Tengu
El tengu (天狗? «gos celestial») és un tipo de criatura pertanyent al folclore religiós japonés. És considerat un tipo de deu sintoísta (kami) o iōkai (criatura sobrenatural). A pesar de que rep el seu nom per un dimoni canino chinenc (el tiangou), la forma original dels tengu era la d'un au de rapa, i eren representats en característiques humanes i aviars. En les representacions més antigues, els tengu tenien pico, cosa que posteriorment es va transformar en un nas extremadament llarc, que hui en dia és la traça representativa dels tengu en l'imaginari popular.
El budisme representava als tengu com dimonis perturbadores i heralts de la guerra. La seua image gradualment es va ser suavisant per a convertir-se en un dels esperits protectors, encara que també perillosos, i de les montanyas i els boscs. Els tengu han segut associats en la pràctica ascética coneguda com shugendō, i normalment són representats en les seues vestimentes representatives dels seus seguidors, els yamabushi.
Descripció
[editar | editar còdic]
Els tengu apareixen en l'art en diferents formes, pero normalment tenen formes d'enormes pardals mònstruo que han segut humanisats, normalment en cares roges, ademés d'un nas inusualment llarc. Les descripcions antigues dels tengu els representen com a figures estafadoras que poden prendre formes humanes, solament que en picos d'au o ales. El nas els tengu segons pareix va ser presa en el XIV, aixina com la humanizaació de la seua forma d'au.[1] Estos nassos tan representatius normalment són associades en la deidad Sintoísta Sarutahiko, que és descrita en el text històric Japonés, el NihonShoki, en una probòscide (trompa d'un elefant o orgue similar) de 38,1 cm de llongitut.[2] En els festivals dels pobles, estes figures eren actuades per personages en caraces roges en llarcs nassos representatius.[3]
Algunes de les aparicions més antigues dels tengu es remonten als pergamins pictogràfics japonesos com Tenguzōshi Emaki (天狗草子絵巻), que va ser pintat en l'any 1296, fent burla als sacerdots de jerarquia més alta en representar-los en picos de falcons similars als dimonis tengu. Els tengu també solien representar-se en prendre la forma d'un sacerdot. Començant el XIII, el terme tengu es va començar a relacionar directament en els yamabushi, els ascéticos de les montanyes que practicaven el Shugendō.[4] L'associació d'açò pronte va aplegar a l'art japonés, en a on els tengu són la vestimenta representativa dels yamabushi, i esta inclou una chicoteta gorra negra (頭襟 tokin) i una faixa especial (結袈裟 yuigesa).[5] Donada la seua posició de monges ascéticos, normalment es mostren portant un Shakujo, un bàcul representatiu dels monges budistes.
És comú que les representacions dels tengu portaven un ha-uchiwa (羽団扇 "palmito de plomes"), que eren palmitos fabricats en plomes. En les històries folklòriques, estos palmitos a voltes tenien el habilitat d'aumentar o reduir el tamany del nas d'una persona, pero normalment posseïen el habilitat de crear fortes raches de vent. Alguns atres accessoris de naturalea màgica o estranya eren associats als tengu, com unes sandalias d'una sola dent de gran altura del tipo geta, normalment cridades tengu-geta.[6]
Orígens
[editar | editar còdic]
El terme tengu i el caràcter pictogràfic utilisat per a escriure esta paraula va ser presa del nom d'un feroç dimoni del folclore chinenc cridat tuāngoǔ. La lliteratura tradicional chinenca assigna una série de diferents descripcions, pero la més utilisada és un dimoni que practicava l'antropofagia i tenia una forma de canino que s'assemblava a una estrela fugaç o un cometa. Cap a un sò com un tro i duya en si la guerra. Un registre de Shù Yì Jì (述異記, "Una colecció de històries rares"), escrita en 1791, descriu un tuāngoǔ d'apariència canina en grans fauces i postura empinada, pero normalment els tuāngoǔ del folclore japonés tenien més semblança en un orso.[7]
El capítul 23 del Nihon Shoki, escrit en l'any 720, normalment és reconegut com el primer text en mencionar als tengu en Japó. En este registre una gran estrela fugaç apareix en el cel i és identificada per un monge budiste com un "gos celestial", en semblança en el tuāngoǔ chinenc, est era un presagie de guerra. A pesar d'açò, els símbols chinencs per a tengu, acompanyats pels caràcters fonètics furigana li donen la pronunciació de amatsukitsune (rabosot celestial). M.W. de Visser va especular que els primers tengu japonesos representaven la conglomeraació de dos esperits chinencs, el tuāngoǔ i els esperits de rabosot cridats huli jing.[8]
La transformació de la morfologia del tengu d'un gos/meteor a un home/au no és clara. Alguns estudiosos japonesos han recolzat la teoria de que l'image dels tengu provenen de la deidad hindú en forma d'àguila anomenada Garuda, que el budisme pluralizo en les seues escritures com una de les majors races no humanes. Com els tengu, els garuda normalment són representats com a humans en ales i el pico d'un au. El nom tengu també sembla substituir al terme garyda en un sutra cridat Emmyō Jizō-kyō (延命地蔵経), pero açò va ser escrit provablement el periodo Edo, molt despuix de que l'image dels tengu estiguera establida. A lo manco un dels primers texts en el Konjaku Monogatarishu descriu a un tengu que es duya a un dragó, que és un recordatori de l'enemistat de garuda en les serps nāga. En atres aspectes, el comportament original dels tengu diferería del dels garuda, que era normalment amigable sobre el budisme. De Visser ha especulat que els tengu varen poder ser descendents d'un antic dimoni-au sintoísta que va ser una mescla del garuda i el tuāngoǔ quan el budisme va aplegar a Japó. Esta teoria esta falta d'evidència.[9]
Una versió més recent del Kujiki, un antic llibre històric japonés escriu el nom d'Amanozako, una deidad femenina monstruosa naixcuda de la part feroç del deu Susanoo, en els caràcters de significat «deidad ___protected_title_39___» (天狗神). Els llibres descriuen a Amanozako com una criatura furiosa capaç de volar, en el cos d'un humà, el cap d'una béstia, un llarc nas, grans orelles i enormes dents capaces de mastegar espases. Un llibre de el XVIII cridat Tengu Meigikō (天狗名義考?) sugerix que esta deesa podria ser el verdader predecessor dels tengu, pero l'autenticitat i data d'eixe Kujiki en particular estan en pugna.[10]
Referències
[editar | editar còdic]
- ↑ de Visser, pp. 61. The kite referred to here is tobi or tonbi (鳶), the Japanese black-eared kite (Milvus migrans lineatus).
- ↑ «Encyclopedia of Shinto:Sarutahiko».
- ↑ Moriarty p. 109. See also: Japanese language blog post on tengu and Sarutahiko.
- ↑ de Visser, pp. 55-57.
- ↑ Fister, p. 103. For images of the yamabushi's costume look here [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Mizuki 2001, p. 122.
- ↑ de Visser, pp. 27-30.
- ↑ de Visser, pp. 34-35.
- ↑ de Visser, pp. 87-90.
- ↑ de Visser, pp. 43-44; Mizuki, Mujara 4, p.7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Fonts primàries
[editar | editar còdic]Fonts complementàries
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
Tengu en Wikimedia Commons.
- The Tengu by M. W. de Visser, courtesy of Google Books.
- Tengu: the Slayer of Vanity
- Metropolis - Big in Japan: Tengu
- The Tengu Race in the online role-playing game Guild Wars
- Tengu statues
- Mount Takao, a Tengu's living plau in Tòquio
- TV Tropes article on Tengu
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tengu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.