Anar al contingut

Teofrastita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Theophrastite.jpg
Teofrastita

La teofrastita o theofrastita és la forma mineral del hidròxit de níquel (II), Ni(OH)2. Descrit per primera volta en 1981 per Theodor Marcopoulos i Maria Economou,[1] deu el seu nom a Teofrasto (371 a. C.– ca.287 a. C.), el primer mineralogista grec.[2][3]

Propietats

[editar | editar còdic]

La teofrastita és un mineral translúcido de color vert esmeralda la lluentor de la qual és sedoso o vítreo. Té durea 3,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,00 g/cm³.[2][4] En seccions fines el seu color és vert pàlit i és débilmente pleocroica. Aixina mateix, és soluble en àcits.[5]

La teofrastita cristaliza en el sistema trigonal, classe hexagonal escalenoédrica (Plantilla:Overline 2/m).[3] Té un contingut en níquel superior al 63%.[5] Pertany al grup mineralógico de la brucita —de fòrmula general M2+(OH)2—, sent l'anàlec de níquel d'este mineral; atres membres d'este grup són portlandita, pirocroíta i amakinita.[6]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La teofrastita forma cristals diminuts, laminares o de fibres paraleles, en costres botroidalés, el tamany de les quals pot alcançar els 0,5 cm. També pot aparéixer estratificada en atres minerals d'estructura laminar.[4]

En la localitat tipo forma recobriment en cromititas i lentejones en serpentinitas. Apareix asocida a magnetita, cromita, millerita, vesuvianita, clorita, andradita-grosular, calcita, zaratita, reevesita, honessita i hidrohonessita.[4]


Referències

[editar | editar còdic]