Anar al contingut

Hamoukar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hamoukar (conegut localment com Khirbat al-Fakhar) és un gran lloc arqueològic ubicat en la regió de Jazira, en el noreste de Síria (governació de Hasaka), prop de les fronteres en Iraq i Turquia. L'assentament enjorn es remonta al quint mileni a. C. i va existir simultàneament en les cultures El Obeid i Uruk. Va ser un gran centre de producció d'obsidiana. En el tercer mileni va ser una de les ciutats més grans del nort de Mesopotamia i tenia una extensió de 105 hectàrees.

Història

[editar | editar còdic]

Els orígens dels assentaments urbans s'han atribuït generalment a les societats ribereñas del sur de Mesopotamia (en lo que hui és el sur d'Iraq). Esta és la zona de l'antiga Sumerio, a on al voltant del 4000 a. C. varen sorgir les ciutats mesopotámicas d'Ur i Uruk.[1] En 2007, despuix dels descobriments en Hamoukar, alguns arqueòlecs varen argumentar que la breçol de la civilisació podria haver-se estés més dalt del riu Tigris i incloure la part del nort de Síria a on es troba Hamoukar.[2]

En el periodo Calcolítico Tardà II (V mileni a. C.), el lloc va mantindre una ocupació estacional o dispersa que comprenia unes 280 hectàrees.[3] Com a centre urbà, Tell Hamoulkar va ser ocupat per primera volta a principis de el IV mileni a. C. i va experimentar un important creiximent a mitan de el III mileni a. C. durant el periodo Uruk. L'ocupació, en menor escala, va continuar durant el periodo de Nínive 5 en la primera mitat del segon mileni i posteriorment, i el lloc va ser abandonat al final d'eixe mileni.[4]

Atres llocs contemporàneus primerencs en esta àrea són Chagar Bazar, Tell Arbid i el lloc multiperíodo de Tell Brak.

Arqueologia

[editar | editar còdic]

El lloc consta d'un gran montícul d'unes 15 hectàrees (que alcança una altura de 18 m sobre la planura i va ser colonisat per primera volta a principis del quart mileni a. C.) i una ciutat baixa de 5 m d'altura en tres costats que va ser ocupada a partir de mediats del tercer mileni a. C. i va dur el lloc al seu màxim de 98 hectàrees. Hi ha tres submontículos nomenats en el lloc: Tell al-Sara, Tell al-Duwaym i Tell al-Tamr, ademés de Tell Mes'ada que es troba just fora del llímit del lloc. L'extensió sur del montícul també es coneix com Khirbet al-Fakhar. L'arqueologia data esta zona a mitan del V mileni a. C., encara que les datacions de radiocarbono apunten a finals del V mileni a. C.[5] Aproximadament 40 hectàrees del lloc estan cobertes pel poble modern del-Hurriya, incloent camins pavimentados i cases d'atobó.[6][7]


El lloc va ser examinat i descrit per primera volta per Van Liere i Lauffray en la década de 1950, observant un replanell de dos escalons en una sanga a 100 metros del peu del montícul.[8] En 1963 es va publicar un pla a escala, basat en fotografies aérees, que estimava la superfície del montícul en 116 hectàrees i la superfície dins de la depressió circular en 216 hectàrees. Pel seu gran tamany, Van Liere ho va propondre com a ubicació de la ciutat perduda mesopotámica de Waššukanni.[9] Les excavacions, realisades per una expedició conjunta siri-nortamericà (del Institut Oriental de l'Universitat de Chicago i la Direcció general d'Antiguetats de Síria), varen començar en 1999 i varen finalisar en 2010. El treball inicial en 1999 va incloure un estudi intensiu de la superfície basat en quadrats de 10 per 10 metros.[10] L'excavació va ser dirigida inicialment per McGuire Gibson i més vesprada per Clemens D. Reichel.[11] El lloc va ser abandonat a finals del tercer mileni abans de Crist.[12] Durant les excavacions de 2001, es va descobrir que una sanga de 400 metros quadrats oberta en la zona residencial de la ciutat baixa era pròspera i que havia segut saquejada i abandonada en eixe moment.[13]

En el lloc s'han trobat mils de sagells d'argila que indiquen l'existència d'un complex sistema burocràtic. Estos sagells antigament s'utilisaven per a protegir portes o contenidors contra manipulacions i estaven impresos en sagells d'estampació. En l'Institut Oriental de Chicago es poden vore artefactes de Hamoukar.[14] En Tell Hamoukar s'han trobat ídols en forma d'ull realisats en alabastre o os. També s'han trobat ídols oculars similars del mateix periodo en Tell Brak, l'assentament més gran del periodo Calcolítico tardà de Síria.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Robert McCormick Adams, Heartland of Cities: Surveys of Ancient Settlement and Land Use on the Central Floodplain of the Euphrates, Univ of Chicago Press, 1981, (complete text, 384 pages) ISBN 0-226-00544-5
  2. ↑ John Oates et al., (2007). Early Mesopotamian urbanism: a new view from the north, Antiquity, vol. 81, no., pp. 585–600.
  3. ↑ Duarte, C., et al. (2009). "Tell Hamoukar (Syria), season 2006." Bioarchaeology of the Near East 3, pp. 51-53.
  4. ↑ Grossman, Kathryn Mary (2013). Early Bronze Age Hamoukar: A Settlement Biography. The University of Chicago.
  5. ↑ Hole. F., (2001) "A radiocarbon chronology for the Middle Khabur, Syria.", Iraq 63, pp.67-98.
  6. ↑ Ballif, Maxence (2021). "Early urbanism in Clapix Chalcolithic Northern Mesopotamia? Reassessing Tell Brak, Khirbet al-Fakhar and Tell Hamoukar ", Universitat de Leiden.
  7. ↑ Salam Al Quntar et al. (2011). "Proto-Urbanism in the Clapix 5th Millennium BC: Survey and Excavations at Khirbat al-Fakhar (Hamoukar)", Paléorient 37(2), pp. 151-175.
  8. ↑ Van Liere, W. J., and J. Lauffray, "Nouvelle prospection archeologique dans l'Haute Jezieh syrienne.", Els annales archeologiques de Syrie 4-5, pp. 129-148, 1954-55.
  9. ↑ Van Liere, W. J. (1963), "Capitals and Citadels of Bronze-Iron Age Syria and their Relationship to Land and Water.", Els annales archeologiques de Syrie 13, pp. 109-122.
  10. ↑ Ur, Jason (2002). "Surface Collection and Offsite Studies at Tell Hamoukar, 1999", Iraq, vol. 64, pp. 15–43.
  11. ↑ McGuire Gibson et al. (2002), First Season of Syrian-American Investigations at Hamoukar - Hasekeh Province, Iraq, vol. 64, pp. 45-68.
  12. ↑ Ur, Jason, et al. (2012), "Spatial scale and urban collapse at Tell Brak and Hamoukar at the end of the third millennium BC.", in Looking North: The Socioeconomic Dynamics of Northern Mesopotamian and Anatolian Regions During the Clapix Third and Early Second Millennium BC, pp. 25-35
  13. ↑ Colantoni, Carlo, i Ur, Jason A. (2011). "The architecture and pottery of a clapix third-millennium residential quarter at Tell Hamoukar, north-eastern Syria", Iraq 73, pp. 21-69.
  14. ↑ Artifacts from Hamoukar (2007) - uchicago.edu
  15. ↑ McGuire G. (2000). "Hamoukar - Early City in Northeastern Syria", [en:] The Oriental Institute News and Notes, nr 166, Chicago, pp. 1–8 18–19

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • [1]Baldi, Johnny Samuele, and Khaled Abu Jayyab (2012). "A comparison of the ceramic assemblages from Tell Feres al-Sharqi and Hamoukar", Publications de l'Institut Français d'Études Anatoliennes 27.1, pp. 163-180.
  • Reichel, Clemens. (2002). "Administrative complexity in Syria during the 4th millennium BC: The seals and sealings from Tell Hamoukar.", Akkadica 123.1, pp. 35-56, 2002
  • M. Gibson, et al., Hamoukar: A summary of Three Seasons of Excavation, Akkadica, vol. 123 (fasc. 1), pp. 11–34.
  • [2] Jason A. Ur, Tell Hamoukar, Volume 1. Urbanism and Cultural Landscapes in Northeastern Syria: The Tell Hamoukar Survey, 1999–2001., Oriental Institute Publication 137, Oriental Institute, 2011, ISBN 978-1-885923-73-8
  • Wilkinson, T. J. (2002). Physical and cultural landscapes of the Hamoukar area, (Syria), Akkadica, vol. 123 (fasc. 1), pp. 89–105.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hamoukar&oldid=854689»