Temple romà de Bziza
El Temple romà de Bziza, és un edifici ben conservat de el I dedicat a Azizos; una personificació de l'estrela del matí en la mitologia cananea. Este temple romà dona nom a l'actual ciutat libanesa de Bziza, ya que este vocablo és unes portes que conecten a una cela quadrada. En la part posterior del temple yacer els restants del ádyton a on alguna volta varen estar les imàgens de la deidad. L'antic temple funcionava com un aedes, la morada de la deidad. El temple es va transformar en una iglésia i va sofrir modificacions arquitectòniques durant dos fases de la cristianización; en el periodo bizantí primerenc i més vesprada en l'Edat Mija. L'iglésia coloquialment coneguda com la "Dama dels pilars", cayo en mal estat. A pesar d'esta condició la devoció cristiana encara es va mantindre en el XIX en una de les hornacinas del temple. El temple ha segut múltiples voltes representat en sagells emesos pel estat libanés.
Ubicació
[editar | editar còdic]La ciutat de Bziza s'ubica dins del districte Kura, dins de la divisió administrativa de Governació de Líban Nort a ochenta y tres (83) quilómetros al nort de Beirut. El temple està ubicat a trescents cinquanta (350) metros al sur del centre de la ciutat i esta a sol tres (3) quilómetros del gran complex de temples romans de Qasr Naous en la ciutat d'Ain Aakrine.
Arquitectura
[editar | editar còdic]El temple de Bziza conta en un pòrtic tetrástilo ben conservat en detalls d'orde jónico.[1] El sellar rectangular del temple medix 8,5 metros per 14 metros.[2] [3][4] El pòrtic esta orientat cap al noroest, encapçalat per columnes no decorregudes que s'alcen sobre bases tallades en arremate en àtic.[5] Les columnes medixen 5,93 metros d'alt en 67 centímetros de diàmetro.[6] Tres de les columnes monolítiques del pòrtic seguixen en peu, i la quarta; trobada en el cantó nort del temple, es va trencar en dos parts i va ser tornada a erigir durant els treballs de restauració. Les columnes estan coronades en capiteles jónicos que sostenen un friso que s'estén sobre tres de les quatre columnes. L'espai que hi ha entre les columnes centrals és més ample que el que hi ha entre les columnes distales. La columnata es va agregar en una etapa posterior de la construcció del temple com ho indica l'estil dels capiteles que s'adherixen al model trobat en Síria i Anatolia a partir de el II El pòrtic, que es troba ben conservat esta emmarcat per una curta anta que termina en pilastres angulars que es repetixen en la part atrassera de l'edifici. Es podia accedir al temple des d'una escala, pero esta va ser desmantellada.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Winter y Fedak, 2006, p. 31.
- ↑ Dentzer-Feydy, 1999, p. 530-531.
- ↑ Wright, 2009, p. xlvii.
- ↑ de Blois, 2006, p. 134.
- ↑ Aliquot, 2012, p. 233-271.
- ↑ Kahwagi-Janho, 2016, p. 192.
- ↑ Aliquot, 2012, p. 50.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Winter, Frederick E.; Fedak, Janos (2006). Studies in Hellenistic Architecture (en anglés), Toronto: Universitat de Toronto Press. ISBN 978-08-02039-14-9.
- Topoi. Orient-Occident.Lió:9(2)doi:10.3406/topoi.1999.1850.
- (2009) Ancient Building Technology Volume 3: Construction, Leiden: BRILL, p. xlvii. ISBN 978-90-04177-45-1.
- (12 de setembre de 2006) The Impact of Imperial Rome on Religions, Ritual and Religious Life in the Roman Empire (en anglés), Leiden: BRILL. ISBN 978-90-04-15460-5.
- (2012) La vie religieuse au liban sous l'empire romain, Beirut: Presses de l’IFPO., pp. 233–271. ISBN 978-23-51591-60-4.
- Chronos.Beirut:(34)ISSN 1608 7526.Consultat el 22 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo romano de Bziza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.