Tejeda
.jpg){kind=link}
Tejeda és una localitat i municipi espanyol pertanyent a l'illa de Gran Canària, en la província de Las Palmas, comunitat autònoma de Canàries.[1]
El terme municipal comprén la denominada Caldera de Tejeda, una formació d'orige volcànic solcada per abruptes barrancs en la que s'erigixen dos roques que són els símbols geològics de l'illa: el Roque Nuvole i el Roque Bentayga.
És el primer municipi de Canàries en pertànyer a l'Associació dels Pobles més Bonicos d'Espanya.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Situat en el centre de l'illa de Gran Canària, a 43,7 quilómetros de la capital insular,[3] llimita en els municipis d'El Llogaret de Sant Nicolás, Artenara, Valleseco, Vega de Sant Mateo, Sant Bartolomé de Tirajana i Mogán.
En una superfície de 103,3 km², és el quart municipi en extensió de l'illa.[3]
La capçalera municipal, el caixco urbà de Tejeda, es localisa a 1050 m s. n. m., sent la segona capital municipal a major altitut de Gran Canària.[3] La cota màxima del terme es troba a 1947,08 m s. n. m. en les proximitats del pico de les Neus, estant la seua altitut mínima a 117 m s. n. m. en el caixer del barranc dels Juncs.[4]
Clima
[editar | editar còdic]La temperatura mija anual de Tejeda se situa entorn als 19 °C i la precipitació mija anual és de 700 mm. En hivern, la temperatura sol ser més fresca i en mesos com a giner o febrer pot haver nevades en les zones més altes del municipi.
Orografia
[editar | editar còdic]El poble s'ubica en l'interior d'una caldera volcànica. Es tracta d'una caldera d'afonament, de formació geològica molt similar a la Caldera de Taburiente, en l'illa de La Palma. Esta s'origina en desplomar-se la volta d'una bossa magmática cap a l'interior.
Zones protegides
[editar | editar còdic]El 100 % de la superfície de Tejeda es troba inclosa en la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits. Posseïx íntegrament el monument natural del Roque Nuvole, compartint en els municipis limítrofs el parc rural homònim i la reserva natural integral de Inagua,[5] aixina mateix compartix el paisage cultural de Risc Caigut i montanyes sagrades de Gran Canària, Patrimoni Mundial de la UNESCO.[6]
Gran part d'estos espais es troben a la seua volta dins de la Ret Natura 2000 com a Zones Especials de Conservació —ZEC—, sent Inagua ademés Zona d'Especial Protecció per a les Aus —ZEPA—.[7] La totalitat del municipi de Tejeda forma part, des de 2005, de la reserva de la biosfera de Gran Canària.
Tejeda conta ademés en els monts d'utilitat pública de Inagua i Pajonales.[4]
Comunicacions
[editar | editar còdic]- GC-60, comunica al municipi en Tunte i la seua zona turística (Maspalomas, Plaja de l'Inglés i San Agustín)
- GC-15, comunica al municipi en San Mateo,Santa Brígida, Las Palmas de Gran Canària, etc.
- GC-210, comunica al municipi en Artenara
- GC-600, comunica en Ayacata, la zona recreativa Plans de la peix i el Roque Nuvole
- GC-606, comunica en els barris del Toscón i el Carrizal, en una carretera que desemboca en la GC-210, que comunica a Artenara en El Llogaret de Sant Nicolás
- GC-661, comunica en el barri del Juncal
- GC-605, comunica en l'assut de les Chiquetes i Mogán
- GC-607, comunica en els barris del Solà i el Chorrillo
- GC-671, comunica al municipi en el barri del Espinillo i en el Roque Bentayga
- GC-150, comunica al municipi en la zona nort i els Pins de Gáldar
- GC-156, accés nort al barri de la Culata
- GC-608, accés sur al barri de la Culata
Història
[editar | editar còdic]En l'actual municipi es va desenrollar una agrupació indígena en centre en el Roque Bentayga, graner-fortalea des de la que es controlava la caldera de Tejeda al complet. Este lloc va ser un dels últims focs de resistència durant les batalles que es varen lliurar per a la conquista de l'illa, soportant un sege de vàries semanes.
El municipi va tindre eixida a la mar fins a l'any 1815, quan la partix sur s'escindix administrativament de Tejeda, passant a formar un municipi independent en la denominació de Mogán.
L'escassea d'aigua per al regadiu ha segut una dificultat per al creiximent econòmic i el desenroll d'una activitat agrícola que permetera l'establiment d'un núcleu de població encara major. La forma geològica de la vall permet que l'aigua arreplegada durant el hivern aboque ràpidament en direcció oest, cap al municipi d'El Llogaret de Sant Nicolás, pero la cota en la que es troba el poble no permet un millor aprofitament de l'aigua per als cultius locals.
La visita de San Antonio al poble de Tejeda a finals de el XIX va deixar una profunda chafada cultural i religiosa en la memòria històrica d'els qui ho varen conéixer i varen sentir parlar d'ell.cita requerida
Temporal de 1946
[editar | editar còdic]El 30 de novembre de 1946 Tejeda va sofrir un temporal de gran magnitut, que es va desbordar sobre la Casa del Horta i va convertir els barrancs en cabals d'aigua. En la ciutat de Las Palmas de Gran Canària el governador interí va organisar una expedició de recobre acompanyat pel mege de la beneficencia, Armant Torrent, varis practicants, una secció del Cos de Bombers de Las Palmas, víveres.[8]
L'expedició va resultar una tasca complicada, ya que la tormenta va provocar el tall de carreteres. Els bombers varen tindre que rebujar la via de pedres i terra que havia arrastrat l'aigua. Vàries cases varen resultar inundades i va ser necessari volar en dinamita un mur de la carretera vella per a drenar el torrent.[8]
Durant esta tormenta varen fallir Rosario García Lorenzo i cinc dels seus fills. El 9 de març de 2014, l'Ajuntament de Tejeda va erigir un monument en memòria de les víctimes d'este temporal des del qual es pot observar el Roque Bentayga.[9]
-
Roque Bentayga des del monument a les víctimes del temporal de 1946
-
Placa en memòria de les víctimes del temporal
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Senyes del Registre d'Entitats Locals». Ministeri de Facenda i Administracions Públiques. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ «[1]», Diari de Prensa Digital. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Superfície, perímetro, llongitut de costa, altitut i distància a la capital per municipis de Canàries». Institut Canari d'Estadística. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 «Visor de IDECanàries». Sistema d'Informació Territorial de Canàries. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ «Ret Canària d'Espais Naturals Protegits - Gran Canària». Govern de Canàries. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2018. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ «Risc Caido and the Sacred Mountains of Gran Canària Cultural Landscape» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-11-12.
- ↑ «Els espais protegits Natura 2000 en Espanya». Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern d'Espanya. Consultat el 4 de decembre de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 «Riada mortal en Tejeda». laprovincia.és. Consultat el 16 d'abril de 2017.
- ↑ «Mancomunidad d'Ajuntaments del Nort de Gran Canària». www.mancomunidaddelnorte.org. Consultat el 2022-05-23.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tejeda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.