Anar al contingut

Tentàcul

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tentàcul
Erro al crear miniatura:
Image d'una sépia, a on s'aprecien els seus dos tentàculs (més llarcs) i huit braços.

En zoologia, un tentàcul és un orgue allargat, flexible i mòvil d'algunes espècies d'animals, generalment invertebrats. En anatomia animal, els tentàculs generalment es disponen en un o més parells. Anatómicamente, els tentàculs funcionen com hidrostatos musculars. La majoria s'utilisen per a agarrar i alimentar-se, pero alguns actuen com a òrguens manipuladors i molts són òrguens sensorials, en distints nivells de receptivitat al tacte, a la visió, al olor o al sabor d'aliments o a les amenaces.

Un tentàcul és similar a un cirro, pero un cirro és un orgue que generalment carix de la força, el tamany, la flexibilitat o la sensibilitat del tentàcul. Un nautilo té cirros, pero un calamar té tentàculs.

Invertebrats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista frontal d'un caragol, en el que s'aprecien conjunts de tentàculs superiors i inferiors.

Molts moluscs disponen de tentàculs, que varien en forma, tamany o funció depenent de les espècies.

Els pulmonados (caragols i bavoses) terrestres generalment tenen dos conjunts de tentàculs en el cap; quan s'estenen, el parell superior té ulls en els seus extrems i el parell inferior són quimiorreceptorés. Abdós parells són hidrostatos musculars totalment retràctils, pero no s'utilisen per a la manipulació ni para la captura d'assuts.

Alguns caragols marins com l'abulón i els membres de la família Trochidae, tenen numerosos chicotets tentàculs al voltant de la vora del mant coneguts com a tentàculs paliales.[1][2]


Entre els cefalòpodes, els calamars conten en uns grans tentàculs. Són hidrostatos musculars de gran movilitat en varis apèndixs, com a discs de succió i, a voltes, ganchos espinosos. Fins a principis de el XX no es diferenciava entre braços i tentàculs;[3] La convenció moderna, no obstant, utilisa el terme braços per a referir-se als apèndixs en ventoses per tota la llongitut del braç, mentres que en els tentàculs generalment estan solament en l'extrem, i solen ser més llarcs que els braços.[4][5][6]

Els tentàculs dels calamars jagants (Architeuthis) i el calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni]] tenen poderoses ventoses i dents puntagudes en els extrems. Les dents del calamar jagant s'assemblen a les chapes de les botelles i funcionen com a chicotetes serres circulares, mentres que els tentàculs del calamar colossal tenen dos llarcs rencs de ganchos giratoris i tripuntiagudos.

Cnidarios

[editar | editar còdic]

Els cnidarios, com les meduses, les anémones de mar, les hidras i el coral tenen numerosos tentàculs semblats als cabells. Els cnidarios tenen un gran número de cnidoblastos en els seus tentàculs. En les meduses el cos sura en l'aigua de modo que els tentàculs pengen en un anell al voltant de la boca. En els cnidarios en forma de pòlip, com les anémones de mar i el coral, el cos està davall en els tentàculs apuntant cap a dalt. Moltes espècies de ctenóforos similars a les meduses tenen dos tentàculs, mentres que uns atres no tenen cap. Els seus tentàculs tenen estructures adhesives cridades coloblastos, que s'òbrin quan l'assut entra en contacte en el tentàcul, lliberant fils adhesius que asseguren l'assut.[7]


Els tentàculs de la medusa cabellam de lleó àrtica (Cyanea capillata) poden tindre fins a 37 metros de llarc. Són buits i estan disposts en 8 grups d'entre 70 i 150 cada u. Els més llarcs estan equipats en cnidoblastos el verí dels quals paralisa i mata a l'assut. Els més chicotets els utilisen per a dur el menjar a la boca.[8][9]

Briozoos

[editar | editar còdic]

Els briozoos són criatures diminutes en una corona de tentàculs al voltant de la boca, el lofóforo. Els tentàculs són casi cilíndrics i tenen bandes de cilios que creen una corrent d'aigua cap a la boca. L'animal extrau material comestible del fluix d'aigua.[10]

Céstodos Trypanorhyncha

[editar | editar còdic]

Els céstodos del gènero Trypanorhyncha són paràsits de peixos elasmobranquios. El seu escólex té quatre tentàculs que estan coberts per espines. Estos tentàculs ajuden al céstodo adult a adherir-se a l'intestí del taburó o ralla que parasitan. Els mateixos tentàculs també estan presents en les larves.[11]

Els cecílidos, una família d'amfibis ápodos, tenen dos tentàculs curts, un a cada costat del cap, entre els ulls i les fosses nassals. Es creu que estos tentàculs complementen el sentit de l'olfat, possiblement per a ajudar a la navegació i per a localisar assuts baix terra.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2006).Asturnatura.(80)ISSN 1887-5068.
  2. 2,0 2,1 «Animals With Tentacles». Pawnation. AOL Inc.. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  3. Cooke, A. H., et al (1895). The Cambridge Natural History Volume 34: Molluscs, Trilobites, Brachiopods etc, Macmillan Company.
  4. (2006).Asturnatura.(70)ISSN 1887-5068.Consultat el 14 d'agost de 2018.
  5. (2016).Frontiers in Cell and Developmental Biology.4(10)doi:10.3389/fcell.2016.00010.
  6. «Difference Between Tentacles and Arms». Difference Between. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  7. «Cnidarians: Simple Animals With a Sting!». Oceanic Research Group. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2013. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  8. «Lion's Mane Jellyfish Image: This Is (Literally) How Things Blow Up On The Internet!». Forbes. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  9. «Wild Fact # - One Large Jelly - Lion's Mane Jellyfish». Wild-Facts. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  10. «Bryozoa (Ectoprocta: ‘Moss’ Animals)». eLS. John Wiley & Sons Ltd. doi:10.1002/9780470015902.a0001613.pub2. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  11. (2014).Parasite.21doi:10.1051/parasite/2014060.