Teatre de Mileto

Teatre de Mileto

El Teatre de Mileto va ser un antic teatre grec situat en Mileto, en Àsia Menor, en l'actual Turquia. En l'actualitat, les ruïnes del teatre són un dels jaciments més notables i millor conservats de la zona arqueològica de Mileto.

Història

Es va construir en vàries fases durant el periodo helenístico, entorn al 300-133 a. C..S'utilisava no només per a representacions teatrals, sino també com a lloc de reunió de l'ekklesía, o eclesiasterio, i possiblement també com a lloc de reunió de la boulé, (consell ciutadà), ans que es completara el Buleuterio.

Restants del teatre.

Ruïnes del teatre de Mileto de front.

En total, es distinguixen quatre fases diferents de la fase helenística de l'edifici entre l'auditori i l'edifici escènic. Les fases de construcció s'han datat, entre atres coses, comparant detalls del teatre en atres teatres grecs d'Àsia Menor, com el Teatre de Priene. La fase 1 data d'al voltant de l'any 300 a. C. És possible que llavors existira un episquenio i se supon que també un prosceni, encara que no es conserven restants d'ell. Fase 2 data de poc despuix, entorn al 300-250 a. C.. L'edifici de la skené va ser ampliat, en quatre portes en la planta baixa i tres portes en el pis superior. El prosceni era més ample que la skené i es creu que tenia 16 columnes.

La fase 3 data de la primera mitat del 100 a. C. La skené va tornar a modificar-se substancialment en l'adició de noves portes, inclosa una porta central en el pis inferior, i ales laterals. Es creu que els canvis estaven relacionats en els requisits de la Comèdia nova, en la que les representacions es traslladaven de l'orchestra al nivell superior, davant de l'escena, i el segon pis de l'escena es convertia en la paret atrassera de les obres, lo que requeria portes per a l'entrada i eixida dels actors. El prosceni va poder eixamplar-se. La fase 4 data d'al voltant de l'any 133 a. C. La skené va ser modificada per a afegir un logeion, o prosceni, que servia d'escenari. També es va eixamplar de nou l'edifici i es tapiaron les portes redundantes de la planta baixa, a excepció de la porta central.

Durant el periodo romà, el teatre es va renovar de nou. Es va modificar l'auditori, de modo que a penes queden restants de la fase helenística, i es va decorar l'edifici escènic. Ademés, es varen afegir escales de pedra que conduïen al logeion, entre atres coses. Les ruïnes que queden reflectixen la forma d'época romana del teatre. En l'actualitat, els restants del teatre són les ruïnes més notables de la per lo demés mal conservada Mileto, junt en les Termes de Faustina.

En l'época bizantina, es va construir una fortalea en el tossal del Teatre. Les seues pedres es varen utilisar per a construir fortificacions.

Descripció

Detall de l'auditori del teatre.

Restants del teatre.

Es va construir en l'ala sur del tossal que du el seu nom, entre el Port del León i el Port del Teatre. Donada el història per fases de l'edifici, a continuació es mostra la forma de l'edifici en la seua fase principalment final, romana, les ruïnes de la qual encara es conserven.

El teatre era un típic edifici semicircular, originalment en una orchestra circular en el centre. L'auditori tenia 60 files d'assents. Estava dividit per dos passadiços travessers (diazomata) en tres seccions, cada una en 20 files d'assents. La part inferior estava dividida per quatre escales verticals en cinc sectors (kerkides), la part central per nou escales en dèu sectors i la part superior per 19 escales en 20 sectors. De front, el teatre tenia uns 140 metros d'ample. En el seu màxim esplendor, l'auditori podia albergar a unes 15000 persones. Açò ho convertix en un dels més grans d'Àsia Menor.

L'esgambi de la skené en la fase 1 era d'uns 15,7 m, la profunditat d'uns 7,3 m i l'altura d'uns 6,2 m. En la fase 2 el seu esgambi era d'uns 28,2 m, en la fase 3 d'uns 31,5 my en la fase 4 d'uns 39,9 m. Les semicolumnas del prosceni eren d'orde dòric. De les fases helenísticas de la skené s'han conservat parts de les talles que representen escuts macedonios i atres armes i escenes de caceres.

En época romana, l'escena tenia tres nivells. En el centre de la part més baixa es va construir l'anomenada galeria imperial, sostinguda per quatre columnes des del sostre.