Teoricón
El teoricón (en grec antic: τὰ θεωρικά, [tà theoricà]) era, en l'Antiga Atenes, el nom d'un fondo estatal utilisat per a subvencionar en diners als ciutadans pobres per a que pogueren assistir als espectàculs públics durant les festivitats.
Història
[editar | editar còdic]Segons algunes fonts antigues, el fondo va ser creat en el V provablement a proposta de Pericles. Plutarco atribuïx a l'estadiste ateniense la creació d'estos fondos en els que es donava una subvenció de dos óbolos als més pobres per a que pogueren pagar-se l'entrada a les representacions teatrals de les Dionisias.[1][2] Esta afirmació de Plutarco ha segut discutida: segons Eberhard Ruschenbusch este fondo ho va crear Eubulo en el IV[3] H. T. Wade-Gery opina que la font de Plutarco va poder ser Teopompo,[4] i Meinhardt que Filócoro.[5]
En el temps, el subsidi públic es va convertir en un arma política en mans dels demagogos; en ocasions el subsidi va ser distribuït en les festes sense espectàculs i despuix va ser elevat a tres óbolos per Agirrio en el 395 a. C.[6] Recolectat als aliats de la Confederació de Delos, en un primer temps va ser administrat pels helenotamías, i més vesprada pels tamías.[7]
Cap a l'any 350 a. C., Eubulo va crear un colege especial de dèu magistrats assignats al tesor.[8] Des de el IV, el teoricón estava constituït en l'excedent del presupost estatal, reduït a costa de les despeses en armament. La seua gestió va crear grans contrasts entre els partidaris del «partit de la pau», liderat per Eubulo, qui necessitava mantindre-ho en vida, i el partit antimacedonio, dirigit per Demóstenes, qui retenia dites sumes, i en lloc de destinar-les als espectàculs i les festes, les va dedicar a l'imminent guerra contra Filipo II de Macedònia. La Primera Filípica de Demóstenes està dedicada pròpiament a recolzar esta tesis. En 339 a. C. el teoricón va ser suspés per Demóstenes, qui va fer afluir l'excedent del tesor al fondo de guerra administrat pels tamías. Va ser suprimit definitivament en l'época de la hegemonia macedónica (III)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plutarco, Pericles IX, 1 i IX, 3
- ↑ Platón, Gorgias 515i
- ↑ Eberhard Ruschenburg, «Die Einführung dones Theorikon» en Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik (ZPE) 36, 1979, pp. 303-308
- ↑ H. T. Wade-Gery, «Two Notes on Theopompos» en Philippika X, American Journal of Philology 59, 1938, pp. 133-134
- ↑ E. Meinhardt, Perikles bei Plutarch, Frankfurt, 1957, p. 33
- ↑ Aristóteles, Constitució dels atenienses 41.3
- ↑ Philipp August Böckh, Die Staatshaushaltung der Athener, Berlín, 1851, II ed., Gottingen:Duehrkohp & Radicke, 2001, p. 170. ISBN 978-3-89744-023-4
- ↑ Brigitte Hintzen-Bohlen, Die Kulturpolitik dones Eubulos und dones Lykurg: die Denkmäler- und Bauprojekte in Athen zwischen 355 und 322 v.Chr. Berlín : Akad.-Verl., 1997, ISBN 978-3-05-003030-5
Bibliografia
[editar | editar còdic]- James J. Buchanan, Theorika. New York: J. J. Augustin, 1962
- Gabriella Poma, Li istituzioni politiche della Grècia in età classica, Bologna, 2003
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoricón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.