Teatre de Marcelo

Teatre de Marcelo

El teatre de Marcelo va ser un antic teatre romà edificat en Roma, actual Itàlia, i parcialment conservat. La seua construcció va ser iniciada per Juliol César poc abans del seu assessinat, sent terminat per orde d'Augusto entre els anys 13 a. C.-11 a. C.

Es considera un dels primers espais escènics permanents de la capital (despuix del teatre de Pompeyo). Va ser dedicat a Marque Claudio Marcelo, nebot, gendre i hereu d'Augusto, com un acte de pietat, ya que este príncip havia mort prematurament en el 23 a. C., ans que este edifici s'alçara en el Camp de Mart.

En l'any 17 a. C., quan les obres encara no havien segut terminades, Augusto va fer celebrar en el teatre els famosos Jocs Seculars (ludi saecularis), cantats per Horacio.

Història

Juliol César va proyectar la construcció d'un teatre, destinat a rivalizar en l'edificat per Pompeyo en el Camp de Mart. En este objectiu va expropiar una àmplia àrea, demolint alguns edificis sagrats, com el temple dedicat a la deesa Pietas i un possiblement identificat com el temple de Diana. No obstant, a la mort del dictador únicament s'havien construït els fonaments i les obres varen ser recomençades per Augusto, qui va dissenyar en el seu presupost un àrea i un edifici més grans que l'original. Esta ampliació va comportar l'ocupació de la part curva del Circ Flaminio, que a partir de llavors es va convertir en una simple plaça, i el desplaçament i reconstrucció dels temples circumdants, com el temple de Belona i l'antic temple d'Apolo.

Aspecte exterior actual del teatre.

El primer us del nou edifici es remonta a l'any 17 a. C., durant els ludi saeculares («jocs seculars»), encara que les obres no varen concloure fins al 13 a. C. i el teatre va ser inaugurat per Augusto un any despuix. Va ser dedicat a Marque Claudio Marcelo, fill de la seua germana Octavia, que havia fallit una década abans i a qui havia designat com a hereu en casar-ho en la seua filla Julia. Suetonio relata que, durant la cerimònia d'inauguració, la cadira d'Augusto es va derrocar i va caure d'esquenes. En el centre del teatre es varen colocar quatre columnes de marbre africà, procedents de la casa de Marco Emilio Escauro en el mont Palatino i una estàtua de bronze dorat de Marcelo.

Va resultar danyat en el Gran incendi de Roma de l'any 64, aixina com durant les lluites entre Vespasiano i Vitelio. L'escenari va ser restaurat durant el regnat de Vespasiano (r. 69-79), aixina com atres restauracions durant el govern d'Alejandro Sever (r. 222-235). A pesar de l'extracció de blocs de travertino de la frontera per a la restauració del pont Cestio en l'any 370, el teatre sembla que va continuar en us en esta época i en l'any 421 algunes escultures de l'estructura varen ser restaurades per Petronio Màxim, prefecto de la ciutat.

El teatre en 1908, abans de la seua restauració dos décades més vesprada.

Durant el medievo, en l'any 1150, va ser ocupat per chicotetes construccions i es va transformar en fortalea, lo que li va evitar futures destrucció. Inicialment va pertànyer a la família Faffo o Fabi de Pescheria en el XII, més vesprada va passar als Pierleoni en el XIV i a partir de la segona mitat de el XV els Savelli varen obtindre la propietat, els qui varen contractar a l'arquitecte Baldassarre Peruzzi per a construir el palau renaixentista del tercer pis sobre els arcs de la frontera externa. En el XVIII la família Orsini, ducs de Gravina, varen obtindre l'edifici fins a l'expropiació per part del dictador Benito Mussolini, qui va realisar llabors de restauració entre 1926 i 1932, eliminant numeroses tendes i cases que ocupaven els arcs i l'espai circumdant; aixina mateix, es desenterraron els arcs que estaven uns 4 metros baix terra. La restauració també va incloure la consolidació d'una part de l'arcada interna, en espolones de ladrilla, i la reconstrucció de part de la frontera.

Descripció

Localisació del teatre en el pla de Roma de Italo Gismondi.

Es calcula que la cavea, en 129,80 metros de diàmetro, podia albergar a entre 15 000 i 20 000 espectadors, convertint-se aixina en el segon teatre més gran de la Roma dels Césares, per darrere del de Pompeyo. L'espai destinat al cor té 37 metros de diàmetro; l'escenari, del que no queden restants, estava flanquejat per dos sales en àbsit, d'una de les quals queden encara en peu una pilastra i una columna. Darrere de l'escenari hi havia una gran exedra semicircular en els dos menuts temples.

El material de frontera és travertino de la pedrera del Barco, prop dels Banys de Tívoli, el mateix que el del Coliseu. I també com en est les arquerías es revisten dels órdens clàssics superposts, en este cas el dòric (toscano) avall i el jónico damunt. L'estructura de l'edifici està feta de opus caementicium, una mescla líquida que inclou arena, cascots de pedra, pedra volcànica o puzolana i calç. La mateixa s'aboca en mòles de fusta per a donar-li forma fins que solidifica, tal com es fa en l'actualitat en el formigó. Mentres el ciment estava fresc se li adossava el material de frontera tallat en trossos, tal com es va fer en este cas en el travertino. Està tècnica de revestir el ciment fresc en pedra es denomina Opus incertum. També es va amprar en la seua construcció rajola refractario romà, que llavors era una novetat recent introduïda des de Grècia.