo o Taraxippo (en grec: Ταράξιππος, Taráxippos, "excitador de cavalls" o "el que esglaya als cavalls" i plural: Taráxippoi; en llatí, equorum conturbator[1]), en la mitologia grega, era una presencia, identificada de molt diverses maneres com un fantasma, daimon o lloc perillós, que es considera esglayava als cavalls en els hipòdroms en tota Grècia.[2]

Alguns taraxippoi varen ser associats a cults de héroes grecs o en el deu Poseidón en el seu aspecte de deu dels cavalls (Poseidón Hipio, en grec antic: Ποσειδῶν ῐ̔́πποs) que va causar la mort d'Hipólito.[3] Pausanias, la font més antiga que oferix la major cantitat d'explicacions, ho considera un epítet en lloc d'una única entitat.[4]

Orige

[editar | editar còdic]

El més notori dels taraxipos[5] era el Taraxippos Olympios en Olimpia. Pausanias descriu aixina el lloc:

"El hipòdrom [d'Olimpia] té un costat més llarc que l'atre, i en el costat més llarc, no llunt del lloc en que els carros de cavalls devien donar el regrés, es troba, el Taraxipo, el terror dels cavalls. Té la forma d'un altar redó i els cavalls són preses d'una por repentina, sense raó aparent, i de la por sorgix un accident. Els carros generalment s'estrelen i els aurigas resulten ferits. Per açò, els aurigas oferixen sacrificis i resen a Taraxipo per a que els siga propici."[6]

Les carreres de cavalls i de carros varen ser part dels jocs funeraris de l'era homérica. L'utilisació de la tomba d'un héroe o un altar com un poste giratori en una pista de carreres s'origina en els rituals funeraris.[7] En la Ilíada, Aquiles mata a Héctor en represàlia per la mort del seu amic Patroclo, per a conduir a continuació el seu carro al voltant de la pira funerària tres voltes, arrastrant el cos del príncip troyano. Este sege màgic pugues haver segut originalment una propiciaació vinculant dels morts, per a assegurar-los el seu exitós pas a l'atra vida i evitar que retornen.[8]


El cavall havia segut considerat un animal funerari durant l'época arcaica. L'art commemoratiu en Grècia, la civilisació etrusca i l'Antiga Roma han representat a sovint escenes de carro o del difunt montant un cavall en l'atra vida.[9] El disseny dels postes giratoris (metae) en un circ romà derivava dels monuments funeraris etruscs, i el gir lluntà del Circ Màxim vorejava un altar subterràneu utilisat per a les festes Consuales a on s'honrava al 'Neptú ecuestre' (l'equivalent romà de Poseidón Hipio).[10] El gir en una pista de carreres és el lloc més provable d'accident, per lo que els perills naturals d'una curva tancada combinada en l'oreig sacra d'una tomba o un atre lloc religiós varen dur a creure en una presència sobrenatural.[11] Els cavalls de carrera a sovint solien anar adornats en amulets de bona sòrt per a evitar els perills.[12]

Llegendes

[editar | editar còdic]

Es dia que la font del terror en Olimpia era el fantasma d'Enómao, que danyava als aurigas com havia danyat anteriorment als pretenents d'Hipodamía. Alguns diuen que va ser l'espectre del auriga Mírtilo, qui va causar la mort de Enómao.[13][14] Uns atres, que era la tomba d'un jaganta naixcut en la Terra, Isqueno.[15]

En els Jocs Ístmicos, el Taraxippos Isthmios era el fantasma de Glauco de Potnias, que va ser devorat pels seus propis cavalls.[16] Els Taraxippos Nemeios causaven pànic en els cavalls durant els Jocs Nemeos. Per a Pausanias:

"En Nemea dels argivos no hi havia cap héroe que danyara als cavalls, pero sobre el punt de gir dels carros s'alçava una roca de color roig que en el seu centelleig aterrorizaba als cavalls, com si hi haguera un fòc".[16]

El dramaturc còmic Aristófanes feya bromes en Els cavallers cridant a Cleón Taraxippostratus (Excitador de les tropes de cavalls).[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Traduït al llatí com equorum conturbator per Gerolamo Cardano, De subtilitate (Basil, 1664), Llibre 7 de lapidibus, p. 282.
  2. ↑ John H. Humphrey, Roman Circuses: Arenes for Chariot Racing, University of Califòrnia Press (1986), p. 9.
  3. ↑ Humphrey, Roman Circuses, p. 9.
  4. ↑ Robert Parker, On Greek Religion, Cornell University Press, (2011), pp. 105–106; Robert Kugelmann, The Windows of Soul: Psychological Physiology of the Human Eye and Primary Glaucoma, Associated University Presses (1983), pp. 90–91.
  5. ↑ Robin Hard, The Routledge Handbook of Greek Mythology Basat en el Manual de la Mitologia Grega de H. J. Rose, Routledge (2004), p. 432; Pausanias (6.20.19) diu que el Taraxipo d'Olimpia era el més terrorífic.
  6. ↑ Pausanias, Els primers assunts de l'Élide, 6.20.15.
  7. ↑ Humphrey, Roman Circuses, p. 258.
  8. ↑ Gregory Nagy, Greek Mythology and Poetics, Cornell University Press (1990), pp. 219–220.
  9. ↑ Humphrey, Roman Circuses, p. 62.
  10. ↑ Humphrey, Roman Circuses, pp. 15, 62.
  11. ↑ Humphrey, Roman Circuses, p. 258; Paul Plass, The Game of Death in Ancient Rome: Arena Sport and Political Suïcide, University of Wisconsin Press (1995), p. 40.
  12. ↑ Eva D'Ambra, "Racing with Death: Circus Sarcophagi and the Commemoration of Children in Roman Italy" en Constructions of Childhood in Ancient Greece and Italy, American School of Classical Studies at Athens (2007), p. 351.
  13. ↑ William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.
  14. ↑ Pausanias: VI.20.8.
  15. ↑ Licofrón, Alexandra 31, anotació sobre Ischenus.
  16. ↑ 16,0 16,1 Pausanias, Els primers assunts de l'Élide VI.20.19.
  17. ↑ Aristófanes, Els cavallers, 247; Lowell Edmunds, Cleon, Knights and Aristophanes' Politics, University Press of America (1987), p. 5.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taraxipo&oldid=882607»