Tell Leilan

Tell Leilan

Archiu:Khabur.png

Situació.

Tell Leilan és un jaciment arqueològic de Síria prop del riu Djarrah, un afluent del Jabur, en la governació de Hasaka.

Geografia

El jaciment està situat prop d'algunes atres ciutats florecientes de l'época: Hamoukar, està a uns 50 quilómetros al surest; Tell Brak, a uns 50 km de distància al suroest i també ubicada en la conca del riu Jabur; Tell Mozan (Urkesh), es troba a uns 50 km a l'oest. Leilan, Brak i Urkesh varen ser particularment prominents durant el periodo acadio.

Història

Presenta restants d'ocupació des del V mileni a. C., quan era un chicotet poble agrícola i ganader: En el tercer mileni, va créixer i el seu nom era Shekhna o Shehna (h. 2600 a. C.) i era una ciutat poderosa abans de l'existència del Imperi acadio fundat per Sargón I de Acad. Baix est, els governants locals varen perdre el poder i la ciutat va ser una de les que va formar part de l'imperi (cap a 2300-2200 a. C.). Pero en el sigle següent apareix despoblada i segons l'arqueologia, coincidint en l'afonament de l'imperi, s'hauria produït una sequia que va modificar el clima durant uns tres sigles, i que va alterar la forma de vida. L'época coincidix també en l'establiment en la zona dels hurritas. La ciutat hauria segut abandonada progressivament i l'últim edifici ocupat s'ha datat en el 2140 a. C. Va estar inhabitada fins a circa l'any 1900 a. C.

La regió, que era coneguda com Apum, va anar paulatinament repoblada a partir del 1900 a. C. i es va convertir en estació de la ruta comercial cap a Kültepe, pero no va alcançar a gojar de la seua importància del passat. La zona va passar al rei assiri Shamshiadad I (c. 1813-1781 a. C.) entorn a 1806 a. C., i l'assiri va considerar que tenia un gran potencial agrícola, va refundar la ciutat, va construir un palau  i li va donar el nom de Shubat-Enlil (Šubat-Enlil), que significa la "residència del deu Enlil" en idioma acadio, i la va convertir en capital del seu Estat. Allí es va construir un temple fortalea, que comunicava en la porta de la ciutat per un carrer pavimentada; es va fer una notable planificació de l'àrea residencial i el conjunt es va rodejar en una muralla. Ocupava unes 90 hectàrees i hauria albergat fins a un màxim de 20.000 persones.

Despuix de la mort de Shamsiadad I, la ciutat provablement va permanéixer en mans del seu fill i successor Ishme-Dagan, que residia en Ekallatum. Cada u dels reis de les ciutats-estats més propencs volia incorporar la ciutat i el territori als seus dominis. Samija, que segurament era un oficial de Ishme-Dagan i governador de la ciutat, va ser atacat repetidament. Entre 1772 i 1762 a. C. fins a sis reis la varen controlar.

El primer va ser Turum-Natki, que no se sap cóm va conseguir accedir al poder; és provable que haguera segut un oficial de Ishme Dagan, independisat sobre el 1772 a. C. en ajuda del regne d'Andarig. A la veta d'un any, el tro va passar al seu fill Hi haja-Abum, instalat pel rei Qarni-Lim. Cap a l'any 1170 a. C., ocupava el tro Zuzu Shar-maat, igualment entronisat per Qarni-Lim, i del que no es coneix la relació en els atres reis; solament va governar uns mesos i va morir en caure des de la muralla.

Llavors li la varen disputar Hi haja-Sumu d'Ilansura de Karana, Zimri-Lim de Mari, Ishme-Dagan de Ekallatum i segurament el mateix Qarni-Lim I de Andarig. Va ser conquistadaada pels elamitas baixe el mando del general Kunnam, que la varen ocupar durant uns cinc anys. Una guarnició d'Išnunna es va establir en la ciutat.

Els elamitas varen perdre la ciutat segurament en una dura lluita com indiquen els restants arqueològics en depòsits de cendra i les terres cremades en el palau, cap al 1765 a. C. a mans del rei Atamrum d'Allahad que la va dominar fins a circa 1761 a. C. i despuix el seu fill Himdiya: El palau que havia segut danyat, va ser reconstruït. A partir dels anys 1761-1750 a. C. no hi ha cap informació sobre la ciutat; sembla que va gojar d'estabilitat. Els documents trobats en el palau mencionen tres governants, que semblen pertànyer a una dinastia originària de Dari-Epuh, que si va aplegar a regnar en Shubat-Enlil va ser en el periodo del com no existixen notícies i s'hauria apoderat del tro i ho hauria mantingut.

En esta época, el territori de la ciutat era relativament menut, llimitat a la planura del riu Jabur. Es varen mamprendre campanyes militars cap a l'est i el sur, estenent el seu territori fins a Hamoukar. Els seus reis es titulaven «reis de Apum». El rei Mutija hauria succeït al seu germà Dari-Epuh cap al 1750 a. C. Mentres estava en el poder els seus dos nebots dirigien les marques fronterices. Un d'estos nebots, Till-Abnu, ho va succeir en el tro en data desconeguda, i va renovar un tractat en els comerciants d'Aššur, que vivien en un barri separat (no havien segut expulsats durant l'ocupació elamita). Va heretar el tro el seu germà, Akun-Ashar o Iakun-Torrar (Jakun-Torrar), cap al 1728 a. C.

En estos anys, Shubat-Enlil va prosperar, pero la seua prosperitat va finalisar en 1726 a. C., quan va ser saquejada per Samsu-iluna de Babilonia i el rei Akun-Ashar va morir en la lluita. La ciutat va ser abandonada; alguns residents o ocupants temporals varen construir forns, una plataforma de rajoletes i algunes parets damunt de les ruïnes, pero Shubat-Enlil va ser definitivament abandonada a la veta de poc anys (cap a finals del sigle) i ya mai més es va tornar a ocupar.

Cap a 1595 a. C., esta regió va passar a Mitanni.

Arqueologia

L'assentament de Tell Leilan va ser excavat en 1979 per un equip nortamericà de l'Universitat Yale dirigit per Harvey Weiss. Des de llavors s'ha seguit investigant.

Entre els descobriments més importants hi ha un archiu de 1100 tabillas d'argila en escritura cuneïforme, dels sobirans de la ciutat. Daten de el XIII És una relació del comerç en atres estats i la manera d'administrar la ciutat. Les troballes de Tell Leilan es conserven en el Museu de Deir ez-Zor.

Bibliografia

• The New Yorker.
• (1999) The Mesopotamian City (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-815286-8.
• Peter, M. M.; Akkermans, {{{nom2}}}; Schwartz, {{{nom3}}} (2004). The Archaeology of Syria: From Complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (c. 16,000-300 BC) (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 0-521-79666-0.
• (2002).Annales Archeologiques Arabes Syriennes.Damasc:(45)

59-74.