Tecoma stans
_02.jpg){kind=link}
El tronador, huaranhuay, tronadora o timboque (Tecoma stans) és un arbust o arbre de la família de les bignoniáceas, natiu del continent Americà. Es troba en gran varietat d'Ambients i en casi tots els continents.[1] Es cultiva com a planta ornamental per les seues vistoses flors grogues. Té gran varietat d'usos i més de 50 components químics.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust o arbre menut, perenne, hermafrodita, de fusta dura i fulls compostes i opostes, de vora serrada. El frut és allargat (7-21 cm) de color vert-marró. La principal característica és la flor, una corola tubular-campanuda (3-5 cm) i color groc viu.[2]
Les branques, i també el tronc, s'esgarren llongitudinalmente en molta facilitat, provocant la seua caiguda. Açò ho fa un arbre poc segur, especialment per a espais a on juguen chiquets, o en llocs d'estacionament per a vehículs. És comú vore branques seques penjant de l'arbre, i també branques que s'han esgarrat i seguixen vivint. En este últim cas, la branca forma una eixe poc marcada.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Tecoma stans és originària de Mèxic, del nort d'Argentina i el Carib.[3] S'estén des del sur d'Estats Units per Mèxic, Centroamérica i les Antilles fins al nort de Veneçola, i per la cordillera dels Vages fins al nort de l'Argentina. Va ser introduïda en Àfrica en la partix nort, central i sur, en Europa en Espanya i en Àsia en la partix sur del continent.[3]
Prospera en una gran varietat d'ecosistemas, des de boscs templats d'altura i boscs tropicals caducifolios i perennifolios, fins al xara xerófilo i el llitoral intertropical.[2] Es cultiven en numeroses parts del món per la seua bella floració, per a adornar carrers i jardins. Té potencial invasor i ocasionalment es convertix en maleza. Ràpidament colonisa camps disturbados, rocosos, arenencs i aclareados.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tecoma stans va ser descrita en 1819 per (L.) Juss. ex Kunth en Nova Genera et Species Plantarum 3, p. 144.[4]
- Tecoma: del náhuatl tecomaxōchitl, aplicat en el Mèxic prehispánico a les plantes en flors tubulars[5]
- Tecoma stans var. sambucifolia (Kunth) J.R.I.Wood
- Tecoma stans var. velutina DC.
- Bignonia stans L. (basónimo)[7]
- Stenolobium stans (L.) Seem.
- Tecoma stans var. angustatum Rehder
- Bignonia frutescens Mill. ex A.DC.
- Bignonia incisa hort. ex A.DC.
- Gelseminum mollis (Kunth) Kunth
- Gelseminum stans (L.) Kuntze
- Stenolobium incisum Rose & Standl.
- Stenolobium quinquejugum Lloes.
- Stenolobium stans var. apiifolium (hort. ex A.DC.) Seem.
- Stenolobium stans var. multijugum R.I.Fr.
- Stenolobium stans var. pinnatum Seem.
- Stenolobium tronadora Lloes.
- Tecoma incisa Sweet
- Tecoma molle Kunth
- Tecoma stans var. apiifolia hort. ex A.DC.
- Bignonia sorbifolia Salisb.
- Bignonia tecoma Wehmer
- Bignonia tecomoides DC.
- Stenolobium tronadora Lloes.
- Tecoma tronadora (Lloes.) I.M.Johnst.
- Tecoma velutina Lindl.[8]
Usos
[editar | editar còdic]La fusta és usada en l'arquitectura rústica tipo bahareque, per a la construcció de mobles i canoas, o be com llenya o carbó vegetal.
És una planta medicinal usada contra la diabetis i contra les malalties del sistema digestiu, entre atres usos.[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En contar en una distribució geogràfica tan extensa, les seues noms comuns són molt variats també. Entre ells es troben: guarán groc (Argentina), arbre canari/toque toque, guaranguay, pluja d'or (Bolívia), chicalá i quillotocto (Colòmbia), vainillo (Costa Rica), sauco groc (Cuba i Puerto Rico), cholán (Equador), Chilco (Hondures), Sant Andrés (El Salvador), chacté i Sant Andrés (Guatemala), tolosuche, tronadora o arbre de Sant Pedro (Mèxic), sardinillo (Nicaragua), copete (Panamà) huaranhuay (Perú) i lapachito (Paraguay).[10] També nixtamaxochitl (Mèxic) i carhuagero (Perú).[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tecoma stans». Enciclovida.mx. Conabio. Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 CONABIO. «Tecoma stans». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 «Tecoma stans var. stans | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-27.
- ↑ «Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth» (en anglés). Tropicos. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de setembre de 2013.
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). [1], Taylor & Francis US, p. 2637. ISBN 978-0-8493-2678-3.
- ↑ Charters, Michael L.. «SI-SY» (en anglés). Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations. A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «Tropicos | Name - Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth». legacy.tropicos.org. Consultat el 2022-04-01.
- ↑ «Tecoma stans». The Plant List. Consultat el 15 d'abril de 2015.
- ↑ «Tronadora». Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. UNAM. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2017. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ Hermida, María del Carmen. «Guarán groc / Lapachillo». Verdechaco. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Tecoma stans.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecoma stans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
